Sentencia Social Nº 7672/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5287/2012 de 13 de Noviembre de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08096 - 44 - 4 - 2011 - 8029791

RM

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 13 de novembre de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7672/2012

En el recurs de suplicació interposat per Caprabo, S.A. a la sentència del Jutjat Social 1 Granollers de data 19 de gener de 2012 dictada en el procediment Demandes núm. 529/2011 en el qual s'ha recorregut contra la part Manuel , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

PRIMER.-En data 28 de juny de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de gener de 2012 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando la demanda interpuesta por Don Manuel frente a la empresa CAPRABO, declaro la improcedencia del despido efectuado en fecha de efectos 26 de mayo del 2011 del por parte de la empresa demandada citada respecto del actor, empresa a la que condeno en el plazo de cinco días desde la notificación de la presente resolución a que opte entre la readmisión del trabajador o la extinción del contrato de trabajo con abono de una indemnización de 45 días de salario por año de servicio prorrateándose por meses los periodos inferiores a un año, cifrada en 12. 911, 86 euros, con abono en todo caso de los salarios dejados de percibir por importe de 43, 26 euros, desde la fecha del despido el 26 de mayo del 2011, hasta la notificación de la presente sentencia, sin perjuicio de los descuentos legales sobre dicha suma a los que, en su caso, hubiere lugar a efectuar en ejecución de la presente sentencia.

Tal derecho de opción deberá ejercitarse mediante escrito o comparecencia ante la Oficina de este Juzgado en el plazo indicado y sin esperar a la firmeza de la presente sentencia, advirtiendo a la demandada de que en el caso de no optar en el plazo y forma indicado se entenderá que procede la readmisión.'

SEGON.-En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-Don Manuel prestaba servicios por cuenta y bajo la dependencia de la empresa demandada, CAPRABO, con antigüedad desde el 8 de octubre del 2004, con la categoría profesional de dependiente nivel 4 y salario de 1.316, 09 euros brutos con prorrata de pagas extraordinarias (43,26 euros diarios). El centro de trabajo es el establecido en la Calle Verge de Núria s/n de la ciudad de Granollers (no controvertido)

SEGUNDO.-La empresa demandada tiene un sistema normativo interno que establece respecto a las compras que 'todo empleado de CAPRABO cuando realice sus compras deberá hacerlo fuera de su horario laboral y sin vestir el uniforme de trabajo (excepto en caso de desayuno/merienda)' (Folio 73)

TERCERO.-En el centro de trabajo donde prestaba sus servicios el actor, existe un horno donde los trabajadores pueden coger pan cuando finalizan su jornada laboral, habiendo pagado previamente su precio.

CUARTO.-El día 6 de mayo del 2011, Don Manuel , en la hora de la merienda, hizo su compra y pagó por ella, conservando el ticket de la misma, de conformidad con la obligación que establece el punto 4 de la normativa interna. En el ticket no se incluyó el precio de dos barras de pan, cuyo precio asciende a 90 céntimos de euro.

QUINTO.-Sobre las 21. 30 horas del mismo día, al acabar Don Manuel su jornada laboral, se dirigió al horno y cogió dos barras de pan, habiendo ya finalizado su jornada todas las cajeras. Se dirigió hacia el vestuario, con la intención de ir a explicar lo sucedido a la encargada adjunta de tienda Doña Enma , que se encontraba en su despacho, situado dentro del almacén. En tal recorrido, Don Jose María , vigilante de seguridad, preguntó a Don Manuel por el ticket de compra, enseñándole este el que poseía y que se correspondía con la compra realizada, que se encontraba en el vestuario, como comprobó el vigilante.

SEXTO.-Don Jose María no creyó la versión referida por Don Manuel de forma que acudieron juntos a ver a la encargada adjunta de tienda Doña Enma , ante la que Don Manuel reiteró lo sucedido.

SÉPTIMO.-Don Manuel nunca ha sido sancionado en todos los años que ha prestado servicios para la empresa demandada.

OCTAVO.-El día 26 de mayo del 2011 la empresa notificó a Don Manuel carta de despido disciplinario, obrante en los folios 29 a 31, que se da íntegramente por reproducida.

NOVENO.-Rige en esta relación laboral el Convenio Colectivo de Supermercados y Autoservicios de Alimentación de Barcelona.

DÉCIMO.-Presentada papeleta de conciliación fue celebrado el acto en fecha de 5 de julio del 2011 (Folio 16).'

TERCER.-En data 15 de febrer de 2012 es va dictar una interlocutòria d'aclaració de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual diu:

'Aclarar el hecho probado primero de la sentencia, en el que debe hacerse constar en el hecho probado 1º que la antigüedad del actor es de 7 de agosto del 2000.

Quedando el resto de la resolución tal y como está.'

QUART.-Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Per la via de l'apartat a) de l' art. 193 LRJS sol licita la demandada, ara recorrent, la devolució de les actuacions al primer grau, per considerar que en un judici existí una modificació substancial de les pretensions de la demanda, denunciant la infracció d'allò previst als articles 80 i 85 TRLPL . S'afirma, així, que en el tràmit processal posterior a la seva oposició la part actora introduí fets com que el demandant era l'únic treballador que restava a la tenda pel que no va poder pagar les barres de pa i que no sortia del centre de treball sinó que es dirigia al despatx de la seva cap per indicar-li que no hi havia cap caixera (aspectes tots ells reconeguts en la sentència del primer grau) Al què s'hi afegeix, a més, que mentre que a la demanda es sustentava que els fets no ocorregueren com s'afirma a la carta -indicant que, a més, la referència a la demanda del preu de les barres de pa era un reconeixement dels fets, en el judici es neguen els dits fets.

El motiu ha de ser desestimat, atès que no només es basa en una simple apreciació de part, sinó que, a més, per la seva incertesa frisa la temeritat. En efecte, en el fet tercer de la demanda s'afirmava:'Els fets ocorreguts el passat dia 6 de maig de 2011 no es van produir de a manera que consten relatats a la carta d'acomiadament, doncs en cap moment va existir defraudació, deslleialtat cap a l'empresa, ni abús de confiança ni transgressió de la bona fe contractual, com quedarà suficientment demostrat a l'acte de judici'; i en el quart: 'Que amb independència de la valoració i acreditació dels fets ocorreguts, cal indicar que la sanció imposada per l'empresa vulnera els principis de gravetat ¡ proporcionalitat, doncs, durant els 7 anys que porto treballant per la mercantil actora, i amb anterioritat a l'empresa subrogada, no he tingut cap expedient disciplinari previ, de manera que la sanció imposada per ¡'empresa no guarda proporcionalitat i adequació a la infracció al legada de contrari', per afegir: 'Cal posar esment en que el preu de venta al públic de dues barres de pa, és de 90 cèntims d' euro'

Per tant, com resulta evident, allò que era la pretensió processal del demandant és que el relat fàctic de la carta no s'adequava a la realitat i, entot cas -i clarament com pretensió subsidiària- s'invocava la teoria gradualista -en relació al judici de proporcionalitat-. I en el tràmit inicial -per tant, després que la recorrent fes ús de les paraules, resultant d'aplicació la inversió de l'ordre processal en matèria d'acomiadament- es concretà la versió del treballador, en els termes que s'apunten. I caldrà indicar que la dita versió ha estat la què la jutjadora del primer grau considera adequada a la realitat, atès que la sentència segueix substancialment l'ordre d'argumentacions de la demandant en els termes apuntats; és a dir: a) que el treballador no estava sortint del centre de treball quan fou requerit pel vigilant; b) que atès que el treballador havia pagat els productes adquirits a la tarda difícilment hom pot considerar que existís posteriorment cap voluntat fraudulenta; c) que tot i que l'actor reconegué que no pagà la barra de pa, manifestà que no ho pogué fer per l'absència de caixeres; i d) finalment, s'aplica també la teoria gradualista, atès que -es diu- encara que els fets s'adeqüessin a la carta d'acomiadament el tipus aplicable no seria el de falta molt greu, tenint present l'escassa entitat del producte i l'antiguitat del demandant.

Es por, per tant, fàcilment comprovar com la tesi de la recorrent en relació a la variació dels termes de la pretensió processal del demandant entre la demanda i la conciliació i el judici no únicament és incorrecta, sinó que a més és notòria i clarament incerta. Al què caldrà afegir, a més, que per bé que és cert que en tràmit de conclusions s'efectuà una manifestació en aquest sentit, no existí protesta formal en el seu moment -per tant, amb anterioritat a la pràctica de la prova després de les al legacions referides per la part actora-, la qual cosa impedeix ni tant sols la consideració del motiu per la Sala (per totes, SSTS 13.03.1990 , 13.05.1991 , 31.07.1991 , 22.06.1992 , etc)

SEGON.- Per la via de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS se'ns demana la modificació del relat fàctic de la sentència. En concret, es postulen els següents canvis:

a) Fet provat segon, en relació as document que es cita i consta en el foli 73, amb la següent proposta de redacció alternativa:'La empresa demandada tiene un sistema de normativa interna que establece que todo empleado de CAPRABO cuando realice sus compras deberá hacerlo fuera de su horario laboral y sin vestir el uniforme de trabajo (excepto en caso del desayuno/merienda). Asimismo, en esta normativa interna se prevé que está terminantemente prohibido tanto el consumo como la obtención para uso particular de productos del supermercado, con independencia del tipo de producto y su cantidad. Cualquier producto que se obtenga o consuma deberá ser abonado el precio de venta al público establecido por la Compañía, debiendo conservar el tícket de compra para cualquier comprobación y que, las compras realizadas en secciones deberán estar verificadas por el titular de Sección y en su ausencia por el Jefe de Planta'

b) Fet provat cinquè, en relació al document del foli 72, amb el següent text de substitució:'Sobre las 21.30 del mismo día, al acabar Don Manuel su jornada laboral, se dirigió al horno y se horneó dos barras de pan, las cogió y pretendió salir del Centro de Trabajo, sin pagar previamente su importe. En tal recorrido Don Jose María , vigilante de seguridad, interceptó al trabajador y le solicitó e! ticket de compra, mostrándole éste un ticket con la suficiente distancia como para que el vigilante de seguridad no pudiera comprobar el contenido del mismo. Por ello, el vigilante de seguridad solicita a Don Manuel que le entre gue el ticket a fin de comprobar los productos abonados que pretendía llevarse, siendo que tras dicha comprobación, resultó que en dicho ticket no constaban como abonado el importe de las dos barras de pan que el trabajador pretendía llevarse. Por ello, avisan a la adjunta de planta para informarle de lo sucedido'

Cal recordar que en el procés laboral regeixen els principis d'immediació i oralitat ( art. 74.1 TRLPL ), la qual cosa determina - entre d'altres efectes- la Impossibilitat que el tribunal 'ad quem' revisi fets acreditats a través de proves testificals o d'interrogatori de part -el què s'ha de cohonestar amb el principi d'instància única-: p. e. STS 10.06.1986 :'precisamente el principio de inmediación ha servido al Magistrado, para extraer directamente su apreciación sobre la prueba practicada y no habiendo plasmado en los hechos probados que se hubieran cometido alteraciones y manipulaciones denunciadas o la inexistencia del transporte efectuado, al no poder lograr con los medios propuestos y precedentemente examinados, la variación del relato fáctico'. OSTS 21.10.2010: 'en el proceso laboral la valoración de la prueba en toda su amplitud únicamente viene atribuida por el art. 97.3 del invocado Texto procesal al juzgador de instancia (en este caso a la Sala `a quo'), por ser quien ha tenido plena inmediación en su práctica'

En tot cas, la revisió de fets provats només es pot basar, de conformitat amb els ja citats art. 191. b ) i 194.3 TRLPL , en documents o perícies (en altres paraules, els instruments tradicionals de l'antic i ja en desús concepte d'error de fet, a diferència de l'error de dret) La resta de la prova practicada no és valorable pel TSJ, essent competència única i exclusiva del primer grau jurisdiccional, en relació amb el contingut de l' art. 97.2 TRLPL . I també escau referir que en el cas de documents -o, especialment, perícies- contradictòries ha de prevaler la valoració de la prova feta a la 'instància'

Però les dificultats d'atacar els fets provats de la sentència no resten aquí. Escau afegir que dins del concret marc exposat, és doctrina consolidada, pacífica i antiga que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) Que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) Que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) Que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es dimani l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) Que aquests documents o perícies posin en evidència en error d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; el document en què es basa la pretensió ha de tenir 'una eficacia radicalmente excluyente, contundente e incuestionable, de tal forma que el error denunciado emane por sí mismo de los elementos probatorios invocados, de forma clara, directa y patente, y en todo caso sin necesidad de argumentos, deducciones, conjeturas o interpretaciones valorativas' ( STS UD 16.11.1998 ) e) Que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria. 'la inclusión de hechos probados solo debe efectuarse con respecto a aquéllos que sean esenciales para la resolución de la cuestión debatida, en el sentido de trascendentes para modificar el pronunciamiento impugnado, y que hayan sido objeto de debate y prueba procedente por haber sido alegados oportunamente por las partes' ( STS UD 27.03.2000 )

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la lògica desestimació dels canvis proposats. Respecte la proposada modificació de l'ordinal segon escau referenciar que l'actual text ja conté una referència al codi de conducta intern, amb expressa remissió al foli 73, pel que la redacció proposada resulta del tot irrellevant per tal que la Sala entri en el fons de l'assumpte. I en quant al canvi del fet provat cinquè caldrà observar que allò que pretén -insòlitament- la recorrent no és una altra cosa que fer prevaler a efectes de recurs l'escrit formulat pel vigilant de seguretat en el seu moment per sobre de la testifical -i de la valoració feta per la jutjadora del primer grau- que la mateixa persona deposà en l'acte en el judici. Una cosa és que pel caràcter extraordinari de la suplicació i el principi d'instància única del procediment laboral només es puguin invocar als efectes revisoris fàctics documents o perícies i una altra, molt diferent, que si els dits documents contenen descripció de fets hagi de prevaler el seu contingut per sobre de la testifical que al respecte es practiqui, sotmesa, com a tal, als principis de contradicció.

En conseqüència, com prèviament anunciàvem, els canvis proposats han de ser desestimats.

TERCER.-Per la via de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS denuncia la recorrent, després de reiterar els motius processals ja prèviament desestimats en el primer fonament jurídic d'aquesta sentència, la infracció d'allò previst a les lletres b) i g) de l'apartat a) de l'art. 40 del conveni col lectiu rector. Als dits efectes es sustenta que ha quedat acreditada la sostracció de productes de l'empresa.

Escau assenyalar que és reiterada la doctrina jurisprudencial que indica que, atès que l'acomiadament és la màxima sanció que observa la nostra ordenació laboral, per la seva transcendència i gravetat per al subjecte infractor, només es pot imposar quan existeixi una proporcionalitat o una adequació entre el fet que s'imputa, el comportament del treballador i la sanció. Als dits efectes, l'acomiadament s'ha de basar en un incompliment contractual greu i culpable del treballador. Gravetat i culpabilitat de la infracció que comporta que la mateixa ha d'alterar substancialment la relació entre les parts i ha de malmetre la convivència necessària en el si de l'empresa, fins a fer-la pràcticament impossible pels incompliments del subjecte deutor de la prestació laboral.

L' art. 54. 2 d) ET tipifica com incompliment contractual del treballador que justifica l'acomiadament la transgressió de la bona fe contractual i l'abús de confiança. Aquest precepte ha estat interpretat per la jurisprudència en el sentit de que es fonamental en el tràfic jurídic que els subjectes acomodin la seva actuació als dures de lleialtat i bona fe ( arts. 5 a ) i 20.2 ET ) que, com s'ha dit, han de presidir aquestes relacions i, especialment per les seves característiques ontològiques, les pròpies del contracte de treball. També ha indicat la doctrina que es pot incorre en els dits incompliments tant en forma intencionada, dolosa, amb un ànim deliberat i conscient de faltar a la lleialtat dipositada en el treballador per qui li ha donat feina, com per negligència o descuit imputable a l'assalariat, de tal manera que s'imposa una diligència o lleialtat exigible amb major rigor, d'acord amb la responsabilitat del càrrec exercit i la confiança en ell dipositada. I, finalment, també ha indicat la doctrina que als dits efectes resulta del tot irrellevant que l'esmentada conducta, activa o passiva, comporti perjudicis per l'empresa, atès que es tracta d'una fallida dels deures de fidelitat i lleialtat.

Especialment significativa ha estat la doctrina cassacional en aquells supòsits en els què ha existit una apropiació indeguda de béns de l'empresa o tercers, havent-se destacat al respecte que les dites conductes són del tot reprovables, atès que afecten a nocions elementals de comportament en societat i es troben desproveïdes de qualsevol mena de justificació. És per això que la dita doctrina ve negant rellevància per alterar la qualificació de l'acomiadament a la poca entitat o valor dels objectes indegudament obtinguts (entre d'altres, SSTS 01.06.1987 o 22.11.1989 )

Tanmateix, però, la dita doctrina constitucional ha insistit també que els incompliments contractuals no poder considerats en forma abstracta o general, havent-se de valorar en cada cas els criteris ja apuntats de culpa i gravetat suficients. Neix d'aquí l'anomenada 'teoria gradualista' ( SSTS 21.1.86 , 26.1.87 , 15.5.91 , etc.), del tal manera que el magistrat que valora un acomiadament no ha de realitzar només un examen de causalitat, sinó també de proporcionalitat. D'aquesta manera les circumstàncies que delimiten els fets concorrents 'ad causam' comporten una individualització i concreció en funció de tots els elements que en cada supòsit es donin. Per tant, en tot cas, l'incompliment del principi de bona fe ha de ser palès i notori, doncs els tipus generals de l' art. 54.2 ET -i els que s'observin en els convenis col lectius aplicables- estan sotmesos al marc general de l'art. 54.1 estatutari, que exigeix les dites notes de gravetat i culpabilitat. D'aquesta manera no tota transgressió de la bona contractual és suficient per validar, per se, una extinció contractual subjectiva, sinó només aquelles que tinguin una entitat suficient. En matèria de sostracció de béns ha vingut insistint la més moderna i tuitiva doctrina (entre d'altres, STS 17.09.1990 ), aplicant la dita teoria gradualista, que el criteri general de la no importància del valor d'allò sostret no pot ser entès com un axioma intangible i fent abstracció de la ponderada atenció dels elements fàctics que poden concórrer en cada supòsit, així com la perillositat de la conducta d'incompliment per a l'organització del treball i la necessitat de prevenir comportaments futurs similars. Per això s'afirma a la STS 21.03.1998 que'en la valoración de esta conducta no cabe emplear meros criterios objetivos, sino que han de ponderarse de manera particularizada todos los aspectos concurrentes (subjetivos y objetivos), aplicando un planteamiento que no sólo sea individualizador y por ello valorativo de las peculiaridades de cada caso concreto, teniendo en cuenta los antecedentes y circunstancias coetáneas, sino que enjuicie la infracción de manera gradualista y buscando la necesaria proporción ante la infracción y sanción'.

Aplicant a aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, la Sala ha de concloure que el motiu no pot ser estimat. I això per les dues reflexions de fons que es contenen a la sentència del primer grau. En primer lloc, perquè és clar que la demandant havia de provar que concorria una voluntat d'engany per part de l'actor. I això no ocorre tenint present les circumstàncies concorrents, és a dir, que l'actor no podia pagar el pa, atès que no hi havia caixeres, màxim quan la jutjadora del primer grau considera versemblant la versió que en el moment en què fou abordat pel vigilant de seguretat anava a parlar amb la seva cap sobre aquesta qüestió. Per tant, si no existí cap voluntat d'apropiació indeguda -i era a la recorrent a qui pertocava acreditar-la- difícilment hom pot parlar de cap il lícit contractual i encara menys d'infracció del principi de bona fe. I en segon lloc perquè encara que acceptéssim hipotèticament que existia aquest ànim d'engany resta evident que ens trobem davant una suposada apropiació d'escasíssima entitat, màxim quan el mateix dia l'actor havia adquirit altres productes de l'empresa, abonant-ne el preu.

QUART.-Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 204 i 235.1 de la Llei de Procediment Laboral i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per CAPRABO, S.A. contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Granollers en data 19 de gener de 2012 , recaiguda en actuacions 529/2011, en virtut de la demanda instada per Manuel contra el dit recorrent en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de mil cent (1.100.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' art. 221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0937 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.