Sentencia Social Nº 7673/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8261/2005 de 08 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 8 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7673/2006

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 30 de maig de 2005 dictada en el procediment

núm.909/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Alejandro , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 17 de novembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent:

"ESTIMANDO la demanda por Alejandro , frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo declarar y declaro al demandante en situación de Incapacidad Permanente Absoluta para todo trabajo, derivada de enfermedad común, con derecho a percibir una pensión equivalente al 100% de la base reguladora mensual de 1.658,91 euros, con efectos económicos de 02-09-2004, condenando a la Entidad Gestora demandada a estar y pasar por dicha declaración, y en consecuencia, a hacer efectiva a la mencionada pensión en la cuantía y forma señaladas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante Alejandro , con DNI NUM000 , de profesión habitual oficial de la construcción, nacido el 30 de mayo de 1947, figura afiliado a la Seguridad Socia, Régimen General, con el nº NUM001 .

SEGUNDO.- El actor inició proceso de Incapacidad Temporal el 28 de febrero de 2003, recayendo resolución, el 10 de junio de 2004, extendiéndosele alta con propuesta de Incapacidad Permanente., recayendo resolución de 02-09-04 que declara al demandante en situación de Incapacidad Permanente en grado de total cualificada, derivada de enfermedad común.

TERCERO.- Contra la citada resolución interpuso el actor reclamación previa, el 08-10-04, por considerar que sus lesiones son tributarias del grado de Incapacidad Permanente absoluta, recayendo resolución de 22-10-2004, que desestima la reclamación con fundamento en considerar correcta la valoración de la Incapacidad, sin que se aporten pruebas médicas suficientes que desvirtúen o modifiquen la valoración de las lesiones efectuadas en su día.

CUARTO.- El demandante, de 58 años de edad, presenta los siguientes padecimientos: pequeña hernia de hiato y erosiones de aspecto agudo en mucosa gástrica en tratamiento, hipoacusia neurosensorial bilateral irreversible ( pérdida del 73,1% en oído izq. y 58,1% en oído dcho.), con síndrome vertiginoso crónico asociado desde 1993, en tratamiento con antivertiginosos y riesgo de Parkinson secundario, cefalea tensonal crónica diaria de características mixtas, con variabilidad sintomática, presentado dolor de tipo migrañoso con sensación de mareo y síndorme depresivo intenso refractario al tratamiento de base ansiosa, histrionifórmica e impulsiva de la personalidad.

QUINTO.- La base reguladora mensual de la pensión que se reclama asciende a 1.668,91 euros.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i doctrina jurisprudencial, i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions que presenta el demandant no li impedeixen en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per al reconeixement d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funciónals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la calificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el quart fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a la severa patología de vertígen associat a la hipoacúsia sensorial irreversible important, a les cefalees tensionals diaries cronificades i a la síndrome depressiva intensa refractaria al tractament de base ansiosa, que li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

En el present supòsit concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm.2 de Terrassa de 30 de maig de 2005 , seguit a instància Don. Alejandro contra l' esmentat Institut, en el procediment núm. 909/2004, la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.