Sentencia Social Nº 7676/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5262/2006 de 07 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 7 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7676/2007

En el recurs de suplicació interposat per Sergio a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 22 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 902/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de

Antecedentes

Primer. En data 23 de desembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de març de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo la pretensión de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por DON Sergio y, en consecuencia, debo absolver y absuelvo al Instituto demandado de las peticiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora, Don Sergio , con nacimiento el día 5 de julio de 1954 y con DNI NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.

2.- Don Sergio inició un proceso de incapacidad temporal en fecha de 6 de febrero de 2004 y agoto el subsidio el día 5 de agosto de 2005. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 22 de julio de 2005 con el siguiente resultado: gonartrosis bilateral de predominio femoro-patelar, más acentuado a nivel derecho, sinovitis de repetición, gonalgia mecánica, lumbalgias por discopatía y hernia discal lumbosacra sordomuda.

3.- La Resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha 7 de septiembre de 2005 declaró a Don Sergio incapacidad permanente en grado de total y el derecho a la percepción de una pensión, una vez actualizada, de 519'98 con efectos desde el día 7 de septiembre de 2005. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía Previa, que fue expresamente desestimada.

4.- La profesión habitual de Don Sergio es la de oficial la carga y descarga en venta de muebles, acreditando el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 945'42 Euros.

5.- Don Sergio acredita las siguientes dolencias y secuelas: gonartrosis bilateral de predominio femoro- patelar, más acentuado a nivel derecho, sinovitis de repetición, gonalgia mecánica, lumbalgias por discopatía, hernia discal lumbosacra sordomuda y tendinopatía bilateral.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- Mitjançant l'únic motiu del recurs, amb emparament correcte en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia que s'ha infringit l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social . El recurrent basa aquest motiu en que l'actor es troba incapacitat en grau absolut per a tot tipus de treball perquè apart de que no pot realitzar treballs d'esforç, també està incapacitat per altres tipus de treball perquè és sordmut.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó fins hi tot, qualsevol d'altre tipus de treball.

Doncs bé, el motiu s'ha d'estimar perquè les lesions que pateix l'actor i que consten en el fet provat cinquè de la sentència és evident que tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclosos els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, sobretot per la seva impossibilitat de relacionar-se amb altres persones per tenir la condició de sordmut, la qual cosa li impedeix, tal com correctament raona en el seu recurs, no tan sols realitzar mitjans o grans esforços, com ha reconegut l'Institut demandat, sinó també realitzar qualsevol altre tipus de treball.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Els raonaments precedents comporten l'estimació del recurs interposat pel demandant, i amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, ha d'estimar-se la demanda declarant-lo en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 945,42 Euros (fet provat quart), amb més els increments legals i revaloritzacions procedents i amb efectes econòmics de 22 de juliol de 2.005, tal com expressament va reconèixer el demandat a l'acte de la vista, amb obligació de pagament de l'esmentada prestació a càrrec de l'Institut demandat.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Sergio contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 15, en data 22 de març de 2.006, que va recaure en les Actuacions 902/2005 , en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 945,42 Euros, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 22 de juliol de 2.005, i, en conseqüència, condemnem l'Entitat Gestora a pagar al demandant la prestació esmentada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.