Sentencia Social Nº 771/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6668/2015 de 04 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 6668/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 5 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 771/2016

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i Bárbara a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 19 de juny de 2015 dictada en el procediment núm. 570/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 10-6-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de juny de 2015 , que contenia la decisió següent:

ESTIMANDO EN PARTE la demanda formulada por Doña. Bárbara contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (I.N.S.S.),y TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL ( TGSS) DECLARO a la actora en situación de incapacidad permanente Total cualificada, derivada de enfermedad común, para el ejercicio de su profesión habitual de Auxiliar Administrativa-Auditorías Laboratorio, CONDENANDO a la parte demandada a estar y pasar por esta declaración y a abonar a la actora una pensión inicial equivalente al 75% de su base reguladora de 2.580,41 euros mensuales, más las mejoras y revalorizaciones legales, con efectos de 3-2-2014.

ABSOLVIENDO a la parte demandada de la petición de I.P.Absoluta.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1.- Doña. Bárbara , nacida el día NUM000 -1958, con D.N.I. nº NUM001 , figura afiliada al Régimen General, con categoría profesional de Auxiliar Administrativa-Auditorías Laboratorio.

2.-En fecha 20-12-2013 inició proceso de incapacidad temporal, derivado de enfermedad común y tras pasar el oportuno reconocimiento médico por el ICAM, se dictó Resolución por el I.N.S.S. en fecha 27-2-2014 en la que se declara que no está afecta de grado alguno de incapacidad permanente, derivado de enfermedad común.

3.-Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha 15-4-2014, quedando agotada la vía administrativa.

4.-Las lesiones que acredita la demandante son: Asma bronquial. Hipoacusia. Transtorno depresivo mayor, recurrente y crónico. Transtorno de memoria con alteraciones cognitivas. Fibromialgia con control por el Servicio de Reumatología de El Valle Hebrón, desde 2007. Cervicalgia.

Docs. 10, 9 y 8 del ramo de prueba de la actora.

5.-La base reguladora de la prestación I.P.A. e I.P.T. son 2.580,41 euros mensuales y la fecha de efectos, el 3-2-2014.

6.-la Sra. Bárbara tiene un hijo con parálisis cerebral, declarado en incapacidad civil. Folios 153 a 158 de los autos.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora y la codemandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar (part actora). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la treballadora demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta i reconeix el grau de la incapacitat permanent total per la seva professió d'auxiliar administrativa-Auditories Laboratori, és per examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 ( BOE 11 d'octubre), perquè considera que merita el reconeixement del grau d'incapacitat permanent absoluta postulat com a pretensió principal.

El Institut Nacional de la Seguretat Social també recorre la sentència amb el mateix objecte de denunciar la infracció de normes substantives i de la jurisprudència, perquè manté que la treballadora no acredita el grua d'incapacitat permanent total reconegut en la sentència.

La demandant impugna el recurs del Ens Gestor oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- La demandant denuncia la infracció de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994) i la no aplicació de doctrina i criteri jurisprudencial , amb cita de sentències d'aquesta Sala Social sobre la interpretació del concepte legal de la incapacitat permanent absoluta en relació a les capacitats funcionals residuals. Argumenta que en el cas present la recurrent presenta Trastorn depressiu major recurrent i crònic, i trastorn de la memòria amb alteracions cognitives entre d'altres. Conclou que, encara que no es considerés l'estat global de salut. Per la depressió major, crònica i recurrent ja acredita la severitat de la patologia psiquiàtrica per patir una depressió de caràcter Major , crònica i recurrent, de forma que és rebel al tractament. Cita sentències d'aquesta Sala Social del TSJC. en les quals reconeixem la incapacitat permanent absoluta en casos de depressió crònica, persistent, greus o severs. S'estén en pronunciaments sobre aquesta patologia efectuats per altres Sales Socials d'altres TSJ., que transcriu.

Al seu torn el Institut Nacional de la Seguretat Social denuncia la infracció de l'apartat 4 de l'article núm. 137 de la LGSS. Argumenta de forma breu que la treballadora no aporta cap document de neuropsicologia que avaluï el possible 'dèficit de concentració ni la limitació a activitats d'esforç intel lectual', i únicament consta en informes del Centre de Salut Mental. Cap especialista diagnostica els dèficits cognitius .

Tercer.- La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta o Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i la de la incapacitat permanent total suposa la limitació per a les fonamentals tasques de la professió habitual, poden efectuar activitats professionals per compte pròpia o d'altre sedentàries, semisendentàries o lleugeres, o compatibles amb les limitacions acreditades. La doctrina jurisprudencial entén que, tot i que funcionalment pugui dur a terme un treball, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en la mateixa professió, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual o per a qualsevol activitat laboral, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Partim dels fets provats i conformes, i en concret del quart fet provat no atacat on consta que pateix Asma bronquial, hipoacúsia, Trastorn depressiu major recurrent i crònic. Trastorn de memòria amb alteracions cognitives. Fibromiàlgia amb control del Servei de Reumatologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron des de 2007. Cervicàlgia.

La recurrent presenta un quadre de salut que, ara per ara, en el seu conjunt no te suficient entitat per limitar-la de forma severa per a qualsevol activitat laboral, perquè presenta capacitat residual per a tasques lleugeres i senzilles dintre del mercat de treball. Amb la sentència de la instància considerem que les patologies no la limiten de forma absoluta per a qualsevol activitat laboral, de manera que no reuneix els requisits de l'article núm. 137,5 de la LGSS..

En conseqüència desestimem el recurs de la demandant, fent constar que els pronunciaments judicials de la Sala i d'altres Sales citats no són d'aplicació al cas, perquè cada supòsit presenta factors personals i mèdics concurrents diferents a atendre, de forma que s'ha d'estar a la casuística de cada un d'ells, ates el caràcter professional de la incapacitat permanent i els diferents efectes sobre una i altra persona d'unes mateixes patologies .

Recordem per altra banda que els pronunciaments judicials dels Tribunals Superiors de Justícia no constitueixen jurisprudència, reservada a les Sentències del Tribunal Suprem segons mana l' article 1.6 del Codi Civil , de forma que les Sentències de les Sales Socials dels diferents TSJ. no són eficaces per a la denúncia de la infracció de la jurisprudència que pregon l'article núm. 193, c) i 196,2 de la LRJS..

Quart.- Quant al recurs del INSS., també s'ha de desestimar perquè hem d'estar al fet provat quart, no atacat en relació al primer fet provat respecte de la professió habitual d'auxiliar administrativa en Auditoria de laboratori, que òbviament requereix concentració i atenció sostinguda i permanent, exigència professional que ara per ara te limitada de forma important .

Així doncs, l'estat de salut de la demandant a nivell d'elements limitadors de l'activitat laboral rendible dintre del mercat de treball, no presenta substancialment entitat suficient per impedir-li activitats laborals sedentàries, semi sedentàries o lleugeres per compte propi o per compte d'altre amb la professionalitat, eficàcia i hàbit exigits en el mercant del treball, si be te impedida una exigència fonamental de la seva professió habitual com és la concentració i l'atenció, en persona amb trastorn de la memòria i alteracions cognitives entre altres patologies.

En conseqüència no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 i concorren els requisits de l'apartat 4 de la mateixa norma de la Llei General de la Seguretat Social , devent desestimar el recurs de la treballadora i el del Ens Gestor, amb confirmació la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Bárbara i el presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 19 de juny de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 22 de Barcelona en el procediment núm. 570/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.