Sentencia Social Nº 7745/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4123/2007 de 16 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 16 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7745/2008

En el recurs de suplicació interposat per Ascensores F. Sales S.L. a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 20 de febrer de 2007 dictada en el procediment núm. 609/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de

la Seguridad Social), Pedro Miguel i Isidro , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 19 de febrer de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de febrer de 2007, que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demanda interpuesto por Ascensores F. Sales, S.L contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), la Tesorería General de la Seguridad Social (TGSS), Pedro Miguel e Isidro ".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Armando , mayor de edad, con DNI NUM000 y con nº afiliación a la Seguridad Social NUM001 , prestaba sus servicios para Ascensores F. Sales, S.L desde el 2.01.2003 como oficial de 3ª. Dicha empresa se dedica al montaje y mantenimiento de diversos tipos de aparatos elevadores (f. 20 vuelto, 196)

SEGUNDO.- En fecha de 19.09.2005, sobre las 11:45 horas, el Sr. Armando se encontraba sólo en la vivienda unifamiliar sita en la Av. DIRECCION000 NUM002 de Igualada, realizando tareas de limpieza del hueco donde se ubica el foso de una plataforma elevadora, tras acabar de ajustar los recorridos de la misma, al encontrarse prácticamente finalizada su instalación. La distancia existente entre la plataforma cuando se halla situada en la planta baja y el suelo del indicado hueco es de 63 cm. Para efectuar las tareas de limpieza el trabajador subió la plataforma elevadora a la primera planta, anulando los enclavamientos eléctricos que detectan el cierre de la puerta de la planta baja, y que también se hallan en la puerta de la planta primera. El objeto de tales enclavamientos era impedir el movimiento de la plataforma o cabina cuando la puerta estuviese abierta. De esta manera anuló el primero de los enclavamientos eléctricos situado en el marco de la puerta mediante el puenteo de los contactos con un cable conductor, y el segundo, situado en el interior del resorte que bloquea la puerta cuando no se encuentra en la planta baja mediante la introducción de un elemento punzante en su interior, y con la puerta abierta se introdujo en el foso. El accidente se produjo cuando el trabajador realizaba la limpieza del foso, una vez transcurridos unos cinco minutos, momento en el que al no detectar la plataforma la situación de la puerta abierta en la planta baja, la misma comenzó a descender automáticamente, produciéndose el atropamiento del tórax del Sr. Armando entre el suelo de la planta baja y la plataforma elevadora, causándole las lesiones de las que falleció el 28.09.2005. No se procedió a la desconexión eléctrica del aparato ni se cerró la llave hidráulica del grupo motriz electro-hidráulico, tampoco se colocó un puntal entre el foso y la base de la plataforma ( f. 20 vuelto y 21)

TERCERO.-En fecha de 13.01.2006 la Inspección de Trabajo levantó acta de infracción 00411-06, al entender que la evaluación de riesgos laborales no contempla los riesgos descritos, resultando en definitiva que en la evaluación no se han tenido en cuenta los riesgos de atropamiento con la cabina de aparatos elevadores, no habiéndose procedido a planificar la acción preventiva en relación a tales riesgos, teniendo en cuenta su probabilidad y severidad, a fin de determinar las medidas a adoptar y las actividades preventivas necesarias para el desarrollo correcto de la prevención de riesgos laborales en el seno de la empresa. Infringiendo ello lo dispuesto en el art. 17.1 Ley 31/1995, art. 3 RD 1215/1997, de 18 de julio, sobre las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, y apartados 1.1, 1.2, 1.13 y 1.14 del Anexo II del citado RD , así como en relación al incumplimiento de la obligación de llevar a cabo la evaluación de riesgos preceptiva de todos los puestos de trabajo se considera infringido el art. 16.1 Ley 3171995, en relación con los arts. 2.1, 3.1, 4, 5 y 7 RD 39/1995, de 17 de enero . La infracción es calificada como grave por la Inspección, con propuesta de sanción y solicitud de iniciación de expediente de recargo de prestaciones (f. 24 a 31)

CUARTO.-En fecha de 17.02.2003 la empresa entregó al trabajador el plan de seguridad y salud de fecha 24.04.2002. En dicho plan se recogen las medidas preventivas específicas en el montaje de aparatos elevadores pero no se no hace una evaluación del riesgo de atrapamiento. El actor recibió dos cursos, uno en fecha 5.09.2003 sobre trabajos de montaje y mantenimiento de ascensores. Riesgos y medidas preventivas y otro el 22.01.2004 de trabajos con riesgos eléctricos de baja tensión: riesgos y medidas preventivas, cuyo contenido se da por reproducido (73 a 124)

QUINTO.- Por resolución del INSS de fecha 5.04.2006 se declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo, acordando que las prestaciones de Seguridad Social derivadas del accidente de trabajo, de muerte y supervivencia a favor de Isidro , fueran incrementadas en el 50% con cargo a la empresa demandante, en base al informe de la Inspección de Trabajo (f. 196 y 197).

SEXTO.- Contra la anterior resolución la empresa demandante interpuso reclamación previa, que fue desestimada por resolución de fecha 12.07.2006 (f. 224).

SÉPTIMO.- Isidro , hijo del trabajador, percibe pensión de orfandad (f. 243 a 246)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma Pedro Miguel i Isidro . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la que impugnava la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 5 d'abril de 2.006, que la va declarar responsable per manca de mesures de seguretat, de l'accident de treball que va patir el treballador Don. Armando el dia 19 de setembre de 2.005, a conseqüència del qual va morir i l'imposà un 50% de recàrrec en totes les prestacions econòmiques derivades de l'esmentat accident, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes jurídiques que s'hi ha comès.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent sol.licita la modificació del fet provat quart, proposant es substitueixi el segon paràgraf per la redacció següent: "... en dicho plan se recogen las medidas preventivas específicas en el montaje de aparatos elevadores, detallándose en su punto 10. que antes de acceder al foso para la realización de cualquier actividad, deberán adoptarse todas las medidas preventivas necesarias que impidan el descenso de la cabina estando el operario en el interior del hueco, tales como verificación del correcto funcionamiento de los dispositivos de enclavamiento instalados en los accesos al hueco del aparato elevador o desconexión de la instalación eléctrica del aparato elevador". Fonamenta la modificació en el document que es troba al foli 74, concretament en el foli 118, que es el Pla de seguretat i salut de l'empresa.

En relació amb la modificació dels fets declarats provats, aquesta Sala ha posat de relleu, amb reiteració, que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener. Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.

Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l'article 191. L'apartat b) d'aquest article disposa que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total, b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió, c) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions. d) cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades, que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i d) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, la pretensió s'ha de desestimar amb tota contundència i això perquè 1) la modificació es recolza en el mateix document en que s'ha basat la jutgessa d'instància, és a dir, en el Pla de seguretat i salut, que es troba al foli 74 a 119 de les actuacions, el que, com s'ha dit abans no es pot acceptar i 2) Ja reconeix el fet esmentat que en el Pla citat es recullen mesures preventives específiques en el muntatge d'aparells elevadors, que son les mesures que figuren en el punt 10, però aquest fet no desvirtua el que s'afirma a continuació, és a dir, que no es fa una avaluació del risc d'atrapament.

TERCER.- En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent afirma que la sentència ha infringit l' article 123 de la Llei General de la Seguretat Social . La seva línia de defensa és la següent: 1) Sí que estava previst en el Pla de Seguretat i Salut el risc d'atrapament. 2) En tot cas l'accident es va produir per la imprudència temerària del treballador, perquè ja es recull a la sentència que va ser el propi treballador qui va manipular, anul.lant-lo, el mecanisme automàtic de seguretat de la plataforma que consisteix en que, estant les portes obertes, la plataforma no pot baixar i 3) Des que va començar a treballar a l'empresa, el 2.1.2003, l'actor havia treballat sol en el muntatge d'aparells elevadors, per la qual cosa no es pot afirmar que la categoria professional del treballador no fos la correcte per a realitzar aquestes tasques, perquè el que s'ha de valorar no és tant la categoria professional, sinó la seva capacitació professional i 4) el treballador havia realitzat dos cursos de prevenció de riscos laborals, entre els quals es troba, lògicament, el d'atrapament, encara que no es mencioni específicament en la certificació corresponent.

Pel que fa a aquesta qüestió s'ha de reiterar -com ho ha fet aquesta Sala en multitud de sentències- que el recàrrec de prestacions establert a l' article 123.1. de la Llei General de la Seguretat Social requereix per a la seva imposició, un accident de treball o una malaltia professional que donin dret a prestacions de la Seguretat Social i, a més, que es deguin a la manca d'adopció de mesures de seguretat i higiene i salut laborals establertes, tant de tipus genèric com específic, en normes jurídiques publiques i, per últim, cal que hi hagi un nexe causal entre la falta i el sinistre, que no quedi interferit per causa de força major, cas fortuït o imprudència del propi afectat, tenint en compte que a l'empresa li és exigible la diligència d'un prudent empresari amb criteris ordinaris de normalitat per a prevenir o evitar una situació de risc en la vida o salut dels treballadors ( arts. 4.2. i 19, de l'Estatut dels Treballadors i, en general, articles 1.104 i 1902 del Codi Civil ). Així ho ha posat de relleu aquesta Sala en les sentències de dates 15 de març i 22 d'abril de 2.005. També s'ha d'afirmar, com assenyalen les sentències citades, que l'esmentat article ha d'aplicar-se amb criteri restrictiu i fent un examen particularitzat del conjunt de circumstàncies que concorren en cada cas concret.

En aquest mateix sentit, cal fer referència a la Sentència de data 8 d'octubre de 2.001, del Tribunal Suprem, en la qual es posa de manifest que «la vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre , norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2, establece que "en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...". En el apartado 4 del artículo 15 señala "que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador". Finalmente, el artículo 17.1 establece "que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores". Del juego de éstos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aún en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones».

QUART.- Doncs bé, en el present cas, no havent-se modificat els fets declarats provats, s'ha d'arribar a la conclusió que l'article esmentat no ha estat infringit. En efecte, segons consta en el fet provat segon, que es fonamenta en l'informe de la Inspecció de Treball, que va visitar el lloc de l'accident el dia següent de que aquell ocorregués, l'accident es va produir quan el Sr. Luengo, que havia de baixar al forat on s'ubica el fossar d'una plataforma elevadora, per netajar-lo, en trobar-se pràcticament finalitzada la seva instal.lació, va pujar a la primera planta i va anul.lar els enclavaments elèctrics que detecten el tancament de la porta de la planta baixa i que també es troben en la porta de la primera planta. L'objecte d'aquests enclavaments és impedir el moviment de la plataforma o cabina quan la porta estigués oberta i després, amb la porta oberta de la planta, va entrar al fossar. L'accident es va produir quan als cinc minuts la plataforma, en no detectar la situació de la porta oberta en la planta baixa, va començar a baixar automàticament, atrapant al treballador entre el sòl de la planta baixa i la plataforma.

És cert, doncs, tal com afirma l'empresa, que l'accident es va produir perquè va ser el propi treballador el que va anul.lar els enclavaments elèctrics que detecten el tancament de la porta de la planta baixa, però aquesta conducta no es deu, tal com al.lega la recurrent a una imprudència temerària del treballador, sinó, tal com afirma la Inspecció de Treball en el seu informe, en primer lloc en que el risc d'atrapament no està recollit en l'avaluació de riscos laborals amb que compta l'empresa i, en segon lloc en la manca de formació del treballador en la prevenció d'aquest risc, perquè tal com consta en el fet provat quart, aquest va rebre dos cursos en formació de riscos i mesures preventives, un relatiu als riscos i mesures preventives en el muntatge i manteniment d'ascensors i l'altre sobre treballs amb riscos elèctrics de baixa tensió, però en cap d'ells es trobava cap informació sobre la prevenció del risc d'atrapament.

D'altra banda no es pot acceptar de que l'accident fou degut a imprudència temerària ni tan sols imprudència professional del treballador, sinó a la manca de formació, perquè el que demostra la conducta del treballador és, únicament, que no sabia que en anul.lar els enclavaments elèctrics que detecten el tancament de la porta de la planta baixa el què passaria, precisament, és el que s'havia d'evitar, és a dir, que la màquina no detectés que la porta de la planta estava oberta i baixés de forma automàtica, perquè el treballador no guanyava ni temps ni cap altra avantatja fent aquesta maniobra.

D'altra banda i pel que fa a l'al.legació de la recurrent de que el treballador tenia experiència i qualificació professional en aquest tipus de treballs, per la qual cosa no s'ha de tenir en compte la seva categoria professional, també s'haurà de refusar. Perquè tal com assenyala la jutgessa d'nstància, va ser el propi tècnic de prevenció de riscos laborals de l'empresa el que va afirmar en el judici oral que no era adequat que un treballador de la categoria del treballador, Oficial de 3ª, estigués realitzant els treballs d'instal.lació d'ascensors, opinió que la Sala comparteix totalment, perquè és evident que la categoria professional té una correlació directa amb la qualificació professional i a un treballador amb aquesta categoria no se li poden encomanar feines per les quals no està capacitat per manca de coneixements tècnics, sense que hi hagi una altra persona que supervisi el seu treball. Certament l'empresa no pot tenir sempre a una persona que vigili tots els treballs que realitzen els diferents operaris, però sí que ha de tenir cura que els treballadors estiguin capacitats i formats pels treballs que se'ls encomanen.

En el cas present és evident que el treballador traspassat no estava ben format ni tenia els coneixements tècnics adequats per realitzar totalment sol la instal.lació de la plataforma elevadora, perquè en cas contrari no hagués anul.lat els enclavaments elèctrics que detecten el tancament de la porta de la planta baixa, anul.lació que va produir l'accident, tal com abans s'ha raonat.

Així doncs, és ben evident que hi ha haver tot una sèrie d'infraccions de prevenció de riscos laborals per part de l'empresa, tal com correctament va decidir la resolució impugnada, perquè aquesta va incomplir l' article 16.1 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en relació amb els arts. 2.1., 3.1, 4, 5 i 7 del RD 39/1995, de 17 de gener, sobre l'obligació de l'empresari de fer una avaluació de riscos preceptiva del lloc de treball del treballador traspassat, l'art. 17.1 de la mateix llei i l'art. 3 i apartats 1.1., 1.2, 1.13 i 1.14 de l'Annex II que regula els equips de treball i els mitjans de protecció dels treballadors del R.D. 1215/1997 , pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

CINQUÈ.- La desestimació del recurs suposa, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, entre les quals s'inclourà la Minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 400 Euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l' article 202.1 de la mateixa llei .

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per ASCENSORES F. SALES, S.A., contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona, en data 20 de febrer de 2.007 que va recaure en les actuacions nº 609/2006 , en virtut de demanda presentada per l'esmentada empresa contra els Don. Pedro Miguel , Isidro , i l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució. S'imposen les costes processals a l'empresa recorrent, entre les quals s'inclourà la Minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 400 Euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.