Sentencia Social Nº 7801/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6655/2006 de 09 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 9 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7801/2007

En el recurs de suplicació interposat per Sr. Jose María a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 26 de maig de 2006 dictada en el procediment núm. 154/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Institut Nacional de la Seguretat

Antecedentes

Primer. En data 14 de març de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de maig de 2006, que contenia la decisió següent: " Desestimar la demanda presentada pel Sr. Jose María - NIF NUM000 - en contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, absoldre l'entitat gestora demandada de les pretensions contingudes a la demanda i confirmar la resolució administrativa impugnada "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

I.- El demandant, nascut el 25-04-47, consta afiliat a la Seguretat Social amb el núm. NUM001 . Per Resolució de la Direcció provincial de l'INSS de Barcelona de 02-12-05, es va declarar l'actor en situació d 'incapacitat permanent, total per a la professió habitual, derivada de malaltia comuna, amb una base reguladora de 602,53 euros mensuals, amb data d'efectes econòmics de 15:1105. Aquesta pensió va ser reconeguda pel règim especial de treballadors autònoms. En contra d 'aquesta resolució es va interposar reclamació previa per considerar que el demandant era creditor d 'una invalidesa absoluta. El dia 26-01-06 es va dictar una nova resolució del mateix centre directiu de I 'INSS en la qual es desestimava aquesta reclamació previa (expedient administratiu).

II.- El dictamen mèdic emès el 15-11-05 per la Unitat de Valoració Mèdica d'Incapacitats, considerava que la demandant presentava les següents lesions "Diabetes mellitus tipus II con complicaciones sistémicas; vasculopatía periférica y polineuropatía; mal perforante plantar; claudicación intermitente a media distancia" (expedient administratiu).

III.- La base reguladora de la pensió postulada és de 602,53 euros mensuals i la data d 'efectes es de 15-11-05 per a la incapacitat pennanent absoluta (conformitat explícita de les parts).

IV.- El demandant pateix les següents malalties i lesions : Diabetis mellitus tipus II amb complicacions. Vasculopatia perifèrica amb claudicació intermitent a distàncies mitges (a 300-400 metres). Polineuropatia distal i mal perforant plantar. Espondiloartrosi cervical i lumbar moderat I coxartrosi bilateral moderada.

V.- La professió habitual de I 'actor era la d'autònom d'establiment de begudes (fet incontrovertit).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC. Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent absoluta, postula la defensa de la part actora com a únic motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral , la infracció de l'art. 137-5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que l'actor està incapacitat l'actor per qualsevol feina, i no solament per a la realització de totes o de les tasques bàsiques de la seva professió habitual, tal com té reconegut i s'afirma en la resolució administrativa impugnada.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. Pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta és aquella que no permet al afectat la realització de qualsevol professió u ofici, i en el cas que ens ocupa, s'ha de valorar que concorren aquests requisits atenent a que la descripció de les patologies indiscutides que pateix l'actor, descrites en el fet provat IV dels de la sentència, és la següent:

"Diabetis mellitus tipus II amb complicacions. Vasculopatia perifèrica amb claudicació intermitent a distàncies mitges (a 300-400 metres). Polineuropatia distal i mal perforant plantar. Espondiloartrosi cervical i lumbar moderat i coxartrosi bilateral moderada".

Aquestes malalties, tal com ha estat el criteri del magistrat de instància, s'ha de considerar que afecten greument a la seva capacitat de realitzar tasques per compte aliena, que comportin unes exigències de restar dret o caminar distancies superiors a 300 metres durant la jornada laboral, ja que pateix una evident dificultat de deambulació, a més de les altres patologies descrites, que aïlladament no tindrien caràcter incapacitant.

En supòsits anàlegs aquesta Sala Social ha valorat que les dificultats de deambulació donaven lloc a la qualificació de la incapacitat permanent absoluta quan limitaven aquesta per a trajectes curts o amb constatació de una claudicació intermitent, de manera que impossibilitaven al treballador a desplaçar-se habitualment a la feina, sense ajuda, sense possibilitat de usar transport públic o sense una gran penositat. Aquest és el cas de les sentències d'aquesta Sala Social de 7 d'octubre de 2005 (JUR 200644069), claudicació intermitent a 25-30 m.; STSJC de 31 de maig de 2005 (JUR 2005182351), marxa araxo- espàstica; STSJC de 21 de març de 2005 (JUR 2005125268), limitació a la bipedestació i sedestació prolongades, presentant claudicació a la marxa; 13 de gener de 2005 (JUR 200582410), gonartrosi severa bilateral, claudicació a la marxa amb recolzament de bastons, severa incapacitat funcional genolls; 8 d'octubre de 2004 (JUR 2004317336), claudicació a la marxa a 200 m; 3 de desembre de 2003 (JUR 2004109382), claudicació a la marxa de curt recorregut; 24 de maig de 2005 (JUR 2005 173275), claudicació a la marxa 100 m.

En cas contrari, la dificultat de caminar o la necessària ajuda de un bastó, no s'ha valorat com a incapacitat permanent absoluta, sinó total per a la professió habitual, com és el cas de les sentències d'aquesta Sala de 27 de juliol 2005 (JUR 200638175), claudicació a la marxa, ajuda de un bastó anglès per caminar; 8 de març de 2005 (JUR 116517), marcada claudicació a la marxa amb anquilosis ambdues subastragalines; 3 de març de 2005 (JUR 200511700), gonartrosi postraumàtica avançada dreta, gonàlgia persistent, claudicació a la marxa; 29 de setembre de 2004 (JUR 2004314690), claudicació a la marxa a 100 m; 21 de setembre de 2004 (JUR 2004281965), claudicació neurògena d'ambdues extremitats, per inestabilitat vertebral.

Evidencia la doctrina exposada que es valoren en cada cas les aptituds específiques del subjecte, tenint en compte les característiques de la professió habitual, que en tots els casos exposats exigia deambulació o bipedestació, i que s'han valorat també les altres patologies associades, ja que la capacitat funcional de la persona ha de ser valorada en el seu conjunt.

En el cas que ens ocupa, la limitació pel desplaçament no hauria de ser constitutiva de incapacitat permanent absoluta, atès que no s'ha acreditat que el demandant estigui incapacitat per desplaçaments curts. En haver-ho estimat en aquest sentit el jutge de instància ha de ser confirmada la sentència.

Del raonament anterior s'ha de deduir la desestimació del recurs de suplicació.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Jose María contra la sentència dictada pel Jutjat del Social número 1 dels de Mataró, recaiguda en actuacions núm. 154-2006 , seguides a instància del indicat recurrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL per incapacitat permanent absoluta, derivada de malaltia comuna i, en conseqüència, hem de CONFIRMAR I CONFIRMEM la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.