Sentencia Social Nº 7897/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6383/2007 de 22 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7897/2008

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social Girona a la sentència del Jutjat Social 3 Girona de data 28 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 221/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Verónica , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 16 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda interpuesta por Doña Verónica , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro a la parte actora, en situación de invalidez permanente grado de absoluta para todo trabajo, con origen en enfermedad común, y condenando, en consecuencia al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual equivalente al 100 por 100 de su base reguladora de 20073,34 euros, todo ello más mejoras y revalorizaciones correspondientes, y con efectos desde el 4 de noviembre de 2.006".

En data 11 de juny de 2007 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentencia amb la pat dispositiva del tenor literal següent:

"Procede aclarar y aclaro la sentencia dictada en fecha 28 de mayo de 2007 en los presentes autos en el sentido de que el FALLO de la misma donde dice "...una pensión vitalicia y mensual equivalente al 100 por 100 de su base reguladora de 20073,34 Euros...", debe decir"....una pensión vitalicia y mensual equivalente al 100 por 100 de su base reguladora de 2.073, 34 Euros...".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante, nacido el día 2 de octubre de 1.955, se encontraba afiliado en el Régimen General de la Seguridad Social por sus trabajos como Jefe de producción (folios 17 y 25).

SEGUNDO.- Por resolución de la Dirección Provincial del INSS, dictada en fecha 28 de febrero de 2.002, el actor fue declarado en situación de invalidad permanente en grado de total, con origen en enfermedad común, por padecer trastorno depresivo mayor grave con ideación delirante; inestabilidad cadera derecha por ruptura supraespinoso y doble lesión meniscal de rodilla izquierda (hecho primero de la demanda, resolución obrante al folio 18 y dictamen del CRAM obrante a los folios 21 y 22).

TERCERO.- Solicitada en fecha 20 de octubre de 2006 revisión por agravación (folios 28 y 29), fue visitado por el ICAM el día 2 de noviembre de 2006 en que emitió dictamen (folios 26 y 27) y la Dirección Provincial del INSS, en resolución de fecha 3 de noviembre de 2006, declaró no haber lugar a revisar por agravación el grado de incapacidad total declarado al trabajador interesado (hecho segundo de la demanda y resolución obrante a los folios 23 y 24).

CUARTO- Interpuesta reclamación previa en fecha 24 de enero de 2007, solicitando ser declarado en situación de incapacidad absoluta (folios 7 a 10), se dictó en fecha 1 de febrero de 2.007 resolución de la Dirección Provincial del INSS en la que se desestimaba la reclamación previa (folio 11).

QUINTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.073,34 Euros mensuales y la fecha de efectos es de 4 de noviembre de 2006, para la absoluta (demanda y contestación a la demanda).

SEXTO.- La parte actora padece trastorno depresivo mayor grave con ideación delirante, con ingreso hospitalario en abril de 2006 con ideación autolítica y nuevo ingreso hospitalario en febrero de 2007 con ideación de muerte; intoxicación alcohólica aguda, por lo que ingresa en centro hospitalario en octubre de 2005 para proceso de desintoxicación, aunque actualmente no toma alcohol sigue tratamiento con ANTABUS por no haber superado la dependencia psicológica; síndrome de apnea del sueño grave; doble lesión meniscal de rodilla izquierda; inestabiliad de cadera derecha por rotura supraespinoso e inestabilidad del hombro derecho, secundaria a ruptura del supraespinoso (resolución del INSS, folios 23 y 24, dictamen del ICAM, folios 26 y 27, informes médicos aportados por la parte actora, folios 44 a 65 e informes médicos aportados por el INSS folios 71 y siguientes).

Tercer. Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma el Sr. Verónica . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 i núm. 143 de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb l'article núm. 36 de l'Ordre Ministerial de 15 d'abril de 1969 i al.lega en síntesi, amb cita de doctrina i criteri jurisprudencial, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions que presenta el demandant no s'han agreujat de les ja reconegudes que van donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total , i no l'incapaciten per a tasques sedentàries.

Tercer.- L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut al trastorn depressiu major greu amb ideació delirant, autolítica i de mort i ingressos hospitalaris l'abril de 2006 i febrer de 2007. Episodi superat d'intoxicació alcohòlica amb ingrès en centre hospitalari l'octubre de 2005, actualment en tractament per controlar i combatre la dependència psicològica. Síndrome d'apnea del son greu, doble lesió meniscal del genoll esquerre, inestabilitat del maluc dret amb sotura del supraespinós i inestabilitat de l'espatlla dreta secundària a ruptura del supraespinós. Queda provat que te severes limitacions per la patologia psiquiàtrica que considerem ha seguit un procés d'agreujament respecte l'any 2002 quan se li va reconèixer la incapacitat permanent total. Ha aparegut la intoxicació alcohòlica aguda ara en tractament, a més de l'apnea del son, així com les lesions de l'espatlla. A aquestes noves lesions i l'agreujament del quadre psíquic determinant s'han de sumar les del maluc ja diagnosticades. El quadre patològic està conformat doncs per malalties que han aparegut de nou o s'han agreujat respecte a les objectivades l'any 2002 que consten en el fet provat segon de la relació fàctica. El conjunt de lesions li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

Concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994 ) per a declarar el recurrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt i l'agreujament de les diagnosticades amb anterioritat. Per tant es compleix el requisit previst en l' article 143 de la LGSS .. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Girona de 28 de maig de 2007 seguit a instància dictada en el procediment núm. 221/2007 i seguit a instància de Verónica contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL , que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.