Sentencia Social Nº 7899/...re de 2007

Última revisión
13/11/2007

Sentencia Social Nº 7899/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7679/2006 de 13 de Noviembre de 2007

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 6 min

Orden: Social

Fecha: 13 de Noviembre de 2007

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: ARAGO GASSIOT, MATILDE

Nº de sentencia: 7899/2007

Núm. Cendoj: 08019340012007108063

Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2007:13345


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 13 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7899/2007

En el recurs de suplicació interposat per Narciso a la sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 20 de juny de 2006 dictada en el procediment núm. 143/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 28 de febrer de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de juny de 2006, que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda interpuesta por D. Narciso contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro que el trabajador demandante en el momento actual no se halla en situación de Incapacidad Permanente Absoluta para todo trabajo absolviendo al Instituto demandado de las pretensiones contra el mismo formuladas en el escrito de demanda "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- La parte actora D. Narciso , nacida el 22 de agosto de 1965, titular del D.N.I núm. NUM000 afiliada a la Seguridad Social en el Régimen General, con el nº NUM001 , de profesión habitual Especialista Operario Piezas Caucho, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula y base reguladora de 1.714,65 euros.

2º.- Incoado expediente de invalidez emitió dictamen el CRAM el 27 de octubre de 2005, que recogia como dolencias "Insuficiencia venosa femoral izquierda. Insuficiencia vena safena izquierda. Secuelas post-trombóticas EE.II " y resolvió la Dirección Provincial del INSS en Barcelona el 15 de diciembre de 2005, declarando que se encontraba afecta de Incapacidades en grado de Total para su profesión habitual Especialista Operario Piezas Caucho con derecho a percibir pensión equivalente al 55% de su base reguladora, con efectos de 27 de octubre de 2005.

3º.- Formuló reclamación previa que pretendia declaración de incapacidad permanente en el grado de Absoluta, que fue desestimada por resolución expresa.

4º.- Padece : " Insuficiencia venosa femoral izquierda. Insuficiencia venosa safena interna izquierda, secuelas post- tromboembolismo EEII. Trastorno adaptativo con ánimo depresivo de grado moderado ".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impuganr . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC. Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de incapacitat permanent en grau d'absoluta, la part actora interposa recurs de suplicació emparat en un únic motiu, per la via de l'apartat c) de l'article 191 de la Llei processal . E denúncia pel recorrent la infracció de l' art. 137-5 de la LGSS , en relació al article 8 de la Llei 24/1997 . Indica el recurrent que les malalties descrites en els fets provats no permeten a la demandant realitzar cap tipus d'activitat laboral amb un mínim d'eficàcia i rendiment, valorant, en resum que el demandant no te cap possibilitat de realitzar una altra ocupació, a causa de les limitacions funcionals àmplies que la seva malaltia li provoca.

Es cert que en referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

L'article 1371.c) de la LGSS , s'ha d'integrar amb la definició de la incapacitat permanent absoluta prevista en l'antic 137-5 de la LGSS, per manca de desenvolupament reglamentari ( DT 5 Bis LGSS DA 39ª Llei 50/1998 ) que definia aquest grau com aquella incapacitat que inhabilita completament al treballador per a tota professió u ofici.

Però aquesta Sala no pot compartir el criteri del recurrent, ja que s'ha de partir de que es declara provat que l'actor pateix una insuficiència venosa femoral esquerra i safena esquerra interna, més seqüeles de troboembolisme en extremitats inferiors, patologia a la que s'ha d'afegir un trastorn adaptatiu amb ànim depressiu de grau moderat. Aquestes malalties que no qüestiona el recurrent i queden descrites en el fet quart de la sentència, limiten al demandant per a qualsevol feina que exigeixi restar en situació de bipedestació al llarg de la jornada laboral, motiu pel qual es va acordar la declaració de incapacitat permanent en grau de total, ja que la seva professió d'especilista en peces de cautxú, s'havia valorat com a incompatible amb la patologia descrita. Però el conjunt de les patologies que pateix, tal com ha declarat aquesta Sala en altres ocasions anàlogues, li permeten realitzar feines de caràcter sedentari i que no comportin restar dret durant llargues estades, sense que es pugui valorar que al demandant no li resta cap classe de capacitat residual per a realitzar una activitat professional. En haver-ho valorat així la jutgessa de instància, no es pot atendre la infracció al.legada i ha de ser confirmada la sentència.

Del raonament anterior s'ha de deduir la desestimació del recurs de suplicació.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Narciso contra la sentència dictada pel jutjat del social 1 dels de Barcelona, en data 20 de juny de 2006, actuacions núm. 143-06, en matèria d'incapacitat permanent absoluta, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL.

Confirmar la sentència impugnada en tots el seus punts.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de pro

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.