Sentencia Social Nº 7941/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8516/2005 de 15 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7941/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 7 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 163/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part María Dolores , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 7 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent:

"ESTIMO la demanda interpuesta por Dª. María Dolores frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro que a actora se encuentra en situación de Incapacidad Permanente en grado de absoluta, con derecho a percibir la prestación correspondiente en cuantía del 100% de la base reguladora de 1.495.65 euros y con efectos de 11-11-04, condenando a la entidad demandada a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora, Doña María Dolores con DNI NUM000 , nacida el 10 de enero de 1.956, consta afiliada al Régimen General de la Seguridad Social con el número NUM001 por su profesión habitual de Administrativa.

SEGUNDO.- En fecha 14 de abril de 2004, inició un período de Incapacidad Temporal y el 29 de octubre de 2004 solicitó la prestación por Incapacidad Permanente, la cual le fue denegada por el INSS por resolución de 1 de diciembre de 2004, por considerar que las lesiones acreditadas no eran constitutivas de la incapacidad solicitada.

Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Discopatía degenerativa C4-C5; fibromialgia sin limitación funcional; trastorno distímico sin evidencia de alteraciones psicopatológicas graves ni del juicio crítico de la realidad."

TERCERO.- Frente a esa resolución la actora interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 27 de enero de 2005.

CUARTO.- La base reguladora de la prestación es de 1.495,65 euros y la fecha de efectos es la 11- 11-04.

QUINTO.- La actora presenta fibromialgia diagnosticada en el año 1997, actualmente calificada de severa, fatiga crónica, trastorno depresivo en tratamiento psiquiátrico desde 1995, actualmente calificado con trastorno depresivo mayor crónico y grave.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la demandant.

En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè no pateix cap síndrome de fatiga crònica i la fibromiàlgia i el trastorn distímic no són invalidants.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny , en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l' esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar. En primer lloc cal dir que si l'Institut recorrent entén que les lesions que pateix l'actora no són les que es recullen en el fet provat cinquè, l'hauria d'haver impugnat per la via de l' apartat b) de l'article 191 de la LGSS , és a dir sol.licitant la modificació dels fets provats i no per la via de l'apartat c) que només permet la denúncia de la infracció de normes jurídiques. És per això que en no haver-se modificat l'esmentat fet provat, les lesions que pateix actualment la part actora, i de les quals s'ha de partir per constatar la seva situació mèdica, son les que es recullen en aquest.

I aquestes lesions, a judici de la Sala, anul.len totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, sobretot per la Fibromialgia que ja fou diagnosticada l'any 1997, però que actualment està qualificada com severa i, a més, pateix un trastorn depressiu major crònic i greu. Tal com correctament afirma la jutgessa d'instància, una malaltia d'aquest tipus comporta una sèrie de trastorns en la personalitat de les persones afectades que els produeix un fatiga crònica, ansietat, insomni, etc., que els fa molt difícil realitzar fins hi tot les feines més necessaris per la vida i, en conseqüència, estan incapacitades de forma absoluta per exercir cap professió.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona, en data 7 de juny de 2.005 , que va recaure en les Actuacions 163/2005, en virtut de demanda presentada per Doña. María Dolores , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.