Sentencia Social Nº 7945/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6797/2007 de 23 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7945/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 23 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 94/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Encarna , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 7 de febrer de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 d'abril de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por Encarna en reclamación de invalidez contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo declarar a la actora en situación de incapacidad permanente absoluta condenando a la gestora a que abone la pensión con mejoras y revalorizaciones en razón a una base reguladora de 847,07 €, porcentaje del 100% y efectos del 5.9.2006, con mejoras y revalorizaciones".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora, cuyos datos personales constan en el expediente administrativo, nacida el 31 de diciembre de 1943, se encuentra afiliada a la Seguridad Social, Régimen General, núm. NUM000 , en alta.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de limpiadora.

TERCERO.- A resultas del expediente administrativo instruido, la Uvami emitió dictamen en fecha cinco de septiembre del año 2006. Mediante resolución de 30 de octubre del año 2006 el INSS declaró a la parte actora afecta en grado de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común. La propuesta de la CEI asumió el dictamen de la UVAMI y declaró la existencia de las siguientes secuelas: síndrome subacromial derecho con moderada limitación funcional. Artropatía de raquis moderada. Osteoporosis. Trastorno depresivo.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada expresamente.

QUINTO.- La base reguladora de la pensión asciende a 847,07 euros. La fecha de efectos es cinco de septiembre del año 2006.

SEXTO.- La parte actora está afecta de las siguientes secuelas: cervicoartrosis leve-moderada con clínica de Cervicalgia. Movilidad conservada y sin contracturas. Dorsolumbalgia mecánica secundaria a lumbartrosis moderada con discopatía L5-S1 sin signos de afectación radicular. Síndrome subacromial derecho con limitación funcional, que apenas permite movimientos de separación del brazo, estando las rotaciones prácticamente abolidas (hombro congelado). En el hombro izquierdo presenta artrosis acromioclavicular con moderados signos de peritendinitis y bursitis subacromial-deltoidea. Artropatía de raquis moderada. Osteoporosis. Depresión mayor recurrente y grave. Se encuentra en tratamiento con Mirtazapina. El proceso es de larga duración. Esta siendo atendida desde el año 2005 (se aporta un informe de 29 de marzo de ese año) en el centro de salud mental del Sagrado Corazón, presentando clínica de nerviosismo, rumiaciones obsesivas, crisis de angustia con síntomas psicosomáticos, tristeza, apatía y desmotivación vital.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè totes les malalties que pateix estan sent controlades mèdicament i no son incapacitants. Així mateix afirma que el trastorn distímic és de grau moderat i que està estabilitzat.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L' article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar - concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet sisè, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, no es pot acceptar que per via d'aquest motiu es vulgui ara criticar la valoració de la prova feta pel jutge d'instància, que és el que suposa l'afirmació feta pel recurrent de que el trastorn distímic que pateix l'actora és de grau moderat, quan en l'esmentat fet s'afirma que es tracta d'una depressió major recurrent i greu. Això doncs, les lesiones reconegudes a l'actora en l'esmentat fet evidencien clarament que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, si es té en compte el conjunt de patologies que pateix, en especial la malaltia depressiva que és de llarga evolució i que li produeix nerviosisme, pensaments obsessius, crisis d'angoixa amb símptomes psicosomàtics, tristesa, apatia i desmotivació vital.

En conseqüència, s'imposa la desestimació del motiu i del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social nº 29 de Barcelona, en data 23 d'abril de 2.007, que va recaure en les Actuacions 94/2007 , en virtut de demanda presentada per Sra. Encarna , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.