Sentencia Social Nº 7958/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6153/2007 de 23 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7958/2008

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 1 Manresa de data 16 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 216/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Jose Pedro , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 24 de març de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 d'abril de 2007, que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda dirigida por Jose Pedro contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y declaro que se encuentra en situación de Incapacidad Permanente Absoluta para todo tipo de trabajo con derecho a pensión del 100% de su base reguladora de 930'24 euros, más las mejoras y revalorizaciones legales, y efectos económicos desde el 22-10-05"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El actor, nacido el 11-4-54, figura afiliado y de alta en el Régimen General de la Seguridad Social con el nº 08- 02442363. Su profesión habitual es la de peón en la construcción.

(Hecho indiscutido.)

SEGUNDO. El 10-11-05 el INSS dictó resolución denegatoria de cualquier grado de incapacidad en que reconocía como lesiones: Hernia hiatal pendiente de intervención quirúrgica (preoperatorio realizado). El 14-2-06 el INSS desestimó la reclamación administrativa previa y confirmó su anterior resolución, reconociendo como lesiones: hernia de hiato pendiente de tratamiento quirúrgico sin fecha concreta, pendiente de biopsia muscular por algias difusas, enfermedad de Lederhose susceptible de tratamiento quirúrgico.

(Conforme a expediente administrativo aportado por el INSS.)

TERCERO. El actor padece:

1.- Broncopatía crónica sin déficit funcional.

(Según informe médico aportado por el INSS, compatible con la sólo ligera restricción respiratoria apreciada en la espirometría practicada por sus peritos y aportada con el informe.)

2.- Hernia de hiato y enfermedad de Lederhose en ambos pies, pendientes ambas de tratamiento quirúrgico.

(Indiscutido.)

3.- Hipertensión arterial y diabetes mellitus tipo II.

(Indiscutido.)

4.- Trastorno ansioso reactivo, de grado moderado.

(Según informe psiquiátrico aportado con el informe médico del INSS, compatible con los síntomas reales pero de sólo mediana intensidad objetivados por sus peritos.)

5.- Enfermedad inflamatoria muscular.

(Diagnóstico según informe del médico del Sistema Público Sr. Jesús Ángel , obtenido finalmente en diligencia para mejor proveer, y fundado en los resultados de una biopsia del músculo deltoide practicada el 31-10-06 que mostró variabilidad en el tamaño de las fibras de tipo I, así como en la persistente elevación de los enzimas musculares.)

CUARTO. La base reguladora mensual para la incapacidad es de 930'24 euros con efectos económicos desde el 22-10-05 si absoluta ó 11-11-05 si total.

(Hecho indiscutido.)

Tercer. Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta o, subsidiàriament, Total, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè totes les malalties que pateix estan sent controlades mèdicament i no son incapacitants.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L' article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar - concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet tercer de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actor és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, si es té en compte que pateix una malaltia inflamatòria muscular, diagnosticada per un metge del servei públic de Salut, que el jutge d'instància va sol.licitar com a diligència per a proveir millor i que aquesta malaltia suposa una gran dificultat per a qualsevol esforç muscular per la resistència de les fibres a la contracció en que es fonamenta el moviment i l'esforç i que una vegada s'aconsegueix implica, a més, un dolor important per la dificultat de les fibres per a la relaxació.

En conseqüència, s'imposa la desestimació del motiu i del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social de Manresa, en data 16 d'abril de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 216/2006, en virtut de demanda presentada pel Sr. Jose Pedro , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.