Sentencia Social Nº 7963/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8044/2005 de 15 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7963/2006

En el recurs de suplicació interposat per Mercedes a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 30 de maig de 2005 dictada en el procediment núm. 152/2005 i acumulat

182/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Mutua S.A.T., Servei Municipal D'Esports, - I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 3 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent:

"1.-Desestimar la demanda presentada per MUTUA SAT contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TGSS, SERVEI MUNICIPAL D'ESPORTS i Mercedes en matèria d'invalidesa permanent derivada d'accident laboral.

2.-Estimar parcialment la demanda presentada per Mercedes contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TGSS, SERVEI MUNICIPAL D'ESPORTS i MUTUA SAT en matèria d'invalidesa permanent derivada d'accident laboral, i amb confirmació del grau d'incapacitat total ja reconegut a la resolució de l'INSS de 19-10-2004, declarar que la base reguladora de la prestació reconeguda ha de ser de 15.797,37 euros al mes, prestació l'abonament de la qual, amb data d'efectes de 1.8.2004, és responsablitiat de MUTUA SAT, a qui es condemna al seu abonament, sense perjudici de les responsabilitats legals de l'INSS i TGSS"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Per resolució de l'INSS de 19.10.04, es declarà la Sra. Mercedes , operaria de neteja del Servei Municipal d'Esports de Badalona, en situació d'incapacitat per a la seva professió habitual com a "operària de neteja", derivada d'un accident de treball patit el 11.3.04, amb dret a percebre una pensió mensual de 446,24 euros a càrrec de la Mútua SA T, amb efectes econòmics de 1.8.04.

2.- Les lesions recollides a l'esmentada resolució són les següents: "disfunción neuropsicológica de tipo frontotemporal por exposición a organos fosforados".

3.- L'actora, que patia ja hiperreactivitat bronquial, patí una exposició accidental a plaguicides pel tractament desinfectant realitzat a la seva zona de treball (Pavelló Poliesportiu de la Plana, de Badalona) en data 20.4.94 (informe del CSCST, foli 225). Des de l'any 1994 fins el 1995, es feren tasques de desinsectació en aquella instal.lació esportiva a càrrec d'una empresa externa, que afectaren a l'actora pel sol fet de treballar en aquella zona, tot i no participar en les tasques de desinsectació (foli 271).

4.- De llavors ençà, ha patit successius processos d'incapacitat temporal. El darrer s'inicià en data 11.3.04, fou qualificat per la mútua com a derivat de malaltia professional (foli 289) i finalitzà amb informe-proposta per part de la Mútua SAT de data 7.5.04, pel qual es proposa el reconeixement de la situació d'incapacitat total derivada de malaltia professional (folis 343 a 350).

5.- La base reguladora de la prestació d'invalidesa permanent, tant en el grau d'incapacitat total com en el d'absoluta, és de 15.797,37 euros l'any. La data d'efectes, 1.8.04.

6.- L'actora, a conseqüència d'aquella exposició a pesticides, pateix una clínica plurisimptomàtica que li provoca: cansament o fatiga a esforços, cefàlees quasi diàries o de predomini occipital, sense acompanyar-se de naúsees i/o vòmits; freqüents parestèsies a les mans i cama dreta; epigastràlgies; trastorns del son; disfunció neuropsicològica de tipus frontotemporal, amb alentiment de les funcions cognitives, dificultat a l'atenció, a la concentració, a la memòria, i a la velocitat i flexibilitat mental. Aquestes dificultats repercuteixen en la capacitat de procesar retenir i enmagatzemar informació, tant de tipus verbal com visual, de realitzar tasques que requereixin planificar i organitzar una seqüència de conductes i d'atendre a diverses informacions simultàneament Capacitat d'abstracció verbal alterada, així com la de realitzar aprenentatges verbals, amb reducció de la capacitat de retenir ítem d'informació, amb una corba d'aprenentatge normal, i una lleu alteració de la capacitat de reconeixement d'aquests ítems (folis 268 a 270).

7.- L'actora, amb la mateixa data d'efectes de la declaració d'incapacitat total com operària de neteja, 1.8.04, ha estat adscrita al lloc de treball d'ordenança equip soci o-cultural de l'Ajuntament de Badalona, per Decret de 14.9.04 (folis 308 a 311).

8.- La resolució inicial, impugnada en via administrativa per ambdós demandants, ha estat confirmada per resolució del INSS de data 3.2.05.

Tercer. Contra aquesta sentència Doña. Mercedes va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma MUTUA SAT. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta perquè parteix de què pot fer i fa treballs sedentaris. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segón.- L'objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, núm. 5 de la Llei General de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Invoca doctrina jurisprudencial que transcriu sobre les limitacions en el camp del treball que comporten les lesions creditores d'una incapacitat permanent absoluta. Argumenta que a la vista de les lesions establertes en el fet provat sisè de la sentència de la instància no qüestionat, la recurrent pateix una incapacitat absoluta, que no queda desvirtuada pel fet d'haver sigut reubicada al lloc de treball d'ordenança de l'equip socio cultural de l'Ajuntament de Badalona.

Efectivament, la doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball encara que sigui sedentari, i entén que, encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals, a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

En el cas present, la Sala considera que la recorrent és creditora del grau d'incapacitat absoluta que postal, degut al conjunt de les lesions i seqüeles que consten descrites en el fet provat sisè de la sentència, de : cansament o fatiga a esforços, cefalees quasi diàries de predomini occipital; freqüents perestèsies a les mans i cama dreta; epigastràlgies; trastorn del son, disfunció neuropsicològica de tipus fronttempoal, amb alentiment de les funcions cognitives, dificultat a l'atenció, a la concentració, a la memòria i a la velocitat i flexibilitat mental.Dificultats que repercuteixen en la capacitat de processar, retenir i enmagtzemar informació,tant de tipus verbal com visual, de realitzar tasques que requereixin planificar i organitzar una seqüència de conductes i d'atendre a diverses informacions simultàneament. Capacitat d'abstracció verbal alterada, així com la de realitzar aprenentatges verbals, amb reducció de la capacitat de retenir ítems d'informació i una lleu alteració de la capacitat de reconeixement d'aquests ítems.

Contrariament al que raona el magistrat de la instància, les greus limitacions li impedeixen dur a terme activitats laborals de tipus sedentari, senzilles, que no requereixen exigències intel lectives excessives ni força física amb un mínim de rendibilitat i disciplina. La Sala entén que el lloc de treball d'ordenança al qual se la ha reubicat amb efectes des del reconeixement de la incapacitat permanent total, respón a una especial tolerància de l'ocupadora davant les greus limitacions objectivades de la recorrent i al seu l'afany de sacrifici ( STS. de 21 de gener de 1988 ), atesa la capacitat disminuïda que repercuteix en la dificultat de garantir una professionalitat i un rendiment mínim exigible ( STS. de 12 de juliol de 1986 i de 30 de setembre de 1986 ), també en el mes senzill dels oficis.

Considerem que el que la recorrent estigui reubicada a l'empresa com a ordenança de l'equip socio- cultural de l'ocupadora, no desvirtúa el grau d'incapacitat absoluta que fa referència a les limitacions objectivades, sense perjudici de la deguda compatibilitat entre aquest grau d'incapacitat i un treball retribuït prevista en l' article núm. 141.2 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 ), que estableix que les pensions vitalícies d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa no impediran aquelles activitats, siguin o no lucratives, compatibles amb l'estat de l'invàlid i que no representin un canvi en la seva capacitat de treball a efectes de revisió, i l' article núm. 2.1 del RD. 1071/1984 , que imposa als pensionistes d'incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa l'obligació de comunicar la realització d'activitats laborals a l'ens gestor, o la resolució de la Direcció General d'Ordenació Jurídica i Entitats Col laboradores de la Seguretat Social de 2 de novembre de 1992 ( BOE. 24 de novembre de 1992), i doctrina i criteri jurisprudencial ( Sentència d'aquesta Sala del Tribunal Superior de Catalunya de 16.12.1993,As 19935305 i la recent del Rotllo 5899-05 ; o les Sentències de la Sala social del TSJ. del País Basc de 20.2.2001;AS 200112766, i d' 11 d'octubre de 2005, rec. 1109/2005; de 15 de novembre de 2005 ( Rec. 1749/2005 ).

Per tant, hem d'estimar aquest objecte del recurs. Mantenint la resta de pronunciaments de la sentència de la instància, declarem el dret de la recorrent de percebre la prestació corresponent a la incapacitat permanent absoluta derivada d'accident de treball, i condemnem la Mútua SAT d'AATT. i MM.PP. núm. 16, a abonar la pensió del 100% de la base reguladora de 15.797,37 anuals amb efectes des del 1 d'agost de 2004, amb les millores i revaloritzacions que corresponguin, sense perjudici de le responsabilitats legals de l'INSS. I la TGSS..

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Doña. Mercedes contra la Sentència de 30 de maig de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 33 de Barcelona en el procediment núm. 152/2005 i acumulat 182/2005, seguit a instància de MUTUA SAT i l' esmentada Sra. recurrent, contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, la Tresoreria General de la Seguretat Social i el Servei Municipal d'Esports, la qual revoquem. Declarar la treballadora en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada d'accident de treball i condemnar SAT. Mútua AA.TT. i MM.PP. de la SS. Núm. 16 a abonar la prestació del 100% de la basereguladora anual de 15.797,37 amb efectes des del 1 d'agost de 2004, amb les millores i revaloritzacions que corresponguin, sense perjudici de le responsabilitats legals de l'INSS i la TGSS.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.