Sentencia Social Nº 7972/2011, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1357/2011 de 13 de Diciembre de 2011

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

AM

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 13 de desembre de 2011

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7972/2011

En el recurs de suplicació interposat per Institut Nacional de la Seguretat Social a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 21-10-2010 dictada en el procediment núm. 1213/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Tresoreria General de la Seguretat Social i Desiderio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 22-12-2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21-10-2010, que contenia la decisió següent:

" Que, estimando la demanda interpuesta por DON Desiderio contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y la Tesorería General de la Seguridad Social, declaro al actor en situación de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión del 100 % de una base reguladora de 865,82 euros con efectos de 8 de septiembre de 2009, con las mejoras y revalorizaciones legales correspondientes, condenando a los demandados a estar y pasar por tal declaración y al Instituto Nacional de la Seguridad Social a abonar la indicada pensión."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1. El demandante nació el 8 de julio de 1955 y se halla afiliado al RETA.

2. El actor acredita el periodo mínimo de cotización.

3. La profesión habitual del actor es la de agentes y corredores.

4. El demandante era pensionista de incapacidad permanente total desde el 1 de febrero de 1993, a través del régimen general, para la profesión de carga y descarga. Las patologías que dieron lugar a dicha pensión fueron las siguientes: artrosis moderada de columna lumbar y de caderas, lumbalgias y coxalgias de esfuerzo.

5. El actor inició el 15 de enero de 2008 un proceso de incapacidad temporal y agotó el subsidio el 14 de julio de 2009.

6. El 7 de septiembre de 2009 el Instituto Nacional de la Seguridad Social resolvió que no procedía declarar al actor en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común por no reunir el requisito de incapacidad permanente, extinguiendo con efectos desde esa fecha la situación de incapacidad temporal.

7. Interpuesta reclamación previa por el demandante, el Instituto Nacional de la Seguridad Social resolvió el 19 de enero de 2010 recalificar al demandante en el mismo grado de incapacidad permanente total para su profesión de agentes y corredores, derivada de enfermedad común, por entender que las nuevas lesiones seguían constituyendo el mismo grado de incapacidad permanente; declarando que no procedía declarar el derecho a percibir una nueva prestación, porque la pensión que percibía era superior a la que le correspondería por los nuevos trabajos.

8. La Dirección General de Tráfico acordó el 23 de febrero de 2010 la medida cautelar consistente en la intervención de la autorización administrativa para conducir del actor.

9. El demandante presenta las siguientes patologías:

Cardiopatía hipertensiva ligera con frecuentes episodios sincopales bruscos de repetición, que suelen iniciarse con la tos, que pueden iniciarse en reposo y que causan una pérdida de conciencia por un periodo de unos segundos, sin que el actor recuerde tras el mismo lo sucedido. Portador de Holter subcutáneo.

Síndrome de apnea del sueño en tratamiento con CPAP.

Enfermedad pulmonar obstructiva crónica en tratamiento con brocodilatador.

Tendinitis calcificante del hombro.

Escoliosis.

Tumor benigno de mamas.

Agudeza visual de 1 en el ojo derecho y de 0,6 en el ojo izquierdo. Al demandante se le ha recomendado cirugía de catarata en el ojo izquierdo.

Diabetes mellitas tipo II insulinodependiente.

10. La base reguladora asciende a 865,82 euros y la fecha de efectos, para el caso de estimación de la demanda, sería de 8 de septiembre de 2009.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs que planteja el Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima la pretensió del demandant i el declara en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral ( RD. Legislatiu 2/1995).

Segon. Denuncia la infracció per no aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) i al lega en síntesi, que segons la definició de la incapacitat permanent absoluta per la norma denunciada i interpretada per doctrina jurisprudencial que cita, en el cas present els episodis de síncope bruscos de repetició amb pèrdua de consciència durant uns segons únicament són limitadors per activitats de risc per a ell o tercers, de forma que pot dur a cap activitats laborals lleugeres o sedentàries. La resta de patologies considera que no són incapacitants funcionalment i es troben en control mèdic.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el novè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments importants, i fonamentalment la cardiopatia hipertensiva lleugera amb episodis sincopals bruscos de repetició freqüents, que es poden iniciar en repòs i que causen pèrdua de consciència durant uns segons amb pèrdua de memòria. Portador de Holter subcutani. Tal com consta en el quart fonament de la sentència amb valor de fet provat, els síncopes són freqüents d'uns 4 episodis en l'últim mes segons informe pericial coincident amb el mateix dictamen mèdic del Ens Gestor . Després d'episodis de tos pateix els síncopes, en coherència amb la EPO ( malaltia pulmonar obstructiva) que pateix. Tal com raona la sentència, la pèrdua de consciència pels síncopes que es presenten també estant en repòs, ocasiona caigudes al terra, fet que juntament amb la freqüència que els pateix, comporten efectivament perill per ell o tercers en activitats implícites en qualsevol activitat laboral, com desplaçar-se, manipular, conduir, relacionar-se socialment, etc..

Aquesta patologia és determinant de la incapacitat permanent absoluta que li reconeix la instància, de manera que hem de concloure que en el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994) per declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, perquè el quadre patològic que presenta s'ha agreujat de manera substancial respecte del artròssic de l'any 1993 que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total, de forma que procedeix l'aplicació de l' article núm. 143 de la Llei General de la Seguretat Social .

En conseqüència desestimem el motiu de recurs, i confirmem la sentència recorreguda.

Atesos els fonaments de dret precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Terrassa de 21 d'octubre de 2010 , dictada en el procediment núm. 1213/2009, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l' article 229 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdició Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.