Sentencia Social Nº 7989/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8211/2007 de 24 de Octubre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

ASG

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

Barcelona, 24 d'octubre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7989/2008

En el recurs de suplicació interposat per Servicios de Transportes de Automoviles y Mercancias, S.A. (SETRAM, S.A.) a la

sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 1 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 712/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Mutua Fimac, -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Rebeca , Sonia i Yolanda , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 9-10-2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

"ESTIMO EN PARTE la demanda interpuesta por Dª Yolanda , en nombre propio y en representación de sus hijas Dª Rebeca y Dª Sonia contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, Mutua FIMAC y la empresa SETRAM, S.A., en reclamación por DIFERENCIAS DE BASE REGULADORA DE PRESTACIONES DE VIUDEDAD Y ORFANDAD, DERIVADAS DE ACCIDENTE DE TRABAJO y declaro que la base reguladora de las prestaciones por muerte y supervivencias causadas por fallecimiento del esposo de la solicitante es de euros 23.859,05 euros mensuales, condenando a las demandadas a estar y pasar por tal declaración y a Mutua FIMAC como responsable del pago de las diferencias derivadas de dicho reconocimiento de la base reconocida hasta la cantidad de 18.354,49 euros y a la empresa SETRAM, S.A. a la capitalización en la Tesorería General de la Seguridad Social de las diferencias entre la base reconocida en cuantía de 23.859,05 euros y la correspondiente al cálculo según las cotizaciones efectuadas de 18.354,49 euros, sin perjuicio del anticipo de las mismas por Mutua FIMAC y de las responsabilidades legales del INSS y TGSS."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Don Luis Miguel sufrió un accidente de trabajo el 30 de julio de 2004 con muy graves secuelas, resolviendo el INSS declararlo en situación de Gran Invalidez derivada de accidente de trabajo, reconociendo una base reguladora del 18.154,32 euros (1.512,86 euros mensuales) y efectos 1-12-2006, a cargo de Mutua FIMAC con las responsabilidades legales del INSS y TGSS.

Segundo.- Frente a resolución declaratoria del grado de Gran Invalidez y solicitando una mayor base reguladora interpuso la demandante, reclamación previa y posterior demanda que correspondió conocer al Juzgado de lo Social 22 de Barcelona, autos 555/2006. En fecha 16 de noviembre de 2006 solicitó el archivo provisional de las actuaciones, que fue acordado por resolución de esa fecha.

Tercero.- El 6-05-2006 falleció el Sr. Luis Miguel a consecuencia de las secuelas del accidente, solicitando la demandante el 30-05-2006 las prestaciones derivadas del fallecimiento, siendo reconocidas por el INSS las pensiones de viudedad del 52% y orfandad, a tenor de la base reguladora de 1.512,86 euros mensuales. Frente a las resoluciones dictadas interpuso reclamación previa el 31-08-2006 interesando una base reguladora superior, que fue desestimada por sendas resoluciones de 7-09-2006

Cuarto.- Mutua FIMAC abonó a las demandantes una indemnización a tanto alzado por importe de seis mensualidades a la viuda y dos a las huérfanas sobre la base anual de 19.005,12 euros/1.583,76 euros mensuales (folios 27-355).

Quinto.- La demandante interesó el reconocimiento de la base reguladora anual de 23.901,80 euros, resultante de una base de 18.394,35 euros, calculada sobre la base del salario correspondiente al convenio del sector con la revisión del IPC para el 2004 (año 366 días) y añadiendo las dietas que debió cotizar la empresa al no responder lo abonado en su totalidad a dicho concepto, postulando añadir a la referida base la cantidad de 507,45 euros como concepto salarial.

Sexto.- Mutua FIMAC propuso como base reguladora la de 23.819,19 euros, resultante de multiplicar por 365 los conceptos salariales fijos, con actualización de convenio la cantidad de 18.354,49 euros, más la cantidad de 5.464,70 euros de diferencias respecto a las dietas abonadas en cuantía de 9.235,70 euros, descontando la cantidad de 3.771 euros correspondientes a las dietas de convenio (folio 282).

Séptimo.- La empresa Sertram, S.A. rige sus relaciones laborales por el Convenio colectivo de trabajo del sector de transporte de mercancías por carretera y logística de la provincia de Barcelona para los años 2003-2006 (DOGC 17-12-2003 - rev. 2003-4 DOGC 24-02-2004 y DOGC 12-04-2005).

Octavo.- Por la Inspección de Trabajo se propuso el incremento de las prestaciones del causante en un 40% por falta de medidas de seguridad y se impuso a SETRAM, S.A. una sanción por falta grave. (folios 38 a 60).

Noveno.- Las bases cotizadas por la empresa Setram, S.A. correspondientes a las retribuciones abonadas asciende a 18.579,56 euros (agosto 2003 a julio 2004 - folios 175 a 215-280).

Décimo.- En la empresa SETRAM, S.A. existía un acuerdo en retribuir como dieta una cantidad en función de los kilómetros realizados por los conductores (testifical).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandat va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- L'empresa demandada recorre la sentència dictada a la instància formulant els seus primers motius de recurs a l'empara de l'apartat a) de l'artcile 191 LPL i per tant demanant la nul.litat d'actuacions. La infracció processal que denuncia s'hauria produit en no haver-se donat lloc a l'acumulació d'aquest procediment amb el número 555/2006 seguit devant el Jutjat Social número 22 de Barcelona, i que va tenir entrada amb anterioritat. En un i altre procediment hom debat la quantia de la base reguladora de les prestacions derivades d'un accident de treball, en el procediment del Jutjat 22 les d'incapacitat permanent de l'accidentat i en el procediment present les derivades de la posterior defunció del mateix, derivada també d'accident laboral, com es pacífic entre les parts litigants. La part demandant, per raons que no consten va instar del Jutjat 22 l'arxiu provisional de les actuacions, malgrat haver estat assenyalat dia pels actes de conciliació i judici i va comparèixer al judici assenyalat amb posterioritat en el Jutjat número 19. A la contestació a la demanda, les demandades van instar que es donés lloc a l'acumulació d'actuacions a favor del Jutjat número 22, que va ser qui va ingressar la primera demanda o bé que s'apreciés l'excepció de litispendència en existir procediment obert entre les parts amb el mateix objecte.

Val a dir que la part recurrent atribueix a les demandants frau de llei en la seva actuació processal encaminada a excloure el dret de les parts demandades al Jutge ordinari predeterminat per la llei, en haver escollit en aquest cas el que podia convenir més els seus interessos, a més de, excloent l'acumulació, mantenir la possibilitat de plantejar novament la mateixa qüestió en un altre Jutjat per tal d'obtenir un pronunciament més favorable, mitjançant la fórmula de l'arxiu provisional

La denúncia haurà de ser acollida. La nul.litat d'actuacions es una mesura per si mateixa retardatària La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentències de 1 de desembre 1987 [RJ 19878804], 28 de maig 1990 [RJ 19904510] i 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de las formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Supremo ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que "es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375 ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal". (En sentit anàleg, la Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). També el mateix Tribunal ha establert que (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) que :"La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ], que aporta el recurrente); que la resolución recurrida "no haya podido ser subsanada por una u otra vía" (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281]). També la Sentència de 30 d'octubre 1991 el Tribunal Suprem diu que " las nulidades de actuaciones han de reservarse para aquellos supuestos en los que la infracción de una norma procesal, produciendo indefensión, no encuentren en la ley otro posible remedio". Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que "para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible". (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); que comporti la indefensió material i no meramente formal, "que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990 101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras)..

Encara que, en aquest cas, formalment, l'objecte dels procediments venia constituït per prestacions diferents (en el primer procediment una pensió de gran invalidesa, en el segon les indemnitzacions per mort i les pensions de viudetat i d'orfenesa), realment no es discutia en els dos procediments sinó respecte de la base reguladora, idèntica en els dos casos essent demandants i demandats també idèntics. En aquest cas, doncs, concorrien els requisits a que fan referència els articles 29 i 30 LPL per a dur a terme l'acumulació d'actuacions. Però la Sala ha de considerar, als efectes de donar lloc a la pretensió de nul.litat formulada si existeixen circumstàncies que per la seva importància justifiquin l'adopció d'aquesta mesura en tràmit de recurs de suplicació. I hem de respondre afirmativament . La absoluta identitat de les qüestions plantejades en els litigis origina un evident perill de que la mateixa qüestió sigui resolta en forma contradictòria per dos òrgans judicials diferents, si continua la seva tramitació separada. D'altra banda la dita tramitació independent suposa l'existència de litispendència, que impediria examinar el fons de la qüestió, en existir procès previament obert sobre la mateixa qüestió. I una i altre institució suposen, com manté la part recurrent afectar el dret al jutge ordinari predeterminat a la Llei.

SEGON.- Però l'exercici d'aquest dret i la seva articulació procedimental per via de suplicació mereixen un examen particularitzat. La part ara recurrent tenia sens dubte dret a que les dues demandes en les quals es debatia la mateixa qüestió es resolessin en un sol procediment i pel Jutjat al qual va ser repartida la primera demanda. Però, d'acord amb el que disposa l'articel 30 LPL no adoptant-se aquesta resolució d'ofici pel Jutjat competent, la petició d'acumulació no s'havia de formular devant el Jutjat incompetent per a resoldre-la sinó devant el Jutge competent, en aquest cas el Jutjat número 22 de Barcelona. En no fer-ho aixi, limitant-se a fer referència a l'acumulació com a simple excepció processal a la demanda no pot pretendre ara la recurrent, a la qual li pertoca una part de responsabilitat, obtenir la nul.litat d'actuacions que pretén a l'empara de l'apartat a) de l'article 191 LPL que exigeix que la infracció processal comesa no li sigui imputable a la part que la invoca. Per tant no podem acollir la seva pretensió.

Altre cosa serà respecte de la litispendència. Establertes les identitats respecte de persones i acció, la pendència d'un procediment amb idèntic objecte que el present pendent en un altre Jutjat havia d'haver dut al que va entendre del mateix i devant de la manca de resolució per part d'aquell a estimar la corresponent excepció, per tal d'evitar que es dictin pronunciaments contradictoris. En no haver acceptat l'acumulació, el dret a la tutela judicial efectiva de la part recurrent exigia la suspensió d'aquest procediment fins que es pronuncii el Tribunal que entén del procediment anterior si es que no resol, finalment respecte de la corresponent acumulació d'actuacions, solució més desitjable i que permetria que, després de la inevitable demora provocada per aquesta nul.litat d'actuacions (demora que en tot cas també s'hagués produit per la necessitat de celebrar nou judici en el Jutjat número 22 respecte de la primera demanda, judici encara no celebrat malgrat tractar-se d'una causa ingressada ja fa dos anys i mantinguda oberta indegudament mitjançant la inexistent figura processal de l'"arxiu provisional" (sic)) es resolgui finalment en una única resolució respecte de la qüestió que enfronta a les parts, a saber la base reguladora de les prestacions causades per a si i per a la seva vídua i fills del treballador accidentat.

En aquest sentit haurem d'acollir el recurs, sense que s'escaigui examinar els restants motius del mateix, relatius a la qüestió de fons.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM el recurs de suplicació interposat per SERVICIOS DE TRANSPORTES DE AUTOMOVILES Y MERCANCIAS, S.A contra la senténcia de 1 de març de 2007 del Jutjat Social nº 19 de Barcelona, que REVOQUEM ; apreciant l'excepció de litispendencia, absolem a la instáncia els demandats, amb devolució a la recurrent del depósit efectuat per recorrer i aplicació de la consignació a la finalitat legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.