Sentencia Social Nº 7991/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8103/2011 de 26 de Noviembre de 2012

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 26 de novembre de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7991/2012

En el recurs de suplicació interposat per Promociones Vidal Brugés, S.L. a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 29 de juny de 2011 dictada en el procediment núm. 790/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Ferrer Fernandez Construcciones y Montajes, S.L., María Cristina i Fogasa, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 3 de setembre de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de juny de 2011 , que contenia la decisió següent: ' DESESTIMO la demanda presentada por Promocions Vidal Brugués, S.L. contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad, Ferrer Fernández Construcciones y Montajes, S.L. y Dª María Cristina en reclamación por impugnación de RECARGO POR FALTA DE MEDIDAS DE SEGURIDAD y confirmo la resolución administrativa en la declaración de existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas en el accidente sufrido por el trabajador D. Imanol y el incremento del 40% en las prestaciones de Seguridad Social derivadas del accidente, a las que deberán hacer frente, solidariamente Promocions Vidal Brugués, S.L. y Ferrer Fernández Construcciones y Montajes, S.L. , condenando a los demandados a estar y pasar por tal declaración. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero.- D. Imanol , con IPE NUM000 , afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 , prestaba servicios para la empresa Ferrer Fernández Construcciones y Montajes, S.L., a la que se incorporó el 28-05-2007, como Oficial de 2ª Albañil. El 1-02-2008 sufrió un accidente de trabajo en la construcción de un edificio unifamiliar propiedad de promociones Vidal Brugués, S.L.

Segundo.- El accidente ocurrió cuando se hormigonaba el forjado de la planta 1ª, que en un momento dado se derrumbó atrapando al trabajador Sr. Imanol , que procedía a la limpieza de la planta inferior, causándole lesiones que le provocaron la muerte. Las causas directas del accidente fueron el hundimiento parcial del forjado de la primera planta por colapso de los puntales, bien debido a sobrecarga puntual, golpe o deficiente colocación de los puntales, que se hizo en forma inversa, siendo las distancias entre puntales y los arriostramientos defectuosos, así como la presencia del operario en un forjado mientras en la parte superior se realizaba el hormigonado. Las causas básicas del siniestro fueron la existencia de un plan de seguridad genérico, aprobado después del accidente, sin recoger las características de la obra evaluando los riesgos ni proponiendo medidas preventivas adecuadas, la deficiente coordinación de actividades empresariales, la formación deficiente de los trabajadores y la falta de presencia de recurso preventivo (Informe Inspección de Trabajo folios 145-146).

Tercero.- En fecha 17-03-2010 tuvo entrada en el INSS escrito de iniciación de actuaciones por la Inspección de Trabajo con propuesta de imposición de recargo por falta de medidas de seguridad en el accidente sufrido por el Sr. Imanol el 1-02-2008, oponiéndose la demandante a su fijación por escrito de 8-04-2010. Por resolución del INSS de 28-04-2010 se declaró la existencia de falta de medidas de seguridad y la de un recargo de prestaciones del 40% de cuyo pago fue declarada responsable la empresa Ferrer Fernández, Construcciones y Montajes, S.L. y solidariamente la empresa demandante Promocions Vidal Brugués, S.L., que contrató la realización de los trabajos de edificación.

Cuarto.- Frente a la resolución dictada se interpuso reclamación previa el 4-06-2010, que fue desestimada por resolución de 14- 07-2010.

Quinto.- Dª Salvadora junto con su padre D. Alonso , propietario de la finca sita en la CALLE000 NUM002 de Castellolí, constituyeron la sociedad Promocions Vidal Brugués S.L. que tiene por objeto 'la adquisición, enajenación, administración y explotación por cualquier título de todo tipo de bienes inmuebles. La compra, venta, fabricación, importación, exportación, distribución y comercialización de todo tipo de artículos relacionados con la alimentación y la actividad ganadera agrícola y forestal...'. (folios 270 a 287).

Sexto.- La sociedad suscribió con la constructora Ferrer Fernández, Construcciones y Montajes, S.L. contrato de ejecución de obra para la edificación de una vivienda unifamiliar en la finca (folios 288 a 289).

Séptimo.- Promociones Vidal Brugués, S.L. procedió a nombrar un coordinador de seguridad y salud de la obra en fecha 5-12- 2006 en la persona del arquitecto Sr. Felicisimo (folios 290) , quien también asumió el proyecto técnico de la obra y todo lo relativo al estudio de seguridad de la misma y demás cuestiones relacionadas con su ejecución (folios 291-400- 440 a 442). El Plan de Seguridad y Salud elaborado por el Coordinador de Seguridad y Salud en la obra se aprobó el 31-01-2008 (folios 418 a 438) tras efectuar un proyecto básico ( 292 a 399 - 439), si bien no llegó a ser visado. En fecha 22-05-2007 se expidió por el Ayuntamiento de Castellolí la licencia de obras solicitada el 9-05-2007 (folios 401-402 - 443). El Libro de incidencias fue visado el 4-02-2008 y se hizo constar en el mismo el accidente sufrido por el Sr. Imanol el 1-02-2008 (folios 403 a 407)

Octavo.- La Inspección de Trabajo junto a la propuesta de recargo levanto acta de infracción detectando la concurrencia de cuatro infracciones graves, proponiendo la sanción de cada uno de los incumplimientos como grave en su grado máximo y las restantes en su grado mínimo, en importe total de 60.000 euros para la constructora Ferrer Fernández Construcciones y Montajes (folios 146 a 149) y a Promociones Vidal Brugués S.L. por dos principales infracciones, carecer el accidentado de instrucciones adecuadas ( art. 8 RD 171/2004 , en relación con el art. 24 LPRL ) y no cumplir el coordinador de seguridad y salud de la obligación de aprobar el Plan de Seguridad y Salud de la obra anterior a su inicio ( art. 9 RD 1627/1997 ) (folios 159 a 153)

Noveno.- El accidente ha dado lugar al reconocimiento de prestaciones por muerte y supervivencia a favor de Dª María Cristina .

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda interposada per l'empresa contra la resolució de l'INSS de recàrrec de prestacions per falta de mesures de seguretat, presenten recurs de suplicació la societat actora, que no ha estat impugnat.

SEGON.El primer motiu del recurs, per la via de l' article 191 b) de la Llei de procediment laboral , interessa la modificació del fet provat cinquè, amb l'addició de un nou text que digui que en la constitució de la societat 'Promocions Vidal Brugués, S.L.' es va aportar la propietat de la finca urbana, en la descripció extensa, actualment, CALLE000 NUM002 , de Castelloli.

Basa la seva proposta en el foli 271, doc. 1 de l'actora, escriptura de constitució de Promocions Vidal Brugués, S.L., així com el foli 281. La transcendència de l'addició la basa el recurrent en indicar que la societat es va constituir amb l'únic objecte d'edificar la seva pròpia vivenda unifamiliar, sense que tingués cap finalitat de promoció de la construcció, motiu pel qual de Sr. Alonso va aportar una finca de la seva propietat i van contractar a un constructor per tal que els edifiqués l'immoble.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Si bé consta en els documents que es cita, no es pot valorar l'existència de error de la jutjadora, ja que consta el fet que la finca era propietat de Alonso , en el fet provat cinquè, i la subscripció del contracte per execució de la obra en la finca, com a vivenda unifamiliar, en el fet provat sisè. Per tant, la addició proposada no aporta cap element nou que resulti transcendent, més enllà d'una valoració que no resulta de manera objectiva dels fets provats, conforme a la qual l'activitat de l'empresa era únicament la edificació de la vivenda, doncs és contrari al objecte social que descriu la mateixa escriptura aportada, tal com valora la magistrada de instància. Es desestimar per tant el primer motiu del recurs.

TERCER.Seguint en la proposta de revisió de fets provats, el recurrent demana la revisió del fet provat segon,per modificar quan parla de les causes directes de l'accident, per tal que es digui que no s'han pogut determinar quines van ser les causes del colapse dels puntals que van provocar l'enfonsament.

La transcendència de les addicions és obvia ja que eliminaria la relació causa efecte entre la manca de mesures de seguretat i l'accident ocorregut, si es diu que no es coneix la causa. Però aquesta addició no pot ser atesa, ja que la conclusió de la magistrada de instància, contrària al que es pretén concloure, tal com consta en el fet provat segon, es basa en la valoració conjunta de les proves aportades, documental, expedient administratiu - en el que consta l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social - i testifical practicada. Per tant, no s'aprecia l'error de la jutjadora i ha de ser desestimada la pretensió.

També interessa, en relació al mateix fet provat segon, que es digui que l'empresa constructora disposava de la Guia d'Execució i nomes de seguretat pel muntatge del forjat amb plaques prefabricades, així com que existia un pla de seguretat que havia estat aprovat abans de l'accident, concretament el dia 31-1-2008, i un estudi de control de qualitat de 14-02-2007. Aquesta addició la basa en el foli 408, document 10 de la part actora, en el que consta la citada Guia, i en els folis 418 a 438, en el que consta el Plan de salut laboral; que en el foli 55 darrera de l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que diu que l'execució de la obra corria íntegrament a càrrec de Ferrer Fernandez Construcciones y Montajes, S.L.

La transcendència de la modificació la basa en l'existència de un pla de seguretat previ, que segons raona el recurrent, eximiria de responsabilitat per l'accident a l' empresa promotora.

Tampoc pot ser atès aquest motiu del recurs, ja que la sentència valora i fa referència a l'existència del pla de seguretat de la obra, tot i ser registrat posteriorment, i es descriu en el fet provat setè, que s'ha admès pel recurrent. Per tant, tampoc en aquest punt s'aprecia un error de la jutjadora.

QUART.El següent motiu del recurs es presenta per infracció de normes substantives i jurisprudència, per la via de l' article 191 c) de la LPL , i cita com a preceptes legals infringits els articles 126 i 127 de la LGSS , posats en relació amb l'article 42.2 de l'Estatut dels Treballadors i la doctrina unificada, amb cita de la sentència del T.S. de 18-01-2010 (RJ 2010/3097), i en la mateixa línia les d'aquesta Sala Social de 24-03-2010 (JUR 2010/259917), d'altres.

S'ha de partir de que en el cas concret, l'accident va estar motivat, tal com es declara provat quan es formigonava el forjat de la planta primera, que un moment donat es derrumbà atrapant al treballador Sr. Imanol , que procedia a la neteja de la planta inferior, causant-li les lesions que li van provocar la mort. Les causes directes de l'accident es declara també provat que van ser l'enfosament parcial del forjat de la primera planta per colapse dels puntals; degut o bé a una sobrecàrrega puntual, cop o deficient col locació dels puntals , que es va fer en forma inversa, amb les distàncies entre els puntals i els arristraments defectuosos, així com la presència de l'operari en el forjat mentre en la part superior es realitzava el formigonat. Les causes bàsiques també es descriu i es declara provat que van ser l'existència d'un pla de seguretat genèric, aprovat després de l'accident, sense recollir les característiques de la obra evaluant els riscos.

Tal com valora la sentència de instància, la doctrina d'aquesta Sala no ha estat uniforme a l'hora de condemnar solidàriament al recàrrec en les prestacions al l'empresa promotora de la obra, ja que s'ha valorat que a diferència de la responsabilitat clara que imposa l' article 42 de l'E.T . als contractistes i subcontractistes, l' article 24 de la LPRL estableix una responsabilitat derivada de la obligació de coordinació de les activitats en un mateix centre de treball, sense que els vincles generats entre els intervinents siguin els propis de la subcontractació laboral i per tant, s'ha d'estar al cas concret i valorar de forma detallada la implicació de l'empresa promotora en la obra, per a determinar la possible extensió de la responsabilitat, cosa que comporta que no hi pugui haver un criteri uniforme.

Així es condemna a l'empresa promotora en les sentències de 8-02-2010, núm. 1025/10 ; de 16-02-2012 , recurs 2390/2011 ; i s'absol a la promotora en les de 8-05-2012 recurs 769/2011 , i 12 de maig de 2011 , recurs: 4242/2010 , 07 d'octubre del 2010 , recurs: 4718/2009 , entre d'altres.

La sentència del TS, 18 de gener de 2010, recurs 3237/2007 , que cita el recurrent, entra a valorar la responsabilitat del titular del centre de treball en el que es realitzava la obra, del estima que no pot ser extensiu el recàrrec en les prestacions al titular que la nau en la que es realitza la obra, ja que l'activitat de l'empresa no és construcció, indicant que: 'El art. 123 de la Ley General de la Seguridad Social , tras establecer en su párrafo 1 el incremento de las prestaciones derivadas de accidente de trabajo cuando ' no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad e higiene en el trabajo, o las elementales de salubridad o las de adecuación personal a cada trabajo, habida cuenta de sus características y de la edad, sexo y demás condiciones del trabajador', limita el campo del efecto del recargo, en el párrafo 2, al ' empresario infractor '. La aplicación de estos principios a los supuestos de descentralización productiva, se halla en el art. 24.3 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales y en el art. 42.2 del Texto refundido de la Ley de Faltas y Sanciones en el orden Laboral, preceptos que establecen la responsabilidad solidaria con los contratistas y subcontratistas del empresario principal, por el cumplimiento, durante el período de la contrata, de las obligaciones impuestas por la Ley en relación con los trabajadores que aquellos ocupen en los centros de trabajo de la empresa principal, cuando tratándose de obras y servicios de su propia actividad, ' la infracción se haya producido en el centro de trabajo de dicho empresario principal' . Con arreglo a los principios legales más arriba expuestos el empresario principal, en los supuestos de subcontratación se le impone una obligación específica de vigilancia en el cumplimiento de las obligaciones del contratista en materia de seguridad en el trabajo, cuando se trate de obras o servicios correspondientes a su propia actividad y, en general cuando las labores del contratista se realicen en su centro de trabajo.'

En el cas jutjat en aquella sentència s'absolvia una empresa dedicada al vidre, de la responsabilitat en l'accident ocorregut per demolició de un edifici de la qual era propietària, per no tractar-se de la pròpia activitat la obra realitzada. S'observa que la conclusió, no es pot fer extensiva, ja que en el cas jutjat l'empresa promotora no està exenta totalment de responsabilitat, encara que la seva activitat no sigui la mateixa que la constructora, d'acord amb el desenvolupament de l' article 24.3 de la LPRL, en el Reial Decret 1627/97, de 24 d'octubre, que regula les mesures de seguretat i les obligacions de coordinació de les diferents empreses que intervenen en les obres de la construcció.

En aquest sentit i de forma més concreta, hem dit, en la sentència d'aquesta Sala Social de 8 de febrer de 2010, recurs 8146/2008 , que ' ...lo que aquí se cuestiona es la responsabilidad del promotor en relación con la protección de la salud e integridad de los trabajadores, supuesto que debe analizarse desde la perspectiva de la partición de distintos sujetos en tales obligaciones. En este sentido, el Tribunal Supremo ha mantenido una doctrina que incide en que lo relevante no es que la actividad de la empresa contratista se considere la misma o diferente actividad de aquella desarrollada por la empresa contratista, sino que la actividad desarrollada por los empleados del contratista se encuentre bajo el control de la empresa principal, al tratarse de un mecanismo de extensión de la responsabilidad en función de la obligación de seguridad que pesa sobre el empresario respecto de todos aquellos trabajadores que prestan servicios en un conjunto productivo que se encuentra bajo su control (en tal sentido, la sentencia del Tribunal Supremo de 14 de mayo de 2008 ). Por ello, la norma que debe aplicarse es el artículo 24 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales , que aluden a la coordinación de actividades en un mismo centro de trabajo, sin necesidad de que los vínculos generados entre los intervinientes sean los propios de la subcontratación laboral.- En tal sentido, en la sentencia de la Sala de 10 de diciembre de 2.007 , hemos declarado que: 'El hecho de que la empresa recurrente y la contratista tengan o no la misma actividad productiva, no excluye la responsabilidad de la recurrente, ya que se admite la imposición del recargo al empresario principal que infringe normas de seguridad laboral relevantes en la producción del accidente, pues lo determinante no es que la actividad de las empresas sea la misma, sino que el accidente se haya producido por una infracción imputable a la empresa principal y dentro de su esfera de responsabilidad'. Criterio reiterado en la sentencia de 11 de noviembre de 2.008 , 24 de julio de 2.008 y 28 de enero de 2.009 , entre otras. En esta última, se analizan las obligaciones que el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre impone a los promotores de las obras que ejecutan terceras empresas subcontratadas, entre las cabe mencionar las siguientes: '1º) las que impone ya de entrada el art. 2 , al definir las distintas funciones de los agentes que intervienen en el proceso de construcción: c) Promotor: cualquier persona física o jurídica por cuenta de la cual se realice una obra. d) Proyectista: el autor o autores, por encargo del promotor, de la totalidad o parte del proyecto de obra. e) Coordinador en materia de seguridad y de salud durante la elaboración del proyecto de obra: el técnico competente designado por el promotor para coordinar durante la fase del proyecto de obra; 2º) las que se derivan del art. 3.2º 'Cuando en la ejecución de la obra intervenga más de una empresa, o una empresa y trabajadores autónomos o diversos trabajadores autónomos, el promotor antes del inicio de los trabajos o tan pronto como sé constate dicha circunstancia, designará un coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra.'; para señalar a continuación el párrafo 4º, 'La designación de los coordinadores no eximirá al promotor de sus responsabilidades'; 3º) las que resultan del art. 4.1º '1 . El promotor estará obligado a que en la fase de redacción del proyecto se elabore un estudio de seguridad y salud en los proyectos de obras; o 4.2º, en su caso, 'En los proyectos de obras no incluidos en ninguno de los supuestos previstos en el apartado anterior, el promotor estará obligado a que en la fase de redacción del proyecto se elabore un estudio básico de seguridad y salud; 4º) las que se desprenden del art. 5º 'El estudio de seguridad y salud a que se refiere el apartado 1 del art. 4 será elaborado por el técnico competente designado por el promotor. Cuando deba existir un coordinador en materia de seguridad y salud durante la elaboración del proyecto de obra, le corresponderá a éste elaborar o hacer que se elabore, bajo su responsabilidad, dicho estudio. 2. El estudio contendrá, como mínimo, los siguientes documentos: a) Memoria descriptiva de los procedimientos, equipos técnicos y medios auxiliares que hayan de utilizarse o cuya utilización pueda preverse; identificación de los riesgos laborales que puedan ser evitados, indicando a tal efecto las medidas técnicas necesarias para ello; relación de los riesgos laborales que no puedan eliminarse conforme a lo señalado anteriormente, especificando las medidas preventivas y protecciones técnicas tendentes a controlar y reducir dichos riesgos y valorando su eficacia, en especial cuando se propongan medidas alternativas, etc........; 5º) la que impone el párrafo quinto del anterior precepto: ' El estudio de seguridad y salud a que se refieren los apartados anteriores deberá tener en cuenta, en su caso, cualquier tipo de actividad que se lleve a cabo en la obra, debiendo estar localizadas e identificadas las zonas en las que se presten trabajos incluidos en uno o varios de los apartados del anexo II, así como sus correspondientes medidas específicas.'; 6º) las que detallan los arts. 6 y 7 , relativas al estudio básico de seguridad y salud y el plan de seguridad y salud en el trabajo. Con la especial responsabilidad que en este último precepto se contempla en el supuesto de que se trate de una obra adjudicada por una administración pública, como es el caso de autos, cuando señala que 'En el caso de obras de las Administraciones públicas, el plan, con el correspondiente informe del coordinador en materia de seguridad y de salud durante la ejecución de la obra, se elevará para su aprobación a la Administración pública que haya adjudicado la obra'; 7º) las muy singulares obligaciones que los arts. 8 y 9 imponen al coordinador en materia de seguridad y salud; y 8º) la previsión final contenida en el art. 11.3º 'Las responsabilidades de los coordinadores, de la dirección facultativa y del promotor no eximirán de sus responsabilidades a los contratistas y a los subcontratistas', que bien indica hasta que punto pueden ser compartidas estas responsabilidades por todos los agentes que intervienen en el proceso de construcción'.

De la normativa que cita la doctrina exposada, es dedueix que la responsabilitat del promotor de la obra, no ve donada pel fet que exerceixi la mateixa activitat del constructor, és a dir per l'aplicació de l' article 42-2 de l'ET, o del 126 o 127 de la LGSS , sinó que s'estableix en tant que promotor, per infracció de les obligacions específiques que es consideren infringides en matèria de prevenció de riscos i seguretat en el treball, tenint en compte el què disposa l' article 24 de la LPRL 31-95 de 8 de novembre, en relació a la responsabilitat que disposa l' article 123 de la LGSS . Les obligacions de la promotora, d'abans de l'inici dels treballs, éren les de designar un coordinador de seguretat i salut durant l'execució de la obra, designació que, com es diu explícitament no eximeix al promotor de la seva responsabilitat. Per altra banda, estava obligada a elaborar en la fase de redacció del projecte, un estudi de seguretat i salut, que ha de contenir amb detall els documents i requisits que anteriorment s'han especificat. I si bé va designar un arquitecte, tal com resulta provat, aquest no fa realitzar el pla de seguretat que li era exigible, de manera que es pot valorar una relació causa efecte entre la manca de realització d'un pla específic de seguretat de la obra, i la seva nefasta execució, que va donar lloc a l'accident ocorregut. En haver-ho així valorat la sentència de instància, no es pot acollir aquest motiu del recurs.

CINQUÈ.En el darrer motiu del recurs, per la mateixa via de infracció de normes substantives, el recurrent al lega, la infracció, per errònia interpretació de l'article 123 en relació a la jurisprudència que l'interpreta destacant el caràcter restrictiu amb que s'ha d'aplicar el recàrrec atès el seu caràcter sancionador. Cita, entre d'altres, sentències d'aquesta Sala (TSJC 20-01-2009 , AS 2009/860 ) que deneguen la responsabilitat de l'empresa promotora i d'altres TSJ que no constitueixen jurisprudència. Cita també la sentència del T.S. de 15-01-2008, recurs 2374/2000 , que valorant la responsabilitat del promotor, arriba a la conclusió de que el fet d'haver iniciat les obres sense la corresponent llicència, a part de les sancions administratives que pugui comportar, no permet imputar de forma objectiva al promotor de la obra la responsabilitat per l'accident causat, ja que aquest comportament no és suficient per si sol per atribuir la causalitat jurídica.

Es refereix més concretament el recurrent la Llei de Ordenació de la Edificació, Llei 38/1999, de 5 de novembre, que defineix al constructor com l'agent que assumeix, contractualment davant del promotor, el compromís d'executar amb mitjans humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes amb subjecció al projecte i al contracte. Al lega també que el promotor de la obra, iniciada a finals de gener de 2008, havia complert, amb caràcter previ a l'inici de la obra, el nomenament de coordinador de Salut i Seguretat, ja que s'havia fet el desembre de 2007, la redacció de l'Estudi de Seguretat i Salut de la obra, document 4 de la part actora, complint la obligació de l' article 5 del Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel que s'estableixen les disposicions mínimes de Seguretat i Salut en les obres de la Construcció. Cita també l' article 7 del citat R.D. 1627/1997 , en el sentit que correspon al Coordinador en matèria de seguretat i salut, la aprovació del pla de seguretat i salut, durant la execució de la obra. Diu que el pla de seguretat es va presentar pel Sr. Alonso el 31-1-2008, encara que no es va formalitzar el visat. Insisteix el recurs en el fet que la promotora va actuar conforme al que disposa l' article 3.2 del mateix R.D. 1627/1997 , quan es diu que abans de l'inici de la obra, o tan aviat com es constati aquesta circumstància, designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut laboral durant l'execució de la obra. Finalment, valora que en el cas jutjat no es dona ni tant sols el requisit de tipicitat ja que l' article 8 que cita la ITSS, posat en relació a l ' article 2, del Reial Decret 171/2004, de 30 de gener pel que es desenvolupa l' article 24 de la LPRL , no es refereix al promotor ni al propietari del solar, sinó al constructor o contractista.

Els elements configuratius de la mesura sancionadora, prevista en l' article 123 de la LGSS , aquí analitzada (segons continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 8.3 . 16.11.93 , 12.2 i 20.5.94 ), segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre.

Per altra banda, l' article 24-2 de la citada LPRL , 31/95, de 8 de novembre, com hen dit més amunt obliga a l'empresari titular del centre de treball a adoptar les mesures necessàries per tal que aquells altres empresaris que desenvolupin activitats en el seu centre de treball rebin la informació i les instruccions adequades, en relació amb els riscos existents en el centre de treball i amb les mesures de protecció i prevenció corresponents, així com sobre les mesures d'emergència a aplicar, per al trasllat als seus respectius treballadors.

S'ha d'insistir doncs en la correcta aplicació que fa la sentència de instància, dels preceptes anteriors i de la imputació de responsabilitat a la promotora, d'acord amb les obligacions que disposa l'article 3 del R.D. 1627/1997 , pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de la construcció, d'acord amb les obligacions que disposa pel promotor de la obra, que no van ser complertes, contra el que afirma el recurs, per l'entitat recurrent. El citat articles, indica literalment que: '1. En las obras incluidas en el ámbito de aplicación del presente Real Decreto, cuando en la elaboración del proyecto de obra intervengan varios proyectistas, el promotor designará un coordinador en materia de seguridad y de salud durante la elaboración del proyecto de obra.- 2. Cuando en la ejecución de la obra intervenga más de una empresa, o una empresa y trabajadores autónomos o diversos trabajadores autónomos, el promotor, antes del inicio de los trabajos o tan pronto como se constate dicha circunstancia, designará un coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra.- 3. La designación de los coordinadores en materia de seguridad y salud durante la elaboración del proyecto de obra y durante la ejecución de la obra podrá recaer en la misma persona.- 4. La designación de los coordinadores no eximirá al promotor de sus responsabilidades.'

El motiu del recurs també s'ha de rebutjar, ja que es parteix d'un pressupost contradit en els fets provats, dels que resulten que si bé és cert que la promotora demandant va designar un arquitecte com a coordinador de Salut i Seguretat de la obra, s'ha acreditat que no es va presentar un projecte específic, a banda de què el genèric no va ser registrat fins a després de l'accident. Però en el cas concret, no és el problema formal del registre en el que la sentència basa la responsabilitat de l'empresa, sinó en la manca d'un projecte detallat de la obra que s'anava a executar, que d'haver existit i ser adequat a aquella, havia d'haver previst una bona col locació dels puntals, amb les distàncies correctes, evitant el seu enfonsament, així com un mètode de treball que impedís que el treballador estigués situat sota el forjat en el moment de realitzar-se la el formigonat de la part superior. Tots els errors d'execució que es declaren provat i que van donar lloc a la mort del treballador accidentat podien haver-se previst amb una avaluació prevista de la obra concreta mitjançant un pla de seguretat que, contra el que diu el recurrent, no es va presentar.

No obsta a tal conclusió la definició que fa la Llei d'Ordinació de l'Edificació, doncs no es tracta de norma específica a l'efecte de valorar les obligacions del promotor específiques en matèria de seguretat i salut. Respecte a les sentències que cita, que certament són en sentit diferent, el que és cert és que moltes vegades s'ha absolt al promotor de la obra, sempre i quan l'accident no tingués a veure amb el seu incompliment obligacional, per exemple, per tractar-se de incompliments vinculats a la obligació de vigilància o incorrecta execució de les mesures de seguretat previstes en el Pla de seguretat i salut. La sentència de instància fa referència a aquestes diferents conclusions doctrinals. Però s'ha d'estar al cas concret, del que si resulta una actuació, per omissió d'un deure, contrària a les obligacions establertes a la societat promotora de la obra, que genera una responsabilitat en el recàrrec de les prestacions derivades de mort i supervivència, com s'ha exposat abans. Es valora per tant que la aplicació dels preceptes esmentats i la jurisprudència per la magistrada de instància ha estat conforme a dret i ha de ser rebutjat el recurs i confirmada íntegrament la sentència.

Pels motius exposats,

Fallo

En el procediment, seguit a instància de PROMOCIONS VIDAL BRUGUÉS, S.L. contra L'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, FERRER FERNANDEZ CONSTRUCCIONES Y MONTAJES, S.L., I María Cristina , en matèria de recàrrec en les prestacions per falta de mesures de seguretat, desestimar el recurs de suplicació presentat per la part actora contra la sentència de data 29 de juny de 2011, procediment número 790/2010, davant del Jutjat Social 19 dels de Barcelona, i confirmar íntegrament la sentència de instància.

S'acorda la perdua del dipòsit, quantitat a la que es donarà la destinació legal, sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.