Sentencia Social Nº 7993/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3614/2014 de 03 de Diciembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 25120 - 44 - 4 - 2012 - 8010036

mm

Recurs de Suplicació: 3614/2014

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 3 de desembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7993/2014

En el recurs de suplicació interposat per Marí Juana a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 17 de febrer de 2014 dictada en el procediment Demandes núm. 182/2012 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MUTUA UNIVERSAL -MUGENAT- i SADA PA CATALUNYA SA, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. FÉLIX V. AZÓN VILAS.

Antecedentes

Primer.Al Jutjat Social esmentat va arribar una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de febrer de 2014 , que contenia la decisió següent:

'Que atès el desistiment contra la MUTUA D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS DE LA SEGURETAT SOCIAL NÚM. 3 - ACTIVA MÚTUA, i la MUTUA D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS DE LA SEGURETAT SOCIAL NÚM. 151 - ASEPEYO, desestimo la demanda interposada per Marí Juana contra l`INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la MÚTUA D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS DE LA SEGURETAT SOCIAL NÚM. 10 - MÚTUA UNIVERSAL - MUGENAT, i l'empresa SADA P.A. CATALUNYA, S.A., als quals absolc de totes les peticions deduïdes en contra seva.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'Primer. La part actora, amb NIF NUM000 , està afiliada al règim general de la Seguretat Social amb el NASS NUM001 , va néixer el NUM002 -1969, la seva professió habitual és la pròpia d'operària d'escorxador i les seves funcions consisteixen en l'extracció manual de vísceres de pollastre, a raó de 17 pollastres per minut i treballador, mitjançant quatre fases: eviscerat europeu, selecció de menuts, control europeu i repassat de plomes.

En el decurs d'aquestes activitats, les quals no en requereixen d'un esforç important, l'actora, que és dretana, compte amb tres períodes de descans durant un total de 50 minuts. Tant en la selecció de menuts, en que la treballadora acompanya el producte amb la ma esquerra, com en el control europeu, en que agafa el coll del pollastre amb la ma esquerra per tallar-lo amb la ma dreta, totes dues activitats es qualifiquen de neutres en relació amb el moviment del canell esquerra., sense realitzar-ne un major esforç, que correspondria a un 8-12% del global de la jornada.

Segons la inspecció de treball, 'La evaluación ergonómica del puesto de trabajo de clasificado europeo concluye que no existe un riesgo evidente de posibles trastornos músculo esqueléticos debido a movimientos repetititvos ...' (expedient administratiu, pericial tècnica, doc. 9 de la mútua Universal i folis 145,179 i 184).

Segon. Arran d'un accident de treball el 31-1-2011, com a recaiguda d'un accident in itinere patit per la treballadora el 8 de juny de 1988, quan treballava per una altre empresa com envasadora, l'actora va encetar un procés de baixa mèdica per IT derivada de contingències professionals el dia 31-1-2011, amb el diagnòstic de 'dolor en extremidades', tot causant alta mèdica en data 16-6-2011, amb el mateix diagnòstic i detallant-se com a limitacions de la seva capacitat funcional la de 'lesiones permanentes no invalidantes'.

Després de l'alta mèdica, la treballadora es va reincorporar en el seu lloc de treball l'1-7-2011, si bé causà nova baixa mèdica el 4-7-2011 fins el 24-10-2011, en que li estén l'alta mèdica per informe proposta (folis 144 a 149, 153 a 159, 177 i 179).

Arran de l'accident de treball originari, l'actora ha patit diversos processos de beixes mèdiques qualificats tots com d'accident de treball i derivats de l'esdevingut el 8 de juny de 1988 (pericial mèdica, folis 177 i 178).

Tercer. En data 19-9-2011, la Mútua Universal demandada va declarar que les lesions patides per l'actora són definitives, no precisen d'assistència sanitària i no existeixen possibilitats raonables de recuperació, per la qual cosa proposà a l'INSS el reconeixement d'una indemnització a tant alçat de 510 euros en quedar seqüeles que, sense constituir una invalidesa permanent, es recullen en el barem 77 de l'O.M. de 16-1-1991 (folis 160 i 161).

Quart. L'INSS va comunicar que encetava l'expedient administratiu en data del 22-9-2011, per la qual cosa l'actora va formular un escrit d'al.legacions el 13-10- 2011 (folis 161 a 170).

Cinquè. En data del 20-10-2011, l'INSS va dictar una resolució conforme la qual ratificava la proposta feta per la mútua demandada i reconeix l'actora unes lesions invalidants no permanents sota el barem/epígraf 077 IZ, per un import de 510 euros (folis 171 a 173).

Sisè. El 27-10-2011, l'INSS informa a la Inspecció de Treball i Seguretat Social d'aquell reconeixement, barem i import, tot afegint el següent (foli 174):

'De acuerdo con el dictamen emitido por el ICAM el ía 13-9-2011, la interesada está limitada para tareas que requieran fuerza y flexión-extensión de la muñeca izquierda, lo que le informamos para que efectúen las gestiones oportunas para la posible adaptación de su puesto de trabajo, compatible con sus dolencias'.

Setè. El dictamen de l'ICAM de 13-9-2011 recull com a diagnòstic i limitacions funcionals les següents (folis 179 a 182):

'Ruptura material ostesintesis de fx estiloides cubital esquerra antiga intervinguda per a EMO i estiloidectomia cubital amb àlgies residuals i disminució mobilitat i força canell esquerra en menys del 50%'.

N'afegeix que el dia 16-6-2011 se li dóna l'alta mèdica amb proposta de lesió permanent no invalidant i que 's'ha realitzat biomecànica el dia 25-5-2011, on s'indica que existeix poca col.laboració per part de la pacient i magnificació del dèficit mitjà. Mínima pèrdua d'esforç i dèficit muscular de l'extremitat esquerra. En balanç articular presenta: Flexió esquerra 70 graus. Extensió esquerra 60 graus. Flexió dreta 90 graus. Extensió dreta de 70 graus. Inclinació cubital de 30 graus esquerra. Inclinació radial 15 graus esquerra. Inclinació cubital dreta 50 graus. Inclinació radial dreta 30 graus'.

Respecte de l'informe de biomecànica, de data 25-5-201, del Dr. Franco , especialista en medicina del treball (folis 185 a 202) on es conclou que la pacient 'té una limitació de la mobilitat del canell esquerra lleu de l'1% respecte al total corporal; la dinamometría isomètrica registra una pèrdua de força de la flexo-extensió del canell, prensió de la mà i pinça de l'extremitat superior esquerra. L'electromiografia dinàmica de superfície presenta un dèficit muscular dels flexors del canella dels dits i opositor del polze de l'extremitat superior esquerra'. Per afegir que des del punt de vista biomecànic, presenta una mobilitat conservada del canell esquerra amb pèrdua de força i dèficit muscular de l'extremitat esquerra.

En el capítol d'observacions, el dictamen de l'ICAM afirma el següent:

'Pot claudicar en tasques que requereixen força amb flexo-extensió canell esquerra'

Vuitè. En data 18-10-2011 l'INSS va emetre el seu dictamen proposta amb el mateix diagnòstic recollit per l'informe de l'ICAM , tot reconeixent una lesió permanent no invalidant, barem 77 IZ 'Limitación de movilidad en menos del 50% en muñeca izquierda', amb un import de 510 euros (foli 183).

Novè. Conforme l'estudi de Biomecànica realitzat el 25-5-2011, el grau de mobilitat que suposa la limitació del canell esquerra de l'actora és lleu, de l'1% respecte al total corporal, canell que no acredita inflamació, ni de dolor en la zona afectada i té bona mobilitat. En qualsevol cas, la manca de mobilitat del canell esquerra queda compensada amb la ma dreta.

A més, l'amplitud de moviments del canell esquerra és simètrica, tant en càrrega com en flexió i extensió, així com la velocitat angular és normal i no hi ha cap punt d'inflexió de dolor. (doc. 4, 6 i 11 de la mútua Universal i pericial mèdica).

Desè. La part actora va interposar una reclamació prèvia el 5-12-2011, que va ser desestimada de manera expressa el 17-1-2012 (folis 22 a 24 i 227 a 228).

Onzè. L'empresa SADA P.A. CATALUNYA, S.A., està al corrent de les seves obligacions de cotització i de pagament de primes a la mútua demandada (no contronvertit).

Dotzè. L'actora segueix en actiu en l'empresa SADA P.A. CATALUNYA, S.A., on des del 5-3-2012 treballa a temps parcial (doc. 1 de l'INSS). Talment, ha estat de baixa per IT en diversos períodes de temps des del 5-1-2010; actualment està de baixa mèdica des del 14-1-2014 (doc. 3 de Sada).

Tretzè. La base reguladora de la prestació és la de 1.842,45 euros mensuals per a la incapacitat permanent, amb un percentatge del 55% en grau de total, i de 59,43 euros diaris per a la incapacitat permanent en grau de parcial, el que fa un total capitalitzat de 42.789,60 euros, sent la data d'efectes econòmics la del dia 13-9-2011 (expedient administratiu i no controvertit).

Catorzè. L'INSS cobria les contingències professionals derivades de l'inicial accident de treball el dia 8-6-1988. La Mútua Universal cobria les contingències professionals Mútua Activa va cobrir les contingències professionals durant el període del dia 4-9-1989 al 30-6-2000. Per la seva banda, Mútua Asepeyo va cobrir les contingències professionals entre els dies 9-6-1986 al 8-9-1986 (no controvertit i expedient administratiu).'

Tercer.Contra aquesta sentència la part va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-La representació de Marí Juana articula el recurs sobre la base de dos motius: en el primer, a l'empara de la lletra b) de l'article 193 de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social , es pretén la revisió dels fets declarats provats; i en el segon, a l'empara de la lletra c) de la mateixa norma, s'al·lega infracció de l' article 137.5 i 4 del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny , pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, en entendre que es troba en situació d'incapacitat permanent total per a la professió habitual d'escorxadora.

L'entitat gestora no li reconeix la invalidesa en cap grau i la Sentència confirma la resolució.

El recurs ha estat impugnat per la MUTUA UNIVERSAL.

SEGON. Quant a la pretesa modificació de fets provats que proposa el recurs, en primer lloc cal raonar que, amb caràcter general, l'òrgan que coneix del recurs extraordinari de suplicació no pot fer una nova ponderació de la prova, atès que és al jutge de la instància a qui correspon apreciar els elements de convicció per establir la veritat processal, intentant que aquesta s'apropi tant com sigui possible a la veritat material. Ara bé, tal principi ha de ser matisat en el sentit que el tribunal ad quemestà autoritzat per revisar les conclusions fàctiques quan els documents o perícies citats per la part recurrent facin palès de manera inqüestionable l'error en el què ha incorregut qui ha emès la decisió impugnada, o la irracionalitat o arbitrarietat de les seves conclusions: d'una altra manera no tindria sentit la previsió de l'article 193. bde la llei processal.

A més, cal assenyalar que la jurisprudència ha exigit amb reiteració, fins al punt de constituir doctrina pacífica, que per estimar aquest motiu és necessari que concorrin els següents requisits:

1r. Que s'assenyali amb precisió i claredat quin és el fet afirmat, negat o omès que el recurrent considera equivocat, contrari al que s'ha acreditat o que consta amb evidència i no ha estat incorporat al relat fàctic.

2n. Que s'ofereixi un text alternatiu concret perquè figuri en la narració fàctica qualificada d'errònia, bé que substitueixi algun dels seus punts, bé que els complementi.

3r. Que se citin detalladament els documents o perícies dels quals es considera que es desprèn l'equivocació de la sentència, sense que sigui factible admetre'n la invocació genèrica, ni plantejar-se la revisió de qüestions fàctiques no discutides al llarg del procés; la llei assenyala que l'error ha de fer-se palès precisament gràcies a les proves documentals o pericials practicades en la instància.

4t. Que aquests documents o perícies palesin l'error de manera clara, evident, directa i patent; sense necessitat d'acudir a conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i raonables, de manera que per fer palès l'error de fet només són admissibles els documents que tinguin un decisiu valor probatori, tinguin un concloent poder de convicció per la seva eficàcia, suficiència, credibilitat o idoneïtat.

5è. Que la revisió pretesa sigui transcendent a la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, ja que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets la inclusió dels quals no conduiria a res pràctic, si bé cal admetre la modificació fàctica quan sense ser transcendent en aquesta instància pogués resultar-ho en altres de superiors.

6è. Que no es tracti d'una nova valoració global de la prova incorporada al procés.

Un cop establert tot això, hem de passar a analitzar les pretensions concretes.

El recurs proposa la modificació del fet declarat provat 12º perquè que proposa la següent redacció:

'L'actora segueix en actiu en l'empresa SADA P.A. CATALUNYA, S.A., Des del 21 d'octubre de 2003 fins el 5 de març de 2008, va gaudir d'una reducció de jornada per guarda legal d'un menor, per la qual cosa va treballar 20 hores setmanals en el periode indicat. Talment, ha estat de baixa per IT en diversos períodes de temps des del 5.1.2010, actualment està de baixa mèdica des del 14.1.2014.'

Així mateix proposa l'addició d'un nou fet declarat provat 15º amb el següent contingut:

'En el mes de maig de 2010, el reconeixement mèdic de la Mutua conclou que la senyora Marí Juana era apta amb restriccions a postures forçades. Per això, en el mes d'agost de 2010 es recomanaren les següents mesures de prevenció per adaptar el seu lloc de treball: 1.- Limitar tasques que exigeixin la mobilització dels braços per damunt de les espatlles.- 2.- Rotació del lloc de treball amb la finalitat d'evitar la prono-supinació dels canells continuada durant tota la jornada laboral.- 3.- Aquesta rotació es podrà realitzar entre els següents llocs de treball: 'etiquetat manual del pollastre', recollida etiquetat pollastre', 'alimentació filetejadora', 'ensafatat pollastre' i 'alimentació Waldysa pollastre.

Tanmateix el día 6 d'agost de 2010 el Servei de prevenció UNIPRESALUD va trametre una carta a SADA PA CATALUNYA SA en la que recomanava les següents mesures de prevenció per tal d'evitar possibles alteracións de l'estat de salut de la senyora Marí Juana , per al lloc de treball d'eviscerat europeu: Limitar tasques que exigeixin la mobilització dels braços per damunt de les espatlles.- Rotació del lloc de treball amb la finalitat d'evitar la prono-supinació dels canells continuada durant tota la jornada laboral.- 3.- Aquesta rotació és podrà realitzar entre els següents llocs de treball: etiquetat manual del pollastre', 'recollida etiquetat pollastre', 'alimentació filetejadora', 'ensafatat pollastre' i 'alimentació Waldysa pollastre'. En aquest punt, la senyora María Dolores va declarar que l'empresa després de rebre la carta informativa, té la possibilitat de comunicar la incompatibilitat de les restriccions mèdiques amb les seves necessitats en el escorxador (segons procediment habitual), però en aquest cas no ho va fer.'

No és possible accedir a tal pretensió ja que, tot i que la modificació es proposa amb una redacció concreta, se cita la part de la declaració fàctica que es pretén substituir i s'assenyalen els documents que consten a les actuacions en els quals es pretén fonamentar la pretensió, en primer terme, si prosperés resultaria intranscendent, atès que en totas dues ocasions es refereix a períodes temporals molt anteriors a la data de l'accident de 2011, del que porta causa directa la situació actual, i encara quan fos convenient el canvi de lloc de treball l'any 2010, gens impedeix que tal situació hagi evolucionat; daltra banda, la reducció de jornada la mateixa acaba en 2008; en segon lloc la proposta es basa en documents que han estat tinguts en compte pel jutjador en la instància, i simplement reflecteixen una altra opinió valorativa que els altres en què s'ha basat la sentència, la qual cosa no vol dir res més que la proposta que conté el recurs fa una valoració diferent del material probatori aportat per la totalitat de les parts al procés, però ja és sabut que en cas de discrepància de valoració ha de prevaler la imparcial del jutjador sobre la parcial i interessada de la part. Si el Jutge ha considerat innecessari la inclusió en la resultancia fàctica, la Sala ha de respectar la seva decisió.

Es desestima el primer motiu de recurs.

TERCER. L' article 136.1 del Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat per Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 juny , disposa textualment que és incapacitat permanent la situació de la persona treballadora que, després d'haver estat sotmès al tractament prescrit i d'haver estat donat d'alta mèdicament, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixin o anul·lin la seva capacitat laboral; a més a més hi afegeix que no obsta a tal qualificació la possibilitat de recuperació de la capacitat laboral de l'invàlid, si aquesta possibilitat s'estima mèdicament com a incerta o a llarg termini.

Jurisprudència i doctrina coincideixen en les notes característiques que defineixen el concepte legal de la invalidesa permanent, que són:

1) Alteració greu de la salut, la qual cosa fa referència al fet que les diverses malalties han de ser intel·lectualment integrades i valorar-se'n la totalitat en el seu conjunt, de tal manera que, encara que els diversos patiments que integrin el seu estat patològic, considerats aïlladament, no determinin un grau d'incapacitat, sí que poden portar a tal conclusió si es ponderen i valoren conjuntament, amb independència de la contingència, comuna o professional, que les hagi originat; la norma també exigeix un tractament mèdic previ i l'alta en aquest tractament, i no haver-lo finalitzat n'impedeix, temporalment, la valoració.

2) El caràcter objectiu de les reduccions anatòmiques o funcionals ('susceptibles de determinació objectiva'), la qual cosa implica l'exigència que es pugui fixar un diagnòstic mèdic, de forma indubtable d'acord amb els criteris comunament acceptats de la ciència mèdica, i fugint de les meres especulacions subjectives, o de les vaguetats, inconcrecions o descripcions mancades de base científica.

3) La condició permanent i previsiblement definitiva de les lesions, és a dir, incurables i irreversibles; és suficient una previsió seriosa d'irreversibilitat per fixar el concepte d'invalidesa permanent, ja que, tenint en compte que la medicina no és una ciència exacta, sinó fonamentalment empírica, resulta difícil l'absoluta certesa del pronòstic, que no pot emetre's si no és en termes de probabilitat. Per això, el precepte que es comenta afegeix que 'no obstarà a tal qualificació la possibilitat de recuperació de la capacitat laboral de l'invàlid si aquesta possibilitat s'estima mèdicament com a incerta o a llarg termini'. I per això també l'art. 143 del mateix Text refós preveu la possibilitat de revisió de les declaracions d'invalidesa permanent per agreujament o millora.

4) La gravetat de les reduccions, des de la perspectiva de la incidència laboral, fins al punt de 'que disminueixin o anul·lin' la seva capacitat laboral depenent de la professió habitual o del grau d'incapacitat que es postuli; aquest requisit es constitueix com el central de la incapacitat permanent, atès que resulta intranscendent una lesió -per greu que sigui- que no incideix en la capacitat laboral.

D'altra banda, com després es veurà, segons que el grau d'afectació de la capacitat laboral sigui major o menor, serem davant un grau de la capacitat o d'un altre.

QUART. Respecte als graus d'incapacitat permanent, regulats en l'article 137 de la Llei, prèviament cal assenyalar diverses qüestions:

En primer lloc, les circumstàncies fàctiques concurrents en cada cas i la necessitat d'individualitzar cada situació concreta davant un hipotètic reconeixement d'incapacitat permanent (diferents malalties, divers desenvolupament de les malalties suposadament similars, edat del presumpte incapaç, professió habitual de cadascun amb els seus diferents matisos) fan que difícilment puguin donar-se supòsits amb identitat substancial, i, en conseqüència, en matèria de qualificació de la invalidesa permanent la invocació de precedents jurisprudencials resulta *inefectiva, ja que no aconsegueix el grau de doctrina vinculant en la mesura que cada realitat objectiva reclama també una decisió precisa i concreta: això fins i tot ha portat al Tribunal Suprem, sense excloure radicalment i incondicionadament els supòsits d'invalidesa de l'àmbit del recurs de cassació per a la unificació de doctrina, a limitar-ne considerablement l'admissió per la difícil coincidència de supòsits fàctics, i s'ha arribat a assenyalar que 'més que d'incapacitacions pot parlar-se de persones incapacitades' ( STS 30.1.89 , per totes); dificultat que també ha estat posada en relleu pel Tribunal Constitucional, en Sentència de 26.3.1996, núm. 53/1996, recaiguda en el recurs d'empara núm. 3622/1994 . Això no impedeix que -davant determinades malalties o lesions- existeixin criteris de caràcter general que ajudin a prendre la decisió més adequada.

En segon lloc, han de valorar-se les limitacions funcionals, més que no pas l'índole i naturalesa dels patiments que les originen, ja que són les limitacions i no les lesions en si mateixes les que impediran a una persona desenvolupar una feina concret o tot tipus de feines, atès que unes limitacions poden resultar determinants de la impossibilitat de dur a terme una tasca, i implicar una incapacitat, i ser intranscendents per a una altra professió, malgrat que derivin de les mateixes lesions.

CINQUÈ.L'art. 137.1 enumera els diferents graus d'invalidesa i l'apartat 2 assenyala que -a l'efecte de la invalidesa permanent- s'entén per professió habitual, en cas d'accident, sigui o no de feina, l'exercida normalment pel treballador o treballadora en el moment que el va patir; per contra, en cas de malaltia comuna o professional, és professió habitual aquella a la qual dedicava la seva activitat fonamental durant el període de temps anterior a la iniciació de la incapacitat que reglamentàriament es determini:

En els apartats posteriors defineix els diversos graus, i els seus apartats 3 a 6 assenyalen que:

3. S'entén per incapacitat permanent parcial per a la professió habitual la que, sense aconseguir el grau de total, ocasioni a la persona treballadora una disminució no inferior al 33 per 100 en el seu rendiment normal per a aquesta professió, sense impedir-li la realització de les tasques fonamentals d'aquesta.

4. S'entén per incapacitat permanent total per a la professió habitual la que inhabiliti per a la realització de totes les tasques d'aquesta professió o de les fonamentals, sempre que pugui dedicar-se a una altra de diferent.

SISÈ. Abans de la conclusió del raonament, cal assenyalar que hem de tenir en compte les circumstàncies concurrents i fer una interpretació de les normes abans ressenyades d'acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades, utilitzant per a la nostra decisió el criteri que usaria un ciutadà mitjà per analitzar la qüestió; a més, convé recordar que ha existit un expedient administratiu previ en el qual l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques ha fet un reconeixement mèdic; l'Entitat Gestora ha dictat una resolució administrativa, decisió que ha estat reanalitzada a conseqüència de la reclamació prèvia interposada; finalment, hem de tenir present que aquesta resolució administrativa ha estat impugnada davant el Jutjat Social i existeix una decisió adoptada per qui té el poder jurisdiccional, després d'haver practicat en l'acte del judici les proves proposades i d'haver-les analitzat en la Sentència objecte de recurs.

A la vista de tot això, concloem que la capacitat laboral residual no està limitada fins al punt d'impedir l'esforç i dedicació necessaris per desenvolupar las tasques fonamentals de la seva professió habitual, ja que la limitació es tan sol de l' 1% .

El que hem exposat implica la desestimació del recurs.

Vistos els preceptes legals citats, els concordants i altres disposicions d'aplicació general i pertinent,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per Marí Juana contra la Sentència de data 17 de febrer de 2014, dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Lleida , en les actuacions núm. 182/2012, i en conseqüència confirmem la resolució impugnada, sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' art. 221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, en l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0937 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la magistrat/da ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.