Sentencia Social Nº 8/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 24/2006 de 01 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

fc

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, u de març de dos mil set

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt, ha dictat aquesta sentència.

SENTÈNCIA NÚM. 8/2007

En les actuacions núm. 24/2006, incoats en virtut de demanda de impugnació de conveni col.lectiu,

Antecedentes

ÚNIC.- Amb data 20 de novembre de 2006 han presentat davant aquesta Secretaria demanda d'Impugnació de Conveni Col.lectiu en la que és part demandant CONFEDERACIÓN SINDICAL DE LA COMISIÓN OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA i com a part demandada FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, S.A., Mauricio , Luis Pedro , Cesar , Lázaro , Carlos Miguel , Claudio , Lucas , Luis Manuel , Bruno , Lorenzo , Luis Andrés , Cornelio , Paulino , Juan Manuel , Ernesto , Rubén , Pedro Enrique , Gregorio y MINISTERIO FISCAL, en la que sol.licitava es dictès una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici en data 21.02.2007, la part demandant va ratificar-se en les seves peticions, i la part demandada va oposar-se a la demanda. La prova declarada pertinent va practicar-se i consta en l'acta de judici. En acabar l'acte, les parts van fer les seves conclusions definitives.

Fundamentos

PRIMER.- Els fets provats deriven de la prova especialment documental i també interrogatori del legal representat de l'empresa practicades a judici a presència de la Sala i valorada d'acord amb els principis processals d'immediació i de contradicció.

Els demandats compareguts, com a membres del Comité d'empresa pertanyents al Sindicat "U.G.T." denuncien manca de litisconsorci passiu necessari en no haver estat citada a judici la dita organització sindical. Tal com indica també el Ministeri Fiscal, aquesta pretensió no pot reeixir en no haver intervingut el sindicat com a tal en la negociació i signatura del Conveni, sens perjudici de l'afiliació sindical de diversos membres del Comité que si ho van fer i fins i tot de la circumstància de que un d'ells ostentés càrrec dins la dita organització sindical, que no pot considerar-se per aquesta circumstància ignorant ni aliena al procediment entaulat davant aquesta Sala i al qual la Llei Processal el facultava per a intervenir a judici, segons el que disposa l' article 153 amb relació amb el 151.2 LPL , sense que aquesta facultat suposi la necessitat de la seva presència i per tant la viabilitat de l'excepció formulada.

SEGON.- Respecte del fons de l'assumpte, i pel que diu respecte a la clàusula que es conté en l' article 7 del Conveni Col.lectiu de referència , no vulnera la llibertat sindical pel fet de que els membres del Comité d'Empresa que no van signar el conveni no formin part de la Comissió Paritària del mateix, doncs essent les facultats de la mateixa fonamentalment d'interpretació i aplicació del mateix, solament als que van participar en la seva negociació i aprovació son els que racionalment estan en millors condicions per a dur a terme aquestes tasques, del tot alienes als representants dels treballadors que no van subscriure el corresponent acord col.lectiu, tal com ha entès el Tribunal Suprem a la sentència de 8 de març de 2006 .

TERCER.- Respecte de l' article 36 , el concepte d'ajut escolar cal qualificar-lo com a no salarial sinó que té naturalesa d'ajut social, encaminat, no a retribuir la prestació de treball en els termes de l' article 26.1 de l'Estatut dels Treballadors , sinó a alleugerir els costos que representen per les famílies les despeses pròpies de l'escolarització dels fills fins a setze anys en conceptes com matrícules, mensualitats, llibres, material escolar etc, perjudici econòmic que no pateixen obviament els que no tenen fills en aquesta edat. El conveni col.lectiu de referència protegeix aquesta contingència abonant una determinada quantitat de diners (variable segons l'edat de cada fill o filla) a qui acrediti la matriculació en el curs corresponent i, i aquest es l'extrem que denuncia el sindicat recurrent, acrediti també un antiguitat mínima de sis mesos a l'empresa el 31 d'octubre de cada any. Aquesta limitació d'antiguitat mínima entenem que no vulnera cap norma imperativa, doncs el fet de que el pagament no sigui periòdic sinó fet d'una sola vegada per curs escolar donaria, així com la seva referència anual a la data de 31 d'octubre (clarament vinculada a l'inici del curs escolar), donaria per contra, lloc a greuges comparatius amb treballadors amb mínims temps de permanència a l'empresa envers els que han desenvolupat a la mateixa tot el curs escolar. Entenem per tant que condicionar la dita prestació social a un mínim d'antiguitat tenint en compte les característiques de la mateixa i la seva relació amb la durada del curs escolar no suposa discriminació prohibida per la llei i haurà de ser mantinguda.

QUART.- Com entenen sense excepció totes les parts, la menció a "prestació d'atur", referida a les treballadores embarassades, constitueix una errada, en haver-se de referir rectament a "incapacitat temporal", sense que, per tant pugui ser objecte de pronunciament d'il.legalitat, havent estat ja objecte de correcció per la Comissió Paritària segons document que consta a foli 170.

CINQUÈ.- Respecte del fet de que els treballadors jubilats parcialment no tinguin dret al plus previst en l' article 39 del Conveni Col.lectiu , la part demandant considera que té caràcter discriminatori en constituir una doble escala salarial. La qüestió mereix una examen detallat i conjunt en el marc de la situació especial dels treballadors en edat avançada, en els termes del que regula el Conveni Col.lectiu en discussió, doncs solament amb una visió global de la qüestió es pot arribar a una decisió fonamentada sobre el caràcter discriminatori o no de la clàusula.

El conveni col.lectiu regula la situació dels treballadors d'edat avançada i propera a la jubilació de la següent manera:

a) Estableix un premi de jubilació quantificat en una xifra de diners per cada any d'antiguitat a l'empresa a pagar en el moment de la jubilació, xifra decreixent segons l'edat del treballador en jubilar-se de manera que es de 91,62 euros per any a qui es jubili als seixanta anys i es redueix fins a 39,73 euros per any quan la jubilació es produeixi als 65 anys. Podem dir que aquesta prestació econòmica va en la línia de primar la baixa per jubilació a edat anterior a la prevista amb caràcter general fins eliminar-se, sembla ser, si el treballador es jubilés a edat superior a aquesta. ( article 40 del Conveni )

b) Menciona la jubilació especial als 64 anys, per remissió al Reial Decret 1194/1985 de 17 de juliol . Suposa una simple transposició al conveni col.lectiu del règim legal en la matèria. ( article 41 ). Es pot qualificar d'una mesura neutra.

c) Dòna un tractament especial als treballadors més grans de 63 anys, establint una prima per dia efectivament treballat ( article 39 ). En aquest cas, la mesura no es de cap manera incentivadora de la jubilació anticipada sinó, per contra, incentivadora de continuar en activitat, encara que la seva reduïda quantia (vint-i-tres céntims d'euro per jornada laboral de treball efectiu, poc més d'un euro setmanal) pugui fer pensar que es tracta d'un complement motivat per la major penositat de la feina a una edat avançada propera a la general de jubilació.

d) Jubilació a temps parcial, amb remissió a la normativa legal en la matèria i, exclusió, en aquest cas, del pagament de la prima a la que hem fet referència a l' apartat c) (article 42 en qüestió ).

Aquest tractament prou variat i diferenciat i, com hem dit, en alguns dels seus aspectes potser fins i tot contradictori, ha estat adoptat en el marc de la negociació col.lectiva i publicat sense reserves per l'administració laboral. Entenem que el seu redactat, contemplat en conjunt, no suposa ni l'establiment d'una doble escala salarial, com gratuïtament afirmen els demandants ni discriminació prohibida per la Llei, sinó regulació específica d'una situació (el treball proper a la data de jubilació, i la jubilació mateixa sigui total o parcial), en el qual conflueixen diversos i variats interessos que afloren a la negociació col.lectiva i es concreten fins a fer possibles acords de caràcter global. De cap manera es inversemblant l'argument expressat per l'empresa en el sentit de que, en els supòsits de jubilació parcial, l'aplicació de la prima donaria lloc, per la important reducció de jornada del jubilat parcial, a fixar quantitats gairebé ínfimes, doncs certament prou reduïdes son, com hem dit, les abonables per jornada completa. Però, a més, aquesta exclusió, en realitat, ve a operar com una reducció de fet del subjectes amb dret a la prima als treballadors plenament en actiu, excloent els jubilats parcials i potser aquesta modificació tècnica hagués esvaït els dubtes de la part actora, doncs quedaria clara la finalitat de compensar la penositat del treball "efectiu" de les persones més grans de 63 anys, sense comprendre dins les mateixes aquelles que, en veure reduïda la seva jornada efectiva de treball, veuen també reduïda la penositat corresponent a la mateixa, per la qual cosa no s'escau que tinguin dret a la prima corresponent.

Cal desestimar doncs la pretensió de la demanda.

SISÈ.- Respecte de l' article 54 del Conveni col.lectiu , que, en el que aquí interessa, disposa la prohibició de col.locar en el tauló d'anuncis escrits no signats pels seus responsables, no vulnera la llibertat sindical, doncs aquest espai comú podria ser susceptible d'utilització indeguda si es permetés a qualsevol persona col.locar escrits o comunicats en forma anònima. De cap manera suposa això ingerència de l'empresa en la llibertat sindical, doncs tal i com consta en el precepte mencionat, la clau del tauló d'anuncis no estarà en possessió de l'empresa, sinó del President del Comité de centre, que assumirà, com a legal representant del dit òrgan de representació unitària, la responsabilitat del referit tauló, existint per tant conformitat entre empresa i treballadors en que els escrits, cartells i comunicats que s'hi fixin, estiguin degudament identificats en la seva procedència, sense que la llibertat d'activitat sindical protegeixi l'anonimat dels qui pretenguin utilitzar aquest espai comú de comunicacions.

SETÈ.- Finalment, el sindicat demandant denuncia vulneració de l' article 14.2 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals pel fet de que s'atribueix en el dit annex als conductors i maquinistes la realització de tasques a terra, el que pot constituir un perill en implicar el fet de deixar el vehicle parat i amb el motor en marxa. Aquest simple argument i la menció d'aquest precepte legal, dóna caràcter absolutament genèric son insuficients per a que puguem apreciar cap tipus d'infracció legal en una norma reguladora de les funcions pròpies de les diverses categories professionals a les quals s'ha arribat mitjançant la lliure negociació col.lectiva i que, en tot cas i en la seva aplicació pràctica (no necessàriament i sempre ha de mantenir-se el motor dels camions o vehicles en marxa en totes i cadascuna de les baixades a terra del conductor o maquinista, ni el fet d'aturar el motor elimina totalment el risc de fallada dels frens d'estacionament que menciona la part actora) ha d'estar subjecte a la corresponent normativa legal i reglamentària de seguretat i higiene, de preceptiva aplicació i del tot desvinculada de la validesa del conveni col.lectiu, de manera que la prohibició de dur a terme una o totes les funcions que es denuncien com a perilloses, no suposaria la nul.litat de la clàusula corresponent ni per tant del conveni sinó que donaria lloc a la seva inaplicació en salvaguarda del superior interès de la salut i seguretat dels treballadors, per la qual cosa ha de desestimar-se la pretensió de la part actora, sense imposició de costes.

Fallo

DESESTIMEM la demanda interposada per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya d'impugnació del Conveni Col.lectiu de Treball de l'Empresa "Fomento de Construcciones y Contratas S.A.", Centres de Tarragona i Reus pels anys 2005-2010, codi de conveni 4301111, absolent els demandats, sense imposició de costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne testimoni que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

Publicació. El/la magistrat/da ponent ha llegit i publicat la sentència en el dia de la data. En dono fe.