Sentencia Social Nº 8014/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4884/2013 de 10 de Diciembre de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 10 de desembre de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8014/2013

En el recurs de suplicació interposat per Bon Preu, S.A.U. i Fidela , a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 5 de desembre de 2012 dictada en el procediment núm. 600/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Ministerio Fiscal, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 19 de juny de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de desembre de 2012 , que contenia la decisió següent: ' Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por DÑA. Fidela frente a BON PREU, S.A.U., habiendo sido parte el MINISTERIO FISCAL, sobre despido, debo declarar y declaro la improcedencia del mismo, condenando a la empresa demandada a que, a opción de la trabajadora, la readmita en las mismas condiciones que regían antes de producirse el despido con abono de los salarios de tramitación desde la fecha del despido hasta que la readmisión tenga lugar a razón de 57,12.- € diarios, o le abone una indemnización de 51.749,31- €. La opción antedicha deberá ejercitarse en el plazo de cinco días contados a partir del siguiente a la notificación de esta Sentencia.

Se advierte a la actora que en el supuesto de no optar por la readmisión o la indemnización se entiende que opta por la primera. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- Dña. Fidela , con DNI nº NUM000 , venía prestando servicios para la empresa demandada con contrato indefinido y a tiempo completo, ostentando la categoría profesional de Grupo 3 nivel 3, y percibiendo un salario mensual de 1.713,85.- € incluida la prorrata de pagas extraordinarias. Hecho conforme.

2º.- La actora el día 19.3.92, suscribió un contrato temporal de la modalidad eventual por circunstancias de la producción con la empresa Vallés Preu, S.A. de tres mese4s de duración, siendo su objeto 'circunstancias de mercado'. En fecha 18.6.92, se acordó una prórroga hasta el 18.9.92. En fecha 19.9.92 suscribió un contrato temporal de fomento del empleo que tuvo una duración de tres años y el 19.9.95 se suscribió un contrato indefinido. Docs. nº 1 a 6 actora.

3º.- En fecha 24.3.2000, la demandada Bon Preu, S.A.U. se subrogó en los derechos y obligaciones dimanantes de la relación laboral. Doc. nº 7 actora.

4º.- La actora está afiliada al Sindicato U.G.T., siendo miembro del Comité de Empresa desde el año 1998. Hecho incontrovertido.

5º.- La actora presta servicios en el centro de trabajo sito en Barcelona, centro H3 B de la calle Mallorca, nº 1-3-5 (Esclat de Sans). Hecho incontrovertido.

6º.- En fecha 7.12.2011, la empresa inició un proceso de modificación sustancial de las condiciones de trabajo consistente en que el descanso por bocadillo dejase de tener la consideración de trabajo efectivo, terminando el periodo de consultas el 21.21.2011 sin acuerdo. Docs. nº 11 y 13 actora y nº 23 demandada.

7º.- La actora, en su calidad de representante de la Sección Sindical de U.G.T., en fecha 4.1.2012 interpuso ante el T.L.C. papeleta de conciliación de conflicto colectivo contra la medida empresarial, celebrándose aquella el día 11.1.2012 y concluyéndose sin acuerdo. Docs. nº 14 y 15 actora.

8º.- El día 5.1.2012, el Comité de Empresa también presentó papeleta de conciliación por el mismo motivo, celebrándose el acto de conciliación ante el T.L.C. el 18.1.2012 concluyéndose con acuerdo sin la aceptación de la actora ni de su Sindicato que no participaron el acuerdo alcanzado. Docs. nº 16 y 17 actora y nº 24 y 25 demandada.

9º.- La actora, estuvo de baja por enfermedad común, desde el 26.10.2011 hasta el 6.11.2011 y desde el 20.1.2012 hasta el 6.2.2012. Doc, nº 7 demandada.

10º.- Los días 6, 8 y 18 de diciembre de 2011, días festivos, se abrió el Supermercado. Interrogatorio de la demandada.

11º.- En fecha 23.5.2012, se le hizo entrega a la actora de una carta de despido por causas objetivas por aquellas ausencias por enfermedad, poniendo a su disposición la indemnización de 20.566,20.- € indicándose en la carta que se le hacía el ingreso por transferencia bancaria. Se da la misma por íntegramente reproducida. Doc. nº 23 actora y nº 5 demandada.

12º.- Dicha transferencia la realizó la empresa el día 23.5.2012 a través del Banc de Sabadell, siendo ingresada en la cuenta de la actora el 25.5.2012. Docs. nº 6 demandada y nº 24 actora.

13º.- La actora dio orden a su entidad financiera para que devolviera la cantidad a la empresa. Hecho conforme.

14º.- El mismo día en que se despidió a la actora, el 23.5.2012, la empresa procedió al despido por las mismas causas de otros 8 trabajadores. Docs. nº 26 a 42 demandada.

15º.- El día 14.6.2012, interpuso la actora la preceptiva papeleta de conciliación celebrándose la misma el día 16.7.2022 y concluyéndose sin avenencia. Doc. obrante en autos.

Tercer.Contra aquesta sentència la part ambdues parts va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària (l'actora) va impugnar el del contrari. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentencia que declara procedent l'acomiadament, presenten sengles recursos de suplicació, per una part el demandant, i per altre, l'empresa demandada. Les dues parts han impugnat el recurs contrari. La part demandant pretén la condemna als salaris de tramitació per la seva condició de membre del Comitè d'empresa, mentre que l'empresa demandada insta la nul litat de la sentència, en primer lloc, i respecte a la censura jurídica, al lega la infracció de l' article 59 ET , per manca de prescripció de les faltes imputades.

SEGON.Entrant en l'examen del recurs de suplicació de la part demandant, es plateja amb un únic motiu, per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , la infracció de l' article 56.4 de l'Estatut dels Treballadors, que en la redacció donada per l ' article 18.9 del Reial Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer , indica que quan l'acomiadament sigui d'un representant legal dels treballadors, la opció per la indemnització o la readmissió correspondrà a aquest, i en qualsevol cas tindrà dret als salaris de tramitació.

Ja que es declara provat, i és un fet indiscutit per l'adversa, que la demandant era membre del Comitè d'Empresa des de l'any 1998, tal com consta en el fet provat quart de la sentència, i s'ha declarat improcedent l'acomiadament, s'ha d'acollir el motiu del recurs, doncs així és dedueix de la literalitat del precepte que s'al lega i que efectivament ha resultat infringit en no haver-se aplicat les conseqüències íntegres de la declaració de improcedència, atenent a què la demandant era representant dels treballadors. Per tant, la decisió de la sentència hauria de comportar la condemna, sigui quina sigui la opció efectuada, al pagament dels salaris de tramitació i en aquest sentit ha de ser revocada, estimant el recurs de suplicació de la demandant.

TERCER.El recurs de l'empresa demandada, es presenta en primer lloc per la via de l' article 193 a) de la LRJS , al.legant la indeguda aplicació dels articles 59 i 60 de l'Estatut dels Treballadors, indicant que en cas que no sigui la via processalment adequada, planteja el mateix motiu per la via de l'article 193 c), per infracció de normes substantives o jurisprudència.

Atès que la infracció que s'al lega pel recurrent és d'una norma substantiva i no de normes del procediment, la via adequada per plantejar-la és la que exposa amb caràcter subsidiari, amb la conseqüència de què de ser estimada la seva argumentació no comportaria la nul litat de la sentència sinó la revocació o no de la qualificació de la improcedència de l'acomiadament.

A l'efecte, s'ha de fer constar que la sentència, tal com motiva expressament en el fonament jurídic setè, arriba a la conclusió de què l'empresa no ha acreditat la causa al legada per justificar la decisió extintiva. Pels motius que es dedueixen dels indiscutits fets provats (fet novè i desè) i es poden resumir en:

- les faltes d'assistència per incapacitat temporal de la demandant han estat justificades però no 'intermitents'.

- prenent el període de referència de quatre mesos discontinus, és a dir, des del mes d'octubre i novembre de 2001(sic, per evident error de transcripció, doncs és 2011) i gener febrer de 2012, doncs l'actora hauria faltat un total de 24 dies hàbils en tot el període.

- tampoc es donaria el requisit d'absència injustificada del 20% de jornades hàbils, en els darrers dos mesos consecutius, ja que la 'intermitència' no s'ha donat, en haver estat de baixa l'actora en un únic període durant en els mesos de gener-febrer de 2012.

Per tant, la declaració de improcedència, no ha estat motivada únicament en base a la prescripció de les faltes sinó a la manca d'acreditació de la causa. La reflexió sobre la prescripció de les absències imputades, per transcurs de més de 60 dies, des del moment de l'alta mèdica de l'actora, que comportaria la prescripció de la decisió extintiva de l'empesa, és merament una argumentació de suport a la reflexió bàsica de la sentència que dona lloc a la qualificació de l'acomiadament. Per tant per molt que es declarés no prescrita la decisió empresarial, no seria transcendent per a modificar la decisió i per tant el motiu ha de ser rebutjat, en base a la conclusió que s'exposarà a continuació.

QUART.Amb correcta empara per via de l' apartat c) de l' art. 193 LRJS , el segon motiu del recurs, al.lega la infracció dels articles 52 d) de l'Estatut dels Treballadors , article 117.3 de la CE , 5.1 de la LOPJ i l' article 3.1 del Codi Civil , al legant que s'aplica indegudament el regim jurídic de la extinció per causa objectiva, segons la llei anterior al moment en què s'acomiada a la treballadora, doncs ja estava vigent l' article 52 d) ET , en la redacció donada pel Reial Decret 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.

La llei que pretén aplicar el recurrent, disposa que serà causa d'extinció del contracte: 52-d) 'Por faltas de asistencia al trabajo, aun justificadas pero intermitentes, que alcancen el 20 % de las jornadas hábiles en dos meses consecutivos siempre que el total de faltas de asistencia en los doce meses anteriores alcance el cinco por ciento de las jornadas hábiles, o el 25 % en cuatro meses discontinuos dentro de un periodo de doce meses.- No se computarán como faltas de asistencia, a los efectos del párrafo anterior, las ausencias debidas a huelga legal por el tiempo de duración de la misma, el ejercicio de actividades de representación legal de los trabajadores, accidente de trabajo, maternidad, riesgo durante el embarazo y la lactancia, enfermedades causadas por embarazo, parto o lactancia, paternidad, licencias y vacaciones, enfermedad o accidente no laboral cuando la baja haya sido acordada por los servicios sanitarios oficiales y tenga una duración de más de veinte días consecutivos, ni las motivadas por la situación física o psicológica derivada de violencia de género, acreditada por los servicios sociales de atención o servicios de Salud, según proceda.- Tampoco se computarán las ausencias que obedezcan a un tratamiento médico de cáncer o enfermedad grave.'

El recurs cita doctrina del TS de 22-12-2008 RJ 2009/1828) en el sentit de recordar els criteris de interpretació de les normes jurídiques, històrics, sistemàtics i finalístics, i en base a la resolució que cita argumenta el recurrent que no és pot exigir que els períodes de baixa utilitzats com a arguments per a justificar l'extinció hagin de ser posteriors a la norma que s'aplica. Però la sentència que cita no fa cap referència al caràcter retroactiu o no de la norma a aplicar, sinó a la finalitat de la mateixa.

Per contra, aquesta Sala s'ha pronunciat ja sobre aquesta qüestió, en el cas de una decisió extintiva de la mateixa empresa BON PREU, en la sentència de 21 de juny de 2013, recurs de suplicació 2727-2013, en la que es cita la del TSJ Madrid de 12- 11-2012, que valora que és incorrecte aplicar retroactivament l' article 52 d) ET , és a dir, a períodes d'absentisme anteriors a la reforma, doncs suposaria donar caràcter retroactiu a normes que no han disposat el contrari, contradient el principi general de l' article 2.3 del Codi Civil i les disposicions transitòries del mateix Codi, quan indica que les variacions que perjudiquin els drets adquirits segons la legislació civil anterior, no tindran efecte retroactiu. Aplicant l'exigència de la norma anterior que suprimeix la nova regulació de l' article 52 d) ET , - 2.5% d'absentisme del conjunt de la plantilla -, sobre el que res indica la carta d'acomiadament, també s'arribaria a la solució de la sentència impugnada.

Aquesta interpretació té suport jurisprudencial ja que és la que recull la recent sentència del TS, de 16 d'octubre de 2013 , dictada en RCUD, núm. 446-2013, que indica:

'La cuestión planteada consiste en determinar si es aplicable esta última redacción del precepto a las ausencias de la actora, anteriores a la entrada en vigor de la nueva redacción de la norma, lo que justificaría la extinción del contrato por causas objetivas, o ha de aplicarse la redacción vigente cuando se produjeron las ausencias, en cuyo caso no procedería el despido objetivo ya que no se ha acreditado que el absentismo de la plantilla en igual periodo alcanzara el 2'5%.

La Sala entiende que esta última solución es la adecuada a derecho por lo que no habría justa causa para proceder a la extinción del contrato de la actora.

Las razones son las siguientes:

1º.- El Real Decreto-Ley 3/2012, de 10 de febrero contiene una disposición final decimosexta en la que se limita a consignar que entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Boletín Oficial del Estado, lo que se efectuó el 11 de febrero de 2013, y si bien contiene doce disposiciones transitorias, que abordan problemas de entrada en vigor de la norma respecto a distintas cuestiones, actuación de ETT como agencias de colocación, bonificaciones en contratos vigentes, reposición de las prestaciones de desempleo, etc..., no contiene disposición alguna que establezca un régimen transitorio aplicable a la extinción de contratos de trabajo realizados al amparo del artículo 52 d) del Estatuto de los Trabajadores . En consecuencia, la entrada en vigor de la nueva redacción del precepto para las extinciones por dicha causa se produce a partir del 12 de febrero de 2012, ya que en el RD Ley no está previsto efecto retroactivo para el artículo 52 d) ET .

2º.- El artículo 9.3 de la Constitución proclama con total rotundidad que la Constitución garantiza la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales y, aplicar la nueva redacción del artículo 52 d) ET a situaciones acaecidas con anterioridad a la entrada en vigor de la misma, supone no respetar la irretroactividad de las normas que, en este supuesto, son restrictivas del derecho de la actora, pues eliminan un requisito -el absentismo del 2'5% de la plantilla- para que el contrato pueda extinguirse a instancia del empresario por justa causa .

3º.- El artículo 2.3 del Código Civil dispone que las leyes no tendrán efecto retroactivo si no dispusieren lo contrario y, tal como ha quedado consignado en el ordinal primero, el RD Ley, salvo para las concretas materias expresamente relacionadas en el mismo, no dispone que sus normas tengan carácter retroactivo, por lo que ha de predicarse la irretroactividad de la regulación que contiene el Real Decreto-Ley 3/2012, de 10 de febrero.

Por lo anteriormente razonado no procede la aplicación al supuesto examinado de la redacción dada al artículo 52 d) ET por el RD Ley de 3/2012, de 10 de febrero, lo que acarrea la desestimación del recurso formulado.'

CINQUÈ.Ja que s'imputen a l'actora faltes justificades d'assistència, del període anterior a 6 de febrer de 2012, inclòs, resulta d'aplicació al cas la versió de l'ET vigent fins a la reforma operada pel RDL 3/2012, de 10 de febrer, que indicava: 'El contrato podrá extinguirse:d) Por faltas de asistencia al trabajo, aún justificadas pero intermitentes, que alcancen el 20 % de las jornadas hábiles en dos meses consecutivos, o el 25 % en cuatro meses discontinuos dentro de un periodo de doce meses, siempre que el índice de absentismo total de la plantilla del centro de trabajo supere el 2,5 % en los mismos periodos de tiempo.

No se computarán como faltas de asistencia, a los efectos del párrafo anterior, las ausencias debidas a huelga legal por el tiempo de duración de la misma, el ejercicio de actividades de representación legal de los trabajadores, accidente de trabajo, maternidad, riesgo durante el embarazo y la lactancia, enfermedades causadas por embarazo, parto o lactancia, paternidad, licencias y vacaciones, enfermedad o accidente no laboral cuando la baja haya sido acordada por los servicios sanitarios oficiales y tenga una duración de más de veinte días consecutivos, ni las motivadas por la situación física o psicológica derivada de violencia de género, acreditada por los servicios sociales de atención o servicios de Salud, según proceda.'

Tot i això, cal dir que el primer requisit de la norma anterior i posterior, és que es tracti d'absències justificades però intermitents, i per tant, si les absències són consecutives o existeix una única absència prolongada en el temps, la decisió empresarial s'ha de declarar improcedent, per manca dels requisits establerts per l' article 52 d) de l'ET . Així ho indica també la sentència del TS de 9 de desembre de 2010 (RCUD 842/2010 ).

Aplicant els preceptes literals indicats i la jurisprudència citada al cas concret no es pot sinó confirmar la sentència del jutjat social, ja que la demandant no va estar faltar de manera intermitent a l'empesa en un 20% de jornades en els darrers dos mesos consecutius, doncs està de baixa per IT en un únic període, del 20-1-2012 al 6-2-1012; ni el 25% en els quatre mesos discontinus dins del període de dotze, ja que falta des del 26-10-2011 al 6-11-2011, per un total de 24 dies hàbils, tal com s'ha indicat més amunt . Tampoc en aquest punt es pot atendre el motiu del recurs. En conseqüència, s'ha de confirmar la decisió de la sentència de instància respecte a la declaració de improcedència de la decisió extintiva, afegint la condemna als salaris de tramitació, tal com s'ha argumentat anteriorment, ja que s'estima el recurs de la part actora.

SISÈ.D'acord amb l' article 204-1 i 204 de la LRJS , en confirmar-se la sentència, s'ha d'acordar la pèrdua de les consignacions i del dipòsit, quantitats a les que es donarà la destinació legal, quan la resolució sigui ferma. Conforme a l'article 235 de la mateixa Llei processal, la sentència ha de imposar les costes a la part vençuda, excepte quan gaudeixi del benefici de justícia gratuïta o quan es tracti de sindicats, funcionaris o personal estatutari, que hagi d'exercitar els seus drets com empleats públics davant de l'ordre social.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per BON PREU SAU, i estimar el recurs de suplicació presentat per Fidela contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 16 dels de Barcelona en data 5 de desembre de 2012 , en les actuacions número 600/2012, iniciades per demanda presentada per Fidela contra la citada empresa, amb citació del Ministeri Fiscal, en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, revoquem en part la sentència dictada únicament en el sentit d'afegir a la condemna de l'empresa el pagament dels salaris de tramitació, qualsevol que sigui la opció efectuada per l'actora, membre del Comitè d'Empresa de la companyia condemnada. Confirmem en la resta de pronunciaments, la sentència de instància.

Es condemna també a l'empresa BON PREU SAU a la pèrdua del dipòsit i de la consignació per a recórrer, quantitats a les que es donarà la destinació legal, així com al pagament de les costes a la part actora, que xifrem en 400 euros, per la impugnació del recurs de suplicació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.