Sentencia Social Nº 8047/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1137/2008 de 06 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8047/2009

En el recurs de suplicació interposat per Albervima, S.A. a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 3 d'abril de 2009 dictada en el procediment núm.

1137/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial i Héctor , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 19 de desembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 d'abril de 2009 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando en parte la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. Héctor , contra la empresa Albervima S.A. y el Fondo de Garantía Salarial (Fogasa), sobre despido objetivo, ACUERDO:

1º Declaro la IMPROCEDENCIA DEL DESPIDO OBJETIVO del que fue objeto D. Héctor el día 28 de noviembre de 2008, condenando a la empresa Albervima S.A. a estar y pasar por tal declaración y a que readmita al demandante en su mismo puesto de trabajo y en iguales condiciones a las que regían la relación laboral con anterioridad al despido, con devolución de las cantidades percibidas en concepto de indemnización; o, a su opción, que deberá ejercitar en el improrrogable plazo de cinco días, a que abone al actor una indemnización en cuantía de 61289,25 euros, con compensación de la indemnización ya recibida; y, en ambos casos, a pagar al demandante los salarios de tramitación devengados desde la fecha del despido hasta la notificación de esta sentencia, a razón de 71,06 euros diarios.

2º Absolver al Fogasa, sin perjuicio de sus responsabilidades legales".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º. El demandante, D. Héctor , mayor de edad, con D.N.I. nº NUM000 , trabajaba por cuenta de la empresa Albervima S.A., con domicilio en la ciudad de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), con una antigüedad de 19 de octubre de 1989, categoría profesional de oficial 1ª, y salario mensual bruto de 2131,76 euros, incluida la parte proporcional de pagas extras.

2º. El día 29 de noviembre de 2007 el demandante presentó demanda judicial contra la empresa reclamando unas supuestas diferencias salariales, por importe de 673,68 euros, devengadas entre febrero y octubre de 2007.

La mencionada demanda dio lugar a la incoación de los autos nº 860/2007, tramitados por el Juzgado de lo Social nº 32 de Barcelona, en los que se logró un acuerdo en sede judicial el día 26 de febrero de 2008.

3º. En la empresa existen dos secciones, denominadas de prensa y de perfiles. En los últimos años 2 operarios trabajaban en la sección de prensa y 5 en la de perfiles.

El actor trabajó en la de prensa, asumiendo funciones de encargado de la misma, hasta, aproximadamente, el mes de marzo de 2007, en que a iniciativa propia fue destinado a la de perfiles.

4º. La empresa cierra por vacaciones 3 semanas en agosto.

5º. En el año 2007 la empresa adquirió una nueva máquina para la sección de perfiles que ha permitido incrementar sustancialmente la capacidad productiva.

6º. En el último semestre de 2008 se ha experimentado un sustancial descenso de pedidos respecto al mismo periodo del año 2007.

7º. El día 28 de noviembre de 2008 la empresa demandada comunicó al actor su despido por causas objetivas, con efectos al mismo día, mediante carta que se da aquí por íntegramente reproducida (documento nº 4 del ramo de prueba de la parte actora).

En la misma se indicaban como causas las siguientes: "La empresa se dedica a la manipulación de caucho celular y otras espumas técnicas, desde principios del año 2008, la evolución económica del país se ha venido degradando con el desplome primero del sector de la construcción y posteriormente del sector de la automoción, los cuales son una parte importe de nuestra facturación bien de forma directa como indirecta, además de arrastrar al resto de la industria en general, por ser estos dos sectores de un gran impacto económico.

Justo antes de las vacaciones de verano de 2008 los pedidos sufrieron un notable descenso, que se asumió con normalidad y dentro de los vaivenes del mercado, pero a la vuelta de vacaciones de verano, ha habido una verdadera debacle.

Puestos a analizar la cuestión, y reunida la empresa con los asesores, se ha llegado a la conclusión que la única posibilidad de viabilidad de la empresa es, como medida urgente y principal, la reducción de plantilla ya que al caer la producción, es lo coherente para que la empresa pueda continuar a la espera de que el mercado supere el actual bache.

Como el descenso de pedidos y facturación en este último cuatrimestre de 2008 es alarmante, y la previsión para el año 2009, es peor que la del último cuatrimestre, hemos de proceder a tomar medidas para poder continuar con la empresa.

La resolución que se ha tomado, está encaminada, como es lógico a tratar de superar las dificultades económicas actuales.

Causas organizativas y de producción:

En el sector de PRODUCCIÓN, la empresa consta de 2 secciones:

La Sección de Perfiles y la de Prensa.

1.-Sección de PERFILES:

En esta sección se ha producido un fuerte descenso de pedidos, que unido a una serie de cambios tecnológicos, con la adquisición de nueva maquinaria, así como el cambio de recepción de la materia prima, procede amortizar en es sección puestos de trabajo.

a)Antes de los cambios tecnológicos la forma de producir era la siguiente:

1)El material se recibía en planchas de 2000 x 1000 mm.

2)Estas planchas eran cortadas en cuatro bandas (250 mm) y escuadradas manualmente por un operario a un ritmo de entre 150 a 200 planchas día.

3) Una vez realizado las tareas anteriores, eran pegadas, en testa, y contada la longitud de la banda de forma manual, para estas operaciones eran preciso la intervención de 2 operarios.

4)Finalmente dichas bandas ya contabilizadas se procedía por otro operario aplicarle adhesivo a 250 mm.

b)En la actualidad y debido a los cambios tecnológicos producidos, la forma de fabricación es la siguientes:

1)El material se recibe en bobinas, a un ancho de 1.000 mm y por una longitud de entre 50 a 150 metros, según el grueso del material.

2)Las bobinas son colocadas en la maquina nueva, la cual aplica adhesivo a 1.000 mm, corta a 250 mm y cuenta, todo ello simultáneamente y a una velocidad como mínimo de 2 planchas minuto y con sólo 2 operarios.

En esta Sección hay 5 trabajadores, y es donde una vez efectuado el estudio que posibilite la viabilidad de la empresa, ha quedado constatado que es imprescindible la supresión de su puesto de trabajo en esta Sección, la no deseada medida de amortizar su puesto de trabajo se debe a que no nos resulta imprescindible para la producción actual, dado que los pedidos han disminuido de forma tal (y lo que es peor, siguen disminuyendo) que ya no precisamos de los mismos puestos de trabajo. Si a ello le unimos que en el año 2007 encargamos una máquina que reuniera todas las medidas de seguridad que obliga la normativa actual, y que entro en funcionamiento en abril de 2008, siendo completamente operativa a finales de julio, se ha constatado que entre la falta de pedidos, y la adquisición de la máquina, es necesario suprimir su puesto de trabajo en esta Sección.

Antes hacían falta 4 persona para realizar la misma función que desde julio de 2008, la realizan solamente 2 personas y además con mas seguridad, con lo cual, es evidente, que hay que amortizar su puesto de trabajo en esta Sección.

Tal y como ya le hemos indicado, con la supresión de su puesto de trabajo, cuyo coste anual es de 35.780 E, existen razones fundadas para garantizar, al ritmo actual, la permanencia del resto de los puestos de trabajo.

La presente medida de amortización de puestos de trabajo, es la mínima imprescindible para que la empresa, con el personal actual, continúe con su actividad. Durante estos 4 meses, en que ha habido poco trabajo, hemos mantenido toda la plantilla, pero como resulta que los pedidos siguen disminuyendo, (no solo a corto plazo, si no que tampoco lo hay a medio plazo) no es posible mantener todos los puestos de trabajo, por lo cual hemos agotado la posibilidad de mantenerlos, creyendo posible y viable que con la plantilla reducida continuemos la actividad hasta superar esta crisis.

La facturación, frente a los mismos meses del año anterior y por tanto la producción ha caído en estos últimos 4 meses de la forma siguiente:

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

AÑO 2007AÑO 2008Diferencia

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Mes de Julio208.471,46 E205.117,57 E-3.353,89 E

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Mes de Agosto 47.866,57 E41.503,96 E-6.362,61 E

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Mes de Sept.171.870,02 E145.420,81 E -26.449,21 E

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Mes de Oct. 186.309,32 E125.142,79 E -61.166,53 E

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sin pedidos, no hay producción, y sin producción no hay trabajo, lo que conduce, a suprimir puestos de trabajo ya que si no se toman medidas, ello conduce al inevitable cierre de la empresa.

Como la bajada de pedidos, que ha habido este último cuatrimestre, y la previsión para el año 2009, es peor que la del último cuatrimestre, hemos decido suprimir su puesto de trabajo, cuyo coste, ya que se puede amortizar debido a la bajada de pedidos, es de casi 36.000 E./año. Con ello, existe el convencimiento de poder continuar hasta superar esta crisis que se prevé larga, según las previsiones, hasta el año 2010. Con la supresión de su puesto de trabajo (innecesario dada la caída de la producción por no haber pedidos) podemos lograr un equilibrio entre ingresos y gastos que posibilitan la duración de la empresa.

La bajada de ventas (y de los futuros pedidos) de los clientes en el último cuatrimestre, es aproximadamente del 40% bien porque han cerrado la empresa, o nos han anulado los pedidos.

Asimismo, en lo que va de año, hemos perdido a 54 clientes, casi todos porque han cerrado la empresa.

Pero es que además, y ello nos ha llevado a prescindir de sus servicios del departamento al que Vd. está adscrito, puesto que aquí la producción, debido a la escasez de pedidos han disminuído en aproximadamente el 40%.

Ante ello, nosotros, nos vemos en la necesidad de reestructurar este departamento, ya que no hay trabajo para todo el personal, y tampoco se le puede reubicar en otro departamento. Debido a la disminución de pedidos, en los últimos 4 meses en dicho departamento han estado durante varias horas diarias inactivos por falta de pedidos. Inicialmente hemos asumido este coste, observando el mercado, pero todas las previsiones son de recesión en lugar de recuperación, máxime debido a que sectores tan estratégicos para la economía como son la construcción y la automoción, los cuales son una parte importe de nuestra facturación bien de forma directa como indirecta, han caído estrepitosamente, con quiebras y expedientes de regulación de empleo, por ello, hemos acordado, que para salvar el resto de la empresa, prescindir de sus servicios.

La crisis nos impide el mantenimiento de todos los puestos de trabajo, haciendo necesaria la adopción de la no deseada medida de amortizar los que no resulten imprescindibles para la actividad actual, encaminadas todas ellas al objetivo de compensar los desequilibrios producidos, superando la "situación negativa" o procurando "una más adecuada organización de los recursos".

Se suma a toda la problemática actual de la empresa, el hecho de que a principios de año se efectuó la compra de una nueva máquina, que se ha comprado mediante Leasing, dado que es imprescindible para la continuidad del negocio, tuvimos que comprarla para modernizar el negocio debido a la demanda específica que teníamos en ese momento, que nuestros clientes nos imponían y que solo se lograba con la tecnología que dicha maquinaria presta.

Queda a su disposición la documentación que precise para constatar los datos de esta carta".

8º. Simultáneamente a la entrega de la carta de despido, se puso a disposición del actor 15500 euros en concepto del 60% de la indemnización legal, remitiendo al Fogasa para cobrar el resto.

Asimismo, se abonó al actor 1523,68 euros en concepto de compensación por incumplimiento del plazo de preaviso.

9º. El mismo día 28 de noviembre de 2008 la empresa procedió a despedir a otro trabajador, D. Teodosio , también por causas objetivas (documento nº 7 del ramo de prueba de la parte demandada).

10º. La entidad demandada, en el año 2008, no tuvo pérdidas.

11º. La empresa demandada ocupa a menos de 25 trabajadores.

12º. El demandante no ostenta, ni ha ostentado, la condición de miembro de los órganos de representación unitaria o sindical de los trabajadores.

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada ALBERVIMA S.A. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma el Sr. Héctor . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que estimà la petició subsidiària de la demanda presentada per la part actora, i declarà la improcedència del seu acomiadament per causes objectives, amb les conseqüències legals inherents a tal declaració, s'interposa per l'empresa demandada Recurs de Suplicació que s'estructura en dos motius, correctament emparats en l'apartat b) i c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , dedicats a revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Cal posar de relleu que la sentència d'instància declarà improcedent l'acomiadament de l'actor en entendre que aquest no estava justificat perquè l'empresa no va acreditar les circumstàncies al.legades en la carta d'acomiadament, tot afirmant que la demandada no havia presentat cap document oficial que permetés contrastar les dades assenyalades en la carta d'acomiadament. Ni factures, ni declaracions fiscals, únicament quadres comparatius, relacions i pressupostos unilateralment confeccionats per la part demandada.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent sol.licita la modificació del fe provat sisè, pel qual proposa la redacció següent: "La empresa acreditó que en el último semestre de 2.008 ha experimentado un descenso del 30% de pedidos respecto al mismo periodo del año 2007 y que el descenso experimentado de pedidos en los primeros meses del 2009, asciende al 40%; todo lo cual y en su conjunto, dió lugar a la necesidad de proceder a la amortización del puesto de trabajo ocupado por el actor". Es fonamenta la modificació en els folis 102, 103, 118, 119, 120, 121 i 112 a 129 de les actuacions, que són una sèrie de documents confeccionats per l'empresa, en els quals consten les comandes que aquesta ha tingut, cost de la inversió en maquinària, etc. i també al.lega l'empresa que si el Magistrat entenia que la documentació aportada no era suficient per acreditar els fets, hauria d'haver demanar per a millor proveir que s'aportés altra documentació i que, en tot cas, una vegada presentada la documentació oficial comptable en el Registre Mercantil ja es presentarà a la Sala, a l'emparament del que disposa l'article 231 de la Llei de Procediment Laboral .

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella

Doncs bé, tenint en compte els anteriors principis, el motiu ha de ser desestimat, perquè com s'ha dit abans, el jutge d'instància fonamenta la declaració d'improcedència de l'acomiadament de l'actor, precisament en la manca d'acreditació per part de l'empresa dels fets al.legats, tot fent referència a que els citats documents que han estat confeccionats unilateralment per la recurrent, sense que s'hagi presentat cap document oficial, ni cap factura, ni tan sols els documents que acreditin la compra de la nova màquina per part de l'empresa, per poder comprovar la inversió que aquesta ha fet, per la qual cosa és evident que no hi ha cap error en la valoració de la prova per part del jutge d'instància, al qual correspon aquesta facultat d'acord amb el que estableix l'art. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . D'altra banda tampoc es podria fer constar en un fet provat el que es demana en la part final de la redacció proposada referent a que "todo lo cual y en su conjunto, dió lugar a la necesidad de proceder a la amortización del puesto de trabajo ocupado por el actor", perquè aquest redactat suposaria una clara predeterminació de la decisió.

També s'ha de refusar l'al.legació de que en tot cas el Magistrat d'instància hauria d'haver sol.licitat per a millor proveir que l'empresa aportés altra documentació per acreditar l'acomiadament, perquè cal recordar que en el judici laboral regeix el principi d'aportació de part de les proves adients i que recau sobre la demandada la càrrega d'acreditar els fets en que fonamenta l'acomiadament.

TERCER.- En el segon motiu del recurs, la demandada afirma que la sentència ha infringit el que disposa l'article 52 c) de l'Estatut dels Treballadors i la Jurisprudència del Tribunal Suprem (sentències de 24.4.1996 i 14.6.1996). La recurrent argumenta, en síntesi, que segons aquestes sentències, quan l'acomiadament es basa en una causa organitzativa, no cal que es trobi l'empresa, en el seu conjunt, en situació econòmica negativa, i que aquestes causes organitzatives i de producció es van acreditar degudament.

Plantejada així la qüestió s'ha de dir el següent: Aquesta Sala ha posat de manifest en diverses sentències, tal com s'assenyala en la de data 6 de setembre de 2.007 (R. 1870/2007), amb cita de la de 23 de febrer de 2005, que després de la reforma de l'article 52 c) de l'Estatut dels Treballadors, efectuada pel R.D.Ll 8/1997, de 16 de maig , es produeix un canvi substancial en els requisits que el legislador exigeix per a que procedeixi l'amortització individual de llocs de treball per causes organitzatives, tecnològiques o de producció. Ara ja no cal que aquesta mesura contribueixi a "garantizar la viabilidad futura de la empresa", com abans s'exigia, per remissió de l'esmentat article a l'article 51 del mateix Estatut , sinó només que tingui per objecte «superar las dificultades que impidan el buen funcionamiento de la empresa, ya sea por su posición competitiva en el mercado o por exigencias de la demanda, a través de una mejor organización de los recursos».

No hi ha cap dubte que aquesta nova redacció va ampliar considerablement les possibilitats de l'empresari per acollir-se a aquest mètode de resolució dels contractes de treball, atès que ja no cal que es trobi en perill la viabilitat futura de l'empresa i només cal provar la concurrència de dificultats que incideixen en el bon funcionament d'aquesta.

Ara bé, aquesta flexibilització dels requisits que abans s'exigien, no eximeix l'empresa del deure d'acreditar que, efectivament, existeixen una sèrie de dificultats d'una certa entitat, per superar el quals és una mesura adequada i raonable l'extinció dels contractes de treball. És a dir, el que no es permès és utilitzar qualsevol situació purament puntual que pugui incidir en un moment determinat en l'activitat de l'empresa per a adoptar la decisió d'acomiadar, que només es pot adoptar quan els problemes de l'empresa siguin d'una certa entitat i importància i afectin al conjunt de la seva activitat, de tal manera que realment perjudiquin el seu bon funcionament considerat de manera global i no només quan es tracti dels ordinaris i habituals problemes merament episòdics i transitoris que es produeixen en la normal activitat de qualsevol empresa en més o menys freqüència com a conseqüència lògica de la seva actuació en el mercat.

Quan s'al.leguen causes tècniques, organitzatives o productives no cal que la causa al.legada hagi de ser valorada i contrastada amb la totalitat de l'empresa, i n'hi ha prou amb que s'acrediti «exclusivamente en el espacio en el que se ha manifestado la necesidad de suprimir el puesto de trabajo» (SSTS 13-2-2002, STS 19-3-2002).

i, per últim, que l'art. 52.c) ET no imposa a l'empresari l'obligació legal -que podrien preveure els convenis col.lectius de «agotar todas las posibilidades de acomodo del trabajador» en la empresa, o de «su destino a otro puesto vacante de la misma» establint en canvi altres compensacions com la indemnització per cessament, preavís i llicència d'hores per a buscar una nova ocupació.

QUART.- Doncs bé, en el present supòsit el jutge d'instància posa de relleu que l'empresa no ha aportat cap prova respecte de la necessitat d'amortització del lloc de treball de l'actor, raonament que s'ha d'acceptar totalment, perquè una cosa és que l'amortització es fonamenti en uns documents confeccionats per la pròpia empresa i una altra molt diferent és acreditar fefaentment que realment amb la nova organització ja no es necessari el treball de l'actor. Aquesta acreditació es pot fer per diferent motius (disminució de la càrrega de treball, introducció de nova maquinària, nova organització que permet un millor aprofitament dels recursos humans, etc.), però no es pot basar única i exclusivament en l'aportació de diferents documents unilateralment presentats per l'empresa, sense presentar cap altre tipus de document. Con encertadament raona el magistrat d'instància l'empresa no va acreditar mitjançat factures, declaracions fiscals o documents comptables, auditories, peritatges, etc., que les vendes haguessin baixat tal com s'indica en la carta d'acomiadament.

Certament s'indica també en la citada carta que el motiu de l'acomiadament és el fet que s'ha adquirit una nova màquina que permet aconseguir una millor producció, amb menys personal. Però tampoc aquest fet es va acreditar fefaentment, perquè tal com indica el jutge d'instància, no es va presentar còpia del contracte de leassing, per poder comprovar l'import de la inversió realitzada, ni tampoc es va presentar un estudi que permetés quantificar d'una forma mínima rigorosa en quina mesura s'havia incrementat la capacitat productiva, ni d'estalvi en hores de treball que comportava la posada en funcionament de la citada màquina, la qual cosa s'hauria pogut acreditar mitjançant un informe pericial.

També és cert, tal com argumenta la recurrent que en un acomiadament objectiu per causes organitzatives i de producció, no cal que l'empresa estigui en situació de pèrdues, tal com s'hauria d'haver acreditat en un supòsit en que l'acomiadament es basés en causes econòmiques, però aquest fet no pot comportar que les causes de l'acomiadament no s'hagin d'acreditar també de forma rigorosa, atès que aquest tipus d'extinció del contracte de treball, suposa la pèrdua d'un lloc de treball i, a més, amb una indemnització molt més reduïda pel treballador, és a dir, es tracta d'una extinció privilegiada per l'empresa, la qual cosa ha de comportar, en conseqüència, que aquesta hagi d'acreditar de forma suficient les causes que l'han portar a prendre aquesta dràstica decisió. En conseqüència el motiu ha de ser desestimat.

CINQUÈ.- La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància així com, d'acord amb el que estableix l'article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400?. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer i de la quantitat avalada, a les quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per ALBERVIMA, S.A., contra la Sentència dictada pel Jutjat Social nº 26 de Barcelona, en data 3 d'abril de 2.009 , que va recaure en les Actuacions 1137/2008, en virtut de demanda presentada pel Don. Héctor contra l'esmentada empresa i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem la recorrent a que pagui les costes legals, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixen en la quantitat de 400?. Així mateix s'acorda la pèrdua de les quantitats dipositada i avalada, a les que es donarà el seu destí legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.