Sentencia Social Nº 8051/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 379/2008 de 06 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 6 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8051/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 30 de juny de 2008 dictada en el procediment núm. 379/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Montserrat , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 7 de maig de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de juny de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMO ÍNTEGRAMENTE las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Montserrat contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Incapacidad Permanente, y DECLARO a la referida parte actora en situación de incapacidad permanente absoluta con derecho a percibir una pensión mensual equivalente al 100% de su base reguladora de 577,97, más mejoras y revalorizaciones legales, ello con efectos del día 17/01/08, condenando al INSS a estar y pasar por la anterior declaración y al abono de la referida prestación".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Montserrat se encuentra afiliada a la Seguridad Social, de alta en el RETA en el momento de su solicitud.

SEGUNDO.- Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se procedió al reconomiento médico de Montserrat , emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha 17/01/08 con el siguiente resultado: espondiloartrosis y gonartrosis discreta, ligera escoliosis lumbar, bloque congénito L4-L5, distimia.

TERCERO.- El día 05/02/08 el INSS dictó resolución por la que se declaraba a la parte actora no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados.

CUARTO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de por los mismos motivos que la primitiva.

QUINTO.- La profesión habitual de Montserrat es peluqueria y otros tratamientos de belleza.

SEXTO.- Montserrat acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 577,97 euros para la incapacidad permanente total y 577,97 euros para la absoluta, siendo los efectos desde el día 17/01/08.

SÉPTIMO.- Montserrat padece trastorno depresivo mayor recurrente y grave, dependencia al alcohol en remisión y trastorno dependiente de la personalidad, siendo el trastorno crónico e irreversible y existiendo déficits cognitivos secundarios a la ingesta de tóxicos. (documento nº 3 actora) Sufre asimismo espondiloartrosis y gonartrosis discreta, ligera escoliosis lumbar, bloque congénito L4-L5. (informe ICAM)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària , que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la pretensió principal de la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta o, subsidiàriament, Total, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè les lesions òssies són de grau moderat, amb funcionalisme conservat i també ho és la distímia, que es troba estabilitzada.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet setè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actora és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè encara que és cert que les lesions òssies són discretes i no incapacitants, cal tenir en compte que pateix un trastorn depressiu major recurrent i greu i un trastorn dependent de la personalitat, que és crònic i irreversible i a més, dèficits cognitius secundaris a la ingesta de tòxics i, en conseqüència, no està en l'actualitat capacitada per a realitzar cap tipus de treball per compte aliena.

En conseqüència, s'imposa la desestimació del motiu i del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social 31 de Barcelona, en data 30 de juny de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 379/2008, en virtut de demanda presentada per Sra. Montserrat , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.