Sentencia Social Nº 8060/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 757/2007 de 06 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8060/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 12 de juny de 2008 dictada en el procediment núm. 757/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Juan Miguel , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 26 d'octubre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de juny de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Acceptar la demanda interposada per Juan Miguel , contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant, declaro el demandant en situació d'Incapacitat permanent en grau de Absoluta, derivada de Malaltia Comuna, amb dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 100 per cent de la base reguladora de 959,06 euros mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes econòmics des de 26/03/2007, i condemno a l'Institut Nacional de la Seguretat Social a reconèixer i abonar l'esmentada prestació".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- El demandant Juan Miguel , nascut el dia 10/1/1952 i afiliat a la Seguretat Social amb el nº NUM000 , prestava serveis com a Peó Agrari per compte d'altri.

Segon.- En situació d'incapacitat temporal des del dia 26/9/2005, va causar alta amb proposta de valoració d'incapacitat permanent el dia 25/3/2007, es va iniciar expedient per la valoració d'Incapacitat Permanent, en el que es va emetre el 25/5/2007 informe la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 26/7/2007, en la que es reconeix el demandant en situació d'Incapacitat Permanent en grau d'incapacitat Total, derivada de Malaltia Comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic:

"Cardiopatia hipertensiva con FE 45%. Gonartrosis severa tricompartimental rodilla I. tributaria de PTG pendiente de reducción ponderal. Obesidad importante, MPOC por bronquitis cronica con FVC 58%, con limitación funcional".

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, que fou desestimada per la corresponent resolució de 28/9/2007.

Quart.- Les lesions que afecten el demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon.

Cinquè.- La base reguladora mensual de la prestació demandada es, 959,06? pel grau d'Absoluta. I els efectes econòmics des de 26/3/2007.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, atès que únicament li impedeixen realitzar professions que requereixin realitzar esforços físics, però no pas les de tipus sedentari.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- En el present supòsit les lesions que afecten el treballador no es discuteixen, atès que segons consta en el fet provat quart, aquestes són les que reconeix l'ICAM en el seu informe, per la qual cosa del que divergeixen les parts és, únicament, de les conseqüències que aquestes lesions tenen sobre la capacitat de treball del demandant.

Doncs bé, la Sala comparteix la decisió del magistrat d'instància de que aquestes lesiones no només impedeixen a l'actor realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè la cardiopatia hipertensiva amb FE del 45% li impedeix realitzar tasques d'esforç, tal com va decidir el recurrent i d'altra banda, també està impedit per a la bipedestació i deambulació perquè pateix una gonartrosi severa tricompartimental del genoll esquerre, que es veu agreujada per una obesitat important i per la bronquitis crònica que també se li ha reconegut, amb FVC del 58%, amb limitació funcional i totes aquestes patologies, si les valorem en el seu conjunt, ens porten a decidir que no està en condicions de realitzar cap tipus de treball.

En conseqüència, s'imposa la desestimació del motiu i del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social 21 de Barcelona, en data 12 de juny de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 757/2007, en virtut de demanda presentada pel Sr. Juan Miguel , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.