Sentencia Social Nº 8070/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 101/2008 de 06 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8070/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 26 de juny de 2008 dictada en el procediment núm. 101/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Isidoro , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 7 de febrer 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de juny de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando en parte la demanda interpuesta por Don Isidoro contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro a la parte actora, en situación de incapacidad permanente grado de absoluta para todo trabajo, con origen en enfermedad común, y condenando, en consecuencia al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual equivalente al 100 por 100 de su base reguladora de 1.278,71 ?, todo ello más mejoras y revalorizaciones correspondientes, y con efectos desde el día 29 de octubre de 2.007".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante Don Isidoro , nacido el día 9 de marzo de 1.948 (folio 42), se encontraba afiliado y en situación de alta, en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos de la Seguridad Social por su profesión de albañil en la construcción (folio 54).

SEGUNDO.- El actor inició situación de incapacidad temporal derivada de enfermedad común el día 20 de junio de 2.007 agotando el subsidio el día 19 de septiembre de 2.007 y prorrogándosele hasta el día 28 de octubre de 2.007, día anterior a la fecha de la resolución administrativa en la que se declara incapaz permanente total para su profesión habitual (folios 51 y 48 que se dan por reproducidos).

Siendo visitado por el Institut Català d` Avaluacións Mèdiques el día 19 de septiembre de 2.007 con propuesta de incapacidad permanente y con el diagnóstico de "coxartrosis severa derecha y moderada izquierda con marcada limitación funcional; gonartrosis moderada femorotibial interna rodilla izquierda" (folio 56 que se da por reproducido); con propuesta de incapacidad permanente efectuada por la CEI (folio 54 que se da por reproducido).

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, la que en resolución de fecha 30 de octubre de 2.007, declaró que la parte instante se hallaba en situación de incapacidad permanente en grado de total para su profesión habitual con efectos desde el día 29 de octubre de 2007 y con una base reguladora de 1.278,71 ? (folio 34 que se da por reproducido).

Interpuesta reclamación previa, en fecha 11 de diciembre de 2.007, solicitando la declaración de incapacidad permanente absoluta con efectos desde el día 29-10- 2007 (folios 61 a 66), fue desestimada por la Entidad Gestora por resolución de fecha 20 de diciembre de 2.007 (folios 86 y 87 que se dan por reproducidos).

CUARTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 1.278,71 ? (acto de juicio folio 22, resolución folio 34 y estadillo cálculo obrante a folio 38 que se da por reproducido).

QUINTO.- La parte actora padece coxartrosis severa bilateral con displasia congénita bilateral con marcada limitación funcional; gonartrosis tricompartimental moderada con limitación funcional, femorotibial interna rodilla izquierda; signos moderados de artrosis en pies; con dolor, especialmente, a la deambulación, dificultad para calzarse y mala tolerancia a la bipedestación y deambulación (dictamen ICAM folio 56, informes médicos parte actora folios 26 y 26, informes INSS acto juicio folios 29 a 31 que se dan por reproducidos).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè les lesions que pateix a nivell d'ambdós genolls són de caràcter osteodegeneratiu i no s'evidencia cap tipus de limitació per feines sedentàries ni per efectuar els desplaçaments al seu lloc de treball.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet cinquè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actor és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, si es té en compte que pateix coxartrosi severa bilateral amb displàsia congènita bilateral amb marcada limitacio funcional, gonartrosi tricompartimental moderada amb limitació funcional, femorotibial interna genoll esquerra i que aquestes patologies li produeixen dolor especialment amb deambula i que, fins hi tot, té dificultat per posar-se les sabates. És cert que no consta que no pugui caminar i desplaçar-se de forma absoluta, però sí que en té dificultat i, en conseqüència, la Sala comparteix el raonament de la magistrada d'instància de que li és molt difícil realitzar qualsevol tipus de treball.

En conseqüència, s'imposa la desestimació del motiu i del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social nº 14 de Barcelona, en data 26 de juny de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 101/2008, en virtut de demanda presentada pel Don. Isidoro , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.