Sentencia Social Nº 8073/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 94/2008 de 06 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 6 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8073/2009

En el recurs de suplicació interposat per Valentina a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 25 d'abril de 2008 dictada en el

procediment núm. 94/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), -I.C.S.-(Institut Català de la Salut), -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Institut Català d'Avaluacions Mèdiques del Departament de Sanitat i Seguretat Social, EGARSAT Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social n 276 i Distribución Automaticos Vending, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 4 de febrer de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 d'abril de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando íntegramente la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. Valentina contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (INSS), la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (TGSS), la Mutua EGARSAT, l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT (ICS), l'INSTITUT CATALÀ D'AVALUACIONS MÈDIQUES (ICAM) y la empresa DISTRIBUCIÓN AUTOMÁTICOS VENDING S.A. (DAV S.A.), sobre impugnación de alta médica, DEBO ABSOLVER y ABSUELVO a las entidades demandadas de toda pretensión declarativa y de condena frente a ellas ejercitada, confirmando el alta médica de fecha 19 de octubre de 2007".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO: La demandante, Dª. Valentina , nacida el 25 de agosto de 1962, con D.N.I. nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el número NUM001 (hecho no controvertido).

SEGUNDO: La demandante prestó servicios por cuenta de la empresa Distribución Automáticos Vending S.A. (DAV S.A.), en virtud de contrato temporal eventual por circunstancias de la producción, con vigencia entre el 9 de mayo y el 8 de julio de 2007 (folios nº 10 y 11), que fue posteriormente prorrogado hasta el 8 de noviembre de 2007 (folio nº 12).

TERCERO: La empresa tenía cubierto el riesgo de accidente de trabajo de sus empleados con la Mutua Egarsat (hecho no controvertido).

CUARTO: El día 6 de agosto de 2007 la demandante sufrió un mal gesto al levantar un peso, recibiendo la baja médica por accidente de trabajo el mismo día 6 de agosto de 2007, de los servicios médicos de la mutua codemandada, con el diagnóstico de contractura cervical y de trapecios (folio nº 15).

El día 12 de agosto de 2007 la demandante recibió el alta médica (folio nº 16).

QUINTO: El día 16 de agosto de 2007 la demandante sufrió un mal gesto al descargar la furgoneta (parte de accidentes de trabajo -folios nº 151 y siguientes-).

El mismo día 16 de agosto de 2007 la actora recibió la baja médica por accidente de trabajo de los servicios médicos de la mutua codemandada, con el diagnóstico de lumbalgia (folio nº 17).

El día 19 de octubre de 2007 la demandante recibió el alta médica por curación (folio nº 28).

SEXTO: Contra la expedición del alta médica del día 19 de octubre de 2007 la actora presentó reclamación previa (folios nº 37 y siguientes), que fue desestimada el día 12 de diciembre de 2007 (folio nº 50).

SÉPTIMO: Los servicios médicos del ICS extendieron a la actora baja médica por enfermedad común el 20 de octubre de 2007 (folio nº 26).

OCTAVO: La base reguladora no controvertida de la prestación de incapacidad temporal para el supuesto de estimación de la demanda es de 43,11 euros diarios hasta el día 8 de noviembre de 2007, y de 43,03 euros diarios desde entonces.

NOVENO: La demandante presentaba dolor a nivel de los segmentos cervical y lumbar del raquis, tratada mediante antiinflamatorios, reposo y, entre el 25 de septiembre y el 17 de octubre de 2007 sesiones de rehabilitación funcional.

Mediante gammagrafía ósea practicada el 13 de septiembre de 2007 se detectó un discreto aumento de la fijación del radiotrazador en la zona correspondiente a la apófisis espinosa de D1, orientando sobre una posible lesión por sobrecarga (folio nº 21), que no ha sido confirmada en el resto de pruebas objetivas practicadas.

Mediante resonancia magnética practicada el 4 de septiembre de 2007 se detectó quiste perineural D11 izquierdo, así como degeneración del disco L4-L5 (folios nº 30 y 31).

Mediante TAC practicado el 10 de octubre de 2007 se objetivó la existencia de ligeros signos de espondilosis del segmento D4-D8, así como signos degenerativos en las articulaciones D4-D5 (folio nº 24).

La demandante tiene antecedentes de depresión, siguiendo tratamiento farmacológico hasta el mes de julio de 2007, reiniciándose el tratamiento en el mes de octubre de 2007 (folio nº 33).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma MUTUA EGARSAT. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la qual impugnava l'alta mèdica que li va expedir la Mútua codemandada en data 19 d'octubre de 2.007 i sol.licitava continuar en situació d'incapacitat temporal derivada d'accident de treball, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació que s'estructura en dos motius.

En el primer motiu del recurs, que no es troba emparat en cap dels apartats de l'article 191 de la Llei de Procediment laboral , la recurrent no sol.licita expressament la modificació de cap dels fets provats, ni proposa cap redacció alternativa, sinó que es limita a indicar que el magistrat ha patit error en la valoració de la prova practicada i al.lega que els diagnòstics inicials de dates 6 i 16 d'agost de 2.007 van ser erronis, que el tractament rebut per part de la Mútua fou deficient, atès que va realitzar les primeres radiografies tres setmanes després de l'accident i en una zona diferent de la lesionada, que no ha tingut sis setmanes de repòs, perquè entre la primera i la segona baixa va treballar tres dies aixecant pesos, que la resta de proves objectives es van realitzar únicament quan la treballadora les va exigir, que es va realitzar una ressonància magnètica de les cervicals, zona diferent de la lesionada, que el resultat de la gammagrafia òssia dorsal es va intentar ocultar a la treballadora i que només quan aquesta va exigir l'informe se li va dir que hi havia una lesió en l'apòfisi espinosa de la D1 , que els facultatius de la sanitat pública van determinar que existia una fractura en la citada apòfisi, que la Mútua va realitzar una ressonància magnètica de la D4 a la D8, fins hi tot coneixent que la lesió estava a la D1 i que la rehabilitació va empitjorar l'estat de la lesionada i que després de la 13ª sessió i a la vista de l'agreujament dels símptomes, la Mútua va optar per concedir l'alta per curació i que encara que és cert que l'actora tenia antecedent depressius, el cert és que no era una depressió greu com la que pateix actualment.

Com es pot observar pel resum de les al.legacions fetes per l'actora en aquest primer motiu del recurs, aquest està incorrectament formulat, atès no es sol.licita cap modificació del relat fàctic de la sentència, sinó únicament es fa una crítica de la valoració de la prova feta pel jutge d'instància.

Doncs bé, plantejat així el motiu, és evident que el motiu s'haurà de desestimar, atès que com ha posat de relleu aquesta Sala, amb reiteració, el Recurs de Suplicació no té la naturalesa de l'apel.lació, ni de segona instància, -Sentències del Tribunal Constitucional 18/1993, 294/1993 i 93/1997- sinó que és de naturalesa extraordinària, gairebé cassassional, en el qual el Tribunal "ad quem" no pot valorar "ex novo" tota la prova practicada a les actuacions. Naturalesa que es basa en l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , la regulació del qual evidencia que per al legislador és el jutge d'instància, que és el que té un coneixement directe de l'assumpte, a qui correspon apreciar els elements de convicció, concepte més ampli que el de mitjans de prova, en incloure també la conducta de les parts en el judici, per establir la veritat processal intentant que s'apropi al màxim a la veritat real, valorant, en consciència i segons les regles de la sana crítica (Sentència del Tribunal Constitucional de 17 d'octubre de 1994), la prova practicada a les actuacions d'acord amb les àmplies facultats que amb aquesta finalitat li atorga l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . I aquesta atribució de la competència per valorar la prova del Magistrat "a quo" és precisament la que determina que el Tribunal Superior s'ha de limitar, normalment, a efectuar només un control de la legalitat de la sentència, i tant sols excepcionalment pugui revisar les seves conclusions de fet, precisament quan d'algun document o prova pericial invocada pel recurrent es posi de manifest, de manera inqüestionable, l'errada del Jutge "a quo", refusant-se tota possibilitat de revisió de la prova dels testimonis i de la confessió judicial, així com dels possibles arguments i les interpretacions més o menys lògiques del recurrent valorant la prova realitzada (en aquest sentit, cal fer referència a les sentències del Tribunal Suprem de dates 17 d'octubre de 1990 i 13 de desembre de 1990), fins el punt que s'hagi dit que la certesa de l'error exclou tota situació dubtosa, de manera que si la part recurrent no al.lega un medi idoni per la revisió i no acredita molt clarament l'errada en la valoració de la prova per part del Jutge, ens trobarem davant d'un intent interessat i inútil de substituir el criteri judicial objectiu pel subjectiu de la pròpia part.

En el present supòsit, el jutge especifica en el fonament de dret primer, els mitjans de prova en que s'ha fonamentat per redactar el relat fàctic de la sentència, sense que la recurrent hagi demostrat cap error en aquesta valoració, ni hagi proposat cap redacció alternativa, per la qual cosa el citat relat haurà de quedar inalterat.

SEGON.- En el segon motiu del recurs, que tampoc està emparat en cap apartat de l'article 191 de la LPL, la recurrent al.lega la infracció de l'article 115.1 i 115.2 f) de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega que l'actora no tenia cap impediment per a treballar abans de l'accident i que totes les limitacions li han aparegut a rel dels accidents laborals que va patir el 6 i 16 d'agost de 2.007,per la qual cosa, en aplicació de l'article abans citat, ha de continuar en situació d'incapacitat temporal derivada d'accident de treball.

El Tribunal Suprem en la seva sentencia de 27 octubre 1992, recorda, referint-se a l'accident de treball, que la doctrina «puede sintetizarse en la apodíctica conclusión de que ha de calificarse como accidente laboral aquel en que de alguna manera concurra una conexión con la ejecución de un trabajo, bastando con que el nexo causante, indispensable siempre en algún grado, se dé sin necesidad de precisar su significación, mayor o menor, próxima y remota, concausal o coadyuvante, debiendo otorgarse dicha calificación cuando no aparezca acreditada ruptura de la relación de causalidad entre actividad profesional y padecimiento, excepto cuando hayan ocurrido hechos de tal relieve que sea evidente a todas luces la absoluta carencia de aquella relación».

L'apartat f) del nº 2 de l'article 115 de la Llei General de la Seguretat Social , estableix que tindran la consideració d'accident de treball "Las enfermedades o defectos, padecidos con anterioridad por el trabajador, que se agraven como consecuencia de la lesión constitutiva del accidente". La recurrent entén que la magistrada d'instància ha infringit el preceptes normatius esmentats perquè les lesions que pateix es van desencadenar a rel dels accidents de treball que va patir. Per contra, el magistrat d'instància va desestimar la demanda en entendre que les limitacions físiques que podia patir la demandant en la data de l'alta impugnada, tindrien, en tot cas, un origen degeneratiu, atès que no va existir relació de causalitat amb els mals gestos realitzats en el mes d'agost, en el desenvolupament de les seves tasques professionals.

La pretensió de l'actora ha de ser desestimada. Certament l'actora fou donada de baixa mèdica per accident de treball el dia 6 d'agost de 2.007 a rel d'un mal gest que va fer durant el seu treball i va ser donada d'alta el dia 12 d'agost del mateix any per curació. A l'esmentada baixa consta el diagnòstic de "contractura cervical". De nou va patir un altre mal gest el dia 16 d'agost de 2.007 i va tornar a estar de baixa mèdica per accident de treball, amb el diagnòstic de lumbàlgia, fins el dia 19 d'octubre, data en que la Mútua li va donar d'alta per curació i el que s'està judicant en el present litigi és si l'alta per accident de treball va ser correcta.

Doncs bé, la Sala comparteix la decisió del jutge d'instància, atès que encara que la gammagrafia òssia que se li va practicar el dia 13 de setembre de 2.007 va indicar que hi havia possiblement una lesió per sobrecàrrega de l'apòfisi espinosa de la vèrtebra D1, el cert és que l'anterior ressonància magnètica, practicada el 4 de setembre de 2.007 no la va detectar, ni tampoc el TAC de data 10.10.2007 i pel contrari, la resta de lesions objectivades, tant l'espondilosi del segment D4- D8, la degeneració de l'articulació D4-D5 o degeneració del disc L4-L5 i el quist perineural D11, tenen un origen degeneratiu o congènit, totalment aliè als mals gestos que van donar lloc a que les baixes fossin considerades accidents de treball, sense que s'hagi demostrat que hi ha relació de causalitat entre les citades lesions i els accidents abans esmentats.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la confirmació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la Sra. Valentina contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 26 de Barcelona, en data 25 d'abril de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 94/2008, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra la Mutua EGARSAT, l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, l'INSTITUT CÁTALA DE LA SALUT, INSTITUT CATALÀ D'AVALUACIONS MÈDIQUES DEL DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL i DISTRIBUCIÓN AUTOMÁTICOS VENDING, S.A., en reclamació per impugnació d'alta mèdica i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.