Sentencia Social Nº 8086/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 628/2007 de 06 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8086/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 11 de febrer de 2008 dictada en el procediment núm. 628/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Jesús María , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 3 de setembre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de febrer de 2008, que contenia la decisió següent:

"QUE ESTIMANDO la demanda formulada por Sr. Jesús María contra el I.N.S.S., DECLARO Sr. Jesús María en situación de incapacidad permanente absoluta, con derecho al percibo del 100% de su base reguladora de 2.255,15 euros, desde el 10-5-2007, más las mejoras y revalorizaciones legales, condenando al I.N.S.S. a estar y pasar por esta declaración y al pago al actor de la mencionada prestación".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Sr. Jesús María , nacido el día 8-12-1943, con D.N.I. nº NUM000 , figura afiliado al Régimen General con profesión de Agente-Guardia Urbana.

2.- Por Resolución del I.N.S.S. de fecha de salida 20-6-2007 se declaró afecto de incapacidad permanente, en grado de Total cualificada derivada de enfermedad común.

3.- Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha 24-7-2007, quedando agotada la vía administrativa.

4.- Las lesiones que acredita el demandante se concretan en:

Cardiopatía isquémica con antecedentes de angor de esfuerzo con prueba de esfuerzo positiva, arritmia cardíaca por fibrilación auricular paroxistica y válvula aórtica esclerosada. Clase funcional II actualmente.

EPOC con leve alteración ventilatoria. Policitemia Vera desde hace años, complicada con infarto esplénico reciente (11/2/2007).

Adenocarcinoma bilateral de próstata con prostatectomia radical. Gonartrosis tricompartimental.

5.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.255,15 euros mensuales, y la fecha de efectos es la de 10-5-2007.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon.- L'ens condemnat denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que la cardiopatia isquèmica d'angor d'esforç positiu a la prova i l'arritmia cardíaca per fibril lació auricular i vàlvula aórtica esclerosada situen el pacient a la classe NYHA II que el limita per a esforços grans o moderat. Les altres patologies com la EPOC, la policitèmia Vera complicada amb infart esplènic i el adenocarcinoma de pròstata amb pròstatacectomia radical juntament amb la espondiloartrosi de tot el raquis i la gonartrosi es troben controlades o no plantegen limitació funcional, de forma que pot fer activitats sedentàries. Invoca doctrina jurisprudencial.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta reconeguda en la instància, el quart fet provat no atacat reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut al sever dèficit funcional per la patologia cardiològica amb arrítmia cardíaca per fibril lació auricular paroxística i vàlvula aórtica esclerosada . Si be és cert que actualment es troba compensada i presenta alteració ventilatòria en grau II del NYHA, pateix altres lesions que en el seu conjunt el limiten consistents en policitèmia Vera complicada amb infart esplènic recent i les seqüeles del adenocarcinoma bilateral de pròstata i la gonartrosi compartimental a més de la espondiloartrosi del raquis que també cita l'ens gestor Patologies aquestes que, encara que algunes siguin d'anys com la policitèmia, evolucionen i s'agreugen amb el pas del temps i condicionen l'aparició de patologies conseqüents, sobre tot en l'afectació artròsica del raquis i dels genolls. Per tant, entenem que actualment el demandant es troba incapacitat de forma absoluta, sense perjudici de la revisió per millora de la incapacitat reconeguda.

En el cas present concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la situació d'incapacitat permanent absoluta, degut a la importància i gravetat de les lesions en el seu conjunt. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona de 11 de febrer de 2008 , dictada en el procediment núm. 628/07 i seguit a instància del Sr. Jesús María contra l' esmentat Institut, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.