Sentencia Social Nº 8126/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9259/2005 de 21 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 21 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8126/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 6 d'octubre de 2005 dictada en el procediment núm. 517/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Inés , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 14 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 d'octubre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda interpuesta por DOÑA Inés en reclamación de Incapacidad Permanente Absoluta por revisión por agravación contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro que la actora se encuentra en situación de Incapacidad Permanente Absoluta con el derecho a percibir una prestación del 100% de la base reguladora de 216,05 Euros, más los incrementos y revalorizaciones legales, con fecha de efectos del 29 de abril de 2005, condenando al INSS a estar y pasar por esta resolución."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora Inés provista de DNI NUM000 , nacida el 30/04/52, afiliada a la Seguridad Social con el número NUM001 .

SEGUNDO.- Su profesión habitual era la de Limpiadora.

TERCERO.- Por resolcuión de fecha 10/05/2000 se declaro al demandante en situación de Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual, derivada de Enfermedad Común. Las lesiones que dieron lugar a la anterior declaración de Incapacidad fueron:

Coxartrosis bilateral avanzada. Dolor e impotencia funcional. Profusión discal L5L6 y C6 C7 con radiculopatía de inicio. Profusión discal L4L5 y L5S1.

Se solicitó revisión por agravación en fecha 16 de marzo de 255, que fue desestimada por resolución de fecha 28 de abril de 2005. La propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades, contenía el siguiente cuadro residual:

PROTESIS BILATERAL CADERA CON PARÁLISIS POST-QUIRÚRGICA PIE DERECHO.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada por resolución de fecha 21 de junio de 2005.

QUINTO.- Para el supuesto de estimación de la demanda la base reguladora de la prestación asciende a 216,05 Euros y la fecha de efetos sería la de 29/04/05.

SEXTO.- La parte actora está afecta de las siguientes lesiones:

PROTESIS BILATERAL CADERA CON PARÁLISIS POST-QUIRÚRGICA PIE DERECHO POR LESION DEL NERVIO CIÁTICO. CLAUDICACION DE LA MQARCHA A CORTAS DISTANCIAS, DEBIENDO UTILIZAR MULETAS Y TURO. IMPOTENCIA PARA LA BIPEDESTACIÓN Y SEDESTACION.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària qui el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicación contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 ), invoca doctrina jurisprudencial, i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions que presenta la demandant no la inhabiliten per complet per a tasques sedentàries.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, la relació fàctica no modificada reconeix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a la paràlisi post traumàtica del peu dret amb lesió del nervi ciàtic, claudicació a la marxa a distàncies curtes, utilització de crosses i tutor, i la impotència funcional per a la bipedestació i sedestació. Lesions que en el seu conjunt li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt i l'agreujament de les diagnosticades amb anterioritat que consten en el fet provat tercer de la sentència, de manera que es compleix el requisit previst en l' article 143 de la LGSS .. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat i s'ha confirmar la sentencia de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona de 6 d'octubre de 2005, dictada en el procediment núm. 517/2005 seguit a instància de Doña. Inés contra l' ESMENTAT INSTITUT RECURRENT , i la confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.