Sentencia Social Nº 8162/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8582/2005 de 21 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8162/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 22 DE JUNY DE 2005 dictada en el procediment núm. 864/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part TGSS, Daniela , Salut Serveis Auxiliars, A.I.E. i MUTUA ASEPEYO, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 14 de desembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimo la demanda interpuesta por Daniela contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA ASEPEYO y SALUT SERVEIS AUXILIAR , A.I.E. SIE en reclamación de Incapacidad por agravación y declaro a la misma mismo en situación de Incapacidad Permanente Absoluta derivada de enfermedad profesional debiendo estar y pasar por tal declaración el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, y condenando al INSS al abono al mismo de una 'pensión del 100% sobre la base reguladora de 14.538,72 Euros anuales con las revalorizaciones y mínimos legales que le correspondan en su caso, y fecha de efectos económicos de 26-08-2004.

Absuelvo a TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA ASEPEYO y SALUT SERVEIS AUXILIAR, A.I.E."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora Daniela cuyos datos de identificación personal y demás circunstancias constan en el encabezamiento de la demanda que ha dado origen al presente expediente y se da aquí por reproducido nacida el 02-03-1953, presentó solicitud de revisión por agravación el 22-06-04.

SEGUNDO.- Por resolución de 06-08-02 fue declarada la actora en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad profesional en base a las siguientes lesiones y dolencias: paciente atópica de base con hipersensibilidad múltiple y alergia al látex, reactivos químicos, alimentos y parietaria. Crisis disnéicas frente a productos de limpieza.

TERCERO.- Reconocido médicamente el actor por el ICAM en 5-8-04 emitió informe en el que se expresaba que se observaban en la actora las siguientes lesiones y dolencias: trastorno depresivo- ansioso con fobias, secundario reactivo a enfermedad orgánica en tratamiento.

En la vía administrativa la Dirección Provincial del I.N.S.S. declaró en fecha 25-08-2004 no haber lugar a modificar por agravación el grado de incapacidad declarado.

La vía administrativa se agotó mediante la interposición de reclamación previa que fue desestimada por el I.N.S.S. de forma expresa por resolución de 16-12-2004.

CUARTO.- La base reguladora es 14.538,72 euros anuales. La fecha de efectos económicos de la misma de 26-08-2004.

QUINTO.- Daniela , paciente atópica de base con hipersensibilidad múltiple y alergia al látex, reactivos químicos, alimentos y parietaria y presentando crisis disnéicas frente a productos de limpieza, ha desencadenado episodios de edemas de glotis con requerimiento de ingresos hospitalarios y tratamiento con corticoides con mayor frecuencia, de aparición incluso en ambientes ajenos a su entorno laboral (transportes públicos) precisando administrarse Urbason y que paralelamente presenta rinitis-asma bronquial extrínseca polínica, siguiendo tratamiento desde marzo de 2003 den CSM de Nou Barris por cuadros de ansiedad con agorofóbia que le impide salir de su domicilio por temor a sufrir un Schok anafiláctico.

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada l'INSS va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma Doña. Daniela . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè no existeixen noves lesions ni les que ja tenia s'han agreujat.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

L' article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu - Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar- lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquest criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet cinquè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actora és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

Així mateix també cal remarcar que el seu estat s'ha agreujat des que va ser declarada en situació d'incapacitat permanent total l'any 2.002, perquè en l'actualitat ha desencadenat episodis d'edemes de glotis amb requeriment d'ingressos a l'hospital i tractament amb corticoides amb major freqüència, els quals han aparegut fins hi tot en ambients aliens al seu entorn laboral com son els transports públics i, a més, presenta rinitis-asma bronquial extrínseca polínica. Apart d'això des l'any 2003 pateix ansietat amb agorofobia que li impedeix sortir del seu domicili per por a patir un schok anafilàctic. Per tant, valorant totes les lesions en el seu conjunt, s'arriba a la conclusió de que l'actora està actualment incapacitada per a tot tipus de treball.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona, en data 22 de juny de 2.005, que va recaure en les Actuacions 864/2004 , en virtut de demanda presentada per Doña. Daniela , contra l'esmentat Institut, Tresoreria General de la Seguretat Social, Salut Serveis Auxiliars A.I.E. i Mutua Asepeyo, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.