Sentencia Social Nº 8171/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4721/2013 de 13 de Diciembre de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 13 de desembre de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8171/2013

En el recurs de suplicació interposat per Natividad a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 30 de maig de 2013 dictada en el procediment núm. 1045/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Roca Junyent, SLP, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de maig de 2013 , que contenia la decisió següent:

'Que, estimando en la forma expuesta la demanda interpuesta por Doña Natividad contra la empresa 'ROCA JUNYENT, S.L.P.', debo declarar la improcedencia del despido de la actora efectuado por la empresa en fecha 4-septiembre-2012, condenando a ésta a que indemnice a la trabajadora con una indemnización por despido por importe de 24.328,24 € y declarando extinguida en la fecha del despido la relación laboral existente entre las partes.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- La parte actora, Doña Natividad , ha venido prestando sus servicios, en la localidad de Barcelona, para la empresa demandada 'ROCA JUNYENT, S.L.P.', dedicada a actividades jurídicas y de contabilidad (contrato de trabajo obrante a folio 73), encuadrada en el 'Conveni collectiu de treball per al sector d'oficines i despatxos de Catalunya per als anys 2008-2011' (DOG 20-02-2009), con la categoría profesional de Responsable de desarrollo de negocio, integrada dentro del Departamento de marketing y efectuando labores de Responsable de desarrollo de negocio y de Responsable de comunicación (Grupo 1 Convenio), antigüedad desde el día 22-noviembre-2010; a tiempo completo (encabezamiento y hecho primero de la demanda en los extremos de antigüedad y categoría aceptados por la demandada; contrato de trabajo obrante a folios 74 a 78, 113 a 117 que se dan por reproducidos).

SEGUNDO.- La actora, que con anterioridad había prestado servicios para una empresa no demandada desde el día 01- 11-2005 al día 14-11-2010 (informe de vida laboral obrante a folio 16), suscribió en fecha 21-10-2010 un denominado precontrato con la demandada en el que entre otros extremos se indicaba 'Retribución variable anual del 0 a 12% del salario bruto anual. Para el año 2010, la parte proporcional correspondiente al período efectivo de trabajo'; 'Formación: durante el año 2012, ROCA JUNYENT se compromete al pago de 12.000 € del programa formativo PDD del IESE. Ambas partes y de mutuo acuerdo podrán acordar la inversión de esa cantidad en otro programa formativo que resulte de mayor interés. El pago de este concepto vendrá condicionado a un pacto de permanencia' y 'Garantía de indemnización por finalización de la relación laboral declarada como despido improcedente por la jurisdicción social. Durante los cinco primeros años de vigencia de la relación laboral, ROCA JUNYENT garantiza una indemnización total por despido improcedente siguiendo los siguientes criterios; Primer año de 225 días. Segundo año de 148 días. Tercer año de 167 días. Cuarto año de 187 días. Quinto año de 206 días. Una vez alcanzados los cinco años de antigüedad, el cómputo de este concepto indemnizatorio se calculará según lo establecido en la legislación laboral en vigor' (documento obrante a folios 71 y 72 que se dan por reproducidos).

TERCERO.- En fecha 22 de noviembre de 2.010 las partes suscribieron contrato de trabajo por tiempo indefinido a tiempo completo y en cuyas cláusulas adicionales 2ª, 3ª, y 10ª se reproducían los acuerdos sobre retribución variable, formación y garantía de indemnización contenidos en el preacuerdo de fecha 21-10-2010 (documentos obrantes a folios 73 a 78, 113 a 117 que se dan por reproducidos).

CUARTO.- En fechas 10-01-2011 y 26-01-2011 la empresa comunicó a la actora la retribución bruta anual a percibir en catorce pagas durante los años 2.010 (57.000 €), 2.011 (60.000 €) con indicación de 'bonus 0 €', y 2.012 (60.000 €), con indicación de bonus 'pagadero en 2013. Se establecerá al finalizar el año 2012 en base al desarrollo demostrado, a la contribución específica del Despacho y a los resultados obtenidos por el Despacho a lo largo del año. En consecuencia, no tiene carácter consolidable ni importe mínimo asegurado' (documento obrante a folios 79 y 80 que se dan por reproducidos).

La actora durante el año 2.012 percibió una retribución mensual bruta incluida la parte proporcional de pagas extras de 5.000 €, equivalente a 164,38 € diarios (hojas de salario obrantes a folios 99 a 108 que se dan por reproducidos).

QUINTO.- La actora durante su permanencia en la empresa no ha percibido cantidad alguna en concepto de bonus o retribución variable (hecho conforme y alegaciones hecho cuarto de la demanda).

No consta que otros trabajadores de la empresa hayan percibido en el año 2011 bonus o retribución variable (documento obrante a folio 81 que se da por reproducido; testifical).

SEXTO.- Las condiciones de su contrato la actora las negoció directamente con Don Domingo , gerente de la empresa y miembro del Comité de dirección y Don Fabio (interrogatorio en juicio de la actora y testifical de Don Domingo , propuesto como testigo por ambas partes).

SÉPTIMO.- En fecha 19-10-2011 las partes suscribieron un documento, en el que tras manifestar que las partes habían acordado el 21-10-2010 que la actora realizara un master PDD IESE lo que era de interés de ambas partes y cuyo coste sería abonado por partes iguales, pactaron que la actora se comprometía a permanecer en la empresa durante un período de dos años a contar desde la fecha de finalización del curso, es decir desde el día 01-07-2012 al 30-06-2014, así como las consecuencias del incumplimiento de dicho pacto (documento obrante a folios 92 a 94 que se dan por reproducidos).

La demandada, en fecha 30-11-2011 efectuó una transferencia por importe de 12.000 € a IESE en concepto de 'derechos de inscripción en el programa de desarrollo directivo PDD, curso 2011-2012 de Doña Natividad ' (documento obrante a folios 82 y 83 que se dan por reproducidos).

En fecha 29-09-2011, la actora solicito a la empresa un anticipo de 12.900 € (documento obrante a folio 84 que se da por reproducido).

En fecha 01-01-2012 las partes acordaron que la empresa accedía a la petición de la actora de un anticipo a cuenta de su retribución anual de 12.900 € netos, estableciéndose la forma de abono y la forma de devolución (documento obrante a folio 87 que se da por reproducido), habiendo transferido la empresa a la actora la citada cantidad en fecha 12-01-2012 (folio 85 obrante a que se da por reproducido).

La actora realizó un PDD IESE en el curso 2011-2012 con coste total de 24.900 €, estando abonada la primera factura de importe 12.000 € por la empresa demandada (documento obrante a folio 99 que se da por reproducido), sin que consten abonados los 12.900 € restantes, que fueron facturados primero a nombre de la demandada y luego a nombre de la actora (folios 88 a 90 que se dan por reproducidos); una parte del mismo no concretada se efectuó en horario laboral (testifical en relación con manifestaciones en correo electrónico obrante a folios 24 y 111).

OCTAVO.- En fecha 04-09-2012, y para que tuviera efectos ese mismo día, la empresa notificó a la actora su despido disciplinario, alegando disminución continuada y voluntaria en el rendimiento en el trabajo normal o pactado, trasgresión de la buena fe contractual y abuso de confianza en el desempeño del trabajo; habiendo reconocido la empresa en el acto de juicio la improcedencia del despido y habiendo optado expresamente por extinguir la relación (folios 38, 39, 69 y 70 que se dan por reproducidos y alegaciones de la demanda en el acto del juicio al contestar la demanda).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora, declarant improcedent el seu acomiadament, que va reconèixer la pròpia demandada i fixant la indemnització corresponent, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació. El citat recurs està dedicat a demanar la revocació de la sentència únicament pel que fa a la indemnització, perquè s'afirma que ha de ser superior a la fixada.

La sentència d'instància va fixar la indemnització d'acord amb de la quantitat pactada entre les parts en el contracte de treball que van signar, en funció dels anys de servei, sense incloure com a la salari un bonus pactat entre les parts (salari variable), argumentant que l'actora mai no el va cobrar, ni tampoc la resta de treballadors de l'empresa. Tampoc va incloure la quantitat de 24.900€ que és cost d'un Màster que l'actora va realitzar a l'IESE raonant que l'empresa únicament havia pagat 12.000€ per aquest concepte, atès que els 12.900€ restants es va pactar que els abonaria l'actora i que, en tot cas, es tracta d'un concepte que no té la naturalesa de salari.

SEGON.En el primer i segon motius del recurs, correctament emparats en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la recurrent sol.licita la modificació dels fets provats segon i setè.

Abans d'entrar a l'examen del motiu s'ha de reiterar, una vegada més, que aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Pel que fa al segon es demana que s'hi inclogui que l'empresa on havia treballat anteriorment la demandant era 'Abogalia Abogados y Consultores, S.L., del mismo sector' i que 'L'actora constaba inscrita en el Programa de Desarrollo Directivo PDD de la escuela de negocios IESE que debía desarrollarse en el curso 2010-2011, habiéndose facturado el importe del mismo de 24.350€ a la empresa Abogalia (factura emitida por IESE obrante al folio 21'.

El motiu ha de ser desestimat, perquè és evident que en res no podria modificar la decisió de la sentència el que es vol afegir, és a dir, que constés en el citat fet la denominació de l'anterior empresa on treballava l'actora ni tampoc que s'haguès emès una factura a nom de la citada empresa que consta va ser anul.lada, en el mateix document que cita la recurrent (foli 21), perquè es tracta de fets que res tenen a veure amb la relació laboral entre les parts i el salari que discuteixen a efectes del càlcul de la corresponent indemnització.

En relació al setè, es demana s'inclogui un primer paràgraf pel qual proposa la redacció següent: 'SÉPTIMO: En fecha 11.6.2011 la trabajadora remitió a Doña Yolanda , Don Domingo , y Don Fabio correo electrónico adjuntando copia de su contrato de trabajo, aceptación del alta en el máster PDD de IESE curso 2011-2012, y factura por derechos de inscripción al mismo, emitida a nombre de la empresa y de importe 24.900€, manifestando en el texto del correo electrónico '(...) De conformidad con lo acordado en mi contratación, por un lado (i) estipulamos en mi contrato que RJ se comprometía a abonar 12.000€ del Programa y, por otro, (ii) pactamos verbalmente que el resto sería igualmente asumido por el Despacho pero que ya lo cerrábamos una vez dentro junto al pacto de permanencia que alcanzásemos', sin que conste respuesta a dicho correo por ninguno de sus destinatarios (folios 23 y 110).' ...

Tampoc es pot accedir a la pretensió citada, atès que, de la mateixa manera que l'anterior, no tindria cap transcendència afegir el citat paràgraf al relat fàctic de la sentència, tal com posteriorment es raonarà.

TERCER.Els tres següents motius del recurs, també correctament emparats en l'apartat c) de l' article 193 de la LRJS , estan dedicats a denunciar la violació de la normativa legal.

Concretament en el tercer la demandant afirma que la sentència ha infringit els articles 1256 , 1262 , 1284 i 1288 del Codi Civil i l' art. 56 de l'ET i la jurisprudència que els interpreta i al.lega, en síntesi, que en el contracte de treball de l'actora figurava un pacte en el que es deia que cobraria una retribució variable anual 'del 0 al 12% del salari brut anual' i que es tracta d'un pacte incondicionat, és a dir, que no es diu quin requisits haurà de complir la treballadora per poder-lo cobrar i que la comunicació que l'empresa va dirigir a la treballadora posteriorment, en dates 10.1.2011 (referida a la retribució de l'any 2011) i 26.1.2012 (referida a la retribució de 2012), no és un contracte, sinó una comunicació en la qual l'empresa va voler imposar a la treballadora unes condicions que no constaven en el contracte de treball i encara que estigui signat per aquesta, això no vol dir que hi estigués d'acord.

El motiu s'ha de desestimar. Tal com correctament afirma la magistrada d'instància, consta en els fets declarats provats que en el contracte de treball constava una clàusula en la qual es va pactar una 'Retribución variable anual del 0 al 12% del salario bruto anual. Para el año 2010, la parte proporcional correspondiente al período efectivo de trabajo', però també és cert que en dates 10.1.2011 i 26.1.2012 l'empresa va comunicar a l'actora la retribució bruta anual a percebre durant els anys 2010 (57.000€), 2011 (60.000€), amb indicació de bonus 0 €' i 2.012 (60.000€) amb indicació de bonus que es pagaria l'any 2013, sempre hi quan es complissin els requisits que figura en el citat document (fet provat quart) i tots aquests documents estan signats per l'actora en prova de conformitat.

És cert que no es tracta de documents que es puguin conceptuar com a contractes strictu sensu, perquè són comunicacions i decisions de l'empresa, però és ben clar que si l'actora no hi hagués estat d'acord els hauria pogut no signar o be deixar constància de la seva no conformitat.

D'altra banda cal tenir en compte que les citades comunicacions en cap cas estaven en contradicció amb el contracte de treball de l'actora, en el qual es va pactar una retribució variable anual del 0 al 12%, és a dir, que aquesta retribució podia variar en funció de l'any i podia ser fins hi tot de 0. És cert que no s'hi especificava cap tipus de requisits per aconseguir cobrar el citat 'bonus', però és evident que una retribució variable només es cobra si es compleixen determinats requisits que estan en funció del concret lloc de treball desenvolupat i que en tot cas s'han d'especificar. I això és el que va fer l'empresa quan va comunicar a l'actora els requisits que hauria de complir durant l'any 2012 per tenir dret a cobrar el 'bonus', que en tot cas es pagaria l'any 2013.

D'altra banda, també consta en el relat de fets provats que l'actora no va cobrar cap quantitat per aquest concepte durant el temps en que va treballar a l'empresa, ni tampoc el van cobrar la resta de treballadors de la demandada, sense que s'hagués al.legat que l'actora hagués formulat cap tipus de demanda reclamant el pagament del citat bonus, ja que es pot tenir en compte la reclamació que en aquest sentit es fa en la present demanda, una vegada l'empresa va decidir acomiadar a la recurrent. No s'han infringit, en conseqüència, els articles citats per la demandant referits a la interpretació dels contractes.

QUART.En el quart motiu del recurs es denuncia la infracció de l' art. 26.1 i 56 de l'Estatut dels Treballadors i art. 42.2. b) de la Llei 35/2066 de l'impost sobre la Renda de les persones físiques i jurisprudència que els interpreta.

Argumenta la recurrent que l'actora va acreditar que havia de realitzar el Màster a l'IESE en el seu antic lloc de treball i sosté que aquesta condició va ser assumida i respectada per la demandada en el sentit de que es va comprometre a abonar l'import total del dit Màster, encara que aquesta obligació no constés en el contracte de treball que van signar les parts, la qual cosa es demostra perquè l'IESE va expedir una factura a nom de la demandada per total importat del curs, que va ser comptabilitzada en la seva comptabilitat, motiu pel qual no va aportar els documents comptables que es van sol.licitar com a prova i que, a més, s'acredita la citada circumstància pel correu que l'actora va enviar a l'empresa i que els Sres. Domingo i Fabio van reconèixer que van rebre i afirma que no es pot donar cap valor jurídic al certificat expedit per l'IESE en el qual es diu que la documentació abans citada és errònia.

Així mateix argumenta que la citada quantitat s'ha de considerar salari perquè no reuneix el requisit que estableix l'apartat 2 de l' art. 42.2. b) de la Llei 35/2006, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques , atès que únicament està exclòs de la consideració de salari les quantitats 'destinadas a la actualización, capacitación o reciclaje del personal empledo cuando vengan exigidos por el desarrollo de sus actividades o las características de los puestos de trabajo' i en el present supòsit la feina que realitzava la demandant no exigia que realitzés el citat Màster, per la qual cosa s'ha de conceptuar la quantitat total de 24.900€ com a salari.

Censura jurídica totalment condemnada al fracàs, perquè el que intenta la recurrent, en el present recurs, és aconseguir que la Sala realitzi una nova valoració de la prova, diferent de l'efectuada per la magistrada d'instància, la qual és totalment congruent amb el relat fàctic de la sentència.

Tal com argumenta la citada magistrada i consta en el fet provat segon, en data 14.10.2010 les parts van subscriure un precontracte de treball, amb la redacció que figura en el citat fet, en el que ja constava que durant l'any 2012, la demandada es comprometia a pagar 12.000€ del programa formatiu PDD de l'IESE i consta també, en el fet provat tercer, que les clàusules segona, tercera i desena del citat precontracte van passar al contracte de treball signat en data 22.11.2010. Així mateix consta que el 19.10.2011 (fet provat setè) que les parts van signar un nou document, en el qual després de manifestar que havien acordat el 14.10.2010, és a dir, en el precontracte, que l'actora realitzés el màster abans citat, es feia constar que era 'de interés de ambas partes y cuyo coste sería abonado por partes iguales'.

És a dir, que el fet que l'actora realitzés el programa formatiu PDD a l'IESE consta pactat en tres contractes, així com també la forma de pagament del citat programa, que seria abonat a parts iguals. I davant de tan contundent acreditació per escrit, és evident que no es pot modificar en cap cas la interpretació de la citada clàusula en el sentit postulat per la recurrent, perquè per fer-ho hagués estat necessari que s'haguessin aportat proves molt contundents relatives a la ineficàcia dels contractes abans citats, el que ni tan sols s'ha al.legat i en tot cas, l'actora és una professional qualificada que sens dubte tenia molt clar el que signava, com es pot comprovar pel fet de que abans del contracte de treball definitiu les parts van signar un precontracte, de tal manera que davant d'aquesta redacció, que no admet cap dubte, s'haurà d'estar al sentit lògic de les paraules, tal com estipula l' article 1281 del Codi Civil , és a dir, l'acord al qual van arribar, pel que fa a la formació de la demandant, era que aquesta cursaria un màster a l'IESE i que el seu cost seria assumir per meitat entre l'empresa i la recurrent.

Aquesta interpretació es demostra, a més, amb els actes posteriors de les parts, perquè s'ha acreditat que l'empresa va abonar a l'IESE la quantitat de 12.000€ en concepte del primer pagament del màster citat, tal com consta en el fet provat setè, sense que consti, segons el mateix fet, que l'actora hagués abonat la resta, és a dir, 12.900€, malgrat que va sol.licitar un avançament a l'empresa per aquesta suma en data 29.9.11, per la qual cosa, tal com afirma la magistrada a quo, no existeix cap base per entendre que l'obligació empresarial excedís del compromís d'abonar, per una sola vegada, la meitat del cost del curs de formació.

Pel que fa a la segona qüestió a debat, és a dir, si la quantitat abonada per l'empresa s'ha de considerar com a salari i, en conseqüència, ha d'incrementar la indemnització a que té dret la demandant, també ha de ser desestimada. No es pot acceptar l'al.legació de la treballadora afirmant que es tractava d'un màster que no venia exigit per la seva activitat, per la qual cosa no es pot incloure en el que disposa l' art. 42.2. b) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques .

En efecte, l'article citat estableix que '2. No tendrán la consideración de rendimientos del trabajo en especie: ... b) las cantidades destinadas a la actualización, capacitación o reciclaje del personal empleado, cuando vengan exigidos por el desarrollo de sus actividades o las características de los puestos de trabajo'.

I en el present cas, en que les parts van pactar en el document de data 19.10.2011, que l'actora realitzaria el citat màster 'lo que era de interés de ambas partes'(fet provat setè), s'ha d'arribar a la conclusió de que si l'empresa es va avenir a abonar la meitat del cost del citat pacte, mentre que l'actora es comprometia a romandre a l'empresa durant un període de dos anys a comptar des la data de finalització del curs, així com les conseqüències de l'incompliment del dit pacte, és evident que ho van fer perquè consideraven que la realització del citat pacte era una exigència per a que l'actora realitzés de forma correcte el seu treball a l'empresa, atès que cal recordar que el seu càrrec era important i comportava una forta responsabilitat perquè era la Responsable del desenvolupament del negoci i Responsable de comunicació, per la qual cosa era del tot imprescindible que tingués la millor formació.

En conseqüència doncs, s'ha d'entendre que la quantitat abonada per l'empresa per aquest concepte no té la naturalesa de retribució salarial, d'acord amb el que disposa l'article abans transcrit.

CINQUÈ.Per últim, en el cinquè motiu del recurs es denuncia la infracció dels articles 1281.2 i 1288 del Codi Civil i de la Jurisprudència i s'al.lega el següent: Que no s'entén perquè en la clàusula del contracte de treball que regula la indemnització es reconeix una garantia a l'actora de 225 dies de salari, equivalent a cinc d'anys d'antiguitat i que després la citada garantia decreix i posteriorment s'incrementa de nou. Afirma que la citada clàusula la va redactar l'empresa i que és obscura en la seva redacció, per la qual cosa no ha de beneficiar a l'empresa segons estableix l' article 1288 del Codi Civil referent a la interpretació dels contractes.

De nou ha de ser desestimada la pretensió. Tal com diu la sentència del Tribunal Suprem, de data 13 de març de 2007

' hemos destacado con reiteración ( SSTS 23/05/06 -cas. 8/05 -; 13/07/06 - rec. 294/05 -; 31/01/07 - rec. 4713/05 -; y 31/01/07 - rec. 5481/05 -) que el primer canon hermenéutico en la exégesis de la norma es «el sentido propio de sus palabras» [ art. 3.1 CC ] y en la de los contratos el «sentido literal de sus cláusulas» [ art. 1281 CC ] de forma que las palabras e intención de los contratantes constituyen «la principal norma hermenéutica» ( STS 01/07/94 -rec. 3394/93 -). Por ello, cuando los términos de un contrato son claros y terminantes, no dejando lugar a dudas sobre la intención de los contratantes, debe estarse al sentido literal de sus cláusulas, sin necesidad de acudir a ninguna otra regla de interpretación ( STS 20/03/90 -infracción de ley-). En este mismo sentido, la Sala Primera insiste en que las normas o reglas interpretativas contenidas en los arts. 1281 a 1289 CC , constituyen un conjunto subordinado y complementario entre sí, teniendo rango preferencial y prioritario la correspondiente al primer párrafo del art. 1281, de tal manera que si la claridad de los términos de un contrato no deja duda sobre la intención de las partes, no cabe la posibilidad de que entren en juego las restantes reglas contenidas en los artículos siguientes, que vienen a funcionar con el carácter de subordinadas respecto de la que preconiza la interpretación literal ( SSTS -Sala Primera- 29/03/94 - rec. 1329/93 -; 10/02/97 -rec. 650/93 -; 10/06/98 -rec. 1063/94 -; 05/10/02 -rec. 674/97 -; y 30/09/03 -rec. 4128/97 -); a lo que se añade -tomando la cita de Paulo, en el Digesto- que como las palabras son el medio de expresión de la voluntad y ha de presumirse que son utilizadas correctamente, «no debe admitirse cuestión sobre la voluntad cuando en las palabras no existe ambigüedad» ( STS 07/07/86 , reproducida por las anteriormente reseñadas)'.

En el cas que ens ocupa les clàusules, tant del precontracte, com la del contracte de treball signat el 22.11.2010 són idèntiques i són totalment clares i no admeten cap tipus de dubte sobre la intenció dels contractants. Tal com consta en el fet provat segon i tercer, en els dits contractes es va pactar la indemnització a la qual tindria dret l'actora en el supòsit d'acomiadament dins dels cinc anys a partir de la vigència del contracte i en el citat pacte es diu que en el segon any la indemnització serà de 148 dies.

Cal remarcar de nou, tal com ja s'ha dit anteriorment, que l'actora va signar els citats contractes amb ple coneixement del que signava i que les seves clàusules van ser clarament objecte d'una llarga negociació, per la qual cosa no es pot imputar a l'empresa que hagués estipulat ella sola una clàusula obscura. Les raons per les quals es va acordar la citada indemnització, que, efectivament, resulta excepcional, no es poden esbrinar en el present litigi, per la qual cosa la Sala s'ha de limitar a interpretar el seu redactat que es totalment clar i no admet cap tipus de dubte, perla qual cosa, tal com ha decidit la magistrada d'instància, l'import de la indemnització ha de ser la fixada en els dits contractes.

Així, doncs, la sentència no ha infringit els articles citats pel demandant, per la qual cosa el recurs ha de ser desestimat, el que implica la ratificació de la sentencia d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els que hi concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Natividad contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona, en data 30 de maig de 2013 , que va recaure en les Actuacions nº 1045/2012, en virtut de demanda presentada a instància d'aquella contra ROCA JUNYENT, S.L.P., en matèria d'acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.