Sentencia Social Nº 8176/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2065/2007 de 20 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 20 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8176/2007

En el recurs de suplicació interposat per Ángela a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 30 de novembre de 2006 dictada en el procediment núm. 431/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Nacional de la Seguridad Social) i -I.C.S.-(Institut Català de la Salut), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 19.06.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Altes mèdiques, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de novembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda de Ángela frente a -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) y - I.C.S.- (Institut Català de la Salut), sobre Impugnación de Alta Médica, absuelvo a dichas entidades demandadas de la pretensión contra las mismas formulada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero. La actora Ángela , se encuentra afiliada al Régimen Especial de Empleados del Hogar de la Seguridad Social., como consecuencia de servicios prestados como empleada del hogar.

Segundo. El 2 de Enero del 2006 causó baja médica por enfermedad común por el diagnóstico de "dolor articular. Algias generalizadas".

Tercero. Con fecha de 15 de Marzo del 2006 le fue extendida alta médica por inspección médica por causa de mejoría que permite realizar el trabajo habitual, con el diagnóstico de Síndrome Fibromiálgico.

Cuarto. Desde la mencionada alta médica dejó de percibir la prestación económica de incapacidad temporal que hasta entonces le había venido siendo abonada.

Quinto. La base reguladora asciende para la Incapacidad Temporal derivada de Enfermedad Común a 21,04 euros mensuales.

Sexto. Agotó la vía administrativa por resolución del ICASS de 15 de Mayo del 2006.

Séptimo. Presenta las siguientes lesiones, al tiempo de causar alta médica:

-Lumboartosis.

-Síndrome fibromiálgico en tratamiento, actualmente con funcionalismo de todo el aparato locomotor, sin alteraciones musculares ni signos inflamatorios.

-Transtorno distímico con somatizaciones en tratamiento con tendencia a la cronicidad.

Octavo. Por resolución del ICASS de 1 de Agosto del 2002 le fue reconocido un grado de disminución del 75% con efectos desde el 17 de Mayo del 2002, teniéndose su contenido por reproducido por obrar en autos.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Es desprèn de l'anterior relat fàctic i de la prova practicada que l'actora fou declarada en situació d'incapacitat temporal en data 02.01.2006, amb diagnòstic de dolor articular i àlgies generalitzades. Instat procediment de revisió, fou donada d'alta per la Inspecció Mèdica el dia 15.03.2006. En la dita resolució es feia constar que la demandant patia d'una síndrome fibromiàlgica. Es formulà demanda per tal d'impugnar aquella alta mèdica, que ha estat desestimada per la sentència de la magistrada "a quo".

Contra aquest pronunciament s'alça ara en suplicació la part actora, per una doble via: sol licitant la modificació del relat fàctic de la sentència i postulant l'examen del dret aplicat.

SEGON. Amb correcta empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL es sol licita com a primer motiu la revisió de fets provats de la sentència, postulant-se la modificació de l'ordinal setè, amb empara en els documents que consten en els folis 27, 28, 31 a 34, 39, 40, 62 i 72 de les presents actuacions, proposant-se el següent redactat alternatiu: "La parte demandada padece, entre otras muchas dolencias que no procede tener en cuenta en el presente procedimiento de impugnación de alta médica, por no ser motivo de la baja por I.T. inicial, las siguientes dolencias: Lumboartrosis con discopatía degenerativa L2-L3 / L5- S1 y hernia discal foraminal izquiertda L5 - S1 con compromiso radicular L5 izquierda. Síndrome fibromiálgico en tratamiento, asociada a síndrome ansioso depresivo con somatización, actualmente con persistencia de una sintomatología de dolor limitante. Trastorno distímico con somatizaciones (dolores y vértigos) y temores de tipo fóbico en tratamiento(actualmente, XERISTAR 60, TRANKIMACIN 0.5, LOMARET 1 mg., SERC.8 mg) con tendencia a la cronicidad"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat resta evident que el dit motiu no pot ser estimat. En efecte, cal observar que la magistrada d'instància no ha comès cap error en la valoració de la prova, limitant-se a a aplicar el seu lliure i independent criteri davant informes i perícies mèdiques contradictoris. Havent-se de destacar, d'altra banda, que en els dits documents -si més no en el què consta data- mig any posteriors a l'alta mèdica, de tal manera que difícilment poden palesar les lesions que patia l'actora en aquell moment, que és al què es remet -com no podia ser d'una altra manera- la sentència del primer nivell jurisdiccional. D'aquesta manera, atès que allò que aquí es discuteix és si l'alta mèdica fou o no deguda, les lesions de la demandant que són actuals cap efecte poden tenir en la present litis.

TERCER. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 LPL postula el recorrent l'examen del dret aplicat en considerar que la sentència d'instància vulnera l' art. 128.1LGSS .

Cal recordar al recorrent que es criteri pacífic i consolidat d'aquesta Sala del Social que malgrat que pugui considerar-se que el beneficiari no està guarit en el sentit de restabliment íntegre de la situació física desencadenant i continuï tenint necessitat d'assistència sanitària, si aquesta consisteix en tractament conservador i pal liatiu no ens trobem davant una situació d'incapacitat temporal -amb independència de la possibilitat de què es reconegui, en el seu cas, una invalidesa permanent- ( SSTSJ Catalunya 6.538/96 6.622/96 y 6725/96, de 15, 17 i 1 d'octubre; 7.249/96, de 7 de novembre; i 148/96, de 9 de desembre de 1996; 1056/97, 1.789/97, 2.442/97, 2443/97, 2921/97, 3036/97, 3863/97, 4136/97, 4314/97, y 4500/97, de 7 de febrer, 6 de març, 2 d' abril (3), 18 y 24 d'abril, 27 maig, 12 de juny (2) y 19 de juny de 1997, entre moltes altes)

En el present cas, la inspecció mèdica considerà que existia una milloria que permetia el treball habitual. És evident, en aquest sentit, que una persona que pateix un procés de lumbàlgia i, especialment, una fibromiàlgia difícilment podrà considerar-se del tot guarida en terminis temporals curts-en el sentit d'un restabliment íntegre de la seva salut-; tanmateix, però, la prestació d'incapacitat temporal no té per objecte el restabliment de la salut -el que correspon a la prestació d'assistència sanitària en el nostre Sistema de Seguretat Social-, sinó la compensació de les pèrdues econòmiques que suposa la impossibilitat de treballar per mancances de salut.

És al metge corresponent, i per sobre d'ell la Inspecció mèdica, qui ha de determinar aquesta capacitat o no de treballar, sense perjudici del seu posterior control judicial. Ocorre, però, que en aquest marc no és suficient la simple al legació de l'existència d'informes mèdics de pervivència d'una situació incapacitant per l'esmentada afectació quasi sis mesos després de l'alta, tenint present les pròpies característiques de la malaltia acreditada. Certament, sobre aquesta documentació es podrà construir una presumpció judicial o elaborar una prova d'indicis. Presumpció, però, que haurà de basar-se en fets provats o indicis que hauran de ser acreditats, la càrrega dels quals correspon a la part actora. Si la magistrada d'instància ha donat major versemblança a la prova practicada pels demandats, és obvi que a ella (atès el principi d'instància única propi de la jurisdicció social) li correspon aquesta valoració de la prova. A l'actora -aquí recorrent- el que li pertoca és provar que en la data de l'alta no podia treballar i, en el seu cas, en tràmit de recurs, indicar els errors que en la dita valoració pot haver comès el magistrat a quo. Però, en cap cas, li correspon fer presumpcions, que queden limitades a la llei o als òrgans judicials. Per a que la Sala pogués arribar a conclusions diferents a les de la magistrada d'instància no és suficient amb invocar presumpcions o simples indicis, sinó que es precís que se'ns indiquin els fets provats sobre els què la podem construir les nostres pròpies presumpcions o estimar l'existència d'error en la valoració de la prova. Res d'això és observable ni en la prova practicada ni en el recurs, el que ha de comportar la seva desestimació, atesos els anteriors raonaments.

QUART. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que la jutjadora d'instància ha valorat adequadament els elements jurídics concurrents en relació a l'inalterat relat fàctic, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Ángela contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 27 de Barcelona en data 30 de novembre de 2006, recaiguda en les actuacions 431/2006 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, en reclamació per incapacitat temporal (alta mèdica) i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.