Sentencia Social Nº 8199/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8753/2005 de 22 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 22 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8199/2006

En el recurs de suplicació interposat per Frida i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de

la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 8 de juliol de 2005 dictada en el procediment núm. 338/2005 en el qual ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 13 de maig de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de juliol de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando en parte la demanda formulada por la Sra. Frida contra el INSS declaro a la actora en situación de Incapacidad Permanente Total derivada de Enfermedad Común para el ejercicio de su profesión habitual, con efectos desde el 28 de enero de 2005, y reconociéndole el derecho a percibir una pensión inicial equivalente al 75% de su base reguladora de 2.256,56 euros mensuales, condenando al INSS a estar y pasar por esta declaración y al abono de la pensión indicada. Sin expresa condenada en costas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Doña. Frida , nacida el día 23 de marzo de 1950, con D.N.I. NUM000 , figura afiliado al Régimen General con categoría profesional de JEFE ADMISTRATIVA-GRUPO 3.

SEGUNDO.- Solicitó la declaración de Invalidez el día 28 de enero de 2005, y tras pasar el oportuno reconocimiento médico por la UVAMI se dictó Resolución por el INSS en fecha 23 de febrero de 2005, en la que se declara que no está afecta de grado alguno de Incapacidad Permanente.

TERCERO.- Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución definitiva de fecha 29 de marzo de 2005, quedando agotado la vía administrativa.

CUARTO.- Las lesiones que acredita la demandante se concretan en :

Secuelas de antigua fractura- aplastamiento de L4. Hernia discal posterior L5-S1. Múltiples discopatías lumbares. Osteoporosis. Condromalacia patelar grado II en rodilla izquierda sin limitación funcional. Lumbociatalgia izquierda sin signos de déficit neurológico y funcionalismo conservado. Fibromialgia reumática con fatiga crónica bajo control en Clínica del Dolor. Transtorno ansioso depresivo con somatizaciones de grado moderado.

QUINTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.256,56 Euros mensuales, y la fecha de eectos es la de 28 de enero de 2005.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora i demandada van interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma la Sra. Frida de l'interposat per l'INSS. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la situació d'incapacitat permanent absoluta i la declara en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió de Cap administrativa. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació amb el mateix objecte perquè enten que les lesions que presenta no constitueixen la incapacitat permanent total reconeguda.

Segon.- Per tant, l'objecte del recurs és per a denunciar la infracció per no aplicació de l' article 137, núm. 5 i la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137, 4 de la Llei General de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa.

La part argumenta que les lesions definitives, cròniques i irreversibles objectivades en la relació fàctica, anul len la seva capacitat funcional per a dur a terme qualsevol activitat laboral, atès el conjunt de patologies, les quals són vàries de tipus greu.

Per altra banda l'ens gestor que recorre, entén que no és tributària de la incapacitat permanent total reconeguda, perquè les lesions no la limiten funcionalment, i, quant a la fibromiàlgia, en tot cas requereix tractament puntual davant els brots que pugui patir, però no comporta que sigui una malaltia irreversible i definitiva.

Tercer.- L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concorrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva, són utòpiques.

En el cas present, el conjunt de les lesions que pateix la recurrent es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent total tal com se li ha reconegut, sense que es trobi limitada per a dur a terme activitats de tipus sedentari que no requereixen esforç i no requereixin manipulació constant degut al quadre fibromiàlgic, ni atenció permanent degut al quadre àlgic i al trastorn ansiós depressiu moderat. Ara per ara, de la relació fàctica no atacada, no es pot desprendre que les lesions siguin invalidants de forma absoluta. Per tant s'ha de desestimar el recurs de la demandant, ja què pot treballar en altres activitats compatibles amb el seu estat actual, sense perjudici de l'evolució de les malalties psíquica i neurològica i la possible revisió.

Quart.- Quant al recurs de l'ens gestor, la Sala considera que la resolució recorreguda no infringeix l' article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , atés que el conjunt de patologies i el quadre fibromiàlgic acusen l'evolució crònica marcada per l'empitjorament progressiu malgrat els tractament terapeutics. Sense perjudici del què s'ha dit de la possible revisió segons l'evolució de les patologies, s'haurà de desestimar també el recurs, de manera que confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar els recursos de suplicació presentats per la part demandant Doña. Frida i l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 8 de juliol de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona en el procediment núm. 338/2005 seguit a instància de l' esmentada Sra. contra l' esmentat Institut, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.