Sentencia Social Nº 8214/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8793/2005 de 23 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. FRANCISCO ANDRÉS VALLE MUÑOZ

Barcelona, 23 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8214/2006

En el recurs de suplicació interposat per Servei d'Ocupació de Catalunya a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 5 de setembre de 2005 dictada en el procediment núm. 258/2005 en el

qual s'ha recorregut contra la part Lidia , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 13.04.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de setembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"QUE admitiendo en parte la excepción de incompetencia de jurisdicción planteada por el SERVEI D'OCUPACIÓ DE CATALUNYA respecto a la petición de declaración de nulidad de la novación contractual por el que se finaliza el contrato temporal celebrado el 1/1/98 y se ofrece una plaza en interinidad, y ESTIMANDO EN PARTE la demanda formulada por Doña. Lidia contra el SERVEI D'OCUPACIÓ DE CATALUNYA, se declara que la relación que une a las partes es de carácter indefinido, con todos los efectos legales inherentes a tal declaración condenando a la empresa demandada a estar y pasar por dicha declaración. Sin expresa condena en costas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Doña. Lidia , con D.N.l. n° NUM000 , presta servicios para la empresa demandada desde el 24/10/95 con categoría profesional de Auxiliar Administrativa y percibiendo un salario de 1.375,00 euros mensuales, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

2.-La Generalitat de Catalunya le ha efectuado los siguientes contratos que se siguen de forma ininterrumpida:

a).-Contrato de funcionaría interina desde el 24/10/95 hasta el 4/3/96.

b) Contrato de trabajo temporal desde el 4/3/96 hasta el 30/6/96, al amparo del art. 15.1.a) del E.T . y del art. 2 del R.D. 2546/94, de 29 de diciembre , con objeto de atender las tareas derivadas de la ejecución de los programas de formación del Fondo Social Europeo para el primer semestre de 1.996.

c) Contrato de trabajo temporal desde el 1/7/96 hasta el 31/12/96, al amparo del art. 15.1.a) del E.T . y del art. 2 del R.D. 2546/94, de 29 de diciembre , con objeto de atender las tareas derivadas de la ejecución de los programas de formación del Fondo Social Europeo para el segundo semestre de 1.996.

d) Contrato temporal idéntico al anterior desde el 1/1/97 hasta el 31/12/97, para realizar tareas derivadas de los programas de formación del Fondo Social Europeo del año 1.997.

e) Contrato temporal idéntico al anterior desde el 1/1/98 para atender tareas derivadas de la existencia de planes de formación, inserción profesional y en general los planes de ocupación dependientes de fondos presupuestarios específicos cofinanciados por la Unión Europea, el Estado o la Generalitat.

3.-Mediante resolución de la Generalitat de fecha 11/2/05 se le comunicó a la actora que este contrato finalizaría el 28/2/05 y, como las tareas realizadas han derivado en estructurales, esta finalización va ligada a una oferta de interinidad.

4.-En fecha 20/4/99, con fecha de efectos de 4/3/99, le fue reconocido a la actora un primer trienio. Y el 20/3/02, con efectos de 4/3/02, le fue reconocido a la actora un segundo trienio.

5.-Frente a la resolución de fecha 11/2/05 la trabajadora interpuso reclamación previa, que fue desestimada por resolución de fecha 18/5/05.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Plantejà en el seu moment l'actora demanda de reconeixement de dret, per tal que es reconegués el seu dret a ostentar la condició de fixa o indefinida des del mes d'octubre de 1995, en entendre que els successius encadenaments de contractes que es narren en el fet provat de la sentència constituïen un frau de llei, ex art. 15.3 TRLET que, alhora, es declari la nul.litat de la novació contractual que s'esmenta en l'ordinal tercer.

La instància ha estimat la primera de les dites pretensions. D'entrada, es rebutja parcialment l'existència de la incompetència jurisdiccional al.legada pel lletrat de la Generalitat de Catalunya, atès que -s'afirma- l'ordre social és competent per fer el control de legalitat dels contractes temporals, per bé que sí s'estima aquesta excepció en relació a la petició subsidiària, ja esmentada, en tenir el dit nou contracte naturalesa administrativa. I, centrada la litis en la primera petició, es considera que s'ha infringit allò previst a l' art. 15.3 TRLET , atès que la durada prevista pels contractes concertats entre les parts per a l'execució dels plans de formació i inserció, era indefinida i la naturalesa de la feina estructural. És per això que es declara el caràcter indefinit del contracte.

Contra el dit pronunciament s'alça ara el Lletrat de la Generalitat de Catalunya pels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON. Als dits efectes i per la via de l' apartat b) de l'art. 191 TRLPL es demana la revisió del fet provat tercer. Així, amb cita dels documents que consten en els folis 90 a 104, es demana la modificació del següent redactat i la seva substitució per aquest altre text:

" Com a conseqüència de la publicació de la Llei 17/2002, de 5 de juliol , d'ordenació del sistema d'ocupació i de creació del Servei/ d'Ocupació de Catalunya i en concret de la Disposició Transitòria tercera , es va convocar un procés selectiu de funcionarització de les places laborals, a l'objecte de regularitzar i estabilitzar la situació precària de gran parí del col.lectiu de persones que ocupaven places en l'àmbit de les polítiques actives ocupacionals de Catalunya.

La actora no es va presentar a les convocatòries de concurs-oposició realitzades fins a la data de judici per accedir a la condició de funcionària.

En virtut del pacte per al desplegament de l'esmentada Disposició Transitòria tercera de la Llei 17/2002 signat en data 2 de juny de 2003 a l'actora se la va recol-locar en una de les places que va quedar vacante.

Com a conseqüència, el 14 de febrer de 2005 el Servei d'Ocupació de Catalunya de la Generalitat li notifica mitjançant burofax la finalització del contracte en data 28 de febrer de 2005, i atès que les tasques realitzades han derivat en estructurals, aquesta finalització va lligada a una oferta d'interinitat"

Així mateix, i amb la mateixa empara, es sol.licita l'addició d'un nou fet provat, amb cita dels documents que consten en el foli amb el següent text: "En data 1 de maig de 2005 , la senyora Lidia , va ser nomenada funcionària interina del Cos Auxiliar Administratiu, grup D, amb nivell de destinació 12, prenent possessió de la seva placa"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol.licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar l'estimació d'ambdós motius. En efecte, pel que fa al canvi de redacció de l'ordinal tercer cal observar com la sentència d'instància incorre en un error clar: en no expressar la raó justificativa de la causa de l'extinció del darrer contracte laboral, tot afegint, a continuació, "como las tareas realizadas han derivado en estructurales, esta finalización va ligada a una oferta de interinidad". De la lectura d'aquest ordinal, doncs, es deriva que a la fi d'un contracte temporal se n'encadenà un altre d'administratiu en funció de que les tasques realitzades havien estat estructurals. És aquest un element transcendent posteriorment , que es valorat en forma expressa posteriorment en la fonamentació jurídica. Ocorre, però, que dels documents que es citen en el recurs es deriva una conclusió clarament diferenciada. D'una banda que la motivació de l'extinció del darrer contracte laboral s'emmarcà en el procés excepcional de funcionarització que es deriva de la Llei catalana 17/2992, de 5 de juliol , que vingué a ordenar les polítiques actives d'ocupació a Catalunya a través del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), després del traspàs efectuat amb anterioritat. I en la DT 3 ª de l'esmentada Llei s'observa que, efectivament, per tal d'acabar amb les irregularitats contractuals anteriors es farà una convocatòria única per a l'accés de la condició funcionarial a la Generalitat de les persones afectades. En paral.lel l'Administració autonòmica i diferents organitzacions sindicals varen signar un pacte per a l'aplicació d'aquesta previsió de regularització dels contractes temporals en data 2 de juny de 2003, en el que es preveia que el persona que participés en aquest procés i no obtingués plaça, se li respectaria la vinculació jurídica que tenia anteriorment, i el que no participés se'l recol.locaria en les places que quedessin vacants o passaria a formar part de la bossa de treball creada en el SOC. Fou aquesta darrera l'opció de la demandant -que no participà en les proves-.

De tot aquest procés, doncs, no es pot derivar -com fa la sentència- que a la fi del contracte temporal laboral s'oferís a la demandant una plaça d'interinitat administrativa pel caràcter estructural de la feina que realitzava, atès que s'obvia el procés pel que s'acordà l'extinció del vincle contractual laboral i la novació administrativa del contracte, en aplicació dels dits acords. La nota d'estructuralitat, doncs, es situa en aquest marc evolutiu i no en una conversió per estructuralitat.

I, així mateix, hem d'acceptar l'addició del nou fet provat proposat, atès que consta, efectivament, el nomenament com a funcionària interina i la posterior presa de possessió de la plaça, essent aquest un extrem acreditat en els documents esmentats i que és del tot transcendent a efectes del debat jurídic, com tot seguit es veurà.

TERCER. Per la via de l' apartat c) de l'art. 191 TRLPL s'articulen en el recurs una sèrie de motius diferenciats. Tanmateix, però, escau referir que el segon d'ells es remet a la incompetència de jurisdicció, essent evident que és aquesta una qüestió processal obstativa, atès que -d'estimar-se- cap lògica jurídica tindria l'anàlisi de la resta d'argumentacions.

Doncs bé, en relació a aquest motiu s'al.lega la incompetència de jurisdicció, per entendre que s'ha infringit la doctrina jurisprudencial que s'esmenta. Tot i ometre's la infracció de normes, és evident - per la remissió que es conté en la dita doctrina- que s'està al.legant la infracció dels arts. 1.1 i 2 c) TRLPL en relació a l'art. 9.4 LOLS .

La tesi del recurs en aquest punt és, bàsicament, que atès que la demandant ha consolidat la condició d'interina administrativa, el coneixement de la present litis ha de recaure en l'ordre contenciós administratiu.

Certament, la doctrina que cita empara aquest motiu. Així, les SSTS UD 20.04.1992, 27.02.1996, 12.06.1006, 16.07.1996, 19.09.1996, 22.11.1996, 27.01.1997, 03.03.1997, 25.04.1997, 09.10.1997, 20.10.1998, 08.02.2005 , etc. La dita doctrina ve insistint amb reiteració que quan s'està impugnant la conversió d'un contracte temporal laboral en administratiu per entendre's que aquella relació inicial era indefinida per frau de llei, el coneixement d'aquesta pretensió ha de recaure en l'ordre contenciós administratiu. Pot observar-se com, en definitiva, és aquesta la pretensió de la demanda. així, en el fet vuitè de l'escrit rector s'afirma: "Entiendo que la Administración al transformar de forma unilateral el contrato prevaliéndose de su superioridad y de la necesidad de la actora de mantener su puesto de trabajo, ha efectuado una conducta en fraude de ley y debe ser considerada nula y sin efecto" Per a prosseguir: "Si a pesar de ello, la Administración insiste en imponer el nombramiento interino, la aceptación por la actora únicamente será debido al interés en mantener el puesto de trabajo, pero bajo ningún concepto supone conformidad con la novación del contrato, que impugna mediante la presente reclamación previa". I en el petítum de la demanda es sol licitava: "Que teniendo por presentado este escrito se sirva admitirlo y en sus méritos tenga por interpuesta DEMANDA, contra el SERVEI D 'OCUPACIO DE CATALUNYA, dependiente de la Generalitat de Catalunya, por no estar conforme con " la notificación del fin del contrato de fecha 1 de enero de 1998 y cuya finalización se pretende con fecha 28 de febrero de 2005, por el que ligan dicha finalización a una oferta de interinidad.", en SOLICITUD DE RECONOCIMIENTO DE DERECHO A OSTENTAR LA CONDICIÓN DE CONTRATADA LABORAL FIJA O INDEFINIDA DESDE EL mes de octubre de 1995. y consecuentemente se solicita se declare la nulidad de la novación contractual por la que se finaliza el contrato laboral y lo transforman de forma unilateral en interinaje"

No es trobem, per tant, davant d'una doble petició -com es diu a la sentència- sinó davant d'una única -encadenada- en la què es postula la condició de "fixa o indefinida" laboral i, com a conseqüència, es declari la nul.litat del nomenament com a funcionària interina.

És aquest un supòsit quasi bé idèntic a l'analitzat a la STS UD de 12.06.1996 -entre d'altres- en la què es pretenia "que se declare el carácter indefinido de una relación «inter partes» que se dice laboral, formulándose tal petición en un momento en que dicha relación aparece, al menos de modo formal y externo, como de naturaleza funcionarial, bien que de carácter interino". Doncs bé, en aquest supòsit, el TS indica: "Cuál sea la Jurisdicción competente se determina por razón de la pretensión deducida. Mas ésta ha de considerarse en su integridad atendiendo no sólo al «petitum» sino también a la «causa petendi», que fundamenta y da sentido a aquél. En el presente caso la petición es la declaración de fijeza laboral del actor, mas tal petición se fundamenta en la afirmada irregularidad de una relación funcionarial de carácter interino que ha seguido a una relación laboral: se dice que el nombramiento del actor como funcionario interino fue ilegal. En consecuencia (y con independencia del hecho de que la irregularidad administrativa no convierte necesariamente y siempre la relación en laboral), es lo cierto que no podrá darse una respuesta judicial a la petición formulada sin que previamente se decida, en sentido positivo o en sentido negativo, sobre la afirmada ilegalidad de la relación funcionarial. Pues bien, tal decisión solamente puede ser adoptada, con plenitud de efectos, por los órganos judiciales del orden jurisdiccional contencioso- administrativo". Afegint: "tampoco puede entenderse que se esté ante una cuestión prejudicial administrativa (al modo de la que prevén los artículos 10.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y 4.1 de la Ley de Procedimiento Laboral que sirva instrumentalmente para resolver en el ámbito de la Jurisdicción Social la petición sobre fijeza laboral. No hay tal cuestión prejudicial, pues no se está ante una cuestión (administrativa) conexa con la principal (laboral), aunque distinta de ella, sino que se está ante la misma cuestión (la misma relación de vida, que liga a las partes en litigio) sobre la que intentan converger dos calificaciones jurídicas distintas, la que le atribuye naturaleza administrativa y la que le atribuye naturaleza laboral. Por ser una misma relación podría suceder (lo que no cabe en el marco de las cuestiones prejudiciales) que una posible decisión de la Jurisdicción Social (relación laboral indefinida) llegase a ser contradictoria, y por lo tanto incompatible, con una decisión de la Jurisdicción contencioso-administrativa adoptada con plenitud de efectos (relación funcionarial)."

I, a partir de les dites consideracions, s'afirma: "La exposición precedente evidencia que la pretensión deducida, objeto de litigio, cualquiera que sea la forma en que se haya planteado, es, en realidad, una pretensión propia del orden jurisdiccional contencioso-administrativo, pues lo que subyace a la petición explícitamente deducida es la impugnación de una decisión de la Administración: el nombramiento como funcionario interino. Es ésta la verdadera pretensión ejercitada, y tal pretensión, en cuanto impugnatoria de un acto de la Administración, no puede ser conocida por la Jurisdicción Social. En el expresado sentido se manifestaron ya, en asuntos iguales al de Autos, nuestras Sentencias de 20 abril 1992 y 27 febrero . Como decíamos en dichas sentencias, «cuando se deduce la pretensión que da origen a la litis, la relación existente "inter partes" es la que media entre la Administración y sus funcionarios, bien que éstos sean interinos, y toda relación funcionarial -en la que la Administración actúa como sujeto de Derecho Público- se inserta típica y exclusivamente en el ámbito jurídico-administrativo, que es el marco propio y único en que la misma ha de desarrollarse», por lo que «toda problemática que pueda surgir en torno a tal principio de relación sólo puede ser conocida y resuelta por los órganos judiciales pertenecientes al orden jurisdiccional contencioso-administrativo»."

La dita doctrina és aplicable, fil per randa, al present supòsit, atès que -com hem dit- allò que la demandant pretén no és tant la declaració de indefinitat del vincle contractual laboral (acció que podria haver exercit al llarg dels molts anys en què romangué contractada en forma probablement irregular), sinó el dret a ostentar la condició de "fixa o indefinida " davant la novació del contracte. La "causa petendi" és clara. D'aquí que no ens trobem davant dues peticions, sinó d'una única connexa, el que ha de comportar l'estimació del recurs, amb la conseqüent desestimació de la demanda i el decinament del coneixement de la present litis en l'ordre contenciós-administratiu, deixant imprejutjats la resta de motius del recurs.

Vistos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat pel Lletrat de la GENERALITAT DE CATALUNYA contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 4 de Barcelona en data 5 de setembre de 2005, recaiguda en actuacions 258/2005 i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució i, amb desestimació de la demanda formulada per Lidia contra el SERVEI D'OCUPACIÓ DE CATALUNYA, desestimem la dita demanda i absolem al recorrent de les peticions en ella contingudes, declinant el coneixement de la present litis en la jurisdicció contenciosa-administrativa.

.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.