Sentencia Social Nº 8234/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8168/2005 de 23 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 23 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8234/2006

En el recurs de suplicació interposat per Isidro a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 20 d'abril de 2005 dictada en el procediment núm. 814/2004 en el qual

s'ha recorregut contra la part KOSTAL ELECTRICA S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 07.10.04 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda formulada por D. Isidro contra Kostal Electrica SA, debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones del demandante."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor vino prestando servicios en la entidad demandada desde el 1-2-99 con categoría profesional de Director Industrial percibiendo un salario bruto anual de 86.678,36 euros más urí bonus por dedicación y objetivos de 9000 euros brutos anuales.

SEGUNDO.-EI actor y la entidad demandada suscribieron contrato de trabajo de fecha 8-2-99. Con fecha 22-12-98 ambas partes suscribieron un contrato el que se fijaban las condiciones que regirían la prestación de servicios del actor en la empresa demandada que incluía un total de 15 pactos. El pacto decimocuarto regulaba un pacto de no competencia con el siguiente contenido.

Durante la vigencia del presente contrato el Sr. Isidro se compromete a no realizar actividad alguna que suponga competencia con Kostal . Se establece asimismo la obligación del Sr. Isidro a no prestar servicios en empresas de la competencia ni a fundar o participar en empresas competentes durante los dos años siguientes a las extinción del presente contrato. La prohibición se extiende a cualquier actividad remunerada o no que pueda suponer competencia con Kostal dentro de la gama gama de productos que esta fabrica.

En caso de duda sobre si una empresa es considerada competencia o no Kostal contestara a la consulta que le formule el Sr. Isidro en un plazo máximo de un mes.

2.- El Sr. Isidro se compromete asimismo por un periodo de 2 años a mantener en secreto los conocimientos y experiencia adquiridos durante su actividad en Kostal obligándose al propio tiempo a no emplear dichos conocimientos en empresas propias o extrañas.

3.- En compensación por los presentes pactos, Kostal abonara al Sr. Isidro . Durante los dos años de su vigencia la mitad de la remuneración convenida en el pacto quinto de este contrato de trabajo. Dicha compensación se abonara por mensualidades vencidas.

4.- Para el percibo de cada mensualidad el Sr. Isidro . deberá acreditar la empresa en la que esta trabajando y la actividad de la misma.

5.- La falta de acreditación implicará la suspensión del presente pacto hasta que aquella no se produzca.

6.- la trasgresión del pacto de no competencia implicará la perdida automática del derecho a cobrar las cantidades pendientes de pago.

Queda a salvo de todo ello el ejercicio de la acción indemnizatoria que Kostal pueda tener por daños y perjuicios."

TERCERO.- En el pacto quinto de dicho contrato se establecía una retribución global de 12.500.000 pesetas brutas anuales que se abonarían en 12 mensualidades.

CUARTO.- Con fecha 1-3-02 ambas partes acordaron la modificación de la condición segunda del contrato de trabajo de fecha 22-12-1998 acordando que el actor desempeñaría funciones de Dirección de producción y logística y con fecha 15-3-04 la modificación del pacto quinto indicando que la retribución global con efectos de 1-1-04 ascendería a 86678,36 euros brutos y el pacto sexto indicando que la cuantía del bonus ascendería a 9000 euros bruto anuales. ( Folios 38 y 39)

QUINTO.- Con fecha 4-6-04 la empresa demandada comunico al actor su despido con efectos de 7- 6-04 mediante carta de despido cuyo contenido por obra en autos se da por reproducido. Con fecha 4-8-04 ambas partes suscribieron acuerdo de extinción del contrato de trabajo del actor comprometiéndose el actor a desistir de la demanda por despido interpuesta contra la empresa y abonando la misma la suma de 33.294,82 euros en concepto de complemento extrasalarial. En el citado acuerdo se indicaba en su apartado quinto " Ambas partes se da por totalmente saldados y finiquitados por todos los conceptos derivados de la relación laboral anterior comprometiéndose a nada más pedir y reclamar en instancia judicial o administrativa alguna a excepción y haciendo reserva expresa de los derechos y el ejercicio de las acciones legales derivadas del Pacto decimocuarto Pacto de no competencia del contrato de fecha 22-12-98". ( Folio 74).

SEXTO.- El actor se desistió de la demanda por despido dictándose por este

Juzgado Auto de desistimiento de fecha 13-9-04.

SÉPTIMO.- B actor se encuentra percibiendo la prestación por desempleo desde 24-6-04. continuando en «ficha situación en la actualidad.

OCTAVO.- Presentada papeleta de conciliación ante el SMAC en fecha 10-09-04 se celebró el acto en fecha 28-09-04 con el resultado de sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Es deriva pacíficament de les presents actuacions -atès que, com veurem, el relat fàctic no és impugnant- que en data 22.12.1998 ambdues parts varen suscriure un contracte en el què s'incloïa una clàusula de no competència post contractual, en els termes que consten en l'ordinal segon dels fets provats.

La sentència d'instància ha estat desestimatòria, per entendre que el dit acord no era incondicional, sinó que estava limitat a aquells supòsits en els què existeixi una real afectació a l'ocupació, en relació a ofertes d'ocupació d'altres empreses, el què no passa en el present supòsit, atès que el demandant es troba en situació de desocupació.

Contra el dit pronunciament s'alça ara en suplicació la part actora, per un únic motiu que empara en l' apartat c) de l'art. 191 TRLPL , denunciant la infracció de l' art. 21.2 TRLET i 1256 CC .

SEGON. Escau recordar que, en principi, la norma estatutària referida preveu la possibilitat de que ambdues parts acordin pactes en relació a les situacions posteriors a l'extinció del contracte, sempre i quan s'observin uns determinats requisits: a) temporal, en relació a una durada màxima (2 anys per als tècnics i a 6 mesos per als altres treballadors) i b) finalista (atès que l'empresari ha de tenir un interès industrial o comercial efectiu). En compensació, el treballador afectar té dret a percebre una compensació econòmica.

Lògicament, en la nostre ordenació aquest interès, amb caràcter general, ha de quedar limitar al propi mercat en què l'empresa desenvolupa la seva activitat. No resulta possible en la nostre ordenació un separació temporal d'un assalariat de qualsevol tipus de treball. Això toparia tant amb el dret constitucional al treball i a la promoció professional en el treball ( art. 35.1 CE ), com en la pròpia lògica inherent al sistema de protecció a l'atur ( art. 41 CE en relació amb l' art. 203 i següents de la LGSS ), doncs, pel que fa a aquesta darrera consideració, resulta evident que una persona no pot quedar exclosa, a través d'un pacte en seu d'autonomia individual, de les possibilitats d'accedir a una ocupació -la qual cosa limitaria al seu "animus laborandi"- i percebre, a l'hora les corresponents prestacions. O romandre inscrit a l'oficina pública d'ocupació sense què pugui realitzar cap mena de contracte laboral per exercici de l'autonomia de la voluntat.

En altres paraules, l' art. 21.2 LET permet acords sorgits de l'autonomia individual amb caràcter contractual que limitin que el treballador, en un termini cert i limitat, pugui tenir accés a una ocupació que afecti els interessos de mercat i d'auto-defensa de la competència de l'ocupador originari; però la dita limitació no pot ser mai -en atenció a l'argumentació jurídica expressada en l'anterior paràgraf- universal, impedint l'ocupació de l'afectat en qualsevol altre sector o empresa.

Per tant, és regla general en la nostra ordenació, que les parts (amb els límits indicats) poden subscriure acords de limitació del dret constitucional al treball, per tal de preservar l'element patrimonial de l'empresa, de tal manera que el treballador renuncia a canvi d'una compensació econòmica, a concórrer amb l'empresa.

Cal indicar, però, que, lògicament atès que ens trobem en el marc de l'autonomia individual, el model legal pot ser articulat per aquesta -i dins dels límits legals- en funció d'allò que les parts decideixin. I és en aquest marc en el què la magistrada d'instància ha fet una interpretació de l'acord aquí analitzat que, entén, limita la compensació no amb caràcter general, sinó a aquells casos en els què efectivament existeixi oferta d'ocupació per part d'una tercera empresa.

La interpretació d'una clàusula idèntica a la referida (i en relació a la mateixa empresa) ha estat ja objecte se sentència respecte d'un plet anterior (atenyent a un altre treballador però per la mateixa empresa) per la nostra sentència 3114/2004, de 21 d'abril , el que obliga -per raons de simple manteniment de doctrina- a que la Sala -no concorrent elements diferenciadors, ni canvis doctrinals- reiteri els arguments allà exposats. Cal fer esment, en aquest sentit, que les consideracions fetes en el recurs respecte a que la persona que allà recorria era cap de personal i que, per tant, no estava sotmès al deure de confindencialitat de les dades productives que sí concorren en l'actor és del tot irrellevant, doncs resta evident que en la dita sentència no fèiem cap consideració específica en aquest punt, limitant-nos a interpretar un contracte les clàusules del qual -reiterem- eren idèntiques a les què aquí se'ns plantegen.

Doncs bé, afirmàvem en aquell previ pronunciament que:

"El cumplimiento de la obligación que se reclama no puede justificarse en otro título que aquél que la establece y en los precisos términos en que está establecida. La obligación de compensación económica que reclama el recurrente está previsto para un único y exclusivo supuesto que se realizaría cuando el trabajador se viera obligado a renunciar a un preciso y concreto contrato de trabajo por imposición de la empresa demandada. No pueden ser entendidos, desde una simple interpretación lógica, los apartados tercero y cuarto del citado pacto de no competencia suscrito por las partes. El trabajador debía dirigirse a la empresa para el caso de que, y tras haber extinguido su relación con la misma, fuera a suscribir un nuevo contrato de trabajo con empresa que pudiera ser considerada "de la competencia" para la primera. Y sólo en el caso de que ésta, en el preciso plazo de un mes, negara al trabajador dicha posibilidad entraría en función la cláusula compensatoria prevista en el pacto. Así se indica en el mismo que "en el caso de que la contestación del punto anterior sea de consideración de competencia, en compensación por los presentes pactos, Kostal abonará al Sr. Jesús Manuel durante los dos años de su vigencia, hasta que sus ingresos totales sean la mitad de la remuneración convenida...". No habiéndose producido negativa alguna a cualesquiera posibilidad de contratación no concurriría, en ningún caso y al margen de cualesquiera consideración sobre la vigencia o no del citado pacto, el presupuesto de aplicación del mismo que pudiera justificar la reclamación del trabajador recurrente. No habiéndose dispuesto en contrario por la sentencia impugnada no podemos reconocer la existencia de infracción de cualesquiera de los preceptos legales a que remite el recurrente por cuanto no habría lugar a aplicar la previsión en cuestión contenida en el citado pacto de no concurrencia."

Tenint present la igualtat de les clàusules objecte de l'actual debat resta clar, pels motius ja exposats, que hem d'aplicar també al present cas els dits principis hermenèutics, el que ha de comportar la desestimació del motiu i amb ell, en ser únic, del recurs.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Isidro contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 dels de Sabadell en data 20 d'abril de 2005, recaiguda en les actuacions 814/2004 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra KOSTAL ELECTRICA, SA en reclamació de quantitat i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.