Sentencia Social Nº 8258/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8930/2005 de 23 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 23 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8258/2006

En el recurs de suplicació interposat per Mónica a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 13 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 207/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), MUTUAL CYCLOPS i Priela, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 21 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Mónica debo absolver y absuelvo de la misma al demandada INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora nacida el 26 de abril de 1968 con DNI número NUM000 se encuentra afiliada en el Régimen General de la Seguridad Social, por consecuencia de servicios prestados como Ayudante manipuladora de alimentos para la codemandada PRIELA S.A. El día 25 de juny de 2003 sufrió un accidente de trabajo siendo asistida por MUTUAL CYCLOPS con quien la empleadora tiene suscrito documento asociativo.

SEGUNDO.- Inició proceso de IT por accidente de trabajo en fecha 25 de junio de 2003.

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la DIrección Provincial del INSS que en resolución de fecha 9 de noviembre de 2004, declaró que el solicitante se encontraba en situación de Invalidez Permanente en grado de total para su profesión habitual, derivada de accidente de trabajo, teniendo le período de carencia necesario, y se agotó la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, que por resolución administrativa confirmó el pronunciamiento inicial.

CUARTO.- La base reguladora asciende a 16.763,40 Euros/año.

QUINTO.- La parte actora padece : como secuelas del atrapamiento de la mano derecho sufrida, una neuropraxia postraumática del nervio mediano con recuperación sin mejoría clínica que le mantiene un marcado déficit funcional de la mano derecha.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma MUTUAL CYCLOPS . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per la demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- La recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que concorren les condicions exigides, atès que no ha superat les lesions residuals de la mà dreta i no consta habilitat amb la mà esquerra.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent, ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la calificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals, a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de dèficit funcional marcat i important de la mà dreta, però no amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què el dèficit pràcticament complet de la mà dreta en persona destra, no comporta que les dificultats d'habituació de la mà esquerra a moltes activitats diàries representi una merma permanent absoluta per a treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre per a concrets treballs.

Per tant s'ha de desetimar aquest motiu ja que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la Sra. Mónica contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 22 de Barcelona de 13 de juny de 2005, dictada en el procediment núm. 207/2005 seguit a instància de l' esmentada Sra. recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la Tresoreria General de la Seguretat Social, Mutual Cyclops i Priela S.A., i la confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.