Sentencia Social Nº 8277/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7303/2007 de 07 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 7 de novembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8277/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 18 de juny de 2007 dictada en el procediment núm. 67/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Julia , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 30 de gener de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de juny de 2007 , que contenia la decisió següent: " Acceptar la demanda interposada per Julia , contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant, declaro la demandant en situació d'Incapacitat permanent en grau de Absoluta, derivada de Malaltia Comuna, amb dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 100 per cent de la base reguladora de 1.634,28 euros mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes econòmics des de 07/11/2006, i condemno a l'Institut Nacional de la Seguretat Social a reconèixer i abonar l'esmentada prestació " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- La demandant Julia , nascuda el dia 1/8/1953 i afiliada a la Seguretat Social amb el nº NUM000 , prestava serveis com a ATS per compte d'altri.

Segon.- A sollicitud de la part interessada, instada el dia 5/10/2006, es va iniciar expedient de revisió per la valoració d'Incapacitat Permanent, en el que es va emetre el 3/11/2006 informe la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 6/11/2006, en la que no es reconeix la demandant en situació d'Incapacitat Permanent en cap grau d'incapacitat, derivada de Malaltia Comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic: "Sd. de fatiga cronica + fibromialgia grado III. Crisis de angustia con agorafobia + Tr. adaptativo con animo depresivo. colitis linfocitica. Sd. diarreico".

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, de la que no en consta resolució expressa.

Quart.- Les lesions que afecten la demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon, puntualitzant que tant la fibromialgia com la síndrome de fatiga crònica el pateix la demandant en un grau III-IV d'una escala de quatre graus, i que la síndrome diarreica implica un mínim de 6 deposicions diàries, i afegint que pateix també colitis linfocitica i síndrome sec.

Cinquè.- La base reguladora mensual de la prestació demandada es, 1.634,28€ pel grau d'Absoluta. I els efectes econòmics des de 7/11/2006.

Sisè.- En data 18/10/2004 es va reconeixer el grau d'Incapacitat Total en base al següent quadre clinic: ''Fibromialgia. Crisis de angustia con agorafobia. Trastorno adaptativo con estado de animo depresivo. Esteatosis hepatica''.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula l'INSS, com a ÚNIC motiu de recurs, emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral la la infracció de l' art. 137-5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que no està incapacitat per a la realització de tota professió u ofici i sol.licita la revocació de la declaració d'incapacitat permanent absoluta acordada pel jutjat social.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

D'altra banda, pel que fa al grau d'absoluta la jurisprudència, reflectida en sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem, dictades en recurs de cassació per unificació de doctrina, de dates 27-07-89, 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres, indiquen que la realització d'una feina assalariada implica, no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó de portar-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i la necessitat de consumar-la en règim de dependència d'un empresari, durant la jornada laboral, subjecte a un horari, actuant conseqüentment amb les exigències que comporta la integració en una empresa, dins de un ordre preestablert i en relació als altres companys de treball, ja que no es possible pensa que en ampli ventall de professions existeixi alguna en la que no siguin exigibles aquests mínims de dedicació, diligència i atenció, que són indispensables inclús en el més simple dels oficis i en la última de les categories professionals, excepte si es dóna un ampli nivell de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància en l'empresari, doncs en no coincidir ambdós, no es poden mantenir relacions laborals normals en les que existeixin aquestes carències, al ser inqüestionable que el treballador ha d'oferir un rendiments socialment acceptables.

SEGON. Doncs bé, en el present cas l'actora, es declara provat que pateix síndrome de fatiga crònica grau III-IV, crisi d'angoixa amb agarofobia més trastorn adaptatiu amb ànim depressiu, síndrome diarreic que implica un mínim de 6 deposicions diàries i colitis linfocítica i síndrome sec.

Aquesta Sala s'ha pronuciat nombroses vegades sobre la síndrome de fatiga crònica, en el sentit de indicar que quan aquesta patologia està clarament objectivada i descrita pels serveis mèdics, previ el tractament adequat, sense millora de la persona afectada, no es pot considerar que tingui una capacitat residual d'esforç que li permeti la integració en cap professió u ofici, doncs en totes s'ha de mantenir un nivell mínim de rendiment, que aquesta patologia no permet de forma habitual, salvant els supòsits de tractament adequat i millora, ja que la síndrome de fatiga crònica diagnosticada afecta a la capacitat d'esforç físic de la persona que la pateix, segons la pròpia definició de la malaltia.

En altres casos aquest diagnòstic ha comportat que aquesta Sala Social estimés la procedència del grau d'absoluta, en el cas que ens ocupa, aquesta valoració ha de ser igualment acceptada ja que tot i que no està convenientment descrita l'afectació funcional ni el grau de la malatia, com a severa o greu, (STSC de 1-03-05 R núm. 564-04, sentencia, 7/2005, de 3 de gener, entre d'altres), no es pot ignorar que la patologia descrita podria tenir unes severes característiques quan està diagnosticada, fet coincident en els informes i incontrovertit, i que aquestes característiques altres vegades s'han descrit com un persistent esgotament físic i mental que limita de forma severa qualsevol feina sigui o no laboral, fins al punt d'exigir constants situacions de repòs durant el dia, i en casos similars (STJC de 19.09.03 AS 20033391 ) aquesta Sala ha considerat que el diagnòstic era suficient per declarar la situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta (STSJCatalunya e 20-09-2007, 13-11-2007, 06-11- 2007, 29-05-2007, 25-07-2007, recurs 6073-07, de setembre 2008, entre d'altres).

TERCER. Els previs raonaments han de comportar, en conseqüència, la desestimació del recurs de suplicació i la confirmació de la sentència del jutjat social.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 21 dels de Barcelona, de data 18-06-2007 , recaiguda en actuacions 067-2007, seguides per incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, a instància de Julia contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la sentència impugnada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.