Sentencia Social Nº 8343/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6237/2007 de 10 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 10 de novembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8343/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 14

Barcelona de data 19 d'abril de 2007 dictada en el procediment núm. 769/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Montserrat , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 26 d'octubre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 d'abril de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda interpuesta por Doña Montserrat , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro a la parte actora, en situación de Incapacidad Permanente grado de absoluta para todo trabajo, con origen en enfermedad común, y condenando, en consecuencia al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual equivalente al 100 por 100 de su base reguladora de 379,28 Euros todo ello más mejoras y revalorizaciones correspondientes, y con efectos desde el 4 de julio de 2.006."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante, nacida el día 19 de diciembre de 1.951, se encontraba afiliada en el Régimen Espeical de Empleos de Hogar de la Seguridad Social por sus trabajos como empleada de hogar.

SEGUNDO.- Por sentencia dictada por el Juzgado de lo Social n° 1 de Barcelona autos 52/02, de fecha 16 de julio de 2002 , la actora fue declarada en situación de incapacidad permanente en grado de total, con origen en enfermedad común, por padecer lumboartrosis, movilidad limitada por dolor con esclerosis de plataformas, steofitosis y disminución de loa espacios intervertebrales L4-L5 y L5-S1 este último con degeneración severa (folio 29 a 33)

TERCERO.- Solicitada en fecha 26 de abril de 2006 revisión por agravación (folio 82 y 83), fue visitado por el ICAM el día 7 de junio de 2006 en que emitió dictamen (folio 91), y la Dirección Provincial del INSS, en resolución de fecha 3 de julio de 2006, declaró no haber lugar a revisar por agravación el grado de incapacidad total declarado a la trabajadora interesada (folio 84)

CUARTO.-Interpuesta reclamación previa, se dictó en fecha 28 de septiembre de 2.006 resolución de la Dirección Provincial del INSS en la que se desestimaba la reclamación previa (folio 80) -

QUINTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 379,28 Euros mensuales, para la. absoluta (folio 14).

SEXTO.-La parte actora padece luinboartrosis, movilidad limitada por dolor con esclerosis de plataformas, osteofitosis y disminución de los espacios intervertebrales L4-L5 y L5-S1 este último con degeneración severa; miopía, magna en ambos ojos, coroidosis miópica que en 1995 requirió fotocoagulación retiniana por desgarro retiniano en ojo derecho; agudeza visual actual de 0,4 bilateral con corrección óptica; trastorno adaptativo mixto de grado moderado; síndrome de túnel carpiano derecho intervenido en 2004 con secuelas de dolor, pérdida de fuerza y déficit de movimiento en dicha mano; osteoporosis (dictamen ICAM folio 91, informe aportado por la parte actora folio 17, 20 y 21, infórme aportado por el INSS folio 98 y 99).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la demandant afectada d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total el juliol de 2002.

L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, amb cita de doctrina jurisprudencial, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions artròssiques, la miopia magna bilateral, la patologia psiquiàtrica, la lesió del canell dret amb limitació funcional pel dolor i la osteoporosi únicament la limiten per activitats que requereixin agudesa visula i manualitat de la mà dreta, de manera que es pot dedicar a activitats de tipus sedentari.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la treballadora per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments que comporten una lumboartrosi amb mobilitat limitada pel dolor amb degeneració severa del segment lumbosacre, miopia magna als dos ulls amb correcció òptica, síndrome de túnel carpià dret intervingut amb seqüela de dolor, pèrdua de força i dèficit de moviment a la mà, i trastorn adaptatiu mixt a més de la osteoporosi. Lesions amb incidència funcional combinada que en el seu conjunt redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia. Entenem per tant que la demandant també es troba limitada per activitats de treball de tipus sedentari o lleuger i hem de concloure que te severes limitacions que li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

Concorren doncs les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt i l'agreujament de les diagnosticades amb anterioritat, que consten en el segon fet provat, que van donar lloc a aquell primer grau d'incapacitat total, tal com raona la resolució judicial recorreguda en el tercer fonament de dret. Es compleix el requisit previst en l'article 143 de la LGSS., de manera que hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de pret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona de 19 d'abril de 2007 , dictada en el procediment núm. 769/2006 i seguit a instància de Doña. Montserrat contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.