Sentencia Social Nº 8345/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 844/2005 de 26 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 26 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8345/2007

En el recurs de suplicació interposat per Juan a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 2 de febrer de 2006 dictada en el procediment núm. 844/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Antecedentes

Primer. En data 25 de novembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:

"Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por DON Juan frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Incapacidad permanente en grado de absoluta, debo absolver ya absuelvo a la demandada de las pretensiones deducidas en su contra, confirmando la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.-El actor, Don Juan , nacido el 23/05/1944, con D.N.I. nº NUM000 , tiene el número de afiliación a la Seguridad Social NUM001 , y está en situación de alta en el régimen general. ( Hecho no controvertido)

SEGUNDO.- El demandante inició un proceso de Incapacidad Temporal el 19/01/2004 y agotó el subsidio el 18/07/2005. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocido médicamente, emitiéndose dictamen por la UVAMI el 8/07/2005, con el siguiente resultado: "Artrodesis lumbar de L4-S1 + Foraminotomía de L4 a L5 y discectomía L4-L5". Siendo dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, con fecha 10/082005 por la que se declaraba al actor en situación de Incapacidad Permanente total para su profesión habitual de Oficial Carpintero, derivada de enfermedad común. (Folio nº 45-46).

TERCERO.- Contra la resolución administrativa fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución del INSS de fecha 6/10/2005. (Folio nº 70).

CUARTO.- La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1.183,40 Euros mensuales y efectos desde el día 13/05/2005. (Hay conformidad entre las partes).

QUINTO.- El actor en la actualidad presenta las siguientes patologías: ARTRODESIS LUMBAR DE l4-s1 + foraminotomía de L4 a L5 y discectomía L4-L5; HTA y dislipemia en control y tratamiento, hipotiroidismo en control y tratamiento y obesidad.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer-la en situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril.

Segón.- L'objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l'article 137, 1 c) equivalent a l'article núm. 137, 5 de la Llei general de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que, si be les lesions objectivades que no ataca es podrien considerar que limiten de forma total per a la seva professió però no per a tasques sedentàries, degut a la intervenció quirúrgica que l'obliga a portar cosé rígid dorso-lumbar per a la seva vida quotidiana amb impossibilitat total de carregar el raquis, no pot agafar pesos ni estar en sedestació perllongada perquè ha d'alternar-la amb el repós horitzontal de manera que te impossibilitada qualsevol activitat professional.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concorrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme en connexió amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

En el cas present, el conjunt de les lesions que pateix el recurrent es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent total tal com se li ha reconegut, sense que es trobi limitat per a dur a terme activitats de tipus sedentari que no requereixen sobrecàrrega lumbar, flexo extensió de la columna o situació postural mantinguda, tal com consta en el fonament de dret tercer de la sentència de la instància. Per tant no tenen entitat invalidant de forma absoluta. Es considera que la resolució recorreguda no infringeix l'article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat Social, raó per la qual s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la part demandant Sr. Juan contra la Sentència de 2 de febrer de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona en el procediment núm. 844/2005, seguit a instància de l' esmentat recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.