Sentencia Social Nº 837/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7247/2008 de 03 de Febrero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 3 de febrer de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 837/2010

En el recurs de suplicació interposat per el Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 27 de maig de 2008

dictada en el procediment núm. 703/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Casilda , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 09.10.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de maig de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por Dña. Casilda contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro que la cuantía de la base reguladora de la pensión de jubilación de la demandante es de 1.615'79 Euros, y condeno a la Entidad Gestora a estar y pasar por tal declaración, con todas las consecuencias legales inherentes, sin perjuicio de las responsabilidades legales de la TGSS."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º) A la demandante, nacida el 17-12-46, le fue reconocida por resolución del INSS de 19-2-07 la pensión de jubilación parcial sobre la base reguladora de 1.412'03 Euros, porcentaje del 85% y efectos desde el 18-12-06. (Folio 131-132).

2º) Esta resolución fue confirmada por las posteriores de 31-5-07 (folio 152) y 19-7-07 (folios 145-146).

3º) La demandante venía prestando servicios para la empresa NINETY TWO S.L. desde el 1995. Hasta el año 2003 desempeñaba funciones propias de oficial administrativa, pero a partir de ese año pasó a realizar funciones de Jefa administrativa, siéndole retribuida esta mayor responsabilidad con el abono de un plus voluntario que fue cotizado efectivamente por la empresa. No obstante ello, en el momento de confeccionar los documentos de cotización la empresa incurrió en un error involuntario al prorratear las pagas, motivando ello la declaración de unas bases superiores a las que realmente correspondían, situación que se arrastró durante el periodo comprendido entre 1/2003 y 12/2005. Esto motivó que, a solicitud de la empresa y previo informe favorable de la Inspección de Trabajo, la TGSS reintegrara a aquella la cantidad de 2.454'44 Euros, más 371'61 Euros de intereses, por cuotas indebidamente ingresadas durante el indicado periodo. (Resulta todo ello de la valoración conjunta de los documentos obrantes a los folios 9-11, 33 y 70-76).

4º) Teniendo en cuenta las bases de cotización computables acreditadas por la demandante en el periodo comprendido entre el 12/1991 y 11/2006 (según hoja de cálculo presentada por el INSS obrante a los folios 85-86, cuyo contenido íntegro se da por reproducido), que es el periodo de 15 años a tener en cuanta para determina la base reguladora, entre las que se comprenden las certificadas por la propia TGSS correspondientes al periodo 2/1999 a 6/2000 (según informe de cotización de 15-3-07 expedido por la TGSS obrante a los folios 20-24, cuyo contenido se da también por reproducido) y las cotizaciones consideradas procedentes por la Inspección de Trabajo durante los años 2003 a 2006 (según informes de 13-12-06 y 24-1-08 obrantes a los folios 9-10 y 70-76, respectivamente), teniendo en cuenta el plus voluntario percibido por la demandante al que se ha hecho referencia y salvado el error al que se hace mención en el anterior hecho probado, resulta la base reguladora de la pensión de jubilación de la actora de 1.615'79 Euros.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Formula l'entitat gestora un primer motiu de suplicació per la via de l'apartat b) de l'art. 191 TRLPL . Als dits efectes, amb cita dels documents que consten en el text es demana la modificació de l'ordinal quart en els següents termes: "Teniendo en cuenta las bases de cotización que la empresa específica en el expediente n" 36480 de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, (folios 111, 112 y 113 de los autos), entre los años 2003 y 2006, según hoja de cálculo presentada por el INSS obrante en los folios 87 y 88 de los autos, la base reguladora sería de 1.533'42 euros. Esta base se considera por la Entidad Gestora que ha aumentado por encima del incremento medio interanual experimentado en el convenio colectivo aplicable o en el correspondiente sector (Hecho 6 de la resolución administrativa de 19.07.2007, folio 145 de los autos). Teniendo en cuenta las bases de cotización que constan en los documentos de Tesorería General en el período 02/1999 a 06/2000 (doc. n° 22, 23 y 24 de los autos), la base reguladora alternativa propuesta por la Entidad Gestora sería 1.615'79 euros"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels esmentats criteris ens ha de dur a la desestimació d'aquest motiu. En efecte, és cert que en l'esmentat fet provat es recull com a tal allò que és la pretensió processal de la part demandant. No obstant, hem d'observar que la fonamentació jurídica de la sentència (FJ 2n) valora la prova, arribant a determinades conclusions, sense que, pel que fa a la possible quantitat aplicable de no prosperar el recurs, sigui apreciable cap error en la valoració de la prova, el què determina que, com anunciàvem, aquest motiu no pugui prosperar, per seu el text proposat del tot irrellevant, sense perjudici de les reflexions que es facin en relació al fons de l'assumpte.

SEGON. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia per l'entitat gestora la infracció de l'art. 162.2 TRLGSS en relació als arts. 6.4 i 7.2 CC , en entendres que l'increment retributiu de l'actora fou fraudulent.

També aquest motiu està condemnat al fracàs. En efecte, allò que la norma invocada preveu -com ocorre des del R Decret Llei 13/1981 - és la ineficàcia de possibles actes en frau de llei, de tal manera que es produeixin increments artificials de la cotització en dates properes a la jubilació als únics efectes d'incrementar la pensió corresponent (STS UD 08.04.1992). La dita norma, per tant, ha de ser interpretada en funció de la dita finalitat, el què comporta una simple presumpció legal "iuris tantum" que, en conseqüència, permet prova en contrari, sota risc cas contrari d'afectar principis constitucionals (con el de tutela judicial efectiva o la promoció en el treball) I per bé que l'art. 162.2 només es refereix a un període de dos anys -per la seva gènesi històrica-, la doctrina unificada ha ampliat aquesta interdicció a tot el període de referència del càlcul de la pensió de jubilació (per totes, la STS UD 30.01.2001)

Com senyalàvem a la nostra Sentència 8641/2000, de 24 d'octubre: "Esta Sala, entre otras en las sentencias de 16 de marzo, 15 de mayo, 5 de julio y 25 de setiembre de 1.996, en las números 6.555/97, de 15 de octubre; 6.567/97, de 16 de octubre; 7.035/97, de 29 de octubre y 8.051/97, de 4 de diciembre; y más recientemente, en las números 2.749/98 y 2.750/98, de 8 de abril; 2.758/98, de 9 de abril; 2.988/98 y 2.989/98, de 21 de abril; 3.127/98, de 28 de abril; 3.148/98, de 7 de mayo; y 4.191/98, de 19 de junio, recordando la doctrina de unificación contenida en la Sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Supremo de 8 de abril de 1.992, ha venido señalando que el Real Decreto-Ley 13/1981, de 20 de agosto, hoy refundido en el artículo 162 de la Ley General de la Seguridad Social , tuvo como finalidad la de sancionar conductas fraudulentas y antisociales evitando el incremento injustificado de las bases de cotización en los años próximos a la jubilación, no habiendo sido ampliado despues de la Ley 26/1985, de 31 de julio , el plazo a examinar de los dos últimos años, de tal manera, que para evitar el posible fraude en períodos distintos debe estarse a lo dispuesto en los artículos 6.4 y 7.2 del Código Civil , que prescriben el fraude pero no lo presumen"

En el present cas el jutjador del primer grau, tenint present l'actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en la matèria, arriba a la conclusió que l'increment que es produí a partir de l'any 2003 tenia una causa justificada, com era l'ascens de la demandant a les funcions de cap administrativa. I és aquest un extrem fàctic que en cap moment es discuteix per la recorrent. Així les coses, doncs, és obvi que ens trobem davant una causa justificada i acreditada, valorada pel jutjador "a quo", que la Sala no pot més que compartir, el què ha de comportar la desestimació d'aquest motiu.

TERCER. Per la mateixa via anterior es denuncia la infracció d'allò previst a l'art. 162 TRLGSS en relació a la DT 7ª del mateix cos legal , per entendre que en relació al període comprès entre el mes de febrer de 1999 i el mes de juny de 2000 ha de prevaler el càlcul de cotització efectuat per l'INSS i no l'informe de la TGSS.

També aquest motiu està condemnat al fracàs. I això, en primer lloc, perquè tot i que la reclamació sobre aquest concret punt consta a la reclamació prèvia no obtingué resposta en cap moment per l'entitat gestora en la seva resolució definitiva. Al què hem d'afegir, essencialment, que ens trobem aquí de nou davant una estricta valoració de la prova en el primer grau jurisdiccional. És cert que el jutjador del primer grau dóna plena versemblança als documents que consten en els folis 21, 22 i 26. No obstant, hem d'indicar que es tracta d'específics informes de la TGSS, tal i com prèviament s'ha indicat, que lògicament l'actora fa valer com a prova. I davant d'aquesta constatació -valorada, reiterem, a la instància- l'INSS es limita a invocar la seva competència en matèria de cotitzacions respecte la fixació de les indemnitzacions, sense acreditar en cap moment que existís cap mena d'error en aquest període. Així les coses, tal i com prèviament indicàvem, ha de prevaler la valoració de la prova feta pel jutjador "a quo", sense que la Sala, tampoc aquí, pugui aplicar presumpcions legals "iuris et de iure" que l'actual marc legal no preveu en forma expressa.

En conseqüència, com ja s'anunciava, també aquest motiu ha de decaure i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 12 dels de Barcelona en data 27 de maig de 2008 , recaiguda en les actuacions 703/2007, en virtut de demanda deduïda per Casilda contra la dita entitat gestora en reclamació per jubilació i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la sentència.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.