Sentencia Social Nº 8379/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 878/2005 de 27 de Noviembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 de novembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8379/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 2 de maig de 2006 dictada en el procediment núm. 878/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 18 de desembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de maig de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por D. Carlos contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro que el actor se encuentra afecto de una Incapacidad Permanente Absoluta, condenando al Organismo demandado a estar y pasar por dicha declaración y a que abone al actor una prestación económica consistente en una pensión vitalicia equivalente al 100% de la base reguladora de 2009,95 EUros más los incrementos y revalorizaciones que legalmente correspondan, con efectos desde el 06/042005."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que D. Carlos , con DNI núm. NUM000 , nacido el 25-11-1945 (60 años), esta afiliado y en situación de Alta en el Régimen General y con núm. SS NUM001 , siendo su profesión habitual la de ENCARGADO CONDUCTOR-RECOGIDA MUEBLES.

SEGUNDO.- Que inicio proceso de incapacidad temporal el 11-06-2004 y el 11-02-2005 se extendió el Alta con propuesta de incapacidad permanente.

TERCERO.- Que se inició expediente de declaración de Incapacidad Permanente, siendo emitido informe medico de síntesis por el CRAM el día 11-02-2005, en base al siguiente diagnostico: "GRAN EVENTRACIÓN SUBCOSTAL D, I.Q. (30-06-04) CON CURA RADICAL E IMPLANTACIÓN DE MALLA, SUSTITUYENDO PARTE DE PARED ABDOMINAL."

CUARTO.- Que el día 05-04-2005, la Dirección Provincial del INSS dictó resolución por la que se declaraba al actor afecto a Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual con derecho a percibir una pensión mensual equivalente al 75% de la Base Reguladora de 2099,95 Euros, más mejoras y revalorizaciones, con efectos del 11-02-2005 y efectos económicos desde el 05-04-2005.

Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna RECLAMACION PREVIA el 12-05-2005, siendo desestimada por Resolución expresa del INSS de fecha 11-11-05.

QUINTO.- Que el actor solicita se la declare afecto a una Incapacidad Permanente ABSOLUTA.

SEXTO.-Se acredita una Base Reguladora para la prestación solicitada de 2099,95 Euros/mes, mes las revalorizaciones y mejoras que procedan, y fecha de efectos 06-04-2005, hecho de conformidad por las partes.

SÉPTIMO.- Que el actor esta afecto a las siguientes dolencias residuales: INTERVENIDO EL 30 DE JUNIO DE 2004 POR ULTIMA VEZ PARA REALIZAR UNA CURA RADICAL DE EVENTRACIÓN SUBCOSTAL CON PERDIDA DE PARED ABDOMINAL, POR LO QUE FUE NECESARIO COLOCAR UNA VALLA DE PTEF DIRECTAMENTE SOBRE LOS ÓRGANOS ABDOMINALES. ACTUALMENTE SIGUE CONTROL PERO ES MUY IMPORTANTE QUE EL PACIENTE NO REALICE ESFUERZOS FÍSICOS EN SU ACTIVIDAD DIARIA, PUES PARTE DE SU PARED ABDOMINAL ESTÁ FORMADA POR UNA MALLA, POR LO QUE TIENE UN RIESGO IMPORTANTE DE INFECCIÓN O CONTAMINACIÓN EXTERNA CON FALLO DE LA MISMA conforme informe de la Ciudad Sanitaria y Universitaria de Bellvitge de fecha 22 de diciembre de 2005.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és la revisió dels fets declarats provat de la sentència, i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Amb fonament en l' article 191 b) de la Llei processal postula las revisió del fet provat setè de la Sentència que recull les lesions, seqüeles i limitacions funcionals, en el sentit de què es suprimeixi la referència a la dicció sobre la importància de que el demandant no faci esforços físics "en la seva activitat diària perquè part de la seva paret abdominal està formada per una mal i te risc d'infecció o contaminació externa amb la conseqüent fallida".

Considera que aquesta afirmació fàctica és predeterminant de la decisió judicial segons doctrina jurisprudencial que cita.

L'afirmació fàctica que es vol ometre és conseqüència de l'estat mèdic del demandant, degudament provat i valorat judicialment. Es tracta d'un fet rellevant i no de predeterminació del sentit de la decisió judicial, ja que els pronunciaments judicials sobre incapacitats permanents forçosament s'han de basar en la repercussió funcional de les lesions atès el concepte legal d'incapacitat permanent establert en l' article 136 de la Llei general de la Seguretat Social , i han de fer esment a la intensitat i extensió de les limitacions i activitats físiques o psíquiques que estan mèdicament contraindicades degut als patiments que es considerin provats, a fi de poder determinar l'existència d'invalidesa permanent en els graus establerts segons l' article 137 de la mateixa norma, establerts en la redacció que manté la Disposició Transitòria 5ª bis de la mateixa Llei general de la Seguretat Social que remet a la legislació anterior. En aquest sentit és pacífica la doctrina jurisprudencial dels Tribunals superiors de Justícia que segueixen la de la Sala Social del Tribunal Suprem, com la de 10-2-1989 que se cita per totes. En conseqüència, es desestima aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny . Argumenta que el demandant es troba limitat per a tasques que requereixin esforços físics i donin lloc a la rotura de la malla però existeixen molts altres treballs sedentaris i lleugers que pot fer.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LLGSS . la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el setè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, refereix una patología de gran eventració subcostal amb pèrdua de pared abdominal intervinguda quirúrgicament amb cura radical i implantació de malla directament sobre els òrgans abdominals, amb limitació al esforços físics perquè part de la seva pared abdominal està formada per la malla, que contraindica qualsevol activitat professional que requereixi força o esforços en la seva vida quotidiana, si ve no consta que es trobi limitat per a mínms esforços. Aquesta limitació comporta una incidència funcional que redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme activitats lucratives pròpies de la seva professió de conductor i recollida de mobles, però entenem que no es troba limitat per a treballs lleugers, sedentaris o semisedentària que pot dur a cap amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre .

En el cas present concloem que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se revocar la sentència de la instància i confirmar la resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de 5 d'abril de 2005.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona de data 2 de maig de 2006 dictada en el procediment núm. 878/2005 seguit a instància Don. Carlos CONTRA l'INSTITUT NACIONAO DE LA SEGURETAT SOCIAL, i que revoquem, amb confirmació de la resolució del recurrent de 5 d'abril de 2005.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.