Sentencia Social Nº 8392/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5936/2014 de 16 de Diciembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 5936/2014

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 16 de desembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8392/2014

En el recurs de suplicació interposat per Filomena a l'Aute del Jutjat Social 22 Barcelona de data 18 de juny de 2014 dictat en el procediment núm. 594/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 7 de maig de 2014 es va dictar Aute, que contenia la part dispositiva següent:

' Se declara la incompetencia del orden jurisdiccional social para el conocimiento del asunto, siendo competentes los de orden jurisdiccional contencioso- administrativo.'

Segon.Contra aquest Aute la part actora va presentar un recurs de reposició. Es va donar trasllat a la part demandada, que no el va impugnar. En data 18 de juny es va dictar resolució que desestimava el recurs de reposició.

Tercer.Contra aquest Aute la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.L'objecte del recurs de la demandant contra el Aute que declara la incompetència de l'ordre social de la jurisdicció per conèixer la demanda de prestació econòmica mensual per Dependència, és per reposar les actuacions al moment anterior a produir-se la infracció de normes o garanties del procediment que causen indefensió, que situa en el moment anterior a dictar l'Aute de reposició recorregut que confirma l' Auto de 7 de maig de 2014 pel qual el Jutjat es declara incompetent per raó de la matèria la nul litat del qual interessa, en empara en l' article 193 a) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre)

Tal com indica la part recurrent, el recurs procedeix per mor de l'article núm. 191, 4 a) de la mateixa Llei processal, que estableix que es podrà interposar recurs de suplicació contra: a) els Autes que resolguin el recurs de reposició interposat contra la resolució en la qual l'òrgan jurisdiccional, abans del judici, declari la falta de jurisdicció o competència, en aquest cas per raó de la matèria.

Segon. Denuncia la infracció de l'article núm. 2 o) de la Llei 36/2011, la Disposició final 7ª.2 de la mateixa norma en relació a l'article núm. 2 de la LRJS . ja citat, i la infracció de l'article núm. 2, b) i c) de l Llei de Procediment Laboral aprovada pel RD Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril. Resumidament manté que la qüestió de falta de competència material apreciada d'ofici pel Jutjat Social te origen en el vuit legal que s'origina en la Llei 39/2006 de 14 de desembre que no atribueix convenientment la competència dels conflictes que la seva aplicació pugui general a la jurisdicció social. La Llei processal 36/2011 de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre) estableix la competència de la jurisdicció social per litigis derivats de prestacions contemplades en la Llei 39/2006, però la Disposició Final 7ª.2 de la LRJS . prorroga l'entrada en vigor d'aquesta competència, tan respecte del supòsit de la lletra o) de l'article 2, que equipara el tracte competencial de la jurisdicció social d'aquestes prestacions derivades de la Llei 29/2006 a les prestacions i beneficiaris de la Seguretat Social. La Disposició Final 7ª. sobre l'entrada en vigor de la LRJS . als dos mesos de la seva publicació, o sigui vigent a partir del 12 de desembre de 2011, estableix en el seu apartat 2 que s'exceptuen del termini d'entrada en vigor de la Llei l'atribució competencial de l'apartat o) de l'article núm. 2 de la Llei 36/2011, per a allò que aquí interessa, en matèria de prestacions derivades de l Llei 36/2006 de 14 de desembre de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, la dat d'entrada en vigor d'aquesta competència es fixarà per llei posterior en el termini de tres anys. La suspensió de la vigència de la norma en seu de jurisdicció social segueix, de manera que el buit legal subsisteix. Segueix argumentant que l'article núm. 2 de la Llei 29/1998 Reguladora de la Jurisdicció contenciosa -administrativa no s'atribueix aquesta la competència dels conflictes derivats de la Llei 39/2006, i en la seva lletra f) igualment entén que la competència s'haurà d'atribuir per llei expressa, declarant l'article núm. 3 de la Llei Reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa que les qüestions atribuïdes de forma expressa a l'ordre social queden excloses d'aquella jurisdicció contenciosa. Es remet al preàmbul de la LRJS. que fa expressa menció a la necessitat de clarificar la competència dels litigis derivats de la Llei 39/2006 sobre assistència i protecció social pública i l'assignació de la competència als jutjats socials i invoca l'article núm. 3 del codi Civil, i la necessària interpretació finalista de les normes en joc per cobrir el buit legal existent. Conclou que degut a la temàtica protectora en càrrec a fons públics, són els òrgans socials de la jurisdicció els que han de conèixer els conflictes judicials derivats de la Llei 39/2006, amb la conseqüència de declarar la nul litat del Aute de 7 de maig de 2014 del Jutjat Social a fi de què es declari competent per conèixer la demanda assenyalant data per a la vista oral.

Subsidiàriament interessa la condemna en costes del ICASS. per haver informat de forma indeguda la demandant en la Resolució de 24 de gener de 2013 de la reclamació prèvia en seu de jurisdicció social segons l'article núm. 71 de la Llei 36/2011, i perquè davant la reclamació prèvia que va formular el 28 de febrer de 2013 es va produir silenci administratiu amb incompliment de l'obligació de resoldre de l'Administració, fet que va provocar la preclusió del termini per acudir a la jurisdicció contenciosa.

Tercer. La qüestió de fons sobre la incompetència de l'ordre social de la jurisdicció ha set resolta per la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem. Ens remetem a la seva Sentència de 14 de maig de 2014 ( recud. 1286/2013 ) per la qual examina la incompetència material de l'ordre social i manté que mentre no es desplegui la Disposició Final 7ª de la LRJS sobre la vigència de la competència de la jurisdicció social per conèixer les causes derivades de la Llei 39/2006, la competència seguirà sent de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En el seu 2on. FD. recorda els pronunciaments anteriors que relaciona: '1.- La cuestión ha sido resuelta, entre otras, por las sentencias de esta Sala de 17 de septiembre de 2013, (2212/2012 ) y 17 de marzo de 2014 ( rec.- 1272/2013 ), que ha establecido lo siguiente : 'Para una mejor comprensión de la cuestión debatida procede reproducir los principales preceptos tenidos en consideración para su resolución.

El artículo 2 de la Ley 36/2011, de 10 de octubre establece:'Los órganos jurisdiccionales del orden social , por aplicación de lo establecido en el artículo anterior conocerán de las cuestiones litigiosas que se promuevan.....o) igualmente las cuestiones litigiosas relativas a la valoración... así como sobre las prestaciones derivadas de la Ley 39/2006 , de 1 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia., teniendo a todos los efectos de esta ley la misma consideración que las relativas a las prestaciones y los beneficiarios de la Seguridad Social '.

El artículo 3 señala:'No conocerán los órganos jurisdiccionales del orden social : f) De las impugnaciones de los actos administrativos en materia de seguridad social relativos a... así como de los actos administrativos sobre asistencia y protección social publica y en materias que no se encuentren comprendidas en las letras o) y s) del artículo 2'.

Por su parte la Disposición Final Séptima, apartado 2, establece:'Se exceptúa del plazo previsto en el apartado anterior la atribución competencial contenida en las letras o) y s) del artículo 2 en materia de prestaciones derivadas de la Ley 39/2006 , de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia , cuya fecha de entrada en vigor se fijará en una ulterior ley , cuyo Proyecto deberá remitir el Gobierno a las Cortes Generales en la plazo de tres años, teniendo en cuenta la incidencia de las distintas fases de aplicación de la Ley de Dependencia, así como la determinación de las medidas y medios adecuados para lograr una ágil respuesta judicial en estas materias'.

En la exposición de motivos consta lo siguiente: 'Otra de las cuestiones de mayor trascendencia en el ámbito laboral es la impugnación de los actos administrativos, singulares o generales, en materia laboral y de seguridad social y, en especial, de las resoluciones contractuales colectivas por causas objetivas, por lo que , por último , se especifica su atribución al orden social . Esta Ley pretende clarificar la jurisdicción competente sobre las esenciales materias relativas a la asistencia y protección social pública, asignando al orden jurisdiccional social , las relativas a la valoración, reconocimiento y calificación del grado de discapacidad y las incluidas en la Ley 39/2006 de 14 de diciembre, de promoción de la autonomía personal y atención a las personas en situación de dependencia, y continuando las restantes como objeto de conocimiento del orden contencioso- administrativo. Con ello se adapta la normativa procesal laboral a la doctrina constitucional en su interpretación de la protección social , conforme al artículo 41 de la Constitución y, de esta manera, la jurisdicción social queda configurada como el juez natural de todas las esenciales políticas públicas relativas a la protección social . No obstante, la entrada en vigor de la atribución competencial sobre las prestaciones de dependencia a favor del orden jurisdiccional social se demora en cuanto a su efectividad, concediendo a tal fin al Gobierno el plazo de tres años para que remita a las Cortes el correspondiente Proyecto de Ley , para poder tener en cuenta la incidencia de las distintas fases de aplicación de la Ley de Dependencia en orden a una más ágil respuesta judicial.

No obstante se han mantenido las excepciones recogidas en la normativa concursal, así como la competencia del orden contencioso-administrativo con respecto a determinados actos administrativos en materia de seguridad social más directamente vinculados con la recaudación de las cuotas y demás recursos de la misma y la actuación de la Tesorería General de la Seguridad Social '.

Del examen de los preceptos anteriormente transcritos, así como de la exposición de motivos, parcialmente reproducida, resulta que hasta la entrada en vigor de la Ley 36/2011, de 10 de octubre, reguladora de la Jurisdicción Social , la competencia para conocer de las cuestiones relativas a asistencia y protección social públicas y, dentro de ellas, las referidas a la aplicación de la Ley 39/2006 , de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia, venía atribuida al orden contencioso-administrativo.

A este respecto hay que poner de relieve que la citada Ley no contiene disposición alguna respecto al orden jurisdiccional competente para conocer de las cuestiones derivadas de su aplicación.

El artículo 2 de la LPL , que establecía la competencia de los órganos jurisdiccionales del orden social , no atribuía competencia alguna, en las cuestiones relativas a asistencia y protección social públicas, a los órganos del orden social .

Por su parte el artículo 3 de la LPL disponía que 'No conocerán los órganos Jurisdiccionales del orden social ...b de las resoluciones y actos, dictados en materia de inscripción de empresas así como en materia de liquidación y gestión recaudatoria y demás actos administrativos distintos de los de la gestión de prestaciones de la Seguridad Social '.

De la exposición de motivos de la LRJS claramente resulta que la materia relativa a asistencia y protección social pública es competencia de la jurisdicción contencioso-administrativa. Las cuestiones incluidas en la Ley 39/2006 de 14 de diciembre, expresamente pasan a ser competencia del orden social , por habérselo atribuido la LRJS. La exposición de motivos textualmente consigna'...asignando al orden jurisdiccional social .... las incluidas en la Ley 39/2006 , de 14 de diciembre...continuando las restantes como objeto de conocimiento del orden contencioso-administrativo'.

2.- Por lo tanto, resulta forzoso concluir que la competencia para conocer de las cuestiones litigiosas que se susciten en relación con la Ley 39/2006 , de 14 de diciembre, con anterioridad a la entrada en vigor de la Ley 36/2011, de 10 de octubre, Reguladora de la Jurisdicción Social , corresponden al orden contencioso- administrativo y, al haberlo entendido así la sentencia recurrida, procede desestimar el recurso formulado.

En cuanto a las cuestiones que puedan suscitarse con posterioridad a la entrada en vigor de la Ley 36/2011, de 10 de octubre, Reguladora de la Jurisdicción Social , seguirán siendo competencia de la jurisdicción contencioso-administrativa hasta que se cumplan las previsiones establecidas en la disposición final séptima de la citada Ley , momento a partir del cual pasarán a ser competencia de la jurisdicción social '.

El recurs de la demandant segueix els arguments de la doctrina jurisprudencial transcrita, que aquesta Sala ha seguit en la nostra Sentència de 2 de juny de 2014, dictada en el rec.1174/2014 , que cita la STS. de 6 de febrer de 2014 ( rec. 908/2013 ) confirmant una sentència d'aquesta Sala Social, i estima que la jurisdicció competent per raó de la matèria, mentre no es dicti la Llei que preveu la LRJS, és la contenciosa administrativa.

També en la nostra Sentència de 16 de setembre de 2014 ( rec. 3622/2014 ) apliquem la doctrina jurisprudencial continguda en la Sentència del TS. de 14 de maig de 2014 que hem reproduït .

No ignorem el vot particular fonamentat emès en aquesta sentència sobre la naturalesa de seguretat social de les prestacions derivades de la Llei 29/2006 i conseqüentment la vocació lògica del seu coneixement en seu de jurisdicció social, però la doctrina de la majoria de la Sala Social del Tribunal Suprem és reiterativa i ens obliga a estar a la interpretació de la normativa competencial qüestionada en aplicació de l'article núm. 1.6 del Codi Civil.

En conseqüència, desestimem aquest motiu del recurs.

Quart. Tampoc correspon la condemna en costes de l'Administració autonòmica perquè no considerem que hagi actuat de mala fe o temeritat al informar incorrectament en la resolució administrativa de la competència de l'ordre social per presentar la reclamació prèvia, com pretén la recurrent.

Com no podien ignorar els professionals assessors de la defensa de la demandant que signen el recurs de suplicació, la pretensió de declaració de competència de l'ordre social constitueix la controvèrsia sobre la vigència de la lletra o) de l'article núm. 2 de la LRJS. en relació a la Disposició Final 7ª de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , que ha provocat un gran nombre de litigis en aquesta Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ha set objecte de pronunciaments nombrosos per part de la Sala Social del Tribunal Suprem amb anterioritat a la interposició de la demanda i del recurs. Pronunciaments judicials pacífics tots en el mateix sentit de confirmar la incompetència de la jurisdicció social mentre no es dicti dintre de termini la corresponent Llei que estableixi de forma expressa la vigència de la competència social dels conflictes derivats de la Llei 39/2006. La invocada incorrecció de la informació establerta en la resolució administrativa del demandant, no comporta la responsabilitat de l'Administració, perquè el coneixement de les normes per part dels professionals els obliga a accionar d'acord a llei.

Pels raonaments precedents,

Fallo

Desestimar el recurs presentat per la demandant Doña. Filomena contra l'Aute de 18 de juny de 2014 que confirma el dictat el 7 de maig de 2014, dictat pel Jutjat Social núm. 22 de Barcelona en el procediment núm. 594/2013, que declara la incompetència de la jurisdicció social per conèixer de la controvèrsia de prestacions derivades de la Llei 29/2006 , que confirmem, sense condemna en costes de l'Administració.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.