Sentencia Social Nº 8454/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8204/2005 de 29 de Noviembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

js

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 29 de novembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8454/2006

En el recurs de suplicació interposat per Jesús Ángel a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 15.06.05 dictada en el procediment núm. 266/2005 en el qual s'ha recorregut

contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Transports Metropolitans de Barcelona, S.A., -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Mutual Cyclops i Mutua Universal - Mugenat-, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT .

Antecedentes

Primer. En data 18.04.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15.06.2005 , que contenia la decisió següent:

Desestimando la demanda interpuesta por Jesús Ángel contra Instituto Nacional de la Seguridad Social, Tesorería General de la Seguridad Social, Mutua Universal, Mutual Cyclops y Transports Metropolitans de Barcelona, S.A. debo absolver y absuelvo a la parte demandada de todos los pedimentos contra ella dirigidos por la actora en su escrito de demanda.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El actor, nacido el 18 de septiembre de 1947, en situación de alta en el régimen general de la Seguridad Social, de profesión habitual oficial de transporte metropolitano de Barcelona, inició un proceso de incapacidad temporal el 28 de abril de 2003 y agotó la duración máxima del subsidio el 9 de agosto de 2004.

2.- Por resolución de la Dirección Provincial de Barcelona del Instituto Nacional de la Seguridad Social dictada el día 16 de noviembre de 2004 fue declarado en situación de incapacidad permanente total para la profesión habitual, derivada de enfermedad común.

3.- Formuló reclamación previa en solicitud de un grado de absoluta para todod trabajo, derivada de accidente de trabajo o subsidiariamente enfermedad común, y subsidiaria a ésta de incapacidad permanente total para la profesión habitual por accidente de trabajo, desestimada mediante resolución de 28 de febrero de 2005.

4.- La base reguladora de la prestación es, por enfermedad común, de 1964,49 euros; y por accidente de trabajo,d e 2.349,53 ó 2.731,50 euros, según se tenga en cuenta el salario del año anterior al inicio de la incapacidad temporal o al dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques.

5.- En noviembre de 1989 y en noviembre de 2001 vivió sendos episodios de suicidas que se arrojaron al tren que conducía el propio actor, en el ejercicio de sus funciones para la empresa Transports Metropolitans de Barcelona SA.

6.- La susodicha empresa era, hasta julio de 1992, autoaseguradora de todas las prestaciones de Seguridad Social; de 1 de agosto de 1992 a 31 de diciembre de 1999, tuvo concertada la cobertura de los riesgos psrofesionales en Mutual Cyclops; y desde el 1 de enero de 2000 la tiene con Mutua Universal.

7.- Presentada el siguiente cuadro de lesiones: trastorno de angustia con agorafobia moderada que aumenta en lugares cerrados.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i les entitats codemandadas "Mutual Cyclops" y "Mutua Universal, -MUGENAT-" el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència que desestima la demanda formulada per declaració de contingència de incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total per accident de treball, presenta recurs la part actora, que ha estat impugnat per les Mútues d'accidents de treball demandades.

Com a primer motiu del recurs demana, per la via de l' article 191 b) de la LPL , la revisió dels fets provats. S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Les modificacions proposades concretament són les següents:

a) Fet provat cinquè, al qual demana afegir, el text següent: "Con posterioridad a dichos episodios causó baja médica en fecha 28-11-89 y en fecha 10-12-2001".

Cita com a documents als efectes que indica, el 3 i el 53 del ram de prova que reflecteixen respectivament, els episodis de suïcidi a les vies, quan conduïa el demandant (fet provat cinquè) i els dies de baixa medica posteriors (de 28.11.89 a 10.12.89 i de10.12.01 a 21.12.01). En conseqüència, tenint transcendència per a la valoració, ha de ser incorporada la modificació proposada, que es dedueix clarament de la documental de contrast, sense que s'adverteixi cap document discrepant d'aquesta circumstància.

b) Revisió del fet provat setè, demanant que quedi redactat de la forma següent: "Trastorno por estrés postraumàtico. Trastorno de angustia con agarofobia. Trastorno depresivo asociado y secundario a los anteriores"

Cita a efectes revisoris els documents núm. 26 i 28; 34; 35 al 36, 40, 57 i 58, 55 i 56. Tots els documents proposats són informes psiquiàtrics, que recullen el quadre d'estres postraumàtic com a diagnòstic inicial del procés del demandant. En conseqüència, aquesta patologia concreta "Trastorno por estrés postraumàtico" ha de ser també afegida, a la descripció de la malaltia mental que pateix, i no en canvi la resta, ja que constitueixen valoracions no unànimes dins de l'abundant prova mèdica aportada.

c) Addició de un nou fet provat vuitè, amb el següent contingut: "El demandante ha sufrido a partir de noviembre de 1989 diversos procesos de IT con el diagnostico de Trastorno depresivo". L'esmentada addició la demana la part actora en base al document 53, que fa el resum de l'absentisme del demandant, fent constar l'empresa totes les baixes per incapacitat temporal, des del mes de novembre de 1989, sense que aparegui cap anterior. Ja que el document evidencia el que la part actora indica, s'ha de admetre la revisió proposada, ja que al igual que la del fet provat cinquè, pot tenir transcendència en la valoració de la patologia que pateix, per la qual cosa s'ha de suplir la omissió constatada.

SEGON. Com a segon motiu del recurs, a l'empara del article 191 c) de la LPL , al lega el recurrent la infracció dels articles següents:

a) L' article 137-5 de la LGSS , indicant que les patologies descrites incapaciten al demandant per tota professió u ofici. Respecte al grau d'absoluta, l' article 137.1.5 ), segons la definició de l' ex art. 137-5 de la LGSS , es aquell que inhabilita completament al treballador per tota professió u ofici, havent declarat la jurisprudència que s'ha d'atendre la petició d'incapacitat quan no estigui la persona en condicions de realitzar les tasques essencials de qualsevol professió per sedentària i lleugera ja que les aptituds que li restin no tinguin rellevància per realitzar una activitat retribuïda i per compte aliena, amb un mínim de professionalitat i eficàcia, i sense que sigui exigible un vertader afany de sacrifici per part del treballador ni un intens grau de tolerància per part de l'empresari. Dels fets provats, tal com han quedat amb la redacció admesa, és dedueix que el demandant presenta un trastorn depressiu, amb agarofobia i que s'aguditza en recintes tancats, malaltia psíquica, d'origen traumàtic, que no es pot considerar incapacitant per professions que no s'hagin de realitzar en cabines o recintes com són la de la conducció de vehicles, havent-se de valorar, com ha entès l'Entitat Gestora que si que podria realitzar altres professions u oficis, que no exigissin aquests requeriments.

b) L' article 115.1 i 3 de la LGSS i subsdiàriament l' article 115.2.e) de la mateixa Llei , quan descriuen la pressumpció d'accident de treball i la consideració d'accident de treball com les malalties, no incloses en l'article següent, que contraigui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir com a causa exclusiva la execució del mateix.

Cita també la sentència d'aquesta Sala de 15 de maig de 2003, de 15 de maig de 2001 . Des de la Sala Social del TSJC de 29 de juny de 2004, referides a la qualificació d'accidents de treball de malalties psíquiques patides pel treballador que han estat qualificades com a accident de treball, per ser conseqüència traumatismes psíquics d'origen laboral.

Aquesta al.legació també ha de ser estimada, atès que és aplicable al cas l' article 115.2.e ) que cita la part actora, en haver-se acreditat l'origen traumàtic de la patologia, que si bé no es pot considerar incapacitant en la data del primer accident, arrel de la segona baixa per incapacitat psíquica, s'ha acreditat que el demandant entra en un procés de tractament, que resulta ja ineficaç per a la seva recuperació i condueix a la declaració de incapacitat per causa psíquica postraumàtica. No s'ha aportat cap element de prova, com indica la part recurrent que condueixi a valorar que la malaltia del demandant no es va generar arrel dels atropellaments reiterats com a conductor, circumstància traumàtica que s'objectiva que va generar la seva patologia.

c) L' article 15.2.b) de la Ordre Ministerial de 15 d'abril de 1969 , sobre prestacions per incapacitat derivades d'accident de treball, en relació amb l' article 60 del Decret 22 de juny de 1956 que aprova el Reglament d'AT , indicant que la base reguladora de les prestacions d'incapacitat permanent derivades d'accident de treball, hauria de ser equivalent a la suma de les cotitzacions de l'any anterior immediatament a la data de revisió pel CRAM, moment en que es valora la consolidació de la situació incapacitant, posterior a les situacions de incapacitat temporal acreditades. L'aplicació d'aquest precepte, en relació a la Disposició Addicional Onzena ( "A efectos de cálculo de la base reguladora de las prestaciones económicas derivadas de contingencias profesionales, el cociente que resulte de dividir la suma de los complementos salariales percibidos por el interesado en el año anterior al hecho causante, entre el número de días realmente trabajados por aquél en el mismo período se multiplicará por 273, salvo que el número de días laborales efectivos en la actividad de que se trate sea menor, en cuyo caso, se aplicará el multiplicador que corresponda"), ha de conduir a establir la base reguladora de la pensió en la que recull el fet provat quart de la sentència.

TERCER. Si bé de la valoració anterior es dedueix que ha de ser estimat el recurs de suplicació en part, cal determinar quina seria la Mútua responsable de la prestació, ja que en el primer moment existia una asseguradora, que havia canviat des de l'any 2000, data anterior a quan va ocòrrer el segon atropellament. S'ha d'aplicar al efecte, la doctrina jurisprudencial continguda en la STS de 1 de febrer de 2000 (EDJ 2000/3429 ), sobre la data del fet causant a efectes de determinar l'entitat responsable, que indica: "La cuestión planteada en las presentes actuaciones se concreta en determinar, como ya se ha dicho, cuál es la fecha a tener en cuenta para señalar la entidad responsable de las prestaciones derivadas de accidente de trabajo en aquellos supuestos en que la cobertura de los riesgos derivados de dicho accidente la tiene asegurada una entidad en la fecha de producción del mismo, mientras que es otra distinta aseguradora la que tiene a su cargo la cobertura de aquel riesgo en la misma empleadora en la fecha de efectos de la invalidez permanente derivada de aquél. Sobre dicha cuestión se ha pronunciado de forma reiterada esta Sala en el sentido de que la entidad responsable de aquellos riesgos es la que los tenía asegurados en el momento de producirse el accidente, y lo ha dicho tanto en los supuestos de reaseguro SSTS de 1 de febrero de 2000 (Recurso 200/1999) EDJ 2000/3429 , 7-2-2000 (Recurso 435/1999) EDJ 2000/4369 , 21-3-2000 (Recurso 2445/1999) EDJ 2000/3436 , 14-3-2000 (Recurso 3259/1999) EDJ 2000/5337 , entre otras como en relación con las mejoras voluntarias de la Seguridad Social SSTS de 18-4-2000 (Recurso 3112/1999) EDJ 2000/10397 , 20-7-2000 (Recurso 3142/1999) EDJ 2000/21428 o 21-9-2000 (Recurso 2021/1999) EDJ 2000/29937 , en doctrina que, lógicamente debe de ser aplicada igualmente a la responsabilidad por las prestaciones de la Seguridad Social que derivan de accidente de trabajo, aun cuando en el supuesto específicamente contemplado en las presentes actuaciones se diera la circunstancia especial, señalada específicamente por la representación del Instituto Nacional de la Seguridad Social en el escrito de impugnación del presente recurso, de que el accidente se produjo en el año 1986 y fue una agravación de las dolencias derivadas de aquél el que determinara por primera vez la declaración de invalidez en el año 1999." "En primer lugar, desde la perspectiva mercantil los seguros se establecen como cobertura del riesgo de accidente, aunque el daño indemnizado se refiera a determinadas secuelas derivadas del mismo (incapacidad temporal, incapacidad permanente o muerte). Esto queda claro en el artículo 100 de la Ley de Contrato de Seguro EDL 1980/4219 : el riesgo asegurado es el accidente la lesión corporal que se manifiesta en unas secuelas de invalidez temporal o permanente y muerte. Estas secuelas ya no son el riesgo, sino los efectos de su actualización, como se advierte en el artículo 104 de la citada Ley EDL 1980/4219 . Por ello, lo decisivo es que cuando ocurre un accidente la póliza que asegura este riesgo esté vigente. Si es así, se aplicará la cobertura, aunque la determinación de la invalidez a partir de la presentación del certificado médico de incapacidad se haya producido con posterioridad y la póliza ya no esté vigente."

Tractant-se l'entitat asseguradora, en el moment del segon accident, quan es considera que dóna lloc a la situació traumàtica que condueix a la incapacitat permanent de l'actora, ja que no comparteix aquesta Sala el criteri de l'escrit de impugnació consistent en què es tracta de una agreujament de la patologia anterior, a la vista de la reincorporació al treball del demandant durant un període important (1989-2001, és a dir, onze anys), la declaració de la responsabilitat s'ha de declarar en la Mútua Universal, asseguradora de les prestacions des de l'any 2000, tal com resulta dels fets provats, ja que tenia la responsabilitat en el moment del segon accident, ocorregut l'any 2001 i evidenciar-se que el 2003 inicia la incapacitat temporal que condueix a la declaració de incapacitat per l'INSS.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem el recurs de suplicació interposat per Jesús Ángel , contra la sentència dictada en data 15 de juny de 2005, en el procediment núm. 266-2005, seguit en el jutjat social 10 dels de Barcelona , en matèria de incapacitat permanent per accident de treball, a instància del indicat demandant contra MUTUA UNIVERSAL, MUTUAL CYCLOPS, TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA S.A., TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I revoquem la sentència dictada.

Estimem en part la demanda presentada pel treballador demandant i declarem que la incapacitat permanent total que pateix s'ha de considerar derivada d'accident de treball, així com el seu dret a percebre la prestació per valor inicial del 75% de la base reguladora de 2.731,50 euros.

Condemnem a la Mútua Universal al pagament de la prestació, amb absolució de la resta de demandats, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària del INSS en la seva qualitat de Fons d'Accidents de Treball.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.