Sentencia Social Nº 8607/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7606/2007 de 18 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :

mm

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

Barcelona, 18 de novembre de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8607/2008

En el recurs de suplicació interposat per Lucio a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 22 de junio de 2007 dictada en el procediment Demandes núm. 768/2000 en el qual s'ha recorregut contra la part XL Insurance

Company Limited i Centros Comerciales Carrefour, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. Al Jutjat Social esmentat va arribar una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de juniode 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando íntegramente la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. Lucio contra las entidades CENTROS COMERCIALES CARREFOUR S.A. y la compañía de seguros XL INSURANCE COMPANY LIMITED, sobre reclamación de cantidad (indemnización de daños y perjuicios), DEBO ABSOLVER y ABSUELVO a las entidades demandadas de todas las pretensiones declarativas y de condenas contra ellas ejercitadas."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

"PRIMERO.- El demandante, D. Lucio , nacido el 21 de septiembre de 1959, con D.N.I. nº NUM000 , afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 , prestaba servicios por cuenta de la empresa Centros Comerciales Carrefour S.A., en el centro de trabajo sito en El Prat de Llobregat, en la sección de mantenimiento.

SEGUNDO.- La tareas generales de desinsectación y desratización en el centro de trabajo eran efectuadas por una empresa externa contratada al efecto.

Además, durante el periodo comprendido entre 1985 y 1995, durante la época primaveral-estival, entre los meses de abril y septiembre, de lunes a sábado, el demandante procedía a la fumigación del suelo y paredes del centro de trabajo mediante una mochila con pulverizador, tardando entre hora y media y dos horas cada día.

Los productos utilizados para la fumigación eran comercializados con la denominación de ZZ Cooper 33 y ZZ Cooper 44, sin diluir ni mezclar.

Los mencionados productos estaban compuestos en un 0,3% por piretrinas.

No consta que el demandante hubiera recibido formación específica como aplicador, ni que utilizara equipo de protección individual (mascarilla, botas, guantes o gafas de protección).

La fumigación se realizaba antes de la apertura al público del centro comercial, en presencia del resto de trabajadores.

TERCERO.- Las bajas médicas del demandante anteriores a la última, expedida el 22 de noviembre de 1995, fueron las siguientes:

Del 20 al 22 de noviembre de 1989, por síndrome gripal.

Del 18 de enero al 3 de febrero de 1990, por síndrome gripal.

Del 19 al 21 de febrero de 1990, por gastroenteritis aguda.

Del 11 al 13 de septiembre de 1990, por lumbalgia.

Del 9 al 11 de agosto de 1991, por gastroenteritis.

Del 25 de febrero al 7 de marzo de 1992, por raquialgia.

Del 22 de octubre al 16 de noviembre de 1992, por raquialgia.

Del 7 al 15 de enero de 1994, por raquialgia.

Del 17 de mayo al 19 de noviembre de 1994, por hernia inguinal.

CUARTO.- El 22 de noviembre de 1995 el actor inició un proceso de incapacidad temporal, agotando el subsidio el 21 de mayo de 1997. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, el INSS dictó resolución el día 5 de mayo de 1998, declarando no haber lugar a declarar al demandante en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común (documento nº 3 del ramo de prueba de la empresa).

Contra la anterior resolución el actor presentó reclamación previa, que fue estimada mediante resolución del INSS de fecha 2 de diciembre de 1998, declarando al demandante en situación de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad profesional, en atención a las siguientes patologías: "Disfunción neuropsicológica de tipo frontal (alteraciones amnésicas, concentración y atención); disestesis periorales y en hemicara derecha; cervicalgias de esfuerzo en relación con intoxicación crónica por pesticidas", con derecho a percibir la correspondiente pensión de conformidad con una base reguladora de 2.855.635 pesetas anuales (documento nº 1 del ramo de prueba de la parte actora).

Contra esta última resolución la empresa presentó demanda judicial, dando lugar a la incoación de los autos nº 91/1999 tramitados por el Juzgado de lo Social nº 17 de Barcelona.

Mediante resolución de fecha 17 de septiembre de 2001 el INSS revisó la situación del demandante, confirmando el grado de incapacidad permanente absoluta, pero declarando que la misma derivaba de accidente de trabajo (documento nº 8 del ramo de prueba de la empresa).

Notificada a la empresa esta última resolución, desistió de la pretensión cuyo enjuiciamiento pendía de resolución en el Juzgado de lo Social nº 17 de Barcelona (autos nº 91/1999), y presentó nueva demanda, impugnando ahora la resolución del INSS de fecha 17 de septiembre de 2001.

La Sentencia nº 240/2003, de fecha 3 de junio de 2003, dictada por el Juzgado de lo Social nº 13 de Barcelona, en los autos nº 922/2001 , anuló la resolución del INSS de fecha 17 de septiembre de 2001, por no haberse seguido el trámite de revisión previsto en el art. 145 de la Ley de Procedimiento Laboral (LPL ), y no haberse dado audiencia durante el expediente de revisión a la empresa (documento nº 9 del ramo de prueba de la empresa).

El INSS tramitó expediente de revisión de la situación del actor, dictando resolución el día 30 de junio de 2004, declarando no haber lugar a revisar el grado de incapacidad del actor, considerando la existencia de las siguientes dolencias: "Disfunción neuropsicológica de tipo frontal y fatiga crónica de origen multisistémica en paciente con antecedentes de exposición a pesticidas, de diferentes tipos" (documento nº 2 del ramo de prueba de la parte actora).

La empresa impugnó la resolución del INSS de fecha 30 de junio de 2004. El Juzgado de lo Social nº 18 de Barcelona, en los autos nº 680/2004, dictó sentencia el día 12 de mayo de 2005 , desestimando la demanda de la empresa por falta de legitimación activa. Recurrida en suplicación, fue confirmada por la Sentencia nº 7322/2006, de fecha 30 de octubre de 2006, dictada en el rollo de suplicación nº 6578/2005, si bien no por el argumento de falta de legitimación activa de la empresa, sino porque el expediente de revisión se limitó a valorar el grado de incapacidad del demandante, y no la contingencia (documento nº 18 del ramo de prueba de la empresa).

QUINTO.- El demandante padece las siguientes patologías:

Ligera hipoactividad en los lóbulos temporales, de causa desconocida, que provoca alteraciones de memoria en momentos puntuales.

Discromatopsia adquirida, de mayor importancia en el ojo derecho.

SEXTO.- La empresa Centros Comerciales Carrefour S.A. tiene suscrito un contrato de seguro por responsabilidad civil patronal con la compañía XL Insurance Company Limited, con un límite por víctima de 100.000.000 pesetas (documento nº 1 del ramo de prueba de la compañía aseguradora)."

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència del Jutjat recorre el treballador, que articula un únic motiu de recurs, a l'empara de l'apartat a) de l'article 191 LPL , demanant que es declari la nul.litat de la sentència dictada en aquest procediment a fi de que el Jutjat dicti nova sentència "que integri dins la mateixa el que es va decidir a les resolucions administratives fermes que declaren el demandant afecte d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional per exposició a pesticides".

D'acord amb els fets provats de la sentència, que la part no demana modificar, el treballador, inicialment declarat no afecte de incapacitat permanent, va ser declarat a la via administrativa en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional, per resolució de 2 de desembre del 1998, per seqüeles derivades de "intoxicació crònica por pesticides". Aquesta resolució va ser impugnada per l'empresa davant el Jutjat Social número 17 de Barcelona. En una nova resolució del'INSS de data 17 de setembre de 2001, es va declarar que la incapacitat del treballador derivava d'accident de treball. Aquesta nova resolució va ser també impugnada per l'empresa, que va desistir de la seva demanda anterior al Jutjat número 17, exercitant la seva acció jurisdiccional davant el Jutjat Social número 13, que va dictar sentència de 3 de juny de 2003 declarant nul.la la segona resolució de l'INSS per defectes formals. La sentència va adquirir fermesa i l'Entitat Gestora va dictar nova resolució sobre la mateixa qüestió en data 30 de juny de 2004, no donant lloc a la revisió de la situació del treballador però indicant que les seves seqüeles tenen origen multi-sistèmic "en paciente con antecedentes de exposición a pesticides". Aquesta resolució va ser també impugnada per l'empresa, dictant el Jutjat Social número 18 de Barcelona sentència de 12 de maig de 2005 desestimant la demanda per manca de legitimació d el'empresa; la sentència fou recurrida en suplicació i aquest Tribunal Superior va desestimar el recurs si bé reconeixent a l'empresa legitimació, però pel fet de que l'objecte de la revisió va ser el grau d'incapacitat del terballador, i no la contingència determinant de la invalidesa, que era la qüestió que l'empresa plantejava.

SEGON.- La demanda actual del treballador es planteja per responsabilitat empresarial derivada de malaltia professional i la sentència que es recorre argumenta respecte de la concreta etiología de les malalties que el treballador pateix i acaba desestimant la demanda interposada absolent l'empresa.

Val a dir també, com ja hem dit en el fonament jurídic anterior, que el treballador limita el seu recurs, sens perjudici de la petició formulada a la part final del mateix, a la qual ens referirem després, a la declaració de nul.litat de la sentència per tal de que es dicti una nova que "integri dins la mateixa el que es va decidir a les resolucions administratives fermes que declaren el demandant afecte d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional per exposició a pesticides". I per tant el Tribunal ha d'ajustar el camp de la seva intervenció a la dita petició de part, que considera que la sentència dictada pel Jutjat Social vulnera el principi de seguretat jurídica en desconèixer, al seu entendre, aquests fets. Val a dir que, després de totes les vicissituds processals d'aquest procediment entenem que: a) la contingència de malaltia professional com a etiologia de la incapacitat del treballador esdevé inatacable, doncs va ser declarada així en via administrativa inicialment i desistida la demanda de l'empresa que la posava en qüestió, declarant-se nul.la i per tant jurídicament inexistent una posterior resolució administrativa que la va qualificar com a derivada d'accident de treball; b) l'expedient de revisió d'incapacitat emprés per l'Entitat Gestora no es va referir a la contingència sinó al grau d'incapacitat, havent-se mantingut el mateix però produint-se una important diferència respecte de les seqüeles del treballador que, mantenint-se que deriven de malaltia professional, com hem dit, no es configuren com a la primera resolució com a "seqüeles derivades de "intoxicació crònica por pesticides " sinó que les mateixes "tenen origen multiosistèmic "en paciente con antecedentes de exposición a pesticides".

TERCER.- Devant aquesta situació, en que, sense modificar-se la contingència determinant, l'Entitat Gestora ha modificat parcialment l'orígen de les seqüeles que el treballador presenta donant-los orígen multisistèmic reconeixent però la seva exposició a pesticides, resolució judicialment confirmada, de cap manera pot ser qualificada de nul.la per desconèixer les declaracions administratives i judicials anteriors la sentència que, resolent la reclamació a l'empresa per responsabilitat addicional considera no demostrat el concret ús de determinats productes per part de l'empresa en l'activitat encomanada al treballador, doncs el Jutjat en cap cas indica la inexistència d'incapacitat permanent, o la existència d'una etiologia diferent de la reconeguda per l'Entitat Gestora en resolució no revocada ni revisada, ni tant sols l'ús de substàncies tòxiques, com els pesticides, sino que fonamentadament no considera l'existència de culpa empresarial que excedeixi el camp de la situació protegida per la normativa de seguretat social i que ha estat objecte de la corresponent protecció per part de la mateixa. I no essent la sentència nul.la i essent la seva nul.litat la única petició formulada a la Sala, està clar que el motiu ha de decaure.

TERCER.- Sorprenentment, però, a la petició final del seu escrit de recurs, la part actora ens demana que "Subsidiaria y alternativamente si así se resolviera en atención de razones de economía procesal conservar lo actuado, dictar sentencia por la Sala a medio que se reconozca el derecho del actor al percibo de la indemnización......y....se condene al abono de la misma a la mercantil......".Aquesta petició esdevé totalment aliena a la naturalesa especial d'aquest recurs de suplicació doncs, desestimat el motiu de nul.litat, si la part pretneia variar el pronunciament absolutori de la sentencia havia d'haver plantejat nous motius a l'empara dels apartats b) i/o c) de l'article 191 LPL , interessant la modificació de fets provats, si ho considerava oportú i denunciant la infracció o infraccions legals i de la jurisprudència eventualment comesos en desestimar la demanda. Aquesta omissió ens imposa acceptar els fets provats de la sentència i tenir per no impugnats els seus pronunciaments jurídics, la qual cosa suposa la seva íntegra confirmació amb desestimació de totes les pretensions del recurrent.

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per Lucio contra la sentència de 22 de juny de 2007 del Jutjat Social número 26 de Barcelona , que CONFIRMEM íntegrament.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la magistrat/da ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.