Sentencia Social Nº 8691/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 862/2005 de 10 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de desembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8691/2007

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 24 DE FEBRER DE 2006 dictada en el procediment núm. 862/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 9 de novembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda de Invalidez interpuesta por DOÑA Elena , contra el Instituto Nacional de la Seguridad Socia, debo declarar y declaro que la actora se encuentra en situación de Incapacidad Permanente Absoluta, y en consecuencia condeno a la demandada a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual del 100% de la base reguladora de 995,45 Euros con efectos de 29/04/2005 con las revalorizaciones y mejoras que legalmente procedan condenando a la entidad gestora a estar y pasar por esta declaración, al abono de la prestación y a las consecuencias derivadas de la misma."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- DOÑA Elena D.N.I. nº NUM000 nacido el 09.12.1969, en situación de alta en el Régimen General de la Seguridad Social, tiene como profesión habitual la de TELEFONISTA.

SEGUNDO.- Inició un proceso de Incapacidad TEMPORAL EN FECHA 30710/2003, y agotó el subsidio el 29704/2005.

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS quien por resolución de fecha 27/07/2005, resolvió no declarar al actor en ningún grado de Incapacidad Permanente derivada de Enfermedad Común.

CUARTO.- Se agotó la vía administrativa ante el citado organismo quien por resolución de fecha 03/11/2005 confirmó el pronunciamiento inicial.

QUINTO.- El actor padece:

- Traumatismo sobre cadera izquierda con tres intervenciones, ultima de ellas con colación de prótesis.

- Síndrome fibromiálgico.

- Síndrome depresivo-reactivo.

SEXTO.- La base reguladora de la prestación para la Incapacidad Permanente Total y Absoluta es de 995,45 Euros y la fecha de efectos para la Total es de 28/07/05 y para la Absoluta 29.04.2005.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infraccio de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, sinó únicament per a la seva professió habitual de telefonista.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar perquè l'Institut demandat està d'acord amb els fets declarats provats en la sentència, que no ha impugnat, per la qual cosa no es pot admetre que vulgui modificar ara les lesions que pateix l'actora, afirmant que la fibromiàlgia que pateix és lleu quan la jutgessa, en el raonament de dret tercer indica que és severa (18/18 punts), segons consta en l'informe del Servei de Reumatologia de l'ICS.

Per la qual cosa, no havent-se modificat el fet provat tercer és evident que les malalties reconegudes a l'actora, no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia. Cal tenir en compte que per la lesió que pateix al maluc esquerre, ha d'evitar sobrecàrregues a aquest nivell i que, a més pateix una fibromialgia severa que li produeix insomni, fatiga i dolors generalitzats.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell, en data 24 de febrer de 2.006 , que va recaure en les Actuacions 862/05, en virtut de demanda presentada per Sra. Elena , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.