Sentencia Social Nº 8782/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8979/2005 de 12 de Diciembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de desembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8782/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 21 d' abril de 2005 dictada en el procediment núm. 860/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Sergio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 13 de desembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda formulada por D. Sergio , frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro al mismo afecto de Invalidez Permanente en grado de Absoluta , con efectos desde 02/10/04 y siendo revisable el grado en el plazo de 1 año, reconociéndole el derecho al percibo de una pensión mensual inicial equivalente al 100% de su base reguladora de 629,53 euros, o sea en la cuantía de 629,53 euros, más las revalorizaciones legales legales pertinentes y condenando al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y al abono de la indicada pensión."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante D. Sergio , nacido el día 10/08/1949 y con DNI núm. NUM000 , figura afiliado a la Seguridad Social a través del Régimen Especial de Trabajadores . Autónomos y con profesión habitual de comercio al por menor frutería.

SEGUNDO.- En fecha 1 0/09/04 tras oportuno reconocimiento, médico por la UVAMI, se dictó resolución por la Dirección Provincial del INSS en fecha 01/10/04, declarando que la parte actora en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común.

TERCERO.- Disconforme con el grado reconocido la parte actora formuló reclamación previa, que fue, desestimada por resolución definitiva de 10/11/04, quedando agotada la vía administrativa.

CUARTO.- La parte actora acredita las siguientes dolencias: obesidad, HTA esencial, insuficiencia renal, hepatomegalia de carácter esteatósico, artropatía metabólica, gota úrica (poliartritis aguda), con brotes frecuentes a nivel de rodillas y manos, gonartrosis bilateral severa, insuficiencia venosa crónica con úlceras flebolíticas e hipertensivas en ambas extremidades inferiores que precisa cura a diario, crosectomía safenainterna bilateral y flebectomía en paquetes varicosos de extremidad inferior izquierda, trastorno depresivo reactivo crónico de grado moderado.

QUINTO.- La base reguladora de la prestación asciende a 629,53 euros mensuales.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la demandant.

En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè l'obesitat i la HTA són tributàries de tractament mèdic-dietètic i no son invalidants, la funcionalitat renal està conservada, així com l'hepàtica i el transtorn ansiós depressiu reactiu crònic és moderat. Reconeix que només està incapacitat per a feines per les quals sigui necessari la bipedestació i la deambulació perllongades, tant per la gonartrosi bilateral severa, com per la insuficiència venosa.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar. Cal dir, en primer lloc, que l'Entitat Gestora no ha impugnat el fet provat quart, per la qual s'ha d'estar a les lesions que en ell es recullen. I aquestes lesions, a judici de la Sala, anul.len totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant l'actor per a realitzar qualsevol tipus de treball, sobretot per la gonartrosi bilateral severa i la insuficiència venosa crònica amb úlceres flebolítiques i hipertensives en ambdues extremitats inferiors, que -segons s'assenyala en l'esmentat fet provat- s'han de curar diàriament. Tenint en compte aquestes importants lesions i, a més, la resta de malalties que es recullen en l'esmentat fet, la Sala comparteix el raonament del jutge d'instància de que el demandant està incapacitat per a realitzar qualsevol tipus de feina retribuïda.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona, en data 21 d'abril de 2.005, que va recaure en les Actuacions 860/2004 , en virtut de demanda presentada pel Don. Sergio , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.