Sentencia Social Nº 8883/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8810/2008 de 03 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 de desembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8883/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 22 de gener de 2008 dictada en el procediment núm. 341/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part María Antonieta , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 23 d'abril de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de gener de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Estimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. María Antonieta contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), sobre Incapacidad Permanente, debo declarar y declaro que el demandante se encuentra en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a la percepción de una prestación del 100% de la base reguladora de 681,15 euros, mas sus revalorizaciones y mejoras legales, y efectos desde el día 5 de diciembre de 2007, con revocación de la resolución impugnada, condenando al INSS a estar y pasar por la anterior declaración y al abono de la referida prestación".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La demandante, Dª. María Antonieta , nacida el día 10/08/1958, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 , y se encuentra en situación asimilada al alta, por suscripción de convenio especial con efectos a 1 de enero de 2004, en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos (RETA) (hecho no controvertido).

2.- La demandante solicitó la prestación el 15 de noviembre de 2007 (folio nº 50). Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocida médicamente, emitiéndose dictamen por el ICAM en fecha de 5 de diciembre de 2007 con el siguiente resultado: "neoplasia de mama izquierda intervenida quirúrgicamente en 2004, quimio-raditerapia complementaria sin evidencia de recidiva; limitación funcional extremidad superior izquierda; trastorno adaptativo mixto ansioso depresivo" (folio nº 61). Fue dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, con fecha 21 de enero de 2008 por la que se declaraba a la parte demandante no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados, derivada de enfermedad común (folios nº 45 y 46).

3.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de fecha 3 de marzo de 2008 por los mismos motivos que la primitiva (folios nº 67 y 68).

4.- La profesión habitual de la actora es la de comercio al menor (golosinas).

5.- La demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 681,15 euros mensuales.

6.- La Sentencia nº 48/2006, dictada por el Juzgado de lo Social nº 17 de Barcelona, en fecha de 23 de enero de 2006, en los autos nº 751/2005 , desestimó la pretensión de la actora de ser declarada en situación de incapacidad permanente, reconociendo la existencia de las siguientes patologías: "secuelas de carcinoma ductal infiltrante de mama izquierda con afectación de dos ganglios, que fue intervenido quirúrgicamente (tumorectomía y linfadectomía axilar izquierda) y que requirió quimioterapia y radioterapia posteriores; dichas secuelas consisten en limitación a 90º de la abducción de la extremidad superior izquierda y pérdida de fuerza en la misma" (folios nº 32 y siguientes).

La anterior resolución fue confirmada por la Sentencia nº 2364/2007, de fecha 27 de marzo de 2007, dictada por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya , en el rollo de suplicación nº 2588/2006 (folios nº 28 y siguientes).

7.- La demandante padece las siguientes patologías:

Carcinoma de mama izquierda; intervención quirúrgica más vaciado ganglionar, quimioterapia y radioterapia, actualmente con hormonoterapia que presenta linfedema y limitación funcional de la extremidad superior izquierda.

Trastorno depresivo de grado grave en la actualidad, que podría mejorar en 12-24 meses.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la pretensió principal de la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta o, subsidiàriament, Total, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l'article 136.1 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè l'actora només va aportar un informe mèdic relatiu al trastorn depressiu i, a més, aquest no és permanent.

SEGON.- La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet setè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actora és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, si es té en compte que pateix un trastorn depressiu que actualment està catalogat com greu i cal dir que aquesta gravetat es reconeix pel mateix informe del perit mèdic del propi recurrent, tal com assenyala el magistrat d'instància.

És cert que en el fet setè s'assenyala que aquest trastorn podria millorar en els propers 12-24 mesos, però aquest fet no és obstacle per declarar l'actora en situació d'incapacitat permanent, atès que en el moment present està incapacitada per a treball i, en tot cas, tal com correctament raona el magistrat d'instància, si dins d'uns mesos millora el seu estat, sempre té la possibilitat el recurrent de revisar el seu grau d'incapacitat.

En conseqüència, s'imposa la desestimació del motiu i del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social nº 26 de Barcelona, en data 22 de gener de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 341/2008, en virtut de demanda presentada per Sra. María Antonieta , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.