Sentencia Social Nº 8885/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 176/2006 de 14 de Diciembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 de desembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8885/2006

En el recurs de suplicació interposat per Esperanza a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data 17 d'octubre de 2005 dictada en el procediment núm. 547/2005 en el qual

s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. Ascensión Solé Puig.

Antecedentes

Primer. En data 22 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 d'octubre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando la demanda interpuesta por DOÑA Esperanza contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver a la demandada de la pretensión en su contra ejercitada"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRlMERO.- La demandante, nacida el día 23 de marzo de 1.975, se encuentra afiliada en el Régimen General de la Seguridad Social por sus trabajos como peón ETT.

SEGUNDO. - Inició situación de incapacidad temporal el día 21 de octubre de 2003 y solicitó las prestaciones que. ahora reclama en fecha 19 de abril de 2005 (folios 27 a 29) emitiéndose dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques el 21 de abril de 2.005 (folio 38) .

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS, la que en resolución de 30 de mayo de 2.005, no declaró a la actora en ningún grado de incapacidad permanente (folio 4, 5 y 68).

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada en resolución de fecha 23 de junio de 2.005 (folio 56 y 57) .

QUINTO.-La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 527,45 Euros mensuales'(folio 69 y 11).

SEXTO.- La actora padece fibromialgia en control y tratamiento trastorno depresivo ansioso de grado moderado; síndrome de túnel carpiano derecho muy leve e izquierdo leve (dictamen ICAM folio 38, informe médico aportado por el INSS folio 15, informe psquiátrico folio 20 y 21, electromiografia folio 24, informe reumatólogo folio 60, informe psquiátrico folio 66).

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contràri, qui no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- El demandant denuncia la infracció de l' article 137 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que concorren les condicions exigides, atès que les lesions i limitacions que pateix impossibiliten desplegar una capacitat laboral valorable en termes de competitivitat normal del mercat de treball.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent, ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social, el Text Refós va ser aprovat pel RD.Legislatiu 1/1994 , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patiments sense l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què pateix fibromiàlgia en control i tractament, sense que consti el grau i intensitat de la malaltia, i síndrome de túnel carpià bilateral lleu. Lesions que no es consideren limitants de manera absoluta per a treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre. Per tant s'ha de desestimar aquest motiu ja que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Esperanza contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 14 de Barcelona de 17 d'octubre de 2005, dictada en el procediment núm. 547/2005 seguit a instància de l' esmentada Sra. recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, i la confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.