Sentencia Social Nº 8902/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9811/2005 de 14 de Diciembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 de desembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8902/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 21 d'octubre de 2005 dictada en el procediment núm. 473/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Silvio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 29 de juny de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 d'octubre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Estimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por D. Silvio contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL- INSS-, sobre Incapacidad Permanente, debo declarar y declaro que el demandante se encuentra en situación de Incapacidad Permanente Absoluta, derivada de Enfermedad común, con derecho a la percepción de una prestación del 100% de la base reguladora es de 2003,50 euros, más sus revalorizaciones y mejoras legales, y efectos desde el día 23/2/2005, con revocación de la resolución impugnada , condenando al INSS a estar y pasar por la anterior declaración y al abono de la referida prestación."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- D. Silvio , nacido el día 17/05/1944, con DNI n° NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el n° NUM001 (hecho no controvertido).

2.- El demandante inició un proceso de incapacidad temporal el 02/11/2004. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocida médicamente, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 23/02/2005 con el siguiente resultado: "cardiopatía isquémica con IAM no Q en 1998; sigue controles, estando estable; AVC isquémico lacunar en noviembre 2004, con exploración neurológica actual norma"; siendo dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, con fecha 05/04/2005 por la que se declaraba al actor no afecto de incapacidad permanente en ninguno de sus grados derivada de enfermedad común (folio n° 38).

3.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de fecha 09/06/2005 por los mismos motivos que la primitiva (folio n° 60).

4.- La profesión habitual del demandante es la de peón agente guardia urbana.

5.- El demandante acredita el período mínimo de .cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 2003,50 euros mensuales y efectos desde el día 23/02/2005.

6.- El demandante padece:

Dislipemia.

Cardiopatía isquémica con IAM en 1998.

Hipoacusia bilateral (pérdida oído derecho 54%; oído izquierdo 59%).

AVC en noviembre 2004 con secuelas sensitivo-motoras con hiperpatía secundaria discapacitante de ESI, y déficit cognitivo.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions que presenta el demandant no li impedeixen en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per al reconeixement d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferentes graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarats provat de la relació fàctica no modificat i les afirmacions judicials amb valor fàctic encara que en lloc inadequat que cosnten en el quart fonament de dret de la sentència, reflecteixen un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a la severa patología de itpus cardíac que impideix esforços físics o degut a la claudicació de les extremitats inferiors a 50 metres que impedeix la deambulació i bipedestació així com els desplaçaments, a més del dèficit cognitu d'etiuologia multifactorial i la resta de lesions com el dèficiti sensorial, la hipoacússia bilateral, etc.. Seqüeles i limitacions que li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

En el present supòsit concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm.26 de Barcelona de 21 d'octubre de 2005, dictada en el procediment núm. 473/2005 seguit a instància Don. Silvio contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.