Sentencia Social Nº 897/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3151/2007 de 31 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 31 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 897/2008

En el recurs de suplicació interposat per Carmen a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 18 de desembre de 2006 dictada en el procediment núm. 518/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Antecedentes

Primer. En data 20.07.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de desembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que debo DESESTIMAR Y DESESTIMO la demanda interpuesta por Dña. Carmen con expresa absolución del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL de las pretensiones de la parte actora."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Dña. Carmen , nacida en fecha 18 de junio 1949, con DNI nº NUM000 , afiliada a la Seguridad Social con nº NUM001 , en alta en el régimen de autónomos, fue declarada en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta por Resolución de fecha 21 de marzo de 2006. En dicha Resolución se reconoce como base reguladora la de 688, 71 Euros y efectos de fecha 1 de marzo de 2006 (no controvertido).

2º.- La actora inicia IT en fecha 6 de septiembre de 2004 y agota en fecha 5 marzo de 2006 (no controvertido).

3º.-La actora se encuentra afecta a una CIRROSIS BILIAR PRIMARIA CON IMPORTANTE ASTENIA Y ELEVACIÓN DE ENZIMAS HEPÁTICAS EN LA ACTUALIDAD QUE LE FUE DETECTADA EN EL AÑO 1993 CON DESCOMPENSACIÓN EN EL AÑO 2003 Y 2004. En Octubre de 2004 se inicia nuevo tratamiento con tamoxifeno.

4º.- La base reguladora , según la pretensión de la actora, se correspondería con la cuantía de 821,17 Euros mensuales.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula la demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència, sol licitant-se el canvi en el redactat de l'ordinal tercer.

Als dits efectes, i amb cita dels documents que es citen i consten en els folis 44 i 73 de les actuacions es proposa el següent redactat de substitució:

"La actora se encuentra afecta a una cirrosis biliar primaria, con fatiga acentuada asociada a elevación de enzimas hepáticas; positividad de anticuerpos antimitocondriales y biopsia hepática que mostraba las lesiones características.

La paciente ha seguido tratamiento continuado con ácido ursodesoxicolico que ha mantenido hasta la actualidad. La respuesta bioquímica fue buena en los primeros años, pues se normalizaron los enzimas hepáticos alterados, pero en el 2002 la paciente aqueja astenia de más intensidad que antes, que le limita notablemente su actividad física y una reelevación de los enzimas hepáticos"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació d'aquest motiu. En efecte, hem d'observar que el magistrat del primer nivell jurisdiccional ja afirma en la seva fonamentació jurídica que a partir de l'any 2004 s'inicia un procés de descompensació, fent una sèrie de consideracions jurídiques a les què posteriorment es faran esment, pel que el canvi proposat res aporta al coneixement per la Sala del fons de l'assumpte. Alhora hem de ressaltar que la pretensió de la demanda és que l'inici del període invers de còmput de cotitzacions sigui el setembre del 2004, de tal manera que difícilment es pot acceptar una modificació com la proposada en la què la referència -d'on es deriva el "dies ad quem"- és dos anys anteriors.

SEGON. A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia pel recorrent la infracció de la jurisprudència -per bé que únicament es cita una sentència del TS i vàries de TSJ, la qual cosa no és jurisprudència ex art. 1.6 CC -

Es torna en aquest punt a insistir en la tesi de la demanda en el sentit que la data d'efectes eren prèvies al dictamen de l'ICAM (fent-se esment a l'any 2002, quan la seva pretensió processal ha estat sempre el setembre del 2004, com ja hem indicat)

La dita tesi no pot prosperar en els termes que se'ns proposen. En efecte, és constant la doctrina unificada que estableix el principi general de que la data del fet causant -atesa la seva indeterminació en l' art. 139 LGSS - és la que es correspon amb el dictamen de la UVAMI, en aplicació del que es regla en l' art. 13.2 de l'Ordre de 18.01.1996 en relació amb l'art. 8 del RD 1300/1995 ; essent aquest criteri d'aplicació també pel RETA (STSUD 05.03.2001). Tanmateix, però, la dita línia hermenéutica general ha estat matisada en la doctrina unificada, tot establint-se com excepcions, entre d'altres supòsits, aquells en què s'acrediti que les lesions causants eren invalidant amb anterioritat a l'informe de la UVAMI i quan es produeixi un retard en l'emissió de l'informe mèdic.

No pot la Sala més que compartir l'argumentació de la instància, atès que per bé que és indubtable que al setembre del 2004 es produeix un procés de descompensació no tenim cap element que ens porti a la conclusió de que les lesions estaven ja definitivament instaurades en el dit moment, màxim quan immediatament s'inicià un altre tractament -ja en IT- que desgraciadament no ha donat un resultat acceptable (d'aquí la declaració d'incapacitat permanent) En altres paraules: a la data dels efectes que es postulen no es podia saber si la demandant estava ja definitivament incapacitada, havent-se d'estar al dit nou tractament. Per tant, difícilment podem compartir el criteri de que els efectes de la incapacitat eren els expressats, doncs no s'havia acabat les possibilitats terapèutiques.

En conseqüència el dit motiu ha de decaure i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Carmen contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 9 de Barcelona en data 18 de desembre de 2006, recaiguda en les actuacions 518/2006 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.