Sentencia Social Nº 8989/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5411/2009 de 09 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 9 de desembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 8989/2009

En el recurs de suplicació interposat per Daniel a la sentència del Jutjat Social 1 Girona de data 24 d'abril de 2009 dictada en el procediment núm.

9/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Cuinport S.L., Gercuina SCCL i Fogasa G, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 29 de desembre de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici 24 d'abril de 2009, es va dictar la sentència en data , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Daniel contra CUINPORT S.L., GERCUINA S.C.C.L. Y FONDO DE GARANTIA SALARIAL, debo declarar y declaro la procedencia del despido del trabajador Daniel que tuvo lugar en fecha de 28 de noviembre de 2.008 y en consecuencia debo absolver y absuelvo a las entidades demandadas de la pretensión ejercitada con todos los pronunciamientos favorables".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor Daniel ha venido prestando sus servicios por cuenta de la empresa demandada desde día 16 de mayo de 2.006 y lo ha hecho en la categoría profesional de Conductor y debiendo percibir un salario en cómputo anual de 1.359,47 euros con inclusión de pagas extraordinarias. (No controvertido)

SEGUNDO.-En fecha de 28 de noviembre de 2.008 la empresa comunicó al actor su despido por medio de escrito con el siguiente tenor literal: "La direcció d'aquesta empresa li comunica per mitjá de la present que, en base a l'establert a l'apartat c) de l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors , ha decidir rescindir el seu contracte de treball, procedint a la seva extinció per causa objetiva. El motiu d'aquesta decisió es fonamenta, concretament en la necessitat d'amortitzar el seu lloc de treball per causes econòmiques i de producció.

Concretament, el motiu que justifica el seu acomiadament és la disminució progressiva de la producció. Així mateix, la previsió que ha fet l'empresa de cara als mesos futurs no es gens esperançadora ja que es preveu que aquesta disminució vagi en augment, i el promig de vendes encara sigui inferior.

Com vosté bé sap, aquesta empresa es dedica a la venda i col.locació de portes, cuines, armaris de fusta.. principalment, en edificis i locals de nova construcció. Tan mateix, i com a conseqüencia de la crisis que pateix el sector de la construcció en el nostre pais, les empreses constructores que contractaven els nostres serveis de fuster, han disminuït considerablement els seus encàrrecs.

Aquesta davallada de la producció ve motivada per l'estancament del sector de la construcció, donar que nosaltres no rebem comandes del nostres clients (constructors), perquè a l'hora ells no en reben dels seus (promotors). En aquest sentit cal indicar, que com que actualment els promotors els costa molt vendre, donada la situació econòmica del nostre pais, moltes de les obres que tenien començades les han aturat, i les que tenien pendents han decidit no començar-les per tant, els constructors tampoc no tenen feina, i en conseqüència no ens encarreguen els nostres serveis.

Així mateix, les vendes fins el 30 de setembre de 2.08 s'han reduït gairebé a la meitat respecte el mateix periode de l'any 2.007. Seguidament els hi detallem:

EXERCICIVENDES

2.006 (31/12)1.283.970,51

2.007 (31/12)1.822.684,22

2.08 (30/09) 717.602,95

En aquest sentit li hem d'indicar, que tots els nostres clients han disminuït considerablement els seus encàrrecs, així a títol d'exemple, exposem la situació d'un dels nostres clients, l'empesa GRABI PROMOCIONES S.L., que l'any passat va suposar el 20% de les vendes efectuades per la nostra empresa, aquest any 2.008 ja ens ha comunicar que no ens efectuarà mes encàrrecs, ja que no tenen possibilitat de començar noves obres. A continuació detallem una comparativa del volum de vendes efectuades a aquest client

GRABI PROMOCIONES S.L.

EXERCICIVENDES

2.006 (31/12)326.389,32

2.007 (31/12)348.705,62

2.008 (30/09) 10.679,62

La disminució de les vendes, fruit dels fets detallats als apartats anteriors, queden reflectides en els pèrdues que acumula l'empresa i que detallem a continuació

EXERCICIVENDES

2.006 (31/152)54.157,58

2.007 (31/12)91.220,11

2.008 (30/09) -63.717,73

D'altra banda, hem d'indicar que algunes d de les obres que teníem començades s'han paralitzat, ja que els promotors al veure que els habitatges no es venien han optat per no continuar.

A aquesta situació s'hi ha de sumar el fet que darrerament tenim molts impagaments. i els bancs no ens concedeixen línies de descompte ni cap altre tipus de finançament, fet que ha provocat que la situació econòmica de l'empresa sigui molt greu.

Així mateix, la previsió que ha fet l'empresa de cara als mesos futurs no es gens esperançadora, ja que es preveu que aquesta disminució vagi en augment, donat que, nosaltres realitzem la feina amb previsió d'uns mesos, es a dir, quan rebem els encàrrecs dels nostres clients, primer se'ls hi serveixen els premarcs, que s'han de muntar al principi de l'obra. i no es fins uns mesos després, quan l'obra está molt avançada que s'efectuen els treballs de fusteria. per tant, si actualment no rebem encàrrecs, ja sabem que els mesos propers tindrem menys feina que ara, perquè actualment estem servint les comandes que se'ns van efectuar fa uns mesos.

Aquesta situació comporta que tinguem un excedent de plantilla i per tant, ens trobem amb la necessitat de modificar l'estructuració de l'empresa, donat que hem de reduir costos, veient-nos obligats a extingir el seu contacte de treball, juntament amb el d'altres treballadors de l'empesa, donat que la situació de l'empresa, implica que haguem de reduir la plantilla a efectes de disminuir les despeses, i d'aquesta forma contribuir a garantir la viabilitat futura de l'empesa.

En aquest sentit, hem d'indicar que l'empresa efectuarà un pla de viabilitat, consistent, a banda de la reducció de la plantilla, a efectes de disminuir les despeses, i d'aquesta forma contribuir a garantir la viabilitat futura de l'empresa.

Per tant, davant d'aquesta greu situació, la direcció de l'empesa s'ha vist obligada a amortitzar el seu lloc de treball.

Així doncs, i en virtut de l'article 53 de l'Estatut dels Treballadors , respecte a la forma de comunicar aquesta decisió, l'indiquem el següent.

Si be té dret a la indemnització establerta al parágraf 1. apartat b) de l'esmentat precepte, es a dir, 20 dies de salari per any treballat, prorratejant per mesos el periode de temps sobrant a un any, ascendent en el seu cas a DOS MIL QUATRE-CENTS VINT EUROS AMB NORANTA-SET CENTIMS D'EURO (2.420,97 euros) li hem d'indicar que com a conseqüència de la greu situació financera que està patint aquesta empesa i que se li h a detallat al llarg de la present comunicació, no podem posar a la seva disosició l'esmentada indemnització simultàneament a l'entrega d'aquesta carta. Així mateix, lo indiquem que por sol.licitar el 40% de l'import de la indemnització, amb els limits lefament establerts , al Fons de Garantia Salarial.

D'altra banda, i en quant al moment de produir-se els efectes d'aquesta decisió extintiva, li comuniquem, ho será en data 28 de desembre de 2.008, ja que, el paragraf c) de l'art. 53.1 de l'Estatut dels Treballadors , determina l'obligació de concedir-li a aquests efectes, un termini de preavís d'un mes. Durant aquest temps a mes tindrá dret, sense pérdua de retribució a una llicencia de 6 hores setmanals amb la finalitat de buscar un nou lloc d etreball.

Aixi mateix, li indiquem que a partir de dilluns dia 1 de desembre, por gaudir del periode de vacances que li resta pendent; la resta de dies, l'empresa l'eximeix de venir a treballar, per tant no s'ha d'incorporar al seu lloc de treball, a partir de l'esmentada data. Aixi mateix, a partir del dia 28 de desembre podrá passar per les oficines de l'empresa a cobrar el 60% de la indemnització que legalment li correpson, la nómina i la liquidació de parts proporcionals.- Atentament". (Folio154)

TERCERO.- En los documentos contables de la entidad CUINPORT S.L., no depositados en el Registro Mercantil, consta un resultado en el año 2006 de 54.157,58 euros, en 2007 de 91.220,11 euros y negativo de - 91.148,21 en 2008. (Folios 22 y ss.)

CUARTO.- En la misma fecha de 28/11/08 fueron despedidos, además del actor, otros 4 trabajadores.

El contenido de las cartas de despido es idéntico en todos los casos. (Folios 54 y ss.)

QUINTO.- La empresas CUINPORT S.L. y GERCUINA S.C.C.L.. han visto devueltos o impagados a lo largo del año 2008 numerosos efectos mercantiles por importe de decenas de miles de euros. (Folios 71 y ss. y 117 y ss)

SEXTO.- Actualmente la empresa CUINPORT S.L. tiene activas una obra en Torroella y dos más en localidades no determinadas. En la plantilla quedaron unos 5 trabajadores. (Declaración en la Vista de Patricio - Folios 161 y ss).

SÉPTIMO.- El trabajador no pertenece a sindicato alguno y no ha ocupado cargo de esta naturaleza dentro del año anterior a la fecha del despido. (Incontrovertido).

OCTAVO.- Se intentó la conciliación previa administrativa con el resultado sin avenencia (Incontrovertido).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el van impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada pel demandant i declarà la procedència del seu acomiadament per causes objectives, amb les conseqüències legals inherents a tal declaració, s'interposa per aquest Recurs de Suplicació que s'estructura en un únic motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , en el qual el recurrent afirma que la sentència ha infringit l'art. 52 c) en relació amb l'art. 51.1 de l'Estatut dels Treballadors i argumenta, en síntesi, que l'empresa no ha acreditat que es trobi amb dificultades de nivell i entitat i que per a superar aquestes l'extinció del contracte de l'actor és una mesura adequada i raonable, per la qual cosa l'acomiadament ha de ser declarat improcedent.

Cal dir que la sentència d'instància va desestimar la demanda després de fer un complert i exhaustiu examen dels mitjans de prova practicats en el judici oral, en especial dels comptes presentats per l'empresa davant l'Agència Tributària, així com la baixada de vendes i de compres d'aquesta, valorant també la baixada de despeses de personal, els impagaments que ha tingut l'empresa i la situació en que es troben, en general, les empreses que treballen per a la construcció.

SEGON.- Pel que fa a l'acomiadament objectiu per causes econòmiques, la doctrina del Tribunal suprem ha vingut a establir, en síntesi, que la justificació d'un acomiadament d'aquest tipus ha de judicar-se a partir de l'anàlisi de tres elements: el supòsit de fet que determina l'acomiadament -"la situación negativa de la empresa", la finalitat que s'assigna a la mesura extintiva adoptada (atendre a la necessitat d'amortitzar un lloc de treball amb la finalitat de contribuir a superar una situació econòmica negativa) i "la conexión de funcionalidad o instrumentalidad" entre la mesura extintiva i la finalitat que aquesta té.

També ha posat de relleu el Tribunal Suprem, en la sentència de 24 d'abril de 1996, que l'expressió legal que es refereix a que la mesura serveixi per a "la superación de situaciones económicas negativas", no es refereix a que la mesura extintiva garanteixi l'efectiva superació de la crisi, sinó que n'hi ha prou amb que pugui contribuir a ella

"En efecto, la experiencia de la vida económica muestra, como tópico o lugar común, que hay crisis que se superan y otras que no pueden serlo, sin que ello signifique obviamente que ante una crisis -total o parcial- que no puede superarse no quepa recurrir a despidos económicos para poner fin a la actividad de la empresa o para ajustar su plantilla en términos viables. La sentencia de 14 de junio de 1996 ya precisó que la medida extintiva podía "consistir en la reducción con carácter permanente del número de trabajadores que componen «la plantilla de la empresa» o "en la supresión de la «totalidad» de la plantilla, bien por clausura o cierre de la explotación, bien por mantenimiento en vida de la misma pero sin trabajadores asalariados a su servicio". Y ello, porque la conexión funcional entre el cierre de la explotación y la causa económica "consiste en que aquella amortigua o acota el alcance de ésta. La empresa se considera inviable o carente de futuro, y para evitar la prolongación de una situación de pérdidas o resultados negativos de explotación se toma la decisión de despedir a los trabajadores". En estos casos la expresión "superar" que, según el Diccionario de la Lengua, significa "vencer obstáculos o dificultades", no puede entenderse en sentido literal, sino que hay que admitir que de lo que se trata es de adoptar las medidas de ajuste -terminación de la actividad, reducción de la plantilla- que se correspondan con las necesidades económicas de la empresa. El ajuste como corrección de la crisis y adecuación a la coyuntura creada por ella debe entrar en el significado del término legal de superación. Así lo han establecido de forma inequívoca las sentencias de 8 de marzo de 1999, 25 de noviembre de 1999 y 30 de septiembre de 2002. La primera señala que cuando la empresa se considera inviable o carente de futuro y para evitar la prolongación de una situación de pérdidas o resultados negativos de explotación se toma normalmente la decisión de despedir a los trabajadores es "ésta la solución que impone, no sólo el tenor literal del texto legal, sino la fuerza de la lógica", pues "la extinción por causas objetivas, sea plural o sea colectiva, es el único medio viable en la legislación para dar fin a una explotación que se estima ruinosa y cuya permanencia en el mercado no es posible", añadiendo que "el legislador, de esta forma, soluciona el problema del fin de estas empresas no viables, de manera todo lo satisfactoria que es posible para ambas partes en el contrato", sin "que exista en nuestro ordenamiento jurídico ningún otro precepto que provea solución a esta necesidad". Recuérdese que el artículo 51.1.3º del Estatuto de los Trabajadores menciona expresamente la extinción de los contratos de trabajo de "la totalidad de la plantilla", lo que obviamente no podría entenderse como forma de superar la crisis, salvo que por superación se entienda el ajuste a una situación que se ha revelado inviable. Por otra parte, no cabe argumentar, que la amortización del puesto de trabajo mediante el despido no se justifica porque medidas anteriores del mismo carácter no han tenido éxito para reducir las pérdidas, pues, aparte de que sin aquellas medidas las pérdidas podrían haber sido superiores, ese dato pone de relieve simplemente que las medidas anteriores no han sido suficientes; no que la empresa con pérdidas pueda y deba seguir funcionando con la misma plantilla" (STS de 29 de setembre de 2.008).

D'altra banda, també ha assenyalat el Tribunal Suprem que cal examinar la connexió funcional o instrumental entre la mesura extintiva adoptada i l'objectiu de fer front a la situació econòmica negativa, aconseguint un nou equilibri que permeti reduir les pèrdues o recuperar els beneficis. La doctrina de les sentències de 15 d'octubre de 2.003 i 11 de juny de 2.008, considera que quan s'acrediten pèrdues rellevants, els acomiadaments poden tenir un principi de justificació, atès que amb ells "se reducen directamente los costes de funcionamiento de la empresa, aumentando con ello las posibilidades de superación de su situación negativa", i s''afirma també de vegades que "si las pérdidas son continuadas y cuantiosas se presume en principio, salvo prueba en contrario, que la amortización de puestos de trabajo es una medida que coopera a la superación de la situación económica negativa".

Això no obstant, la sentència de data 29 de setembre de 2.008, citada abans, afirma que aquesta conclusió s'ha de matissar, perquè aquesta connexió no és automàtica; no estableix una relació directa entre el nivell de les pèrdues i el nombre dels acomiadaments i tampoc pot veure's com una presumpció que desplaci al treballador acomiadat la càrrega d'acreditar els fets dels quals es pugui derivar la manca de connexió entre la mesura extintiva i l'objectiu que aquesta ha de perseguir. "Por ello, ni se puede presumir que la empresa por el solo hecho de tener pérdidas en su cuenta de resultados pueda prescindir libremente de todos o de alguno de sus trabajadores, ni tampoco se le puede exigir la prueba de un hecho futuro, que, en cuanto tal, no susceptible de ser acreditado, como sería el demostrar la contribución que la medida de despido pueda tener en relación con la situación económica negativa de la empresa. Lo que se debe exigir son indicios y argumentaciones suficientes para que el órgano judicial pueda llevar a cabo la ponderación que en cada caso conduzca a decidir de forma razonable acerca de la conexión que debe existir entre la situación de crisis y la medida de despido".

TERCER.- Doncs bé, aplicant la citada doctrina al supòsit que ens ocupa, cal dir que l'empresa ha situat l'acomiadament de l'actor dins d'un programa d'actuació contra la situació econòmica negativa en que actualment es troba, la qual cosa es va acreditar, atès que en el fet provat tercer consta que l'empresa CUINPORT, S.L., va tenir un resultat positiu de 54.157,58? l'any 2.006, de 91.220,11? l'any 2007 i unes pèrdues de -91,148,21? l'any 2.008. D'altra banda, també s'ha acreditat que les dues demandades van rebre impagats durant l'any 2.008 nombrosos efectes mercantils per import de desenes de milers d'euros (fet provat cinquè). Així mateix es va acreditar que les vendes de l'empresa han patit un fort descens durant l'any 2.008, aproximadament d'un 40% (fonament de dret tercer, amb valor de fet provat, com ha posat de relleu amb reiteració la jurisprudència), en el qual consta, també, que de la mateixa manera les compres han baixat un 50% i les despeses del personal una tercera part, de 299.744 a 202.630?. Tanmateix el magistrat indica, en el citat fonament de dret, que segons declaració del representant de l'empresa, l'entitat GERCUINA actualment no té activitat, la qual cosa no va ser contradit per altres indicis de prova.

Davant d'aquest cúmul de dades, que el recurrent admet, atès que no ha impugnat el relat fàctic de la sentència, el demandant es limita a assenyalar en l'únic i breu motiu del recurs, que l'empresa no ha acreditat plenament la situació econòmica negativa ni que per a superar l'esmentada situació l'extinció del contracte és una mesura adequada i raonable. Doncs bé, aquesta al.legació no es pot estimar, perquè tal com argumenta el magistrat d'instància, les dades anteriors, juntament amb la situació global actual de retracció del consum, de desconfiança generalitzada, desaparició del crèdit i selecció de les despeses, especialment en l'àmbit concret en que es mouen les demandades, que es dediquen al muntatge de cuines en obres de construcció, -sector que ha tingut una baixa espectacular de vendes-, fa que s'hagi d'intuir que les demandades han estat afectades de ple per l'actual situació econòmica, tant en la reducció de contractació, com en la dimensió de reducció de finançament i liquiditat, impagaments i, en conseqüència, amb una reducció de la càrrega de treball, la qual cosa justifica l'acomiadament del demandant.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Daniel contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Girona, en data 24 d'abril de 2.009 , que va recaure en les Actuacions 9/2009, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra CUINPORT, S.L., GERCUINA, S.C.C.L. i FONS DE GARANTIA SALARIAL. en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.