Sentencia Social Nº 9047/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 435/2006 de 20 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 20 de desembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9047/2007

En el recurs de suplicació interposat per Augusto y otro i Salisala, S.L (Hotel Gran Casino Royal) a la

sentència del Jutjat Social 3 Girona de data 5 de diciembre de 2006 dictada en el procediment núm. 435/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 14.06.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de diciembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"ESTIMO PARCIALMENTE la demanda que da origen a estas actuaciones, debo declarar y declaro improcedente el despido de Augusto ocurrido el 10.5.2006, condenando a la empresa demandada SALISALA, S.L. a estar y pasar por esta declaración, con opción del actor, en su condición de representante de los trabajadores, que deberá ejercitar en el término de los cinco días siguientes a la notificación de esta resolución y por mediación del este Juzgado, para que se reincorpore a su puesto de trabajo en iguales condiciones a las que regían con anterioridad al despido, o interese de la empresa la indemnización de 28.991,92 euros, entendiéndose que de no efectuar dicha opción procede la readmisión, con abono en ambos casos, de los salarios de tramite consistentes en el complemento de IT previsto en Convenio entre la fecha del despido y la notificación de esta sentencia, salvo alta médica anterior, en cuyo caso procederá el pago del salario a razón de 48.38 euros diarios.

Se absuelve a la demandada de la pretensión principal formulada en su contra."

Tanmateix en data 23 de gener de 2007 es va dictar interlocutòria d'aclaració de sentencia, la part dispositiva de la qual a la lletra deia:

"DISPONGO: Estimar parcialmente la solicitud de aclaración de sentencia instada por la demandada, modificando el Fallo de la misma, sustituyéndolo por el siguiente tenor:

"ESTIMAR PARCIALMENTE la demanda que da origen a estas actuaciones, debo declarar y declaro improcedente el despido de Augusto ocurrido el 10.5.2006, condenando a la empresa demandada SALISALA S.L. a estar y pasar por esta declaración, con opción del actor, en su condición de representante de los trabajadores, que deberá ejercitar en el término de los días siguientes a la notificación de esta resolución y por mediación del este Juzgado, para que se reincorpore a su puesto de trabajo en iguales condiciones a las que regían con anterioridad al despido, o interese de la empresa la indemnización de de 28.991,92 euros, entendiéndose que de no efectuar dicha opción procede la readmisión, con abono en ambos casos de los salarios de trámite consistentes en el complemento de IT previsto en el Convenio entre la fecha del despido y la de fin de temporada, si es anterior, en cuyo caso procederás el pago del salario a razón de 48.38 euros diarios."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Augusto prestó servicios por cuenta de la demandada, con una antigüedad de 1.4.1988, acreditando un total de 5.182 días trabajados, categoría profesional de camarero de bar, y percibiendo un salario bruto diario de 45,38 euros con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias. (Hecho no discutido).

SEGUNDO.- El operario demandante es afiliado al sindicato C.C.O.O., y tiene la condición de representante de los trabajadores al ser miembro componente del comité de empresa, habiéndose presentado en la candidatura propuesta por el sindicato al que pertenece en las últimas elecciones celebradas en el 2003. El actual comité de empresa se compone de un total de cinco miembros de los cuales 3 pertenecen a la candidatura de C.C.O.O. y 2 a la de U.G.T. (Hecho no discutido).

TERCERO.- El actor prestaba sus servicios en el Gran Hotel Casino Royal de Lloret de Mar, teniendo la condición de fijo discontinuo a jornada completa, habiéndose producido subrogación en la explotación del hotel entre las sociedades mercantiles HOTELES INCORPORADOS, S.A., GRAN HOTEL CASINO ROYAL, S.L., FLIGUIX GAN, S.L. y SALISALA, S.L., que es la actual explotadora. (Hecho no discutido).

CUARTO.- En fecha 3.5.2006 se comunica al actor la apertura contra su persona de expediente disciplinario de fecha 28.4.2006, recogiendo los siguientes cargos:

"- En fecha del 13.3.2006, en una asamblea de personal y ante todos los asistentes, usted manifestó que la empresa le había falsificado su firma en los contratos temporales correspondientes la temporada de Navidad 2005 y que en calidad de secretario del Comité de Empresa usted había recibido. También manifestó que interpondría una denuncia contra la empresa por falsificación de su firma en dichos contratos.

- En fecha del 14-3-06 usted interpuso una denuncia ante los Mossos D'Esquadra, en la que denunciaba que le habían falsificado la firma en ciertos contratos, en dicha denuncia aportó copia de los contratos de los que usted manifiesta que se le ha falsificado la firma. En la referida denuncia usted imputó la falsificación a la empresa, concretándola en la figura del Sr. Miguel Ángel , subdirector del Hotel.

- En fecha del 15.3.2006 usted colgó en el tablón de anuncios del personal, la copia de la referida denuncia, para que fuera vista por todo el personal y que así fue.

- En fecha del 17.3.2006 se le remitieron sendos telegramas para que retirase del tablón de anuncios esa denuncia.

- La denuncia presentada por una supuesta falsificación de la firma, de ser falsa dicha imputación, perjudica la imagen y credibilidad de la empresa". (Documental, folios 353 y 354).

QUINTO.- El mismo día que el actor presenta el oportuno pliego de descargos, el instructor del expediente, Sr. Plácido (Director General) le requiere para que se someta a una prueba pericial caligráfica, propuesta por las dos representantes de UGT en el comité de empresa, a practicar en las dependencias del hotel, el día 9.5.2006. En la fecha señalada compareció el actor para practicar dicha prueba, habiendo sido designada por la empresa la perito Doña Pilar . A dicho acto comparecieron el actor y los otros cuatro miembros del comité de empresa, incluidas las dos representantes de UGT, así como la perito, el director del hotel, el Sr. Plácido (Instructor), el Subdirector del hotel, el letrado Sr. Castaño y dos miembros más del sindicato CCOO. El actor aportó los 27 contratos dubitados y la perito le practicó cuerpo de escritura y le exhibió numerosa documentación (otros contratos de trabajo de fechas anteriores) a fin de que reconociera su firma, para poder obtener firmas indubitadas del actor. (Documental, folio 221, confesión actor, testifical Sres. Cornelio , Rodolfo , Francisco , Jose Pablo , Pedro Francisco ).

SEXTO.- El actor había manifestado al realizar la prueba que tenía interés por conocer el resultado de la misma, y al día siguiente, 10.5.2006, la empresa le entregó un documento en el cual la perito indicaba que las firmas dubitadas habían sido puestas de puño y letra de Augusto , el actor. (No discutido).

SÉPTIMO.- El mismo día 10.5.2006, la empresa remite al actor carta de despido con efectos de esa fecha, en la que se indica que se le sanciona por los siguientes hechos:

"Los hechos por los que se le sanciona son los siguientes:

1.- En fecha del 13.3.2006, en una asamblea de personal y ante todos los asistentes, usted manifestó que la empresa le había falsificado su firma en las copias básica de los contratos temporales correspondientes al período navideño del 2005 y que por lo tanto no se habían entregado las referidas copias.También manifestó que interpondría una denuncia contra la empresa por falsificación de su firma en las referidas copias básicas de los contratos.

2.- En fecha del 14-3-06, siguiendo usted con su plan de desprestigiar la credibilidad e imagen de la empresa, interpuso una denuncia ante los Mossos D'Esquadra, en la que denunciaba que le habían falsificado su firma en las copias básicas de los contratos anteriormente mencionados. En dicha denuncia aportó copia de las copias básicas de los contratos de los que usted manifestó públicamente que se le había falsificado la firma.

En la referida denuncia usted imputó la falsificación de las firmas a la empresa mencionando el nombre Sr. Miguel Ángel , subdirector del Hotel. '== 3.- En fecha del 15.3.2006 usted colgó en el tablón de anuncios del personal, la copia de la referida denuncia por una supuesta falsificación de su firma, para que fuera vista por todo el personal y que así fue.

4.- En fecha del 17.3.2006 se le remitieron sendos burofaxs para que retirase del tablón de anuncios esa denuncia.

5.- En fecha del 9-5-2006 cuando se le dio a reconocer varios documentos y contratos, entre los que se encontraban los concernientes a los años 2005 y 2006, usted sin dudarlo, uno a uno fue negando la utoría de su firma, excepto de aquellos que fueron entregados con su autorización a la perito calígrafo, y ello en presencia de todo el comité de empresa, y demás personal presente.

6.- La conducta continuada anteriormente descrita, negando la firma en las copias básicas de los contratos que en su calidad de secretario del Comité de Empresa puso en los mismos, llegando a negar la autenticidad de la firma de los contratos que se le entregaron en Navidad del 2005, e imputando un delito de falsedad de su firma contra la empresa y sus representantes, en una materia tan sensible como es el de la contratación de personal y además, haciéndolo público para conocimiento de todo el personal, con una clara intención de desprestigiar y dañar la credibilidad e imagen de la empresa, constituye un abuso de confianza y una transgresión de la fe contractual en usted depositada, y una falta de respeto y consideración a la empresa y a sus empleados, merecedora de la sanción impuesta a tenor del art. 56 párrafos 2 y 6 del actual Convenio de Hostelería , sancionable con el despido que surtirá sus efectos a partir de la fecha de hoy. (Documental, folios 39 y 40).

OCTAVO.- El día 13.3.2006, en la asamblea de personal convocada por mayoría de los miembros de CCOO del comité de empresa, el actor puso en conocimiento de los trabajadores que le habían falsificado su firma en las copias básicas de los contratos de la temporada de Navidad 2005, informando Pedro Francisco , asesor de CCOO, de que se interpondría la correspondiente denuncia. El 14.3.2006, a las 16,08 horas, el actor compareció ante los Mossos d'Esquadra de Lloret de Mar para poner en su conocimiento que las firmas de los referidos contratos, cuyas copias de los mismos adjuntaba, habían sido falsificadas, sin imputar concretamente a ninguna persona física tal delito, mencionando Sr. Miguel Ángel como al representante de la empresa que entregó los mencionados contratos. (Documental, folios 33 y 34, testifical Sres. Jose Pablo y Benedicto ).

NOVENO.- El 15.3.2006, el actor, con el acuerdo de la mayoría del comité de empresa, es decir, de él mismo y los otros dos representantes por CCOO, colgó en el tablón de anuncios del personal una copia de la denuncia, para público conocimiento de los hechos por los trabajadores. Tras los requerimientos de la empresa, la copia fue retirada del tablón. (Folios 342 a 345, Testifical Sr. Jose Pablo ).

DÉCIMO.- Los tres miembros del comité de empresa afiliados a CCOO formularon denuncia ante la Inspección de Trabajo, en fecha 24.3.2006, notificando la existencia de las firmas falsificadas del actor, así como los requerimientos de la empresa para retirar del tablón de anuncios la copia de la denuncia formulada ante los Mossos d'Esquadra. (Documental, folios 245 a 250).

DECIMOPRIMERO.- Por el Juzgado de Instrucción n° 1 de Blanes se siguen,a instancias del Ministerio Fiscal, Diligencias Previas n° 795/2005 contra la femandada y otras sociedades por la presunta comisión de un delito contra los derechos de trabajadores, tipificado en el art. 311 del Código Penal . En 13.3.2006 el actor prestó declaración en estas diligencias en calidad de testigo, manifestando en dicha declaración que le habían falsificado su firma como representante de los trabajadores en los contratos firmados en diciembre de 2005, sin poder concretar el autor de esos hechos. No consta si la instrucción de la causa penal ha finalizado mediante archivo o auto de apertura de Juicio Oral. (Documental, folios 309 a 324).

DECIMOSEGUNDO.- El 6.5.2006 la empresa remitió un burofax a Elisa (presidenta del comité de empresa, afiliada a CCOO) y al actor, pidiéndoles expusieran en el tablón de anuncios del personal una copia completa del laudo arbitral referido a un tema de permisos, cuestión debatida en empresa distinta a la demandada, para mejor información de los trabajadores y en evitación de confusiones. (Documental, folios 407 y 408).

DECIMOTERCERO.- El 1.7.2004 se constituyó el Comité de Seguridad y Salud, previa denuncia de los trabajadores a Inspección de Trabajo dada su inexistencia, nombrándose delegados de prevención el actor y Elisa . (Documental, folios 1059 a 1065).

DECIMOCUARTO.- La mayoría del comité de empresa perteneciente al sindicato CCOO ha venido formulando denuncias a Inspección de Trabajo contra la empresa por diferentes cuestiones, en especial las relativas al respeto de los derechos de los trabajadores en la formalización de contratos eventuales y su paso a condición de fijos discontinuos. No consta que la empresa haya sido sancionada por obstrucción de la actividad sindical de los representantes de los trabajadores. (No discutido).

DECIMOQUINTO.- El actor, desde el día del despido, se halla de baja médica con el diagnóstico de depresión reactiva. (Documental, folios 624 a 628).

DECIMOSEXTO.- Se intentó la conciliación previa administrativa con el resultado "sin efecto".

Tercer. Contra aquesta sentència ambdues parts van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat, respectivament a la part contrària i ambdues parts varen impugnar l'interposat de contrari. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Es desprèn de les presents actuacions que el treballador actor ostentava la condició de representant dels treballadors, en ser membre de CCOO i del comitè d'empresa, i fou acomiadat el 10.05.2006, a través d'una carta en la què (dit sia en forma resumida) se li imputava que hagués acusat falsament a l'empresa la falsificació de firma en les còpies bàsiques dels contractes.

La sentència ha estimat en part la demanda, declarant la improcedència de l'acomiadament, però rebutjant la nul litat. Als dits efectes, la jutjadora del primer nivell jurisdiccional arriba la conclusió que no existeix un nexe causal entre l'actuació sindical del demandant i la interposició de denúncies i l'acomiadament, d'on es dedueix la desestimació de la pretensió de nul litat de l'acomiadament. No obstant, valorant els fets provats es considera que l'extinció ha de ser qualificada com improcedent, atès que: a) de la prova es dedueix que en l'assemblea de personal el demandant manifestà que la seva signatura havia estat falsificada, però no ho subjectivà en cap càrrec directiu; b) la denúncia interposada és també genèrica i no s'adreça contra persona concreta; c) el fet de que la dita denúncia fos penjada en el tauló d'anuncis no és un fet sancionable, atès que es tracta de l'exercici de les competències dels representants dels treballadors; i d) finalment, en relació a la negativa d'una firma que pertany a l'acomiadat i els seus efectes per a la imatge de l'empresa s'indica, entre d'altres consideracions que és possible l'existència d'una confusió en relació a les dates -el que es basa en la prova testifical- i es valora, d'altra banda, l'estat psíquic del treballador i la situació de conflicte entre les parts, arribant a la conclusió de la dita estimació en part de la demanda.

S'alcen ara ambdues parts en suplicació pels motius que tot seguit analitzarem. Escau observar, en aquest sentit, que començarem la nostra anàlisi pel recurs de l'empresa, car si fou estimat cap lògica tindria l'estudi del formulat pel treballador, on susbtancialment allò que es pretén és la declaració de nul litat.

SEGON. Doncs bé, la dita empresa formula un primer motiu que articula per la via de l'apartat b) de l'art. 191 TRLPL , demanant la modificació del relat fàctic de la sentència.

En concret, es postula en primer lloc l'addició de tres nous fets provats:

a)En relació als documents que es citen i consten en els folis 1534 a 1544 es peticiona la inclusió d'un nou fet provat dissetè amb el següent redactat: "Las firmas obrantes en las copias básicas de los contratos de navidad 2005 y de los que el actor alega que le han falsificado su firma interponiendo una denuncia ante la policía, son de su puño y letra"

b)En relació als documents que es citen i consten en els folis 1002 a 1055, es proposa l'addició d'un nou fet provat divuitè amb el següent text: "En fecha del 27-4-2006 en calidad de miembro del comité de empresa se procedió a instar el oportuno expediente contradictorio, y en fecha del 28.4.2006 el actor se negó a recoger el pliego de cargos (folio 1007) debiendo firmar unos testigos. En dicho expediente el actor y los otros miembros de su sindicato hicieron las alegaciones pertinentes .En dichas manifestaciones se alega que el tema de la falsificación era una cuestión de suma gravedad y que debía ponerse en conocimiento de los trabajadores"

c)I, finalment, en relació als documents que es citen i consten en els folis 1548 i següents es demana la inclusió d'un nou fet provat dinovè amb el següent text: "Al actor se le concedió un plazo de 8 días para que interpusiera la correspondiente querella criminal por falsificación de su firma en las copias básicas de los contratos de navidad, sin que lo efectuara"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació dels canvis proposats. En efecte, pel que fa a la inclusió d'un nou fet prova dissetè hem d'indicar que el fet de que les signatures pertanyen al demandant consta a la pròpia sentència en la seva fonamentació jurídica, valorant-se des de la perspectiva jurídica, pel que la inclusió proposada és irrellevant, sense perjudici de les reflexions que després es faran. Pel que fa a l'ordinal divuitè, hem de ressaltar que l'addició proposada res aporta al substrat fàctic actual del conflicte, atès que la tramitació de l'expedient i les manifestacions realitzades cap transcendència tenen en la qualificació de l'acomiadament, sense que els possibles errors en dates concretes tinguin eficàcia a aquests efectes. I, finalment, respecte l'ordinal dinovè escau referir que allò que se'ns proposa no és tant una qüestió fàctica, sinó una conclusió del desenvolupament de la litis que, d'altra banda, és irrellevant.

Per tant, aquest motiu de recurs ha de decaure.

TERCER. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRPL es postula com a següent motiu la infracció d'allò previst a l'art. 54.2 c) TRLET en relació a l'art. 5 a) del mateix cos legal i la vulneració del principi de bona fe i la infracció de l' art. 20 CE . La tesi de recurs, succintament narrada, passa per una triple reflexió. La primera, la consideració que la conducta del demanant fou realitzada amb un coneixement de la falsedat de la imputació de la falsificació de signatures, de tal manera que es plantejaren una sèrie d'accions i es formularen una sèrie de manifestacions públiques en el dit sentit a partir del dit coneixement, la qual cosa seria contrària al principi de bona fe contractual. A això s'afegeix que la sentència treu gravetat a les manifestacions fetes a l'assemblea en considerar que es tracta d'un exercici del dret de llibertat d'expressió, la qual cosa seria contrària a la consolidada doctrina constitucional que l'esmentat dret ha d'exercir-se sota el principi de bona fe. I, finalment, s'indica que existeix una confusió entre la tipificació dels fets i la conducta sancionada, essent el demandant perfectament coneixedor dels fets imputats.

També aquest motiu està condemnat al fracàs. En efecte, començant la nostra anàlisi per la darrera argumentació. Certament la sentència del primer nivell jurisdiccional sembla afirmar en el fonament jurídic tercer de la sentència que el motiu constatat a la carta d'acomiadament -després de l'expedient disciplinari-, incloent a nota de voluntarietat, no pot tenir eficàcia en la present litis, fent una reflexió més centrada en el tipus sancionadors que no en la pròpia conducta. No obstant, hem de remarcar que -a banda de que ha d'existir una certa relació entre la conducta imputada i el tipus sancionador, per tal de preservar el dret de tutela judicial efectiva del demandant- posteriorment, en el darrer paràgraf del dit fonament jurídic, la magistrada "a quo" fa una sèrie de consideracions en relació a si la conducta del demandant fou o no volitiva. Per tant, aquesta imputació del recurs a la sentència omet la dita reflexió.

I resulta que, en definitiva, és aquest element volitiu de "fer mal" a l'empresa en base a elements fàctics, allò que esdevé en la present litis del tot transcedent. En efecte, si la conducta del demandant obeís a una clara voluntat d'imputar la comissió d'un delicte a l'empresa en forma pública (tant a l'assemblea, com a través de la denúncia policial i la seva publicitat), tot i ser coneixedor de que ell havia signat les còpies bàsiques, cap dubte tindria la Sala que l'acomiadament hauria de ser qualificat com procedent, en ser una flagrant vulneració del principi de bona fe contractual.

No obstant, de la present litis allò que es desprèn clarament és l'existència d'un evident "mal clima" entre l'empresa i la representació dels treballadors. D'aquesta manera, en la dita situació, el demandant observa les conductes imputades a la carta d'acomiadament. Ara bé, aquest fet és acceptat, en definitiva, per la magistrada "a quo", però valora també la possible confusió del demandant en relació a les còpies bàsiques signades i el seu estat psíquic. Certament alguna de les dites consideracions tenen valor fàctic i, no obstant, no consten en el relat de fets provats. Però, conforme constant doctrina judicial, aquest fet no determina que no puguin ser impugnades per la via de l'apartat b) de l'art. 191 TRLPL .

I és a partir de la dita consideració sobre la que -entre d'altres motius- arriba la sentència a la declaració d'improcedència. És aquest un element central que la Sala no pot obviar, atès que la infracció del principi de bona fe contractual precisa, en supòsits com el present, la concurrència d'un element volitiu -en definitiva, una plasmació contrària al "altere non laudare"-. La jutjadora del primer nivell jurisdiccional fa, per tant, una presumpció judicial sobre la inexistència d'aquest element volitiu que el recurs deixa incòlume. En efecte, cap modificació fàctica se'ns aporta respecte l'error de dates del demandant, com tampoc en relació al seu estat psíquic. I, d'altra banda, tampoc s'argumenta amb reflexions que puguem compartir que aquesta presumpció s'aparta de les regles del pensament lògic.

Sens dubte que la conducta del demandant pot ser sancionable. Però estem analitzant un acomiadament que precisa de les notes de gravetat i culpabilitat. I, en tant que la jutjadora a quo ha considerat que la conducta del demandant és explicable per error i confusió, forçosament hem de compartir la tesi de la sentència. Aquests elements expliquen la inexistència d'una mala fe contractual i les manifestacions fetes en públic (que d'altre banda, no es vinculen només amb l'exercici del dret a la llibertat d'expressió, sinó també del càrrec representatiu). És aquest un comportament erroni que -reiterem- podria ser sancionat. No obstant, la no concurrència de l'element volitiu determina que no reuneixi la nota de gravetat suficient per tal de validar l'acomiadament.

En conseqüència, el dit motiu ha de decaure.

QUART. Finalment, i com motiu subsidiari, es postula per la mateixa via anterior la infracció d'allò previst a l' art. 56.1 b) TRLET en relació a l' art. 27.2 TRLPL . En definitiva, allò que aquí es postula és la revocació de la condemna al pagament del complement d'incapacitat temporal pactat en conveni col lectiu, per considerar-se que es tracta d'una acumulació indeguda d'accions.

Hem d'estimar aquest motiu, atesa la més recent doctrina unificada a la matèria. Així, el debat de suplicació en relació a si es podia o no condemnar en processos d'acomiadament en els què els treballadors es trobessin de baixa i es declarés la improcedència al pagament dels complement d'IT ha estat resolt per la STS UD de 18.09.2006 , en els següents termes: "Ha de partirse de la base de que, hallándose el trabajador en situación de incapacidad temporal al tiempo de ser despedido, no procede el abono de salarios de tramitación, sino que deberá percibir la prestación de la Seguridad Social. Nuestra sentencia de 28 de mayo de 1999 (Recurso 2646/1998) se pronunciaba en este sentido, señalando que, «la cuestión así planteada ha sido ya unificada por la Sala en sus Sentencias de 16 de junio y 3 de octubre de y 17 de enero de 1995 (...) en el sentido de entender que corresponde a la entidad gestora de la Seguridad Social el abono de las prestaciones económicas derivadas de la incapacidad temporal, cuando ésta se ha producido durante el período en que el trabajador tiene derecho al percibo de salarios de tramitación por despido nulo o improcedente, solución que es asimismo aplicable, y con idéntica razón, a los supuestos en los que la incapacidad temporal se había iniciado antes de la fecha del despido». Por tanto, no procede el pago de salarios de tramitación. La pretensión de abono del complemento a la prestación por incapacidad temporal es pretensión de seguridad social, cuya acumulación a la pretensión de despido viene prohibida por el art. 27.2 y 3 de la Ley de Procedimiento Laboral y, no habiéndose requerido al demandante para que subsanara el defecto, como ordena el art. 28.1 de la Ley procesal , ha de tenerse por no formulada esa pretensión según el párrafo 2 del mismo precepto"

L'aplicació del dit criteri ha de comportar l'estimació d'aquest motiu, amb els efectes que posteriorment es diran, després d'analitzar el recurs de la part actora.

CINQUÈ. Per la seva banda, el recurs del treballador postula, en primer lloc, la revisió fàctica. I, en aquest sentit, se'ns proposen les següents modificacions:

a)En relació als documents que es citen i consten en els folis 410 a 413, es proposa l'addició d'un afegitó en el fet provat dotzè amb el següent redactat: "Por parte del actor y la Sra. Elisa , presidenta del comité de empresa, se dio respuesta al requerimiento empresarial mediante burofax depositado el 9 de mayo de 2006 (docs. 410 y 411). Finalmente en fecha 11 de mayo de 2006, la presidenta del comité de empresa opta por retirar el laudo arbitral del tablón de anuncios del comité de empresa, debido a las presiones inferidas por los representantes de la empresa (boc. Num 412 y 413), siendo ello comunicado a la empresa mediante burofax depositado el 24 de mayo de 2006"

b)En relació als documents que es citen i consten en els folis que es citen, es proposa la modificació del fet provat catorzè, amb el següent redactat de substitució: "La mayoría del Comité de empresa perteneciente al sindicato CCOO ha venido formulando denuncias a Inspección de trabajo contra la empresa por diferentes cuestiones, en especial las relativas al respeto de los derechos de los trabajadores en la formalizacion de contratos eventuales y su paso a condición de fijos discontinuos . En respuesta a las denuncias presentadas por el actor en calidad de miembro del comité de empresa se levantó contra la mercantil SALÍSALA SL Acta de infracción por obstrucción, según Informe de 9 de noviembre de 2004 (boc. Num. 235 a 238 inclusives)"

c)I, finalment, en relació als documents que es citen i consten en els folis 633 a 635, es proposa l'addició d'un nou fet provat quinzè, amb el següent text: "Las gastos que ha debido asumir el actor, en el presente procedimiento ascienden a un total de 6.848 Euros (3000 Euros en concepto de honorarios de letrado, 3.248 Euros por honorarios perito caligráfico y 600 Euros por honorarios perito médico)"

L'aplicació dels criteris doctrinals prèviament exposats ens ha de portar a la desestimació d'aquest motiu. Així, respecte el fet provat dotzè hem d'observar que l'intercanvi de comunicacions sobre la denúncia penjada al tauló d'anuncis i la seva posterior retirada res té a veure amb la conducta imputada per l'empresa al demandant, com tampoc en relació a la qualificació de l'acomiadament. Pel que fa a l'ordinal catorzè escau fer esment que el fet de que s'aixequés o no acta d'infracció respecte alguna de les denúncies formulades és irrellevant, atès que allò que el dret a la indemnitat tutela és simplement la interposició d'actuacions judicials o prejudicials, sense que el resultat de les mateixes tingui cap eficàcia en els efectes de l'acomiadament. I, finalment, la inclusió proposa d'un nou fet provat és irrellevant, atès que allò que es pretén és, en definitiva, una quantificació de despeses que es vinculen amb el plet i no amb la conducta directa de l'empresa, pel que -conforme criteri constant de la Sala- no poden ser integrades en la determinació de la possible indemnització rescabalatòria per vulneració de drets fonamentals.

SISÈ. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia la infracció d'allò previst als arts 14, 24 i 28 CE , en relació a l' art. 108.2 TRLPL i els arts. 179.2 i 180.1 del mateix cos legal .

També aquest motiu ha de decaure.

En efecte, hem de destacar que en la present litis ens trobem en front d'allò que la doctrina constitucional ha qualificat com acomiadament "pluricausal". I cal recordar que en aquest terreny la constatació de l'existència d'un "fumus bonis iuris" en els motius adduïts per l'empresari no determina en cap moment que no s'hagi de valorar, també, l'al legació del treballador respecte la infracció dels seus drets fonamentals vulnerats, de tal manera que encara que, a priori, l'acomiadament sigui susceptible de ser qualificat com procedent, se'n pugui declarar la nul litat si allò que es ponderat com més greu pel jutjador és la infracció de l'empresari dels drets constitucionals dels assalariats (entre moltes d'altres, SSTC 104/1987, 134/1990, 7/1993, 101/2000, etc.) És per això que en aquesta mena d'acomiadaments regeixen també els principis d'inversió de càrrega de la prova en els termes generals de tutela (STC 41/2006)

No obstant, és suficient donar un simple cop d'ull a la sentència per apreciar que la jutjadora "a quo" aplica aquests criteris, invertint la càrrega de la prova, per arribar a la conclusió que l'acomiadament no ha tingut com causa cap vulneració dels drets fonamentals al legat en el recurs -que també es contenien a la demanda-. Certament el demandant és representant dels treballador per un sindicat. I també és cert que exercí -amb altres companys- una sèrie de denúncies sobre l'actuació empresarial, en el marc de l'evident conflicte entre les parts al què abans s'ha fet esment. Ara bé, ja hem dit prèviament que la conducta del treballador és des de tot punt de vista reprobable, en la mesura en què manifestà públicament que s'havia falsificat la seva signatura, interposà una denúncia policial al respecte i aquesta fou penjada en el tauló d'anuncis. I aquestes actuacions produïren tot i que no és certa la premissa major: ell signà els esmentats documents.

En aquest marc, es pot valorar -com així ha fet la jutjadora "a quo" per qualificar la improcedència de l'extinció per part de l'empresari- que aquesta conducta no valida l'acomiadament en funció de l'error i l'afectació de l'element volitiu. Però resta fora de qualsevol dubte raonable que, en definitiva, l'exercici del poder disciplinari per l'empresari no ha tingut un objecte limitador dels drets fonamentals al legats. L'empresa ha considerat que la dita conducta -reprobable- és contrària a la bona fe contractual. Allò que en la lògica de l'empresa no pot observar -des de la perspectiva d'aquest pronunciament- és la qualificació judicial de les circumstàncies concurrents. En altres paraules: en les condicions descrites no es pot imputar a l'ocupador que la seva motivació sigui una vulneració de drets fonamentals. La demandada despatxà l'actor en considerar que la seva actuació infringia el dret de bona fe. No obstant, el fet de que la jutjadora d'instància i la Sala no comparteixin l'existència de la dita vulneració de la bona fe no determina, "ipso iure", una infracció dels dits drets fonamentals, atès que, com hem dit, la pròpia conducta de l'actor era reprobable, per molt que, pels motius exposats, els fets concurrents no puguin determinar la validació de la procedència de l'acomiadament.

En conseqüència aquest motiu, i amb ell la integritat del recurs, ha de ser desestimat.

SETÈ. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs de l'actor i l'estimació en part del recurs de la demanda, únicament als efectes de revocar parcialment la sentència en el sentit d'anul lar a condemna al pagament del complement d'incapacitat temporal pactat en conveni (que haurà de ser reclamat, en el seu cas, a través d'una demanda de quantitat), mantenint la resta de pronunciaments i condemnes en els seus, amb devolució a la recurrent del dipòsit efectuat, un cop aquesta sentència sigui ferma

Vistos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Augusto contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 3 de Girona en data 5 de desembre de 2006, recaiguda en actuacions 435/2006 , en virtut de la demanda instada pel dit recorrent i per ELADIO ALGUACIL com a coadjuvant, i que hem d'estimar i estimem en part el recurs formulat per la part demandada, SALISALA SL (HOTEL GRAN CASINO ROYAL) únicament als efectes de revocar la condemna al pagament del complement d'incapacitat temporal al llarg dels salaris de tramitació, mantenint la resta de la sentència en els seus propis termes, pronunciaments i règim de condemnes, amb devolució del dipòsit efectuat. Sense costes.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.