Sentencia Social Nº 9050/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 269/2005 de 20 de Diciembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 de desembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9050/2007

En el recurs de suplicació interposat per EUREST COLECTIVIDADES, S.A. a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 30 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 269/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Sra. Lidia i CONSORCI SANITARI DEL MARESME, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 10 de maig de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de desembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Estimar parcialment la demanda presentada per Sra. Lidia - NIF NUM000 en contra de l'empresa EUREST COLECTIVIDADES S.A. CIF A80267420 i en contra del Consorci Sanitari del Maresme, i declarar el dret de l'actora a la reincorporació a l'empresa Eurest Colectividades S.A., en un lloc de treball compatible amb la Incapacidat Permanent que té reconeguda o, a opció de l'empresa, a abonar en concepte d'indemnització substitutòria de l'incompliment de l'obligació de recol.locació la suma de 54.151,69 euros, advertint l'empresa que aquesta opció s'haurà d'efectuar en el termini de CINC DIES comptadors des de la notificació de la Sentència mitjançant comunicació a la treballadora i al Jutjat, entenent-se que opta per la reincorporació de la demandant en el cas de no fer opció expressa."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1r.- La demandant ha prestat serveis per l'empresa Eurest Colectividades, SA amb una antiguitat reconeguda de 16-4-83, amb la categoria professional de cuinera i amb un salari diari de mitjana i amb prorrata de pagues extraordinàries de 53 euros (conformitat explícita de les parts).

2n.- L'actora va començar prestant serveis per compte de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena l'any 1982 mitjançant contractes temporals. L'any 1983 va adquirir la condició de fixa. El mes de gener de l'any 1992, el Consorci Sanitari de Mataró va subrogar-se en el personal d'aquest hospital í el mes de maig de 1994 va subcontractar el servei de cuina a Cuina Serhs, SL, empresa que va subrogar els empleats que, en aquells moments, treballaven en l'activitat de cuina (fets no controvertits i foli 43).

3r.- Mitjançant escrit datat el 20-4-94, el CSMat. comunicava als treballadors de l'activitat de cuina que a partir del dia 2-5-94 passarien a pertànyer a la plantilla de l'empresa Cuina Serhs, SL, nova concessionària d'aquest servei, per subrogació en els drets i obligacions derivats de la relació laboral que els unia amb el Consorci. A més, a la mateixa carta es precisava que:

"...Como garantia "ad personam", en caso de finalización del contrato con Cuina Serhs, SL o cualquiera otra que la sustituya en el servicio, de no ser subrogado su contrato por otra concesionaria, les garantizamos su reincorporación al Consorcio Sanitario de Mataró, siempre que continuara Vd. prestando servicios o tuviera derecho de incorporación a la empresa..." (foli 43).

4t.- Com a conseqüència d'aquesta concessió de l'activitat de cuina, l'actora va mantenir vincle laboral amb Cuina Serhs, SL des del dia 1-5-94 fins el 30-11-95, amb G.R. Servicios Hosteleros, SA des del dia 1-12-95 fins 31-5-01, amb Sodexho España, SA des del dia 1-6-01 fins el 28-2-03, i amb Eurest Colectividades, SA des del dia 1-3-03 fins el 5-5-04, data en què va ser donada de baixa en aquesta empresa com conseqüència d'haver exhaurit els 18 mesos d'incapacitat temporal (folis 53 i 55-56).

5è.- En data 6-10-02 l'actora, mentre estava vinculada laboralment amb Sodexho Espanya, SA, va patir un accident de treball. Després d'un període d'IT, la treballadora va ser donada d'alta amb proposta de seqüeles definitives. En data 17-11-04 la Direcció provincial de l'INSS de Barcelona va declarar la Sra. Lidia en situació d'incapacitat permanent en grau de total per a la seva professió habitual de cuinera derivada d'accident de treball i amb efectes del dia 13-8-03 i amb dret a: percebre la pensió des del dia 17-11-04, declarant-se la responsabilitat de la Mutua Fremap quant al seu pagament. Aquesta resolució va ser notificada a la treballadora el dia 30-11-04 (folis 56-59).

6è.- Durant el període comprès entre el dia 1-3-03 i el 5-5-04, l'empresa demandada Eurest Colectividades, SA va abonar per pagament delegat el subsidi d'incapacitat temporal (folis 60-73).

7è.- A l'actora així com a la resta de treballadors que van ser subrogats l'any 1994 a l'empresa concessionària de l'activitat de cuina del CSMat. no se 'ls ha aplicat el conveni co.lectiu d'hosteleria sinó els convenis col.lectius aplicables al personal del CSMat. i, posteriorment, del Consorci Sanitari del Maresme (conformitat explícita de les parts).

8è.- Concretament, el plec de clàusules administratives que vincula el CSM i l'empresa Eurest reconeix en el seu punt 3.1.1. que:

"...Actualment hi ha una part de personal que procedeix dels Hospitals del Consorci Sanitari de Mataró, amb dependència implícita del Conveni Col.lectiu del CSdM (es donarà informació d'aquest conveni el dia de la visita col.lectiva). "

En el mateix plec de clàusules hi consta la relació del personal a subrogar. En aquest llistat de treballadors hi consta per cadascun d'ells si se 'ls aplica el conveni col.lectiu d'hosteleria o el conveni col.lectiu de la XHUP (folis 132 i 173-174).

9è.- A l'article 38 del Conveni col.lectiu de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró, publicat al DOGC de 21-11-89 i vigent per aquest mateix any, s'establia textualment que:

"Art. 38. Invalidesa.- En cas d'Invalidesa Permanent Total, es mantindrà el dret a reincorporar-se en un lloc de treball apropiat segons dictamen de la Direcció Mèdica. En el cas que la invalidesa sigui parcial, es produirà sempre la reincorporació a petició del treballador." (foli 40).

10è.- En data 24-3-99 el Comitè d'Empresa del personal del Consorci Sanitari de Mataró i la representació legal del Consorci Sanitari del Maresme -CSM- van subscriure una acta en virtut de la qual establien les condicions laborals en què el CSM incorporava els treballadors provinents del C.S. de Mataró. En aquest acord col.lectiu s'estipulava que aquestes relacions laborals serien regulades pel Conveni col.lectiu de la XHUP.

En el punt 2 d'aquesta Acta s'estableix que:

"Substitutòria i/o complementàriament, segons el cas, seran d'aplicació a tot el personal del Consorci Sanitari del Maresme les condicions laborals que s'estipulen en el pacte col.lectiu que consta en l'Annex I d'aquesta Acta que, degudament signat per les parts, en la representació que ostenten, queda incorporat als presents acords com a part inseparable, en el benentès que aquest pacte té una vigència indefinida, que no s'esgota amb la durada del Conveni XHUP" (folis 21-22).

11è.- En el punt 20è. de l'Annex I de l'acta de 24-3-99 s'estableix literalment:

"20è.- Invalidesa. En cas de situació d'invalidesa permanent total, el treballador podrà incorporar-se a un lloc de treball apropiat segons dictamen de la direcció mèdica, amb una jornada ordinària que, a manca de pacte, serà de mitja jornada." (foli 34).

12è.- Mitjançant escrit datat el 16..12-04 la Sra. Lidia va sol.licitar a Eurest Colectividades, SA "...un lloc de treball apropiat i compatible amb la meva invalidesa, d'acord amb el que preveuen els Acords sobre condicions Laborals dels Treballadors del Consorci Sanitari del Maresme..." (folis 54 i 95).

13è.- Eurest Colectividades, SA ha acreditat que no té a la contracta del servei de cuina del CSM cap lloc de treball compatible amb la IPT reconeguda a l'actora, sense que s 'hagi practicat cap prova respecte a l'existència de llocs de treball compatibles amb la IPT en altres centres de treball de la mateixa empresa (folis 96-99 i testimoni de la Sra. Cristina ).

14è.- En data 18-3-05 l'actora va presentar papereta de conciliació a la Unitat de Conciliació de Mataró del Departament de Treball de la Generalitat contra l'empresa Eurest. El dia 14-405 va tenir lloc l'intent de conciliació amb la compareixença d'ambdues parts, finalitzant l'acte amb el resultat de sense avinença (foli 6).

15è.- El dia 18-3-05 l'actora va presentar escrit de reclamació prèvia davant del CSM, sense que consti la seva resolució per part del Consorci demandat (folis 7-9).

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada EUREST COLECTIVIDADES S.A va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària , que el va impugnar en forma CONSORCIO SANITARI DEL MARESME i SRA. Lidia . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà en part la demanda interposada per la part actora, en reclamació de que se li reconegués el dret a reincorporar-se en un lloc de treball a l'empresa a mitja jornada i que fos compatible amb la seva incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de cuinera, o, subsidiàriament, a ésser indemnitzada pels danys i perjudicis causats, s'interposa per l'empresa condemnada Recurs de Suplicació, el qual té per objecte sol.licitar la reposició de les actuacions al moment en que s'han infringit normes o garanties del procediment que li han causat indefensió i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi ha comès.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent interessa la nul.litat de la sentència perquè entén que pateix del vici d'incongruència i al.lega, en síntesi que la demanda reclama el reconeixement d'un dret i inclou una petició subsidiària pel supòsit de que sigui impossible el reingrés que interessa i la decisió de la sentència "transforma" el petitum i el converteix en una condemna equivalent a la de l'acomiadament, per la qual cosa converteix una petició subsidiària en una petició alternativa.

L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

Tal com ha posat de relleu amb reiteració aquesta Sala, la doctrina del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió és la de que "la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (sentència de 10 d'abril de 1.990, reiterada per la de 11 de novembre de 1998).

En el present supòsit es demana la nul.litat de la sentència per incongruència extra petita. En relació amb aquest vici de procediment, i tal com va posar de relleu la Sala en la sentència de data 23 de maig de 2.007 (R. 1394/06), el Tribunal Constitucional en la Sentència 264/2005, de 24 d'octubre, amb cita d'altres sentències anteriors, ha assenyalat que el vici d'incongruència ha estat definit com aquell desajustament entre la decisió judicial i els termes en les que les parts han formulat la seva pretensió que constitueix l'objecte del procés. En concedir més, menys o cosa diferent al que s'ha demanat, l'òrgan judicial incorreix en les formes d'incongruència conegudes com ultra petita, citra petita o extra petita partium.

El judici sobre la congruència de la resolució judicial precisa de la confrontació entre la seva part dispositiva i l'objecte del procés delimitat pels seus elements subjectius -parts- i objectius -causa de demanar i petitum-. Pel que fa a aquests últims, l'adequació s'ha d'estendre tant al resultat que el litigant pretén obtenir com als fets que sustenten la pretensió i el fonaments jurídic que la nodreix, sense que les resolucions judicial puguin modificar la causa petendi, alterant d'oficil'acció exercitada, atès que aleshores s'haurien dictat sense oportunitat ni debat, ni de defensa, sobre les noves posicions en que l'òrgan judicial situa el debat.

Dins de la incongruència, l'esmentat Tribunal ha vingut distingit, d'una banda la incongruència omissió, que es produeix quan l'òrgan judicial deixa sense resposta alguna de les pretensions sotmeses a la seva consideració per les parts, sempre que no es pugui interpretar de forma raonable el silenci judicial com una desestimació tàcita la motivació de la qual es pugui deduir del conjunt dels raonaments continguts en la resolució, sense que sigui necessària, una contesta explícita a totes i cadascuna de les al.legacions que s'addueixen per les parts com a fonaments de la seva pretensió i pot ser suficient, en atenció a les circumstàncies particulars concurrents, amb una resposta global o genèrica, encara que s'ometi respecte d'al.legacions concretes no substancials.

D'altra banda, la denominada incongruència per excés o extra petitum, que es produeix quan l'òrgan judicial concedeix alguna cosa no demanada o es pronuncia sobre una pretensió que no fou oportunament deduïda pels litigants, implica un desajustament entre la decisió de la resolució judicial i els termes en que les parts van formular las seves pretensions. En aquest sentit, recorda el Tribunal, que el principi iura novit curia permet al Jutge fonamentar la decisió en els preceptes legals o normes jurídiques que siguin de pertinent aplicació al cas, encara que els litigants no les haguessin invocat i que el jutge només està vinculat per l'essència i substància del que es va demanar i discutir en el plet, no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades, tal com hagin estat formulades pels litigants, de tal manera que no existirà incongruència extra petitum quan el Jutge o Tribunal decideixi o es pronunciï sobre una d'elles que, encara quan no fos formal i expressament exercitada, estigués implícita o fos conseqüència inescindible o necessària dels pediments articulats o de la qüestió principal debatuda en el procés.

Més concretament, el Tribunal Constitucional ha vingut declarant reiteradament que perquè la incongruència per excés pugui ser constitutiva d'una lesió del dret a la tutela judicial efectiva, es requereix que la desviació o desajustament entre la decisió judicial i els termes en que les parts hagin formulat les seves pretensions, per concedir més del que s'ha demanat (ultra petitum) o una cosa diferent (extra petitum), suposi una modificació substancial de l'objecte processal amb la consegüent indefensió i sostracció a les parts del veritable debat contradictori, produint-se una decisió judicial que s'hagi pronunciat sobre temes o matèries no debatudes oportunament en el procés i respecte de les quals, per tant, les parts no haguessin tingut l'oportunitat d'exercitar adequadament el seu dret de defensa, formulant o exposant les al.legacions que tinguessin per convenient en recolzament de les seves respectives posicions processals.

Doncs bé, traslladant l'esmentada doctrina al supòsit que ens ocupa cal dir que el motiu ha de ser desestimat amb tota contundència, perquè ni ha existit incongruència en la resolució impugnada, ni s'ha produït cap tipus d'indefensió a la part ara recurrent, perquè la sentència és totalment congruent amb la pretensió de la part i dóna resposta concreta i raonada a la seva petició. En efecte, tal com s'ha posat de relleu anteriorment, el que demanava l'actora era que se li reconegués el dret a reincorporar-se en un lloc de treball a l'empresa a mitja jornada, que fos compatible amb la seva incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de cuinera, o, subsidiàriament, a ésser indemnitzada pels danys i perjudicis causats. I la sentència el que li reconeix és: 1) Estima la seva demana i declara el seu dret a la reincorporació a l'empresa i 2) Enlloc d'estimar totalment la seva pretensió subsidiària de que en cas d'impossibilitat de readmissió se li reconegués una indemnització de 121.645,87 Euros, quantitat calculada actuarialment tenint en compte el temps durant el qual la treballadora demandant podria meritar salaris fins a la data de la seva jubilació, el jutge entén com a més equitatiu entendre que sinó s'admet la seva pretensió la indemnització correspon ha de ser la que la llei assenyala per l'acomiadament improcedent, aplicant de forma analògica l' article 56 de l'Estatut dels Treballadors.

Així, doncs, no hi ha cap divergència entre el que és demana i la decisió de la sentència, ni s'ha produït tampoc cap tipus d'indefensió per a la part demandada, atès que aquesta ha pogut recórrer la sentència amb els mitjans que li ofereix l'ordenament jurídic, tal com ho fa amb el present recurs. El motiu, doncs, ha de ser desestimat.

TERCER.- Els cinc motius següents del recurs, correctament emparats en l'apartat c) de l'art. 191 de la LPL , estan dedicats a denunciar la infracció de normes jurídiques i de la jurisprudència. En el motiu segon, la demandada afirma que la sentència ha infringit els articles 103 i següents de la LPL i al.lega l'excepció d'inadequació de procediment, perquè entén que es tracta d'una acció d'acomiadament i que, en conseqüència, s'hauria d'haver tramitat per aquesta modalitat processal i fa referència a la Sentència d'aquesta Sala de data 10.4.2003.

La sentència d'instància va desestimar aquesta excepció perquè va entendre que l'actora no va ser acomiadada per la demandada, sinó que el seu contracte de treball es va extingir en virtut de la Resolució de l'INSS de declarar-la en situació d'Incapacitat Permanent Total, per la qual cosa l'acció que havia d'interposar no era la d'acomiadament, sinó de reconeixement de dret.

Aquest raonament es comparteix totalment per la Sala. El controvertit dret de la treballadora a que la demandada li hagi d'oferir un lloc de treball adequat al seu estat físic i la negativa d'aquesta no es pot considerar un acomiadament perquè aquest en cap cas ha existit. La pretensió de la demanda és la d'establir una nova relació laboral amb una jornada diferent i amb diferent categoria professional i, en conseqüència, segurament també amb un altre salari, per la qual cosa no es pot mantenir que l'acció hauria de ser la d'acomiadament, perquè la pretensió d'aquest és totalment diferent: reprendre un vincle laboral extingit improcedentment per part de l'empresari.

Així mateix, cal posar de relleu que la jurisprudència ha assenyalat, en casos similars al present, que no es pot precisar un criteri general i uniforme davant del dret de recol.locació d'un treballador declarat invàlid, sinó que cal atendre als termes en que es configura el dret de recol.locació de la norma convencional o de l'acord contractual. En aquest cas, s'ha de recordar que el punt 20è de l'Annex 1 de l'Acord de 24.3.1999 signat entre el Comitè d'Empresa del personal del Consorci Sanitari de Mataró i la representació legal del Consorci Sanitari del Maresme (CSM), estableix literalment, el següent: "20è.- "En cas de situació d'invalidesa permanent total, el treballador podrà incorporar-se a un lloc de treball apropiat segons dictamen de la direcció mèdica, amb una jornada ordinària que, a manca de pacte, serà de mitja jornada" (fet provat 11è).

De la dicció literal del precepte es desprèn que el treballador té un dret a sol.licitar la reincorporació a l'empresa, en un lloc de treball apropiat al seu estat de salut i aquest dret s'ha d'exercitar mitjançant una acció declarativa i no per l'acció d'extinció de la relació de treball. Els articles citats, en conseqüència, no han estat infringits, la qual cosa suposa la desestimació del motiu.

QUART.- Els quatre motius següents del recurs s'examinaran conjuntament atès que tots estan relacionats i es refereixen al fons de l'assumpte. En el tercer, la demandada afirma que la sentència ha infringit, per aplicació indeguda, el punt 20è de l'Annex I de l'acta de data 24.3.99, en tractar-se d'una clàusula obligacional que no es troba en el plec de clàusules del concurs, ni en el conveni aplicable i per infracció de l' art. 44 de l'ET . En el quart motiu s'al.lega la nou la infracció de l' art. 44 de l'ET en relació amb el dret "ad personam" reconegut a l'actora en data 20.4.1994, en existir legitimació passiva "ad procesum" de la codemandada consorci sanitari del Maresme, en el motiu cinquè s'al.lega de nou la infracció, per interpretació errònia del punt 20è de l'Annex I de l'acta de data 24.3.1999 i en el sisè la infracció de l' article 110 de la LPL, en relació amb l'art. 279.2 b) de la mateixa llei , perquè no es podia condemnar la demandant a una indemnització que és inadequada perquè es pren com a base la categoria actual de l'actora, quan aquesta categoria és, precisament, la que ja no podrà mai ocupar a l'empresa.

En primer lloc cal dir que s'ha de desestimar el motiu quart del recurs, en el qual s'al.lega que era correcta la demanda en quan l'actora la va dirigir també contra la codemandada Consorci Sanitari del Maresme, atès que aquesta empresa és la que va subscriure l'Acta de data 24.3.1999 amb el Comitè d'empresa del Consorci Sanitari de Mataró, per la qual cosa "ab initio" era l'empresa que va generar l'expectativa de dret amb la subscripció del repetit punt 20è de l'Annex a l'esmentada Acta.

I s'ha de desestimar perquè una cosa és la legitimació ad causam i un altre la legitimació ad processum, tal com va posar de relleu el Tribunal Suprem en la seva sentència de data 11 de març de 1996, «la legitimación deriva de la especial situación de la parte litigante con respecto a la relación jurídico material llevada al proceso. Se ostenta la pasiva cuando quien ha sido demandado es pasivamente titular de dicha relación o, dicho de otro modo, cuando en función de la posición que ocupa en una determinada situación jurídica, cabe exigirle el contenido de la pretensión interpuesta, en tanto que titular del deber cuyo cumplimiento con aquélla se pide».

En conseqüència, en principi, té raó la recurrent quan al.lega que la part actora va actuar correctament quan va dirigir la demanda també contra el Consorci Sanitari del Maresme, perquè aquest estava legitimat passivament per ser cridat al procés, perquè havia signat l'acta de data 24.3.1999, la interpretació de la qual ha donat lloc al present plet i, en conseqüència, podria ser responsable de la seva possible readmissió en el supòsit de que fos estimada la demanda i per decidir aquesta responsabilitat havia de ser cridada al judici perquè pogués defensar-se de les pretensions de la demanda.

Ara bé, una cosa és aquesta legitimació relativa al procés i una altra ben diferent la legitimació ad causam, per a decidir la qual s'ha d'entrar a examinar el fons del litigi. I això és el que fa el jutge en el fonament de dret quart de la sentència i arriba a la conclusió de que, efectivament, el CSM no tenia legitimació passiva "ad causam" perquè en el moment en que van succeir els fets, el dia 16.12.2004, l'actora no tenia cap tipus de relació jurídica amb l'esmentat Consorci, atès que des de l'any 1994, quan es va externalitzar el servei de cuina, l'actora va deixar de formar part de la plantilla de el CSMataró, en segon lloc perquè no són d'aplicació els articles 42 i 44 de l'Estatut dels Treballadors i , a més, tampoc ens trobem davant el supòsit contemplat en l'escrit de data 20.4.94 en el qual l'organisme antecedent -el CSMataró- es comprometia a que en el supòsit de que no fos subrogat el seu contracte amb una altra empresa concessionària del servei de cuina, es garantia als treballadors la seva reincorporació al CSMataró, perquè aquest no és el supòsit que s'estava examinant. És per aquests motius que absolt a la codemandada, en entendre que no tenia cap responsabilitat en quan al fons de l'assumpte. Raonaments que la Sala no pot més que compartir en la seva totalitat.

CINQUÈ.- S'ha d'entrar seguidament a l'examen dels motius tercer i cinquè. En el tercer s'afirma que l'Acta de data 24.3.1999 no li és d'aplicació atès que el pacte té una naturalesa obligacional i en conseqüència, només vincula als firmants que el van subscriure, perquè no forma part d'un conveni estatutari vigent. L'obligat per l'esmentat pacte, en tot cas, és el Consorci Sanitari del Maresme, que és el que el va subscriure amb el Comitè d'empresa del Consorci Sanitari de Mataró, quan es va produir la integració d'aquest últim organisme en aquell i a més, en el Plec de Condicions no s'inclou, en cap lloc, aquesta obligació per la recurrent i per aplicació de l' article 44.4 de l'ET la recurrent tenia que mantenir el Conveni d'origen, en aquest el conveni de la XHUP per imposició del Plec de Condicions de la contracte del servei de cuina i és un fet incontrovertit que aquesta possibilitat de readmissió d'un treballador a l'empresa, quan ha estat declarat incapacitat permanent total per a la seva professió, no s'inclou en l'esmentat Conveni.

Censura jurídica que s'ha d'estimar. El jutge d'instància va desestimar la demanda enfront del CSM per entendre que al present supòsit no li era d'aplicació ni l' article 42 de l'ET , perque no ens trobàvem davant d'empreses de la mateixa activitat i, en conseqüència quedava exclosa l'aplicació d'aquest precepte i tampoc l' article 44 de l'ET era aplicable perquè no s'està davant d'un supòsit de subrogació en el qual sigui part cedent o cessionària el Consorci i tampoc era aplicable l'escrit de data 20.4.94, en el qual el CSMataró comunicava als treballadors de l'activitat de cuina que a partir del dia 2.5.94 passarien a pertànyer a la plantilla de l'empresa contractista del servei, però que com a garantia "ad personam", en cas de finalització del contracte, "de no ser subrogado su contrato por otra concesionaria, les garantizamos su reincorporación al CSMat, siempre que continuara Vd. prestando servicios o tuviera derecho de incorporación a la empresa.." (fet provat tercer", perquè el litigi que ens ocupa és sensiblement diferent, perquè ni l'extinció del vincle s'ha produït per la voluntat de les empreses, ni aquesta extinció s'ha donat en el tràngol d'una successió d'empreses en la concessió del servei de cuina.

Per contra va entendre que la treballadora tenia dret a que se li oferís un lloc adequat a la seva situació física perquè l'empresa Eurest té un col.lectiu de treballadors, entre els quals es troba l'actora, als quals se'ls aplica el Conveni col.lectiu de la XHUP i no el conveni col.lectiu propi de la seva activitat, que seria el d'Hoteleria i això pel fet que en el Plec de Condicions així es va pactar.

Aquesta circumstància excepcional prové de la subrogació que va patir aquest col.lectiu de treballadors quan el Consorci Sanitari de Mataró va externalitzar l'activitat de cuina, el 2.5.1994, perquè en aquell moment l'organisme cedent va garantir als treballadors subrogats el manteniment dels drets laborals que ostentaven, drets que no eren altres que els contemplats en el Conveni Col.lectiu de l'Hospital de Mataró i aquest conveni va ser el que es va aplicar a aquests treballadors mentre prestaven serveis per les diferents empreses d'hoteleria concessionàries del servei de cuina. No obstant, a partir del mes d'abril de 1.999, el Comitè d'empresa del CSMataró va negociar amb el nou organisme al qual es subrogaven -el CSM- la seva incorporació al Conveni col.lectiu de la XHUP amb el manteniment, amb caràcter indefinit, d'aquells drets incorporats en l'annex 1, drets molts dels quals eren els reconeguts en el conveni col.lectiu anterior i que no incorporava el Conveni de la XHUP. Per tant, entén el jutge d'instància, l'aplicació a la demandant del Conveni de la XHUP és conseqüència directa del que va pactar el 24.3.99 amb el Comitè d'empresa del CSMataró amb el CSMaresme i aquest pacte d'incorporació al Conveni XHUP comportava també l'annex 1 amb un conjunt de drets i obligacions que no estaven expressament previstos en el nou conveni.

La Sala no comparteix aquest raonament del jutge d'instància. En efecte, cal tenir en compte que el Pacte de data 24.3.1999 va ser pactat entre el Comitè d'empresa del personal del Consorci Sanitari de Mataró i la representació legal del Consorci Sanitari del Maresme -CSM-, en virtut de la qual s'establien les condicions laborals en què el CSM incorporava els treballadors provinents del C.S. de Mataró (fet provat desè). És a dir, aquest pacte només feia referència als citats treballadors, però en cap cas es pot entendre que en ell s'incloïa també als antics treballadors del servei de cuina, per la senzilla raó que aquests ja no formaven part del personal del CS de Mataró des del moment en que es va externalitzar aquest servei, concretament des del 20.4.94 (fet provat tercer). El pacte citat va ser signat pel Comitè d'Empresa de CSMataró i, en conseqüència, l'esmentat Comitè només podia pactar les condicions laborals del treballadors del citat Consorci, però aquest pacte no podia afectat a aquells antics treballadors que ja pertanyien a una altra empresa.

Com correctament afirma la recurrent, es tracte d'un pacte obligacional que obliga a les parts signants, segons la seva representació: D'una banda a l'empresa, CSMaresme i de l'altra als treballadors representats pel seu òrgan unitari, d'acord amb el que estableix l' article 63.1 de l'Estatut dels Treballadors . D'altra banda cal recordar també que d'acord amb el que estableix l' article 1.257 del Codi Civil , els contractes només produeixen efecte entre les parts que els atorguen i els seus hereus.

El jutge d'instància ha entès que el Pacte citat era també d'aplicació a l'actora, atès que en l'esmentat Pacte es va acordar que als treballadors del CSMataró se'ls aplicaria el Conveni col.lectiu de la XHUP i a partir d'aquest moment a l'actora també se li va aplicar el citat Conveni. Doncs bé, aquest raonament no es pot compartir per la Sala, perquè una cosa és que la nova empresa - CSMaresme- a partir d'aquell pacte, com empresa principal, exigeixi en el Plec de Condicions amb les diferents empreses concessionàries del servei de cuina, que els treballadors que pertanyien a l'antic hospital de Mataró se'ls apliqui el conveni col.lectiu de la XHUP, com a condició més beneficiosa derivada de la seva antiga relació de treball amb l'esmentat Hospital i una altra molt diferent és que en virtut d'aquest fet, s'entengui que son d'aplicació a l'actora la totalitat de les estipulacions de l'esmentat Pacte.

És a dir, l'empresa recurrent ha abonat a l'actora el salari corresponent al Conveni de la XHUP, perquè aquesta era una condició que estava inclosa en el Plec de Condicions de la contracta del servei de cuina, però en cap cas se la pot fer responsable del compliment de la resta de condicions que figuren en el citat Pacte de 24.3.1996, en primer lloc perquè ella no va ser part en l'esmentat pacte i, en conseqüència no li és d'aplicació i en segon lloc, perquè no existia aquest dret en el Plec de Condicions que va signar amb l'empresa concessionària del servei.

SISÈ.- L'estimació del motiu anterior fa innecessari entrar a l'examen del últim motiu del recurs, en el qual s'impugnava la indemnització reconeguda a l'actora, en el supòsit de que l'empresa no complís l'obligació principal. Així mateix comporta la revocació de la sentència d'instància i que s'hagi de decretar la devolució a l'empresa de les quantitats dipositades i consignades en el moment d'anunciar el recurs de suplicació, d'acord amb el que estableix l' article 201.1 de la Llei de Procediment Laboral.

VISTOS els preceptes legals esmentats, els que hi concorden i demés disposicions d'aplicació general,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per l'empresa EUREST COLECTIVIDADES, S.A. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Mataró, en data 30 de desembre de 2.005 , que va recaure en les Actuacions núm. 269/2005, en virtut de demanda presentada per Doña. Lidia contra l'empresa citada i el CONSORCI SANITARI DEL MARESME, en reclamació de drets derivats del contracte de treball, i per tant hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució desestimant la demanda del actor i absolen l'empresa recurrent de les pretensions de la demanda. S'acorda la devolució a la recurrent de les quantitats dipositades i consignades per aquesta en el moment d'anunciar el recurs de suplicació.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.