Sentencia Social Nº 9056/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8873/2005 de 19 de Diciembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de desembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9056/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 11 de maig de 2005 dictada en el procediment núm. 203/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Silvio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 22 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando la pretensión principal de la demanda formulada por la parte actuante Don Silvio , debo declarar y declaro al mismo afecto de Incapacidad Permanente en el grado de absoluta para todo tipo de trabajo, con derecho a percibir, con efectos económicos de 05/11/2004, pensión vitalicia equivalente al 100% de su base reguladora de 2.067,90 Euros más las revalorizaciones y mejoras que desde aquella fecha procedan, y condenar la Instituto Nacional de la Seguridad Social , a estar y pasar por tal declaración, y a hacer efectiva la pensión en los términos indicados."

En data 25 de maig de 2005 la part actora va demanar aclaració de la Sentència i en data 27 de maig de 2005 es va dictar la interlocutòria d'aclariment amb la part dispositiva del tenor literal següent:

"Que estimando el recurso de aclaración formulada por la parte actora en los presentes autos nº 203/2005 seguidos a instancia de Silvio contra INSS sobre Invalidez, debo aclarar y aclaro la Sentencia dictada en el sentido de que por error en el fallo se hace constar..."pensión vitalicia equivalente al 100% de su base reguladora de 2.067,Euros..." siendo el correcto "... base reguladora de 2.076,09 Euros...", manteniendo la misma en el resto de su tenor literal. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora don Silvio , nacido el 11/04/1953, titular de D.N.I. nº NUM000 , afiliado a la Seguridad Social en el Régimen General, con el nº NUM001 , de profesión habitual jefe administrativo y de gestión en entidad bancaria, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula, y base reguladora de 2.076,09 euros.

SEGUNDO.- Inició proceso de incapacidad temporal el 05/05/2003, e incoado, agotado el plazo máximo de duración legal, expediente de incapacidad permanente, emitió dictamen el CRAM el 25/11/2004, que recogía como dolencias: "Tendinitis crónica del tendón infraespinoso de ambos hombros con funcionalidad conservada. Displasia subluxante de ambas caderas. Coxartrosis izquierda con movilidad limitada en menos del 50%. Lumboartrosis moderada sin signos clínicos de afectación radicular. Posible neuropatía mesangial A. Espondilitis anquilopoyetica. Trastorno depresivo reactivo"; y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona el 11/01/2005, declarando que no se encontraba afecto de incapacidad permanente en grado alguno y extinguiendo el proceso de incapacidad temporal con efectos del día de su dictado..

TERCERO. - Consta el agotamiento de la vía administrativa previa, mediante desestimación de reclamación previa por resolución expresa.

CUARTO.- Padece: Tendinitis crónica del tendón infraespinoso de ambos hombros con movilidad dolorosa. Síndrome del túnel carpiano derecho. Displasia subluxante de ambas caderas. Coxartrosis izquierda con movilidad limitada pendiente de prótesis. Lumboartrosis moderada sin signos clínicos de afectación radicular. Nefropatía mesangial IGA. Espondiloartropatía inflamatoria con enfermedad de Behçet asociada que cursa con dolor y rigidez a nivel axial y articular. Duodenitis crónica. Insuficiencia vertebro-basilar por artropatía. Trastorno adaptativo mixto reactivo a polialgias moderado. Síndrome de fatiga crónica.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON.- Com a primer motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia que la sentència ha infringit l' article 142.2 de la Llei de Procediment . Entén que s'ha infringit aquest article perquè la part actora ha introduït en el procés noves malalties que no s'havien al.legat en el procediment administratiu ni en la reclamació prèvia, concretament el síndrome del túnel carpià dret i la malaltia de Bheçet.

Aquesta al.legació s'haurà de desestimar totalment, perquè encara que és cert que la part actora no va al.legar en la reclamació prèvia a la present demanda les esmentades malalties de manera explícita, també ho és que aquestes ja constaven en els informes mèdics que va aportar. Així en el document nº 4 que es va acompanyar a l'esmentada reclamació, que és l'informe mèdic de la Dra. Marí Jose , de data 5.11.2004 consten ambdues malalties, així com també en el document nº 5, que és l'informe del Dr. Santiago de data 4.2.2005. No hi ha hagut, per tant, cap tipus d'indefensió per a la part demandada, que va acudir al judici amb tots els mitjans de prova pertinents, ni ha estat infringit l' article 142.2. de la Llei de Procediment Laboral .

Cal tenir en compte -com ja va posar de relleu la sentència d'aquesta Sala de data 12 de setembre de 2.005, amb cita de les de 16 de juliol de 2.001 i 27 d'octubre de 2.004-, que el grau d'incapacitat no s'ha de determinar (ni per l'ens gestor, ni en via judicial) en relació amb les estrictes malalties al.legades pel sol.licitant, sinó que han de ser estudiades i qualificades les veritables malalties que pateix el treballador en el moment processal de l'acte del judici, potenciat i valorat pel principi d'immediació que regeix el procés laboral, tenint en compte el veritable estat físic i psíquic del treballador en aqueix moment. En aquest sentit s'ha manifestat la Sala Social del Tribunal Suprem en la sentència de data 25 de juny de 1998, amb cita d'altres moltes del mateix Tribunal.

TERCER.- En el segon motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent afirma que la sentència ha infringit l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè la tendinopatia d'ambdues espatlles està sota tractament mèdic amb funcionalitats mantingudes i suficients, la displasia bilateral de malucs, que ja pateix des els 20 anys està pendent de col.locació de pròtesi, la lumbartrosis és lleu-moderada amb funcionalismes conservats i el trastorn adaptatiu mixt és de grau moderat i reactiu a poliàlgies, per la qual cosa no es invalidant.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior .

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó, fins hi tot, qualsevol d'altre tipus de treball.

En el cas present l'Institut demandat està d'acord amb les lesions que pateix l'actora i que consten en el fet provat quart, perquè no ha impugnat l'esmentat fet, per la qual cosa no es pot acceptar que per via del motiu que s'està examinant vulgui modificar el fet citat. I en aquest consten una sèrie de malalties que considerades en el seu conjunt, porten a la Sala a compartir la decisió del Jutge d'instància, perquè a més de les lesions reconegudes per l'Institut demandat també en pateix d'altres, entre les quals s'ha de fer esment especial al Síndrome de Fatiga Crònica, les quals comporten una sèrie de limitacions que ja es poden considerar definitives i que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona, en data 11 de maig de 2.005, que va recaure en les Actuacions 203/2005 , en virtut de demanda presentada pel Sr. Silvio , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.